::Inici >Sortides realitzades >La ruta del Puigmal

La ruta del Puigmal

6 de setembre 2009

                
DSC02167.JPGPer fi ha estat possible: al segon intent i després que el mal temps ens en fes desdir l'any passat quan ja havíem fet la meitat del recorregut, aquest any hem pogut pujar al Puigmal. Ha estat una jornada tan maca com dura, disposada a posar a prova les forces, la paciència i les ganes de patir. Un cop fet la introducció anem pels detalls.

Voldria fer una breu referència a l'Alberg de Planoles: molt, molt bé. Recomanable cent per cent per passar-hi la nit abans de la pujada i estalviar-se d'aquesta manera la pujada el mateix dia en cotxe. Cal fer una referència al més llest del grup , el Joan Carles que anava preparat amb uns bons taps per les orelles ("chapeau" a la intuició).

Sortírem de Planoles a les set del matí i vam anar per carretera fins a Dòrria i aquí agafàrem el GR-11 que ens portà fins a la Creu de Maians, val a dir que fins aquí tot el recorregut és ciclable i força agraït ja que tot i que puntualment el camí pica, també et deixa recuperar convertint-lo en un recorregut molt agradable d'alta muntanya. És necessari que prengueu el rutòmetre ja que hi ha un parell d'encreuaments on el GR no està ben marcat.

Ara que jo ja he arribat al cim us recomanaria que a la creu tornéssiu enrera ja que d'aquí a dalt al cim caminareu un 70% tant per la duresa del camí com per algun senderó impracticable tot i que també us recomanaria que tiréssiu endavant ja que els paisatges són d'aquells que omplen i momentàniament et fan desaparèixer el cansament. Per arribar al cim, els últims 30 minuts cal superar una tartera. Nosaltres vam deixar les bicicletes a peu de camí ja que no val la pena arrossegar-les. S'ha de fer una breu referència al Roger Roca, l' únic que va pujar la seva bicicleta al cim (s'han de tenir de dos rovells!). Un cop fetes les fotografies de rigor i altre cop a dalt de la bici vam baixar pel Pas dels Lladres que és una baixada molt ràpida ja que el tram final es fa per asfalt i el tram de dalt de tot, tot i ser senderó i pista, és d'aquelles baixades que et fan trempar. Com a tall d'observació cal dir que de pujada vam estar sis hores i de baixada només dues.

Val la pena que porteu el track que trobareu a la nostra pàgina a l'apartat de "Rutes dels bandolers" ja que l'inici del Pas dels Lladres és dubtós.

Ànim, és d'aquelles que s'han de fer!