Mirant sempre cap endavant
Sicília
Sicília (1 a 8 de juliol de 2010)
Sicília, amb forma de triangle, és la principal illa d’Itàlia i la més gran del Mediterrani. Té una superfície de 27.708 km2, ocupa el 8,5% de la superfície total d’Itàlia i la seva població supera els 5 milions d’habitants. Les seves costes estan banyades pel Mar Tirrè (al nord), Mar Jònic (a l’est) i pel Mediterrani (al sud). D’orografia peculiar, destaquen les Serralades Peloritani, Nebrodi i Madonie, i sobretot, l’Etna (3.323 m.) el cim més elevat del país, que a més, és el volcà més actiu d’Europa. En les Eòlies, arxipiel·lecs d’illes ubicades al nord-est de Sicília, trobem els gegantescos volcans Stromboli i Vulcà.
Arribem el dijous al vespre a Palermo en un vol procedent de Barcelona i ens dirigim, primer a llogar un cotxe per desplaçar-nos per la illa i posteriorment a l’hotel que prèviament havíem seleccionat des de casa per internet. Fem una petita sortida a la nit per la zona del port
Divendres, 2 de juliol de 2010
Al matí, després d’esmorzar agafem el cotxe per visitar la zona Nord-oest de Sicília, el primer lloc on anem, és a la ciutat de Sagesta (antiga Egesta), per visitar el magnífic temple dòric amb 36 columnes, entablament i frontó, però que resta inacabat, ja que el sostre no es va arribar a construir mai. Prop del temple hi ha el teatre, construït amb vistes al mar, té 63m de diàmetre i 20 fileres de seients per una capacitat de 3200 espectadors. És un dels teatres clàssics millor conservats.
De Sagesta ens desviem fins a Marsala, la ciutat fenícia més important del Mediterrani i localitat on va desembarcar, el 1860, Garibaldi a Sicília, té un bonic casc antic d’on destaca la Piazza Della Republica on hi ha el Duomo, la porta Garibaldi i el Museu Arqueològic, però si Marsala és realment coneguda és per la seva qualitat dels vins.
De Sagesta ens desviem fins a Marsala, la ciutat fenícia més important del Mediterrani i localitat on va desembarcar, el 1860, Garibaldi a Sicília, té un bonic casc antic d’on destaca la Piazza Della Republica on hi ha el Duomo, la porta Garibaldi i el Museu Arqueològic, però si Marsala és realment coneguda és per la seva qualitat dels vins.
Erice, ciutat ubicada en una zona alta de la costa oest. El casc antic té forma de triangle equilàter i per visitar-lo es recomana entrar per la Porta Trapani, ascendim fins arribar a la Matrice (nom amb el que es coneix catedral d’Erice) amb façana gòtica i un campanile construït com a torre de vigilància. Per l’empedrada Via Vittorio Emanuele s’arriba a la Piazza Umberto I, una zona verda sobre un petit premontori on s’ubica també el Castello di Venere i des d’on es tenen unes espectaculars vistes de Trapani i del mar.
A mitja tarda anem a la platja de la localitat de Castellammare del Golfo, localitat pesquera on es diu que Mario Puzo es va inspirar per escriure El Padrino.
A mitja tarda anem a la platja de la localitat de Castellammare del Golfo, localitat pesquera on es diu que Mario Puzo es va inspirar per escriure El Padrino.
Al vespre, sopem a la pizzeria al 59 de Palermo i sortim a fer unes copes al voltant de la Pizza Pretoria, amb el Palau Senatori, actual Ajuntament i l’església de Santa Caterina.
Dissabte, 3 de juliol de 2010
El matí del dissabte el dediquem a conèixer Palermo, la capital i la ciutat més gran de Sicília. D’entre els seus monuments destaquen l’extraordinària cattedrale (Duomo) amb una entrada principal amb una porxo de 3 arcs d’estil gòtic català i un interior on s’apleguen 6 tombes reials de la dinastia normanda i un tresor amb la corona de Costança d’Aragó.
