::Inici >└MBIT GEOGR└FIC DE L'ESTUDI

└MBIT GEOGR└FIC DE L'ESTUDI

 

 

Àmbit geogràfic de l’estudi

 

 IMG_2702.web.JPG

Vista de la Conca de Barberà des de Forès

 

L’àmbit geogràfic d’aquest estudi l’he volgut limitar al que popularment es coneix com la Conca estricta o Conca històrica (depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera) i que comprèn els termes municipals actuals de Montblanc, l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Vilaverd, Vallclara, Pira, Barberà de la Conca, Blancafort, Solivella, Forès, Sarral i Rocafort de Queralt.

L’estudi però, està realitzat sobre 14 termes municipals, als anteriors s’ha d’afegir els antics termes municipals de Rojals i el de Montbrió de la Marca, ja que durant els període de 100 anys estudiats aquests dos municipis van ser independents la major part d’ells.

 

 conca i pobles.bmp

La Conca de Barberà històrica és una comarca interior situada a l'extrem sud-occidental de Catalunya. És una de les comarques catalanes més clarament definides des del punt de vista geogràfic; una de les més antigues des del punt de vista històric i de nom emprat ja al segle XVII. Nom que, curiosament, no prové de la seva capital, Montblanc, sinó d'un petit municipi: Barberà de la Conca.
La Divisió comarcal de 1936 unifica tres zones limítrofs, però que pertanyen a tres comarques naturals diferents, així a la Conca estricta s’hi afegí la zona de  la Baixa Segarra i el sector nord-est de les Muntanyes de Prades.

Un cas apart és el municipi de Vallfogona de Riucorb, que pertany a la conca del Riu Corb però fou adherit a la Baixa Segarra.

 

 20150405_113421.web.jpg

Vista de la Conca de Barberà des de l’ermita de Sant Joan de la Muntanya

 

Antoni Palau i Dulcet ens deixà una bonica descripció de la Conca històrica dins de la seva obra:  “La Conca de Barberà”, escrita l’any 1912:

“Per tots indrets de la Conca, corren baixos comellars, que més o menys rublerts de vegetació, formen esquifides valls que amaguen llurs pobles i masos, o tossals que els fan visibles de lluny. Montblanc arrecerat en les negres serres de migjorn. Barberà dalt d’un tossal. Vilaverd, Lilla i Prenafeta esparramats per les comes de llevant. Pira coronant un penyal abocat al riu. Ollers entre conreus. Rocafort, Montbrió i Sarral, allunyats i amagant-se a l’esguard. Forès penjat al cim de la serra del Tallat com niu d’aus feréstegues. Senan en una gemada vall. La Guàrdia i Solivella dalt d’un tossal dominant la carretera. Blancafort amagat al peus del Tallat. Vimbodí dalt d’un turó. L’Espluga baix del riu esglaonant el capuig. Més enllà el monestir de Poblet bellament rodejat de verdor, i arreu masies entre oliveres o quintanes”.