::Inici >Sortides realitzades >La Ruta del Cister

La Ruta del Cister

ESÈNCIA D’UNA ESPIRITUALITAT PERDURABLE

Recordar històricament el naixement de la Catalunya Nova a meitat del S. XII ens condueix inevitablement a la visita de tres grans monestirs inserits en aquestes noves terres guanyades als àrabs. Els Reials Monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona, tal va ser cronològicament la seva implantació, ens testimonien els respectius establiments i fundacions. El Reial Monestir de Santes Creus ens fa memòria de la seva tercera ubicació un cop vençudes les inicials dificultats jurisdiccionals i territorials del seu inicial emplaçament. El seu plànol arquitectònic distributiu ens mostra amb tot rigor la planimetria cistercenca dissenyada per Sant Bernat. Les construccions no solament perfilen la funcionalitat de les seves dependències, sino que a més son amarades del concepte místic d’un ideal del que ens fa hereus el mateix Sant fundador de la Gran Abadia de Claravall tres anys després del seu ingrés al Monestir de Cîteaux, casa Mare del món Cistercenc. El Panteó Reial que custodia ens fa enaltir les figures de Pere "El Gran" i del seu segon fill baró que va ser Jaume II "El Just". Cal fer esment, encara que sigui sucintament del seu germà Alfons II "El Liberal" qui va ser monarca un període molt curt de temps certament, però fructífer en l’àmbit de la integració –per exemple- de Menorca a la Confederació Catalano-Aragonesa ja que fins el moment recordat era constituït com a protectorat. Qui no ha visitat el Reial Monestir de Santes Creus no pot descobrir, copsar, valorar ... el sentit i el canvi espiritual proposat i seguit amb tota exigència pels monjos blancs a un moviment monàstic en clar desconcert tot i el seguiment compartit de la regla benedictina seguida majoritàriament en l’Europa post-carolingia. Ara, ens cal pensar en l’Abadia més gran del Vell Continent habitada actualment. Poblet, és el gran exemple del ressorgiment d’un monaquisme fonamentat en la fraternitat i l’ideal llegat per Sant Benet de Nursia en la redacció de la seva norma de convivència i religiositat anomenada "Ora et Labora". La comunitat actual ens mostra amb el seu sacrifici i la seva autenticitat la vigència d’un conjunt de pautes de vida que transcendeixen l’existència coneguda i ens redimensionen a una vida que va més enllà de la percepció limitada d’una activitat frenètica que no ens permet gaudir de sensacions i vivències que tal vegada hauriem d’experimentar amb els nostres germans, tanmateix Santa Maria de Poblet ens proposa un punt de partida tan ampli com la seva història. És completament inútil voler resumir la transcendència que atresora i mostra amb tota claredat l’excepcional Monestir de la Conca de Barberà, solament parlar del seu Panteó Reial, faria necesari un volum que no és l’objecte d’aquesta petita descripció dels monestirs cistercens que envolten l’Alt Camp, la Conca de Barberà i la comarca de l’Urgell, malgrat això val a dir que el Reial Monestir de Poblet ha figurat, figura i figurarà indubtablement en totes les guies turístiques i culturals que vulguin aportar quelcom d’esencial en la comprensió de la consolidació territorial en l’Edat Mitjana de terres ermes i abandonades deleroses de la cura, l’estimació i el treball silent d’una comunitat de religiosos entregats a tasques d’aclariment de boscos, fertilització de noves terres i organització d’una cabana pecuària inexistent fins aleshores. No podem finalitzar el nostre relat sense atansar-nos al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona. Dir-vos en l’inici d’aquest petit relat que la bondat existeix i té forma de monja en el cenobi vallboní. Una comunitat femenina que ha sabut vèncer totes les adversitats històriques –que podem ben assegurar que han estat moltes, variades i d’especial importància en molts moments-.

 

Malgrat tot, la vitalitat, el convenciment i la perseverància de la comunitat de monges cistercenques que ocupen l’Abadia de Vallbona actualment ens han donat un admirable exemple d’obstinada espiritualitat individual i col.lectiva per tal de no defallir front dels entrebancs que han hagut d’afrontar en el decurs de la seva vida cenobítica en la Vall del Corb. Santa Maria de Vallbona és una mostra permanent de varietat arquitectònica en la seva construcció degut a la manca de solidesa econòmica suficient que les permetés donar més uniformitat a les seves edificacions. Un patrimoni estilístico-constructiu que gràcies a les monges del monestir hem conservat i heretat. Cal doncs valorar i compartir la vida actual i històrica d’un monestir que va sorgir a meitat del segle XII degut a un moviment eremític que va donar pas a la consolidació d’una proposta de vida comunitària cistercenca femenina que ha perdurat 850 anys ininterrumpudament hores d’ara. Us convidem fervorosament al descobriment d’una Trinitat Monàstica Cistercenca que de ben segur us omplirà el cor de nous valors i sentiments i us convertirà en ambaixadors d’un patrimoni comú que ens cal no oblidar per a ser honestos i conseqüents amb les nostres arrels antropològiques i històriques a la vegada, testimoni inesborrable d’una antigor de la nostra pàtria de més de mil anys. Disfruteu doncs del nostre-vostre passat, representen els fonaments del nostre futur sens dubte.