::Inici >METODOLOGIA DE L'ESTUDI

METODOLOGIA DE L'ESTUDI

 

 

Metodologia emprada per la realització del estudi

 

 035-web.JPG

Mas d'en Xup (L'Espluga de Francolí)

La finalitat d’aquest estudi ha estat aconseguir un recull de tots aquells hàbitats dispersos pels diferents termes municipals de la Conca històrica amb la certesa contrastada i documentada que van estar habitats de forma permanent en un moment o altre del període de temps que abraça l’estudi.

La primera fase de la recerca s’ha basat en un buidatge de dades dels padrons municipals conservats a l’Arxiu Històric de la Conca de Barberà (ACCB) i als arxius municipals de l’Espluga de Francolí, Forès i Sarral que no estan dipositats a l’arxiu comarcal. En el buidat dels padrons s’ha seguit sempre el mateix criteri, identificar totes aquelles famílies empadronades en cada municipi en els hàbitats catalogats com “afores”, “disseminats”, “dispersos” ... En alguns casos apareixia el nom del mas, masia o hàbitat concret, si bé a la majoria dels padrons només consten inscrites les famílies en l’apartat genèric d’afores.

Amb totes les dades obtingudes dels padrons dels 14 municipis estudiats s’inicia la segona fase del treball, basada en identificar hàbitat per hàbitat i les famílies corresponents a cadascú d’aquests espais viscuts. Aquesta tasca ha estat sens dubte una de les més complicades i on ha calgut la col·laboració de moltes persones.

En un inici van ser moltes les famílies que no es podien assignar a cap hàbitat concret, per no constar el nom de l’indret. Aquest nombre però, va anar disminuint al fer comparacions entre els padrons d’un mateix municipi i els cognoms de les persones dels hàbitats on si que s’especificava el nom del lloc i amb aquells padrons on totes les famílies quedaven englobades dins d’un mateix apartat d’afores.

Altres fons de documentació consultades i que han ajudat a ampliar o complementar les dades extretes dels padrons municipals, han estat els censos d’habitants i els nomenclàtors de cada municipi, especialment el de l’any 1860 que és molt complert en quan als noms dels hàbitats dispersos.

També he fet un buidat de llibres sagramentals del segle XIX digitalitzats per l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), especialment dels llibres de compliment pasqual i de combregants que es conserven on hi trobem els registres classificats per carrers i masos, així com també alguns llibres d’òbits, matrimonis i baptismes, especialment els de l’Espluga de Francolí, ja que els llibres d’empadronament conservats d’aquest municipi són a partir de 1936.

Cal fer esment que als arxius d’alguns municipis, com el citat de l’Espluga de Francolí, no es conserven la totalitat de padrons i censos, fet que ha dificultat la recerca i que no s’hagin pogut fer comparatives i estadístiques globals dels 14 municipis per anys concrets.

La següent fase fou la localització sobre el terreny de tots els hàbitats disseminats catalogats, recerca on també hi han contribuït diferents persones. Hi hagut hàbitats que si bé s’ha pogut contrastar la seva existència com espais viscuts, actualment ja han desaparegut i també alguns hàbitats que han estat impossible de localitzar. La resta d’hàbitats dispersos han estat tots visitats i en cada un d’ells s’ha omplert una fitxa identificativa i descriptiva, també s’han realitzat diferents fotografies amb la intenció de fer-ne un catàleg i que quedi testimoni gràfic de la seva existència. S’ha de tenir en compte que molts d’aquests espais es troben en fase de desaparició i que d’alguns d’ells ja només en queden quatre parets com a testimoni del que havia estat.

Amb tots els hàbitats dispersos catalogats i identificats s’inicià una nova fase del treball que consistia en documentar i ampliar les dades de cadascun d’ells. Per completar aquesta fase ha estat molt útil la riquesa de publicacions locals, tant monogràfics, com setmanaris o publicacions periòdiques que al llarg dels anys s’han publicat a la Conca de Barberà i d’on ha sortit la major part de la documentació de cada hàbitat. Malgrat l’extensa informació existent molts d’aquests hàbitats continuen mancats de moltes dades.