::Inici >Societat i escola en xarxa

Societat i escola en xarxa

UNA SOCIETAT EN XARXA, UNA ESCOLA EN XARXA
Introducció.
Avui encara l'escola, la llar i els llocs de treball funcionen de manera molt separada, malgrat en certs moments hi hagin connexions, poques vegades engeguen projectes comuns i cooperatius. En les comunitats de coneixement, les tecnologies digitals serviran per unir i entrelligar escoles, llars, llocs de treball, biblioteques, museus, serveis socials, serveis de l'administració pública i privada,...integrant l'educació en el teixit social de la comunitat.
L'aprenentatge no vindrà marcat en funció del temps, el lloc i l'edat, sinó que passarà a ser una activitat i una actitud generalitzada que continuarà al llarg de tota la vida amb el recolzament de tots els sectors de la societat. L'ensenyament deixarà de definir-se com la transferència de la informació, i l'aprenentatge com a memorització de dades. Els mestres hauran d'instar als nostres alumnes a aconseguir nivells més profunds de comprensió i guiar-los en la construcció i aplicació col·lectives del coneixement en el context dels problemes, les situacions i les tasques del món real. Essent conscients que la responsabilitat de la tasca educativa ja no és exclusiva dels mestres; pares, empresaris, científics, polítics, universitats, associacions, estudiants,... participaran i col·laboraran.
L'aprenentatge de l'alumne es veu modificat quan conectem escola-casa, escola-treball, escola-comunitat, escola-món, multiplicant totes les connexions posssibles entre elles. Així els alumnes poden flexibilitzar la jornada escolar, limitar la presència a l'escola, extreure informació immediata, realitzar tasques cooperatives amb altres companys,....; els mestres plantejar didàctiques i metodologies per enfocar l'adquisició de coneixements i educar actituds, habilitats i valors, pot fer un treball d'equip amb els seus companys i d'altres escoles, flexibilitzar la seva jornada de treball, ...; els pares poden participar més directament en l'educació dels seus fills, tenen oportunitats educatives per a ells mateixos, poden seguir més directament l'evolució educativa dels seus fills,...; el món laboral permet als alumnes aprendre en el context dels problemes de la vida real; les connexions amb altres escoles, entitats, associacions, institucions possibiliten als alumnes relacionar  tot allò que ha passat i està passant en el món.
 Una escola en xarxa.

 

L’escola ha de tenir la capacitat de comprometre’s  amb el projecte educatiu de la comunitat i/o liderar-lo.

La xarxa serà un agent educatiu en el marc d’una societat que assumeix la seva responsabilitat col·lectiva en educació.

Aquesta ha de permetre dur a terme:

- Una xarxa per a l’atenció a la infància, adolescència i joventut.

- Una xarxa per a l’escolaritació. Garantir l’escolarització basada en els principis de servei públic i igualtat d’oportunitats, que garanteixi la cohesió social.

- Una xarxa per a l’aprenentatge i l’educació. Mobilitzar els recursos del territori per millorar l’acció educadora.

Des de la gestió local és important assumir el lideratge en l’acció educativa de la ciutat, així com serà capdal l’articulació de xarxes educatives d’àmplia participació:

-         Impulsar i activar xarxes educadores d’entitats.

-         Posar en marxa iniciatives d’innovació democràtica educativa.

-         Impulsar processos de gestió associativa i implicació familiar i comunitària en el marc  dels serveis i els equipaments de contingut educatiu i d’alt valor referencial en el territori.

Composta per centres i professors que voluntàriament  s‘adereixen a la xarxa, aquesta permet l’intercanvi i la millora entre iguals, al mateix temps que el concepte de centre educatiu com unitat de canvi s’amplia a un concepte molt més extens.

L’experiència en xarxa ofereix al professorat i escoles un element que permet la formació permanent a partir de l’ús d’una metodologia de resolució de problemes pràctics plantejats pels professors i les escoles pertanynts a la xarxa.

La xarxa facilita una formació instrumental compartida, continuada, funcional i contextualitzada. Suposen la potenciació de processos d’intercanvi horitzontal i col·lectiu, davant els models de transmissió vertical i normalment desenvolupats d’individu a individu. Són l’expressió d’acords de cooperació, l’intercanvi  de coneixements i experiències dels quals aporten beneficis per a la millora dels centres que hi participen.

Liberman y Grolnick (1997) assenyalen cinc qüestions clau de caràcter organitzatiu que afavoreixen el seu funcionament:

1. Crear propostes i directrius que reolzin el professional, redueixin l’aïllament de l’escola, revisar la proposta currricular,...

2. Construir la col·laboració mitjançant l’establiment de compromisos i de consensos.

3. Determinar activitats a realitzar conjuntament.

4. Promoure el lideratge dinamitzador del procés. Determinar les persones i els processos de coordinació.

5. Aconseguir els recursos que recolzen les necessitats de la col·laboració.

Escola-Escoles

Les possibilitats de col·laboració i intercanvi intercentres són les més reals, i esmercem esforços per realitzar intercanvis amb escoles d’Europa, cosa imprescindible avui, però en el fons i en la forma oblidem les escoles que tenim més al nostre entorn perquè, entre altres coses, les veiem com a centres escolars que entren en competició unes amb les altres. Els clients són limitats i les ofertes educatives dels centres van a la recerca de cobrir la ratio per aula per sobreviure, per mantenir el concert, per una escola alternativa,... per totes les raons que vulguem.

Si les experiències que tenim d’intercanvi entre centres escolars respon més a la voluntat pedagògica dels equips directius, d’un grup de professors o de pares, comença a fer-se necessari la intervenció de l’administració, estatal, autonòmica i local, que fomenti i sostingui experiències innovadores, però que també optimitzin els recursos humans i materials dels centres educatius. Es tracta de passar de col·laboracions puntuals a accions institucionals que les autoritzin i sostinguin.

Antúnez estableix uns aspectes i unes acccions de col·laboració entre els centres:

a.- Possibilitar, fomentar i augmentar el coneixement dels centres.

            Intercanviar informacions i activitats coincidents.

            Desenvolupar contactes formals i informals.

            Invitacions a visitar els centres.

            Promoure els contactes motivats per l’intercanvi d’experiències.

            Intercanvi, de forma esporàdica o sistemàtica, d’experiències.

b.-  Denunciar situacions escolars injustes, reivindicar millores i complir les lleis.

            Respecte en l’admissió i matriculació dels alumnes.

            Aplicació contextualitzxada de programes i avaluació interna i externa.

            Delimitació clara de les variables de qualitat dels centres.

            Proporcionar recursos per compensar situacions injustes.

            Vetllar per la qualitat dels serveis que s’ofereixen.

            Transparència en els processos de gestió i participació del centre.

c.- Compartir recursos.

            Compartir professorat especialitzat.

            Compartir personal tècnic.

            Intercanviar material didàctic.

            Compartir espais i serveis complementaris.

            Utilitzar els mateixos serveis externs de recolçament.

d.- Participar en projectes comuns.

            Planificar, executar i avaluar conjuntament.

            Planificació de projectes no curriculars.

            Propostes d’activitats formatives.

            Realització d’intercanvis entre els estudiants.

            Potenciar l’associacionisme entre els centres.

e.- Establir xarxes de centres.

            Crear associacions de centres que atenguin a alumnes de la mateixa etapa.

            Establir xarxes de centres per àrees i experiències curriculars.

            Establir convenis amb serveis de recolzament.

            Signar convenis amb institucions universitàries i amb empreses.

            Participar en xarxes europees.