::Inici >Els hostals

Els hostals

 

 

Descripció del tipus d’hàbitat:

hostals

 

 Carretera Montblanc-2. foto pels...

Postal dels anys trenta de la Muralla de Santa Tecla de Montblanc, cantonada amb el carrer Aguiló on hi havia l’hostal o fonda de l’Estació

Els hostals a la vora dels camins van tenir una funció bàsica pels viatgers i traginers, així com de suport per les cavalleries. La Conca de Barberà sempre ha estat una comarca de pas entre les terres d’interior i la costa amb els ports de Tarragona, Salou o Cambrils.

Els camins reials entre Tarragona i Lleida, o Reus i Artesa de Segre foren força transitats per viatges i traginers amb les seves mercaderies que necessitaven d’una xarxa d’hostals per facilitar el viatge. Molts cops aquests hostals es situaven a l’entrada o raval dels pobles per on passaven els camins, però també hi varen haver hostals situats en les cruïlles de camins o simplement entre poble i poble.

Amb l’arribada del ferrocarril a la comarca s’inicià el compte enrere de molts d’aquests hostals, si bé també en sorgiren de nous, però propers a les estacions del ferrocarril.

Al setmanari “Juventud” de Valls, dins de la secció “Juventut de Montblanc” en Josep Casanovas i Carré escrivia sota el pseudònim de Licenciado Astrea, deixant una sèrie d’articles titulats “Camins, posades i vianants”, d’on he extret la següent descripció dels hostals de la comarca:

 

     “solien ésser uns casalicis molt grans als qui s’entrava per amplia i alta portalada adovellada, tenint a la planta baixa els estables a un costat de l’edifici i  a l’altre el menjador amb llar de foc que també servia per cuinejar, encara que acostumaven a tenir cuina apart, comunicada directament al menjador. N’hi havia que pels carruatges i animals tenien un pati al costat o al darrere, amb coberts i estables. D’altres tenien la cuina i el menjador en un pla superior als estables, pallers i cassals de gra, accedint a aquestes dependències per dificultosa escala quins graons es composaven de grossos bulsons de pedra picada. Al menjador hi havia una llarga taula de noguer o altra fusta que ocupava un angle de l’estança quines dues parets pròximes tenien clavats uns bancs, així mateix de fusta; en quiscuns establiments els susdits bancs tenien uns encoixinats de llarg a llarg, fets amb lona farcida de palla de sègol. Els altres dos costats contraris a les parets acostumaven a tenir bancs o bé cadires de boga i aquesta taula on acostumaven a asseure’s la gent de xurriaga puix que pels viatjants de comerç i d’altres de semblant o millor condició hi havia una taula rodona amb cadires de boga. A la taula llarga hi acostumava a haver un porró ple de vi negre a un cap i un càntir de Verdú ple d’aigua a l’altre; a la taula rodona hi acostumava a estar present un pitxell de mal gust amb flors artificials. En cap d’aquests menjadors hi podia faltar un o dos armaris raconers amb pisa i, en els més luxosos, una pica renta-mans. A les parets no hi mancaven anuncis d’adobs agrícols i calendaris policroms, com tampoc un petit anunci de paper de fumar Bambú del que penjava un ganxo metàl·lic on s`hi enganxaven rebuts pagats i altres petits papers. Tan si era estiu com a l’hivern, hom podia veure penjat en un lloc o altre un espanta-mosques fet de canya i serpentines de papers de colors. Els que disposaven de llum elèctrica volien dissimular el pas de les mosques pels cordons dels que penjaven les làmpares, recobrint-los de paperets de colors o bé de paper d’estany més, si hom no els canviava sovint, el remei aviat quedava... passat de moda.

      Generalment aquests hostatges disposaven de poques cambres, totes reunides a un pis superior al voltant d’una gran sala en la invariablement hi havia un mobiliari compost d’una tauleta de “centre” amb florer i, tot voltant, un sofà i quatre o cinc cadires de molles. La major part de les cambres eren interiors; els carreters, traginers i vianants humils acostumaven a dormir als seus vehicles o bé a les palleres o bé a les golfes, jaient sobre màrfegues. El servei comú quasi bé sempre s’esqueia d’ésser a l’extrem d’una galeria descoberta precisament orientada vers el punt dominant dels bufaruts més freds de l’hivern, fent-se l’evacuació per via directe sobre el femer del corral on es criaven les gallines, xais, cabrits o altres animals mansois d’obligat consum en els cassos d’agombolament de vianants”