TAULA RODONA .
CORESPONSABILITAT DELS AJUNTAMENTS AMB L’EDUCACIÓ
Bon dia i benvinguts.
La meva aportació és fruit de la reflexió personal i de l’experiència dels anys, per la qual cosa no sé en quina justa mesura tot allò que diré és compartit per l’escola concertada, ja que no totes som iguals ni pensem el mateix.
Quan parlem de coresponsabilitat ha quedat clar que ens referim als principis de “proximitat, subsidiaritat i col·laboració lleial entre institucions de qualsevol nivell de govern” (Pacte del Tinell).
La proximitat.
Les administracions més petites tenen una flexibilitat més gran per donar respostes ràpides a les necessitats que es presenten, siguin derivades de transformacions socials que es donen a la ciutat com de canvis induïts per innovacions tecnològiques en les formes de treball i de producció. Però aquesta proximitat no ho justifica tot.
Les funcions de les Oficines Municipals d’escolarització.
Si la traslladem a l’escola. Qui podrà informar millor del projecte educatiu del centre?, de les metodologies que el professorat empra?, de les activitats complementàries i extraescolars?, de la formació i participació dels pares?, dels projectes d’innovació educativa?... Qui podrà transmetre més il·lusió i coneixement del centre?
Ho ha de fer l’administració local?
La subsidiaritat.
“La descentralització de l’educació no és solament més educació per a la gent, sinó més gent en la gestió de l’educació” ens deia Edgar Faure el 1973, en el seu estudi de la UNESCO “Aprendre a ser”. La mateixa Unesco l’any 1998 per mitjà de l’estudi de Jacques Delors en diu que cal “una àmplia descentralització dels sistemes educatius sobre la base de l’autonomia dels centres i una participació efectiva dels ens locals”
Però per això fa falta voluntat política. Hi és aquesta voluntat política?
La lleialtat institucional.
El desenvolupament normatiu en matèria educativa ha potenciat processos de descentralització a les Comunitats Autònomes i han permès reconèixer un cert protagonisme a les administracions locals. Les seves obligacions, regulades jurídicament, queden recollides en la Ley 7/1985 Reguladora de las Bases de Régimen Local, la Ley Orgánica 8/1985 del Derecho a la Educación i per les lleis autonòmiques que regulen el règim local (Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya). Consultar la ponència de Joaquim Gairín Sallán “La gestió dels serveis educatius locals” presentat a les Jornades del Fòrum Local d’Educació, Abril 2003, pàg. 219.
No es poden transferir processos de gestió a les administracions locals sense els recursos necessaris per poder-los dur a terme.
Comporta una coordinació entre el Govern Central, la Generalitat de Catalunya i cada Ajuntament, després de definir quines són les competències que es comparteixen i quines són assumides pels ens locals.
Si entre nosaltres hi ha algun regidor d’ensenyament de l’Ajuntament de segur que podria escriure més d’un poemari sobre l’esforç complementari que la seva regidoria realitza pel servei escolar i educatiu per la seva ciutat o poble.
O si hom vol matricular-se a l’Escola Oficial d’Idiomes a Tarragona, cada dia ha de fer-ho en un espai diferent: Rambla Nova, quatre garrofers, Martí Franqués, Chartreusse, Joan XXIII,...
Duplicarem les competències i els serveis educatius? Despistarem al personal?
I l’escola concertada ... què ....... què ....... i què!
L’administració s’entesta en fer una doble xarxa educativa i diversificada. Com ho entén l’administració local?
L’escola concertada, sigui religiosa o laica, és diferent per les seves pròpies característiques : el més important, les que les lleis atribueix i que moltes vegades es volen obviar per part de sectors del món de l’escola i de la política . Però des de l’article 27, fins la doctrina del Tribunal Constitucional sobre el dret a l’educació tenim el Caràcter Propi del Centre, les responsabilitats dels Titulars, el concert educatiu.
Si “Tothom té dret a l’educació”.
