Honorable Conseller
Uns breus mots en nom dels centres educatius privats-concertats de Tarragona per fer-li avinent les nostres inquietuds i preocupacions, segurament ben conegudes per vostè i pel Departament d’Educació de la Generalitat, amb l’ànim i esperit que ens mou a tots vers aconseguir un sistema educatiu just i equitatiu per a totes les nostres comunitats educatives, però que demanen l’esforç i la voluntat de tots per cercar-hi les solucions. D’imaginació i creativitat no en dubti que tots n’hi posem i n’hi posarem, però no n’hi ha prou: és necessari millorar i, per tant, posar tots els mitjans legals, humans i materials per donar resposta als reptes educatius que els educands i llurs famílies, sense oblidar el professorat (i també podríem incloure-hi “i llurs famílies”), ens exigeixen per una escola de qualitat, arrelada al país i que prepara uns ciutadans i ciutadanes del segle XXI.
1.- CONCERT ECONÒMIC.
Tots lamentem la insuficient dotació del mòdul econòmic concertat amb la Generalitat, i tots som molt conscients que qui en reben les conseqüències són les pròpies famílies. Lamentem que aquesta insuficiència provoqui i agreugi les desigualtats socials, però aquesta situació ve donada pel propi sistema del concert econòmic tal com avui dia el tenim establert.
És per això que demanem una revisió i actualització dels mòduls econòmics. S’han fet un grapat d’estudis del cost real que comporta cada alumne/a per a diferents tipologies de centres, ja que ni tots els centres públics ni tots els concertats són iguals. Per tant s’hauria de tenir en compte les característiques del centre educatiu a l’hora d’establir els mòduls econòmics perquè s’ajustin a les despeses reals.
Un just i equitatiu concert repercutirà en la millora de la qualitat educativa, sempre acompanyat de les disposicions i dels mecanismes legals necessaris per al control de les despeses, que els centres educatius concertats realitzem amb els diners públics.
2.- POLÍTICA DE BEQUES I AJUDES.
Creiem, Senyor Conseller, que aquest és un punt clau i on s’han d’esmerçar més esforços, diners i racionalitat. És el problema que genera i agreuja les desigualtats socials i econòmiques.
Amb el fenomen de la immigració no restem ni aliens ni desprocupats, ans al contrari, forma part dels nostres projectes educatius l’acolliment i la integració dels alumnes que s’incorporen als centres, però hem de poder fer-ho amb garanties de mitjans humans, materials i institucionals, en lloc de sobrecarregar amb més dificultats l’aprenentatge i la convivència a les aules.
Si volem una societat més justa i equitativa, el nostre sistema educatiu ha de revisar i canviar radicalment la política de beques i ajuts. No ha de ser una política basada en omplir un petit pot d’euros, que es van repartint en un període concret de temps i que, quan s’acaben, els centres concertats hem de fer mans i mànigues per solucionar les necessitats, que haurien de ser cobertes per les beques.
Per tant és urgent donar respostes a preguntes com:
Quins criteris fonamenten la dotació de les beques?
Quins tipus de beques?
Quines famílies se n’han de beneficiar?
Quina administració les concedeix i controla? Generalitat, Consell Comarcal, Ajuntaments, Ministerios,....
Com facilitar l’accés i la informació?
Quina temporalitat en l’espai i en el temps?
3.- CRITERIS DE MATRICULACIÓ AL CENTRE.
Som molts centres educatius concertats que disposem de Llar d’Infants amb el primer cicle d’Educació Infantil. Però creiem que cal reconsiderar un dels criteris de matriculació als centres per les dificultats i inseguretats que genera a les famílies que tenen els seus fills matriculats en aquesta etapa educativa en aquests centres: és el tema de l’adscripció de les Llars d’Infants a escoles d’educació Infantil i de Primària. Creiem que és incongruent que els col·legis que disposem de llar d’Infants en el propi centre no puguem donar prioritat a aquests alumnes si volen continuar, amb nosaltres, la seva formació a l’hora de fer la preinscripció per cursar P-3. ¿És coherent que les llars d’Infants de les escoles concertades no puguin ser considerades com adscrites i, en canvi, si la Llar és d’una altra entitat o institució, pugui ser-ho?