Després de la catedral ens dirigim a la Capella Palatina, el major tresor de Palermo i seu dels reis de Sicília del segle XII. Va ser construïda entre 1132 i 1143, és una petita capella que es divideix en nau central i dos naus laterals que està decorada de mosaics bizantins que representen escenes de l’Antic Testament (Gènesis, construcció de l’Arca de Noé,..), als laterals hi han imatges de Sant Pere i Sant Pàu, a l’àbsis un Pantocràtor gegant amb escenes de la Nativitat i de la Verge Maria. Posteriorment fem una passejada a peu pels principals indrets de la ciutat d’entre els que destaquen el mercat de Capo, el mercat de la Vuccieria, el teatre Massimo i esglésies com Sant Cataldo i La Martorana, ambdues ubicades a la Piazza Bellini.
A la tarda, després de dinar ens dirigim a Monreale, municipi ubicat a tant sols 11 quilòmetres de Palermo i que constitueix un punt de visita obligada al seu monestir Benedictí, que conté el Duomo i un excel·lent claustre amb més de 228 columnes diferents decorades amb capitells romànics del segle XII que combinen elements clàssics amb la mitologia popular.
El Duomo de Monreale és va convertir en l’edifici normand més important d’Europa, amb un conjunt de mosaics medievals fets amb or i que cobreixen més de 6.000m2 de superfície i que representen escenes de la Bíblia amb un àbsis presidit per un Pantocràtor gegant.
Diumenge, 4 de juliol de 2010
Diumenge al matí fem maletes i ens desplacem fins a Agrigento, la ciutat fundada pels grecs cap al 580 a.C. i que va ser una de les més importants de la Mediterrània fins l’any 406 a.C. quan els cartaginesos van assaltar la ciutat, que tenia en aquells moments més de 150.000 habitants. Agrigento conserva el conjunt de temples grecs millor conservat del món. El Vall dels Temples d’Agrigento, (antiga Akragas) és patrimoni de la humanidad i va ser per Píndaro como “la més bonica de les ciutats mortals”.
La Vall dels Temples d’Agrigento és una gran extensió de terreny on els colons grecs van construir una de les seves colònies més importants a la Mediterrània. Els temples, tots d’estil dòric, es troben al llarg d’un camí empedrat desnivellat. A la part alta, en un petit cim es situa el Temple de Juno (construït cap al 450 a.c.) es conserva parcialment. Baixant pel camí empedrat, la següent construcció que ens trobem és el Temple de la Concòrdia, de 42 m de llarg per 19,5 d’ample, és el temple que millor és conserva i té 34 columnes. Una mica més endavant i apartant-nos una mica del camí, a la banda dreta, ens trobem amb Villa Aurea, seu del Museu Arqueològic. Retornant al camí, el Temple d’Hércules, és la següent construcció. És el temple més antic (dat del 510 a.C) i únicament es conserven 8 de les 38 columnes originals. El temple que ve a continuació és el de Júpiter Olímpic, de 112,5 m de llarg per 56m d’ample, amb columnes de més de 17m d’alçada i 38 estàtues de d’Atles de 8m, mai va acabar-se la seva construcció i en l’actualitat únicament es conserva una part. Finalment hi han els Temples de Castor i Pólux i de Vulcano.
Després de la Vall dels Temples visitem la ciutat d’Agrigento que està en festes i on podem apreciar el fervor popular amb els seus religiosos.
Des d’allà agafem la carretera en direcció a Catània i fem una curta parada a Caltanisseta, on aprofitem per dinar i veure els seus principals edificis.
Més tard ens apropem a Enna, una preciosa ciutat ubicada al bell mig de Sicília, a 1000 m sobre el nivell de mar, la qual cosa li permet tenir unes vistes meravellosos dels dos extrems de la illa, des d'Erice fins el Volcà Etna. La millor vista ens la dona la Torre Pisano del Castello, una fortalesa construïda al segle XII. Des del castell iniciem un recorregut per la Via Roma que ens portarà fins la Piazza Vittorio Emanuele, al llarg de la passejada ens trobarem successivament el Duomo i l’Ajuntament.