Els principis que se’n deriven d’aquest article 27 :
- Ple desenvolupament de la persona humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals. Aquesta formació integral es dóna des de diferents tipus d’educació, i a l’opció per una determinada formació religiosa i moral.
- La gratuïtat de l’educació bàsica, obligatòria per a tothom.
- En la generalització de l’ensenyament en la nostra societat, s’ha de començar a plantejar la gratuïtat progressiva en els ensenyaments no obligatoris: educació infantil, batxillerat, cicles formatius professionals, universitat, formació permament.
- Exercir aquest dret en un marc de llibertat comporta el dret d’elecció d’escola per part dels pares.
- Els alumnes no poden ser objecte de cap tipus de discriminació en accedir a un centre docent sostingut amb fons públics.
- Els poders públics han de garantir l’exercici del dret a l’educació.
- Els alumnes han de poder exercir en els seus centres els drets relacionats amb la seva formació integral.
“Es reconeix la llibertat d’ensenyament”
Aquest principi engloba un conjunt de drets i llibertats constitucionals que estan relacionats amb el dret a l’educació:
- El dret de les persones físiques i jurídiques a crear i dirigir institucions educatives de caràcter privat en el respecte als principis constitucionals.
- El dret dels titulars dels centres docents privats d’establir-ne el caràcter propi.
- El dret dels professors a la llibertat de càtedra en el lloc docent que ocupen.
- El dret dels pares i tutors a decidir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills i escollir la formació religiosa i moral en la qual el centre educa.
- El dret dels pares i tutors a escollir el centre que consideren més adequat per a l’educació integral dels seus fills, sigui quina sigui la titularitat del centre.
- El dret dels professors, alumnes i pares dels alumnes a intervenir en el control i gestió dels centres sostinguts amb fons públic.
La diversitat escolar és fruit de:
- Manca d’equitat en la distribució dels recursos humans i materials.
- Una política d’habitatge que fomenta els “ghetos”.
- El sistema de subvencions a l’Educació Infantil.
- La insuficiència de recursos dels Concerts educatius.
- L’acolliment dels nouvinguts.
- Règim de beques ............................................... en faríem tot un llistat.
L’escola concertada demana que:
A) Els poders públics compensin les desigualtats injustes que es donen en la realitat a través d’una distribució equitativa dels recursos disponibles en una xarxa educativa que ha de lluitar per evitar que les desigualtats psico-físiques, econòmiques, socials i culturals que es donen, condicionin l’exercici del dret de l’educació.
B) Els poders públics garanteixin el principi d’igualtat d’oportunitats perquè tots els alumnes puguin accedir als centres docents sostinguts amb fons públics sense discriminació de cap tipus i al mateix temps rebre una educació de qualitat d’acord amb el caràcter propi del centre, d’acord amb les necessitats individuals de l’alumne/a i d’acord amb les preferències dels pares.
Aconseguirem aquesta igualtat d’oportunitats si la basem en l’atenció específica de l’alumne/a , en lloc d’entendre-la com a uniformitat, atenent la diversitat des de la qual ajudem al creixement personal de cada alumne/a, per la qual cosa els poders públics dotaran els centres sostinguts amb fons públics dels recursos humans i materials necessaris per compensar desigualtats injustes sense recórrer en noves injustícies.
Establir el Caràcter propi. Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació.
En la Lode,22, llegim:
“1. Dins el marc de la Constitució i amb respecte als drets garantits en el Títol Preliminar d’aquesta Llei a professors, pares i alumnes, els titulars dels centres privats tindran dret a establir-ne el caràcter propi”.
La mateixa Llei Orgànica torna a recordar en l’article 52:
“1. Els centres concertats tindran dret a definir el seu caràcter propi d’acord amb allò que estableix l’article 22 d’aquesta Llei”.
En escollir una escola concreta per als seus fills, molts pares ho fan per raó del tipus d’educació que l’escola imparteix, per l’estil de les relacions que estableix entre els membres de la comunitat educativa, o bé pels criteris que determinen la seva pedagogia.
