Educar persones
REPTES DE L’EDUCACIÓ : LES PERSONES
1.- Introducció
Les transformacions que la nostra societat està experimentant des de tots els camps de la mateixa: econòmic, relacional, laboral, cultural i ideològics, donen pas a la societat de la informació. Deixem la situació de crisi de la postmodernitat, caracteritzada per la incertesa, inseguretat, flexibilitat, relativisme i ambigüitat, i entrem en una època que ja sabem cap a on anem i comencem a preveure les repercusions de com aquests canvis afecten l'ésser humà.
L'escola està immersa enmig d'aquesta convulsió social, però, com a tota institució conservadora, és remolcada pels esdeveniments després que la societat ja ha iniciat assumir els canvis i incorporar-los en el seu teixit social.
El segle XXI col·loca l'escola davant un nou escenari social: envoltats de satèl·lits de comunicació, fibra òptica, informació digitalitzada, ordinadors personals cada vegada més potents, realitat virtual i l'eclosió de la comunicació audiovisual.
Professors i alumnes veuen alterades les seves finalitats i les seves relacions en el món i espai educatiu. Havent de pair aquests canvis amb un cert estorament i fent un esforç per a superar les pròpies contradiccions del propi sistema social i educatiu, Álvaro Marchesi i Elena Martín ens proposen reflexionar sobre una sèrie de paradoxes:
a) La flexibilitat de l'economia arriba al mercat laboral i l'alumne s'ha de preparar per incorporar-se en el món laboral, però amb una capacitat crítica davant els canvis que en ell s'estan produint.
b) La globalització aboca a una internacionalització dels coneixements i a la mundialització de la informació, davant aquests aspectes perillen les identitats pròpies i les dinàmiques dels àmbits del poder.
c) La incertesa moral redueix la confiança d'allò que s'ensenya i dels valors que tota relació educativa comporta.
d) L'organització flexible de les institucions haurien de servir perquè les escoles trobin respostes més autònomes, àgils i adequades de les seves necessitats, enlloc de culpabilitzar al professorat la seva immobilitat.
e) La influència del món de les imatges pot conduir a fer superficials les relacions, evitant la vitalitat que caracteritza l'acompanyament cooperatiu en la tasca educativa.
f) La comprensió del temps i de l'espai han de permetre una millor capacitat de resposta de l'escola.
g) La insersió de l'escola en el seu medi ha de possibilitar una nova resposta de les comunitats escolars, abans que quedin reduïdes a unes sortides culturals.
Totes les organitzacions socials, del tipus que siguin, es veuen alterades pels impactes directes que els canvis socials es produeixen al seu entorn. Sense dubte les matemorfosis que està generant la societat de la informació comença a tenir efectes directes sobre l'organització escolar.
Les persones: els educadors i els educands.
Les possibilitats que les xarxes ofereixen per a la formació, fan sorgir una nova relació de l'alumne amb el saber, amb el coneixement i noves pràctiques d'aprenentatge adaptades a aquestes noves situacions.
Aconseguir aquest tipus de persones flexibles per adapatar-se a situacions de canvi continu, respondre als desafiaments de la l'evolució de la tecnologia, la cultura i la societat planteja, dependrà de les accions educatives que endeguem relacionades amb l'ús, selecció, utilització i organització de la informació, de manera que l'alumne es vagi formant com a ciutadà responsable i compromès de la societat de la informació.
Aquesta canvis, com hem anat dient, generen dificultats i incerteses, però també espais de noves oportunitats.
Més que mai es fa necessària una formació del professorat en la mateixa línia que la dels alumnes: domini de les tecnologies i preparació per al rol de guia i orientador en l'ús i consum de la informació.
El trencament del rol de transmissor de la informació, en farà aparèixer i potenciar d'altres: avaluador de processos, organitzador de situacions d'aprenentatge, dissenyador de mitjans i medis adaptats a les caracterísitques dels seus estudiants, coneixedor de la tecnologia emprada en educació, guia del desenvolupament maduratiu i personal de l'estudiant, facilitador d'espais de trobada virtuals i presencials,...
En aquest context sembla imprtant que els professors siguin capaços de:
a - Guiar els alumnes en l'ús de la informació i del coneixement, així com de proporcionar l'accés als alumnes per a usar els seus propis recursos.
b - Pontenciar que els alumnes esdevinguin actius en el procés d'aprenentatge autodirigit i en el marc d'un aprenentatge obert.
c - Assessorar i gestionar l'ambient d'aprenentatge en el qual els alumnes estan utilitzant els recursos d'aprenentatge. Guiar els alumnes perquè desenvolupin experiències col·laboratives i monitoritzar els progrés de l'alumne; proporcionar feedback de motivació de les tasques de l'alumne.
d - Accés a una preparació professional al llarg del seu procés de formació integral.
Els coneixements i habilitats dels professors, tant en els recursos didàctics com tecnològics, resultaran imprescindibles a l'hora d'iniciar qualsevol canvi en els nostres centres educatius i en el sistema dels nostre país.
Objectius de l'educació en la societat de la informació:
* Educar per desenvolupar una tasca professional flexible. La societat necessita una força de treball cada vegada més versàtil, amb capacitat de respondre immediatament a les canviants necessitats de l'economia del mercat laboral, mitjançant habilitats bàsiques adaptades a l'economia de la informació.
* Educar per la vida. Entendre la realitat que li toca viure i passar de guanyar-se la vida a l'aprenentatge de com viure la vida: dignitat de la vida, valor i sentit de la vida, qualitat del modus vivendi i de l'ús de la llibertat individual.
* Educar pel món. L'impacte que la ciència i la tecnologia tenen en la societat requereix, a més de les disciplines tradicionals, una visió més global de la realitat del nostre món i una resposta a tots els problemes en què estem immersos: responsabilitat ecològica, actitud pacifista, acolliment als processos migratoris,...
* Educar per l'autonomia personal. Desenvolupar les facultats crítiques que capacitin l'educand pel discerniment davant l'allau de propostes semblants, iguals i contradictòries a les quals ha de donar resposta, capacitat d'entendre conceptes que la societat de la informació genera, desenvolupar capacitats personals de creativitat i imaginació.
* Educar pel temps de lleure. Els nostres alumnes actualment porten un ritme de treball superior a molt dels adults. A més de les trenta hores lectives presencials a l'escola, han de dedicar un grup d'hores per realitzar els deures que des de l'escola es demanen. Afegim un altre conjunt d'hores per a molts alumnes que necessiten professors particulars, altres complementen el seu horari amb classes d'anglès, informàtica, ... Volem que llegeixin, que escoltin música ( no quan estan estudiant), vegin la televisió (prgrames educatius), han de col·laborar en les tasques ordinàries de la llar (al menys la seva habitació),...Com pot convertir-se el temps de lleure ( el poc que li queda) a un infant, en un temps educatiu agradable i divertit?