Més tard ens apropem a Enna, una preciosa ciutat ubicada al bell mig de Sicília, a 1000 m sobre el nivell de mar, la qual cosa li permet tenir unes vistes meravellosos dels dos extrems de la illa, des d'Erice fins el Volcà Etna. La millor vista ens la dona la Torre Pisano del Castello, una fortalesa construïda al segle XII. Des del castell iniciem un recorregut per la Via Roma que ens portarà fins la Piazza Vittorio Emanuele, al llarg de la passejada ens trobarem successivament el Duomo i l’Ajuntament.
Per acabar el dia ens desplacem a pocs quilòmetres de Piazza Armenina, a un Agroturisme anomenat Il Drago, un hotel rural amb piscina i amb casetes al voltant de la piscina on gaudim d’un bon bany i un excel.lent sopar degustant varietats gastronòmiques de Sicília.
Dilluns, 5 de juliol de 2010
Al matí baixem fins a Piazza Armerina, ciutat coneguda per tenir dins del seu municipi la vila de Casale, el millor complex de mosaics d’època romana conservats al món i declarat Patrimoni de la Humanitat. Malauradament al ser dilluns al matí, es trobem tancat per la qual cosa ens dediquem a visitar la interessant ciutat.
Seguim el trajecte fins arribar a Caltagirone, petita localitat amb esglésies, palaus i edificis civils decorats amb rajoles que l’han fet famosa. Per visitar-la entrar al casc antic per Via Roma, es passa pel Pont Sant Francesco fins arribar a la Piazza del Municipi, on hi ha l’Ajuntament i les Scales di Santa Maria del Monte, 142 esglaons decorats amb rajoles ceràmiques de diferents colors, tots diferents. A pocs metres de les escales també hi ha el Duomo de Caltagirone.
Cap al migdia arribem a Ragusa, una ciutat que a causa de la seva orografia i el terratrèmol de 1693, està dividida en dues parts, la Ragusa antiga i Ragusa Ibla, la nova, reedificada sobre el cim Ibla, Per visitar Ragusa és millor iniciar l’itinerari per la ciutat vella, concretament per la Piazza San Gionanni on es situa e Duomo del mateix nom i al costat el Palau de Vescorado, des d’aquí baixant pel Viale Corso Itàlia i el Corso Mazzini s’accedeix a Ragusa Ibla des d’on cal destacar la Piazza del Duomo amb la Cattedrale di San Giorgio, la Chiesa di San Giusseppe , la Chiesa di San Giocomo i els Palazzos de La Rocca i de Consentini.
Acabada la visita a Ragusa ens dirigim a Siracusa, probablement és la ciutat més bonica de Sicília, conserva i combina a la perfecció el seu ric i variat patrimoni arqueològic amb la península Ortígia, una zona on es situen els edificis civils més importants de la ciutat, amagats entre petits carrers i placetes. A Ortígia és indispensable anar a la Piazza del Duomo, on a més de la Catedral i de l’ajuntament, també hi ha l’església de Santa Lucía alla Badia. Al mig de la península hi ha la Fontana di Artemide. Al costat del mar trobarem la Font d’Artemide i més amunt el Castell Maniace, fortalesa construïda per Federic II, l’any 1239, i que va ser emprada per defendre la ciutat i a l’entrada a la península les restes del Temple d’Apollo.
Però Siracusa té un dels patrimoni artístics i arqueològics més rics de Sicília, al mig mig de la gran ciutat es troba la Neapolis on es situen l’Amfiteatre romà, el Teatre Grec i l’Ara di Ieroni II. A prop d’aquí hi ha el peculiar Santuari della Madonna delle Lacrime.