En una societat democràtica que respecta i tutela les llibertats dels ciutadans, les famílies poden prendre una decisió responsable en el moment de sol·licitar plaça per als seus fills en una escola concreta.
El Caràcter propi descriu les característiques principals del centre educatiu i es dóna a conèixer a tots els membres de la comunitat educativa i a les famílies que s’interessen per l’escola.
Escoles obertes a totes les famílies.
Les escoles concertades, cristianes o laiques, han de ser escoles obertes a totes les famílies que desitgen per als seus fills l’educació que s’hi imparteix, sense fer cap tipus de distinció, i si s’acullen al règim de concerts amb l’Administració educativa és precisament per evitar tot tipus de discriminació per motius econòmics.
Totes les administracions públiques tenen l’obligació de vetllar perquè les famílies no siguin objecte de cap tipus de coacció per part de ningú a l’hora d’escolaritzar els seus fills, de tal manera que totes puguin exercir amb llibertat el seu dret d’elecció d’escola
Els Concerts educatius.
La Constitució afirma que “els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi” 27,9.
La LODE proclama que el finançament d’aquests centres amb fons públics “assegurarà que l’ensenyament s’imparteixi en condicions de gartuïtat” 47 i 49.
En la nostra societat encara hi ha ciutadans que consideren que els centres docents concertats tenen caràcter subsidiari respecte dels centres docents estatals. La creació de centres d’ensenyament privat no és en absolut motiu de discriminació , sinó que afegeix noves possibilitats a les que ja proporcionen els poders públics, i en aquest sentit, ha de ser expressió i garantia de llibertat.
El Tribunal Suprem ha recordat la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual en una societat democràtica els centres de titularitat pública i els d’iniciativa privada convergeixen en la mateixa finalitat de prestar el servei de l’educació a tots els ciutadans i, per això, s’han de complementar mútuament. (STS de 24-01-1985, Fonament jurídic sisè)
Però ens preocupem més per debatre on han d’anar aquest o aquests alumnes, en lloc d’exigir l’obligació dels poders públics a vetllar perquè l’oferta de places en els centres respongui al màxim a la demanda de les famílies, per tal de garantir l’exercici del dret de tothom a l’educació afavorint alhora que els pares puguin escollir per als seus fills el centre docent que més s’adigui amb la seva manera de concebre l’educació i evitar la discriminació que per motius econòmics els mateixos poders públics generen en els centres concertats i nivells subvencionats. Així els fills de famílies immigrants en procés d’integració social i els alumnes en risc de marginació han de ser objecte d’atenció preferent en tots els centres docents sostinguts amb fons públics, que han de disposar dels recursos necessaris en igualtat de condicions.
Els poders públics han de fer el possible per evitar les situacions de discriminació per motius econòmics , garantint un finançament adequat a les necessitats de cada un dels centres, segons el nivell social i cultural de les famílies que els freqüenten.
En conclusió, cal revisar, els criteris que determinen l’establiment del mòdul econòmic per unitat escolar en els centres privats concertats, per tal que la quantia global d’aquest mòdul cobreixi totalment les despeses reals de l’ensenyament a cada un dels centres i, d’aquesta manera, es pugui garantir als alumnes la prestació del servei de l’educació en condicions de gratuïtat per part de les famílies i del manteniment de les despeses del centre.
Primer què : la cohesió social i entorn.
Equilibri en l’admissió d’alumnes i garantia de gratuïtat.
L’educació, a més de ser un instrument de progrés per les persones i una font pel desenvolupament científic i tecnològic de la societat, ha de ser un mitjà per a garantir la cohesió social i la lluita contra les desigualtats.
L’escola s’ha d’obrir a la comunitat per atendre les necessitats educatives que es generen dintre i fora del centre. Una dinàmica que ha de comptar amb el recolzament municipal per poder-se fer realitat de manera més senzilla.
Segon què: l’autonomia de centres.
