::Inici >Els masos o masies

Els masos o masies

 

 

Descripció del tipus d’hàbitat:

“mas o masia”

 

008.JPG 

Mas del Cogul (antic terme de Montbrió de la Marca). És un dels masos més antics de la Conca històrica

La paraula “mas” pot referir-se a una explotació agrària tradicional amb el bosc, les pastures, els camps de conreu i les edificacions o, exclusivament, al conjunt de construccions on destaca la casa amb les estances destinades a habitatge a la planta principal i els graners a la superior; la planta baixa destinada a diferents activitats, com ara les corts, el celler, el trull, el rebost, el forn, etc. 

Quan es parla de “masia” es refereix exclusivament a la vivenda si bé moltes vegades també té les mateixes característiques que les d’un mas amb el total de l’explotació agrària.

De fet, el nom de mas o masia és només per la tradició oral que en algun moment de la seva història ha prevalgut.

El mas o masia fou durant molts anys l’eix de la vida al camp. Tot girava al voltant de la masia. A la Conca de Barberà, a diferència de la Catalunya Vella, els grans masos amb extenses superfícies de terra no foren massa habituals però al tractar-se de masos importants foren els que deixaren més empremta tant físicament com etimològicament. Són moltes les partides, camins, fonts i altres elements que porten el topònim del mas més proper i important.

A la Conca històrica podem trobar alguns casos de grans masies que foren construïdes i destinades més a un ús d’estiueig que no al d’explotació agrària. Aquestes masies les trobarem especialment al nucli de les Masies i als seus voltants, especialment dins del terme de l’Espluga de Francolí.

La majoria de masos de la Conca de Barberà eren, però, més aviat petits amb un edifici d’una o dues plantes i golfes. A la planta baixa hi havia la cuina amb llar de foc, el rebost, els cups i l’estable. Al pis de dalt hi havia les habitacions, el graner i el salador. A les golfes els mals endreços. Aquest seria un mas habitual, si bé també podien estar complementats per més elements com el forn de pa, la cisterna, la cambra de l’oli, celler ... En alguns casos també s’anaven afegint altres dependències al costat del mas com els corrals, galliners, pallisses, eres ...

La Conca de Barberà no compta només amb terrenys agrícoles sinó que una bona part de la comarca són terres de muntanya especialment al sud de la comarca on trobem les Muntanyes de Prades. Aquest fet és important en l’estructura del mas. El mas de muntanya és més petit que el de la plana  ja que a muntanya els tipus d’explotació és diferent dedicat més a la ramaderia, a l’explotació forestal i a l’obtenció de carbó vegetal. Els conreus són bàsicament per a la subsistència de les persones que componen la unitat familiar del mas.

No podem parlar d’un tipus de mas homogeni en la seva arquitectura sinó de molts tipus de construccions diferents. Com a molt, podríem referir-nos als grans masos i als petits masos, fins hi tot es podria fer diferències entre el mas de muntanya i el mas de les planes.

La pedra, la calç, la sorra de rieres o torrents, els cairons de fusta de pi, els entramats de canya, el guix, la rajola cuita i la teula àrab eren els materials de construcció dels masos. Els propis del mateix indret adaptant-se la construcció a la matèria prima, al clima i a l’orografia del lloc. Els masos balmats serien un bon exemple d’adaptació.

Als grans masos de la Conca podem trobar detalls arquitectònics, dependències o construccions annexes que els poden convertir en singulars com ho són les galeries, torres fortificades, capelles, rellotges de sol ...

Sense cap dubte, els masos i les masies és el grup més nombrós. Fins a 130 masos identificats com a espais viscuts dins el període d’estudi.

Als padrons municipals (la major part d’ells sempre escrits en castellà) i als nomenclàtors dels 14 municipis estudiats trobem diferents definicions a l’hora de referir-se a un mas: mas, manso, masia, casa, casa de campo, casa de labor, caserio.

Dins d’aquest grup també he comptabilitzat algunes cases o vivendes que no foren mai un mas pròpiament dit com per exemple la casa de la Pasquala destinada a l’explotació dels pous de gel. També aquelles explotacions agràries que depenien del monestir de Poblet i que s’organitzaven de forma similar al masos però que en el cas concret de l’antic terme de Poblet, s’anomenaven “granges”.

No vull entrar a parlar de la gran importància del mas al nostre país ja que hi ha molts bons treballs al respecte. Només com un apunt remarco el fet que molta de la toponímia dels nostres termes fa referència al nom d’algun mas.

 

 Mas d'en Xup-5.JPG

Detall decoratiu de la sala principal del mas d’en Xup (L’Espluga de Francolí)