Tot i que no les vam visitar les catacumbes de San Giovanni, una xarxa de laberints subterranis formada por 20.000 tombes que ocupen una superfície de 10.000 m2.
A darrera hora de la tarda ens apropem a la platja d’Arenella. Al vespre tornem a Ortígia, en concret a la Piazza del Duomo per sopar gaudint de l’excel·lent vista que ofereix el conjunt monumental de la plaça. Després sortim cap a Catània que està a uns 50 quilòmetres de Siracusa per hospedar-nos en un hotel.
Dimarts, 6 de juliol de 2010
Catània, la segona ciutat de Sicília amb més de 400.000 habitants, està en les immediacions del Volcà Etna. Ha tingut nombroses catàstrofes naturals, en especial terratrèmols i set erupcions volcàniques de l’Etna que han obligat diverses vegades a reconstruir la ciutat. Fa 8 anys, el 2002, l’Unesco va declarar Catània coma a patrimoni històric de la humanitat i el seus monuments s’estan restaurant ja que alguns estan en mal estat de conservació.
Catània, antiga Katane, va ser fundada el 730 a.C. pels grecs i ha estat bressol de diverses conolitzacions al llarg de la seva història; als grecs els van succeir normands, bizantins, àrabs, catalans i espanyols. Tots aquests pobles van deixar la seva empresta però ficats a destacar ho farem dels catalans, Alfons V de Catalunya i Aragó va fundar el 1434 la Universitat de Catània, la primera universitat de Sicília (i entre les primeres d’Itàlia) que ha fet que la ciutat encara conservi una intensa tradició intel·lectual.
Després de segles en que Catània és la principal ciutat de la illa, decisions polítiques de traslladar la seu real a Palermo i la sepultura de la ciutat per la lava de l’Etna l’any 1669, combinat amb un gran terratrèmol l’any 1693 van fer que la ciutat quedés totalment destrossada i s’hagués de redisenyar. L’actual ciutat és arquitectònicament barroca. Són visites inexcusables la Piazza del Duomo on s’ubica el Comune i el la catedral, amb la Font de l’Elefant de Vacarini al mig; el teatre i l’amfiteatre romà, i el Teatre Massimo Vincenzo Bellini (compositor local, autor de l’opera Norma) i el castell Ursino.
Taormina, una petita vila de poc més de 10.000 habitants que és una de les joies sicilianes. Ubicada damunt del Monte Tauros, elevada 200 m sobre el nivell del Mar, va ser colònia grega de Tauromerion. Ha estat lloc de residència d’escriptors, actors i artistes importants com Barlett, Goethe, Thomas Mann, Truman Capote, Greta Garbo, Cary Grant, Orson Wells i Salvador Dalí.
La bellesa de Taormina radica en l’excel.lència dels seu casc antic combinat amb les bones vistes a la Badia de Naxos i la de l’Etna al fons del Teatre Grec. És precisament el Teatre Grec la principal joia de Taormina, però també ho són els principals carrers de la vila com Vittorio Emanuele i Corso Umberto, carregats de botigues. fins arribar a la porta Messina, a la meitat del camí es troba la Piazza IX Aprile, una excepcional terrassa amb un mirador sobre el mar i que alberga les esglésies de Sant’Agostino i San Giusseppe i els principals cafés. Una mica més endavant, hi ha la Torre dell’Orlogio i posteriorment la Piazza del Duomo, amb la Catedral di San Nicolo i el Comune (ajuntament).
Dimecres, 7 de juliol de 2010
Al matí, vam sortir en cotxe direcció Etna. L’Etna, amb 3.342 m d’alçada i una superfície de 1250m, és el volcà actiu més gran d’Europa i ofereix suggestives vistes a través de la multiplicitat de cràters i pedres de lava. Les erupcions del volcà ha provocat nombroses destroces a la illa, les més fortes es van produir el 1669 (van arrasar Catània) o el 1928, quan la lava va arribar a les proximitats de la Costa Est. Les darreres erupcions s’han produït el 1983 i 1985, entre el Juliol i l’Agost de 2001, que va arrasar les instal·lacions de telesquí i la carretera d’accés a cotes 2500m i la darrera es va produir l’any 2007, però que no va provocar cap desastre natural.