Disposar d’un Projecte Educatiu que singularitza el model educatiu del centre i aquest dret comporta que les famílies puguin triar el tipus d’educació que volen pels seus fills. Aquest drets són els mateixos per l’escola concertada que l’estatal, per això el Decret de preinscripció i matriculació és el mateix.
Llegim al Pacte nacional per a l’Educació:” El principi de subsidiaritat s’articula directament amb un principi d’alta qualitat social i pedagògica: el valor de l’autonomia..... per això els centres, com espais educatius formals, l’han de tenir com a una de les condicions principals d’una bona tasca educativa diària”.
L’Ajuntament ha de compartir aquest principi amb els centres educatius i no enfortir aquesta competència com un poder davant els centres. Demanem noves responsabilitats als ajuntaments perquè comparteixin i recolzin, des de la proximitat, els diferents projectes educatius que cada comunitat escolar ofereix a la ciutadania, respectant els drets i deures dels Titulars de les escoles concertades.
Tercer què: la col·laboració.
En el marc local es fan molt més senzills els processos participatius, que representen un factor de la qualitat de l’educació.
L’Ajuntament ha de fer explícit davant dels ciutadans el compromís actiu amb la promoció i millora de la qualitat de l’educació a la seva ciutat.
Amb aquest compromís es pot fomentar des del Consell Escolar Municipal la implicació de totes les escoles públiques i concertades a treballar i a col·laborar objectius que impliquen: la planificació escolar, la programació de la oferta educativa, la cohesió del teixit social, la igualtat d’oportunitats, el compartir espais i instal·lacions públics i privats, l’intercanvi d’experiències educatives, plans de transició al treball, escoles de formació de pares i mares, ...
A TALL DE CONCLUSIÓ.
Des de la gestió local és important assumir el lideratge en l’acció educativa de la ciutat, així com serà capdal l’articulació de xarxes educatives d’àmplia participació:
- Impulsar i activar xarxes educatives d’entitats.
- Posar en marxa iniciatives d’innovació democràtica educativa.
- Impulsar processos de gestió associativa i implicació familiar i comunitària en el marc dels serveis i els equipaments de contingut educatiu i d’alt valor referencial en el territori.
- Elements que faran possible aquest lideratge per part des ens locals:
· Implicar-hi a tothom. Assumir els compromisos i desenvolupar propostes que afecten a tots els ciutadans. Presa de consciència col·lectiva social que els valors que promou l’educació són responsabilitat de tots i que tots hi hem d’intervenir per aconseguir les fites proposades.
· Actuar planificadament. Partint del compromís es planifiquen les accions i programes dirigits a promoure actuacions conjuntes entre centres educatius, docents, alumnes, pares i personal no docent.
Aquests processos exigeixen previsons de temps i espais, però sobretot una implicació en el disseny de les accions.
· Actuar contextualment. Es tracta d’actuar tenint en compte el context de l’acció, per tant estar immers en un procés reconstructiu per reconceptualitzar la ciutat com espai que educa.
· Actuar multidireccionalment. Les possibilitats que es presenten no són les úniques ni tampoc excloents d’altres. L’acció educativa actua simultàniament en diferents direccions, cal cercar les complicitats de les diferents àrees de govern munipal i entitats ciudadanes.
· Actuar tècnicament. És la determinació de qui ha d’aplicar les accions, un cop seleccionades, i la consideració del context en les que es duran a terme. Això demana la incorporació d’equips de tècnics en educació.
Avui dia l’escola per tenir èxit, ha d’aconseguir simultàniament: eficiència, capacitat de resposta i innovació, també els ens locals que vulguin assumir un procés de qualitat en els centres educatius de la seva ciutat.
Per últim .La Religió a l’escola. Si un centre concertat religiós s’ha de distingir o diferenciar perquè dóna classe de Religió catòlica, val més que no la faci i comenci a revisar en quins valors evangèlics educa.
Tarragona, 26 de novembre de 2005
Joan-Andreu Torres i Sabaté