Cada dia són més les veus dels polítics i entitats de la nostra societat que demanen un paper més rellevant a l’administració local per solucionar els problemes que pertanyen i pateixen els ciutadans. Comencem a donar respostes a la pregunta: Quin ha de ser el paper de les administracions locals? No solament ha de ser un paper complementari de l’administració central i autonòmica, sicó que ha d’anar assumint noves tasques que possibilitin la intervenció directa, immediata i real en el seu territori i peraels seus ciutadans.
Una d’aquestes realitats és assumir el rol de ciutat que vol educar en els valors cívics i democràtics. La tasca educativa no pertany tan sols al centre escolar i les seves activitats, que se centra en unes edats, uns edificis i uns currículums. Educar es tasca de tots els ciutadans que convivim i ens relacionem en uns multiespais urbans que ha de fer possible compartir uns valors.
Les ciutats necessiten un sistema formatiu que eduqui en els valors cívics que avui dia són considerats com imprescindibles per a la convivència i la cohesió social. S´han de mentalitzar molts cervells encara per entendre que la ciutat és un instrument que educa el ciutadà: espais verds i lúdics, carrers nets, plans d’urbanisme pensats per a les persones, museus didàctics, biblioteques obertes, serveis propers al ciutadà, recolzament al moviment associatiu, formació permanent, atenció a la gent gran,... i un grapat de necessitats que des del mateix projecte educatiu de la nostra ciutat s’hauran de proposar.
Demanar i exigir canals de participació directa i indirecta suposa per part del ciutadà que s’ha de comprometre des de la seva realitat ( edat, estudis, treball, lloc de residència,...) a assumir compromisos per a la convivència i la cohesió social.
Educar des de la proximitat serà elaborar processos d’alta intensitat democràtica amb el lideratge de l’administració local per articular xarxes educatives d’àmplia participació:
El Projecte educatiu de la ciutat ha d’anar més enllà de les competències locals en la legislació educativa:
Malgrat totes les competències locals són pels centres públics, cal entendre que tots els centres, públics i concertats, realitzen una tasca de servei als ciutadans i a la ciutat, i que cal anar articulant programes, espais, xarxes telemàtiques, cooperacions, intercanvis, formació del professorat, optimització de recursos humans i materials en la xarxa educativa.
Més enllà d’aquestes qüestions, és en el teixit social i en l’estructura urbana, és en les persones i en el seu entorn on l’administració local i la ciutadania podem definir quin model educatiu de ciutat volem.
Joan-Andreu Torres Sabaté