Des de la llunyania s’aprecia la forma del volcà, del 1000m d’alçada cap endavant la pendent és moderada fins els 2500m que passa a ser lleugera i on apareixen diversos i nous cràters fruïts de les darreres erupcions, fins els 2900 la pendent és considerable i entre els 2900 i els 3300 és molt abrupte, fins finalitzar amb el gran cràter central i altres adjecents d’on no paren de sortir fumarades.
L’ascensió es fa a través d’una sinuosa carretera, en una hora s’arriba al Refugi Sapienza del Club Alpí Italià, a 1910 m d’alçada, on s’ha de deixar el cotxe ja que les erupcions de lava del 2001 van destruir la carretera. Des d’aquí s’agafa un telefèric que et porta fins la cota 2500, on s’agafen uns autocars tot-terreny que et pugen fins els 2920m, on hi ha l’antic refugi de la Torre del Filòsof, en aquesta zona estan els cràters de les noves erupcions dels anys 2001, 2002 i 2003 i des d’on s’aprecia el gran cràter i altres tres cons des d’on no paren de sortir fum vermell i negre, donant la impressió de voler esclatar. Al voltant de la Torre del Filòsof els nous cràters desprenen gasos tòxics i constant fum, que a vegades pot dificultar la respiració. Qui vulgui ascendir a cotes més altes ho pot fer a peu, amb l’equipació correcte, i trigarà entre 3-4 hores per pujar.
Sens dubte, el Volcà Etna és un dels granes atractius turístics de Sicília, tot i que afortunadament no és l’únic i la prova la tenim aquella mateixa tarda, ja que ens fins a Taormina, concretament a les platja d’Isola Bella, una espectacular platja de pedres que conté una illa al mig de la mateixa i que ofereix unes vistes impressionants.
Al vespre anem a sopar al port de Giardini Naxos.
Dijous, 8 de juliol de 2010
Dijous, 8 de juliol de 2010
Després d’esmorzar iniciem el camí de retorn cap a Plermo per tota la costa nord i nord-est de Sicília, fem paradeta a Messina, la tercera ciutat de la illa, estructurada al voltant del port que té forma de daga és la porta d’entrada a Sicília pels italians a causa de la poca distància que separa la illa de la “bota”. Destaca el Duomo, amb un capanari que aplega un dels rellotges astronòmics més grans d’Europa.
Posterioment continuem el trajecte fins a Cefalu on passarem la resta del dia fins al vespre. És un dels pobles més visitats de Sicília, ja que té un petit port pesquer entranyable i unes platges espectaculars.
Després de passar una estona a la platja anem a dinar i després visitem el casc medieval, pujant per la Via Ruggiero ens endinsem en els carrers empedrats i estrets que ens condueixen a la Piazza del Duomo amb la seva catedral, una de les millors esglésies normandes de la illa, amb excel·lents mosaics al terra i un espectacular sotre de fusta. Al costat de la plaça del Duomo està l’Ajuntament, antic Monestir de Santa Caterina i el Palau Piraino.
Destaca també el port esportiu amb unes vistes magnífiques de les roques al mar i de la Rocca, la gran pedra que amb forma de cap (Cephaloedium), dona nom a la ciutat.
Feta la digestió ens tornem a la platja fins al vespre, quan ens desplacem cap a l’aeroport de Palermo, tornem el cotxe de lloguer i agafem el vol de tornada cap a Barcelona.
Feta la digestió ens tornem a la platja fins al vespre, quan ens desplacem cap a l’aeroport de Palermo, tornem el cotxe de lloguer i agafem el vol de tornada cap a Barcelona.