Remarquem que si els centres públics o concertats poguessin tenir llars d’Infants adscrites facilitaria la preferència de les famílies en matricular els seus fills de tres anys. Som ben conscients de les dificultats que això comporta, però també són molts els avantatges per a les famílies, com el fet que el seu fill pogués romandre en el centre que desitgen i han escollit al llarg de tota l’escolaritat.
4.- LLIBERTAT DELS PARES PER A L’ELECCIÓ DE CENTRE.
L’exercici de la llibertat d’ensenyament ha de ser respectuós dels principis democràtics de convivència i dels altres drets i llibertats fonamentals.
Els poders públics han de compensar les desigualtats injustes que es donen en la realitat a través d’una distribució equitativa dels recursos disponibles en una xarxa educativa que ha de lluitar per evitar que les desigualtats psico-físiques, econòmiques, socials i culturals que es donen, condicionin l’exercici del dret de l’educació.
Els poders públics han de garantir, sense exclusions, el principi d’igualtat d’oportunitats perquè tots els alumnes puguin accedir als centres docents sostinguts amb fons públics sense discriminació de cap tipus i al mateix temps rebre una educació de qualitat d’acord amb el caràcter propi del centre, d’acord amb les necessitats individuals de l’alumne/a i d’acord amb les preferències dels pares.
Aconseguirem aquesta igualtat d’oportunitats si la basem en l’atenció específica de l’alumne/a , en lloc d’entendre-la com a uniformitat, atenent la diversitat des de la qual ajudarem al creixement personal de cada alumne/a. És per això que els poders públics han de dotar els centres sostinguts amb fons públics dels recursos humans i materials necessaris per compensar desigualtats injustes sense recórrer en noves injustícies.
Doncs bé, l’exercici de la llibertat d’ensenyament per part dels ciutadans i de les institucions socials condueix necessàriament a la creació de centres docents diferents dels creats pels poders públics, que expressen la seva especificitat mitjançant la definició i la difusió d’un “caràcter propi” en el qual defineixen el tipus d’educació que ofereixen a les famílies.
Així es garanteix l’exercici del dret preferent dels pares a elegir el tipus d’educació que desitgen pels seus fills, dret que els poder públics han de protegir eficaçment.
5.- LA SISENA HORA.
La implantació de la sisena hora a l’escola pública repercuteix de manera directa en l’escola privada-concertada. No suposa cap canvi organitzatiu ni curricular, ja que portem molts anys defensant la importància d’incorporar i mantenir aquesta hora al sistema educatiu. Però una vegada més, qui genera la desigualtat d’oportunitats és l’Administració, en no preveure que hi ha molts centres educatius que hem de passar un rebut a les famílies perquè els professionals que treballen aquestes hores obtinguin la corresponent remuneració.
Malgrat això, els centres assumim un nombre, cada vegada més elevat, d’alumnes que no poden fer front a aquesta quota i en cap cas són apartats de les activitats educatives que el centre té autoritzat a desenvolupar. És un cost que l’escola (i per tant les famílies) ha de mantenir.
De retruc els centres concertats ens trobem amb la dificultat de contractar mestres amb la titulació exigida per a poder realitzar les substitucions que es van produint, per la qual cosa us preguem que la Conselleria d’Educació flexibilitzi l’habilitació de mestres i professors d’altres nivells i especialitats per cobrir aquestes baixes.
És per tot això, i més enllà de les circumstàncies polítiques que s’apropen, que els nostres centres educatius hem de restar fidels al compromís de continuar treballant i dialogant per un servei educatiu d’interès públic, per una xarxa educativa diferenciada, això sí, pel prestigi del professorat i de la màxima qualitat pels alumnes.
Gràcies Honorable Conseller per escoltar-nos.
Tarragona, 6 d’octubre de 2006