Mirant sempre cap endavant

Toscana i Véneto

La Toscana i el Véneto (1 de juliol a 12 de juliol de 2005)

 Amb una parella de grans amics vam decidir marxar cap a el cor d’Itàlia -la regió de la Toscana-, per posteriorment passar també uns dies a la ciutat de Venècia. El dia 1 de juliol, amb el cotxe recent estrenat del Roda i la Neus vam sortir de Riudoms cap Regello, petita població situada estratègicament al mig de la Toscana i a uns 20 kms de Florència, on vam llogar una casa rural.

El divendres 1 de juliol, a primera hora de la tarda, vam iniciar el viatge que separen els gairebé 1200 kms que hi han des de Riudoms fins a Regello. El llarg recorregut el vam fer en dos trams, de Riudoms fins a Toulon (França) on vam pernoctar i a l’endemà dissabte 2 de juliol, des de Toulon fins a Regello. Vam arribar a primera hora de la tarda, vam baixar equipatges i vam descansar una mica, relaxant-nos en la piscina de la casa rural. Al vespre vam sortir per les localitats de la zona i gaudint de l’excel.lent i gustosa gastronomia italiana.

                                                                                                                               


El diumenge 3 de juliol vam agafar l’autopista i ens vam desplaçar des de Regello fins a Florència i des d’allà fins a Pisa. Arribats a Pisa vam anar directament fins el Piazza dei Miracoli (Patrimoni de la Humanitat des de 1987) i on es localitzen el Baptisteri, el Duomo, el Camposanto i la famosa torre inclinada.

Quan arribès a aquesta gran esplanada emmurallada un es troba en primer terme el Baptisteri, el més gran d’Itàlia, de 107 m de perímetre circular, construït en marbre blanc del seu interior destaquen el púlpito fet per Nicola Pisano i la pila baptismal feta per Guido Bigarelli. A uns metres del Baptisteri hi ha el Duomo, la construcció que està al bell mig de l’esplanada, realitzada entre 1064 i 1118 en marbre gris en l’estil romànic pisà, destaca per les seves portes de bronze, el púlpito fet per Giovanni Pisano i pel mosaic de l’absis.

Darrera la catedral observem la famosa Torre Inclinada de Pisa, que en realitat és el campanari del Duomo. És una de les tres torres inclinades que hi han per tota la ciutat, però aquesta, pel lloc on està construïda, per ser la que té més inclinació (més de 4º i 3,9 m de la vertical) i per ser el lloc on Galileu Galilei va demostrar que la velocitat de descens era independent de la massa del cos, s’ha fet famosa en tot el món. La seva inclinació es va iniciar l’any 1173 quan encara s’estava construïnt. La torre té una alçada de gairebé 56 m distrinuïdes en vuit nivells o plantes. En l’últim hi ha el campanar. Va estar tancada al públic durant 11 anys (1990-2001) per fixar els seus fonaments i corregir l’angle d’inclinació.

                                                                                                                            


La construcció que es localitza a l’esquerra del baptisteri, duomo i torre és el Camposanto (cementiri monumental). En el seu interior hi ha un gran claustre al voltant del qual hi ha sarcòfags, escultures i pintures.

Després de visitar també el mercat de Pisa vam marxar cap a la veïna ciutat de Lucca (86000 habitants), una de les ciutats-estat més grans abans de la reunificació italiana. Alberga una gran quantitat d’edificis històrics d’entre els que cal destacar les seves muralles, la Catedral de San Martín, el Palau Ducal i la Torre del Rellotge (Torre delle ore). Al vespre vam tornar a la casa rural i després vam sortir a Regello on hi havia les festes de la localitat.

                                                                                                                                 


El dilluns 4 de juliol, després d’esmorçar ens vam apropar a Florència, ciutat bressol del renaixement on artistes com Da Vinci, Miquel Angel, Rafael o Boticelli van viure i van deixar empremta.

Vam deixar el cotxe a la Piazzale Michelangelo, des d’on es té una visió privilegiada de tota la ciutat de Florència, d’on es poden distingir el Ponte Vecchio, sobre el riu Arno, i la cúpula del Duomo que sobresurt entre les teulades dels edificis. Des d’aquesta plaça vam baixar caminant fins arribar al pont més antic i més conegut de Florència. Originàriament construït en fusta pels romans, va ser reconstruït en pedra l’any 1345. Va ser l’únic pont que va sobreviure als bombardejos alemanys en la II Guerra Mundial, i l’actual aspecte procedeix de la remodelació efectuada durant el renaixement, quan també es va aprofitar per substituir les botigues de pell per joiers. És un dels llocs més frequentats pels turistes.

                                                                                                                                 

Després de travessar el pont, ens vam endinsar en la ciutat fins que vam arribar a la Piazza della Signora on hi ha el Palazzo Vecchio, actual seu de l’Ajuntament i que visitariem diez més tard. De la plaça de la Signora a més del Palazzo, destquen també tres estàtues: una de Cosme el Vell, una altra d’Hèrcules i la tercera de Caco (que és una reproducció del David de Miquel Àngel).

Vam continuar pujant pel Via del Calzaioli fins a la Piazza del Duomo, on hi ha el conjunt monumental compost pel Duomo, el Campanile i el battistero di San Giovanni.

El Duomo o Catedral Santa Maria dei Fiori és una de les esglésies més importants del Renaixement, construïda al segle XIV, la façana principal i les laterals están recobertes de marbre blanc, verd i rossat que li donen més majeostusitat. L’edifici té unes dimensions considerables, el paviment és de marbre de colors i en les parets interiors hi ha una gran quantitat de frescos. És de creu llatina (nau principal i dos laterals) i en la intersecció s’alça la famosa i grandiosa cúpula de 45 m de diàmetre i 100 m d’alçada. Dissenyada per Bruneschi, un dels millors arquiteces renaixentistes. La cúpula és una joia artística i és recomanable pujar, les més de tres-cents escales, amb un tram final una mica agobiant valen la pena, ja que es pot apreciar, per una banda, el mètode constructiu, per un altre, les extraordinàries pintures de la cúpula i, finalment, quan surts a l’exterior una excel.lent panorámica de la ciutat.

                                                                                                                               

El Campanile de Giotto és la torre que està tocant a la façana principal i està recobert amb el mateix marbre de colors que el Duomo.

El battistero de San Giovanni, de planta octagonal, té vuit costats iguals, més un de rectangular afegit posteriorment. Destaca principalment per les seves portes de bronze, i sobretot per les portes nord i en espcial l’anomenada Porta del Paradís. Per l’adjudicació de les portes nord van competir fins a 7 escultors entre ells Brunelleschi, Donatello i Ghiberti, un jove de 21 anys, que va trigar vint-i-un anys més en enllestir els vint-i-vuit panells, que van representar imatges del Nou Testament, dels quatre evangelistes i de quatre esglésies.

                                                                                                                                           

A la tarda, tornada cap a la casa rural a agafar forces a la piscina per tornar al vespre cap a Florència a sopar i prendre alguna cosa.


El dimarts 5 de juliol, després d’esmorçar vam marxar cap a Florència, direcció a la Galleria dell‘Academia, museu de pintura i escultura on s’exhibeix el David de Miquel Àngel, és visita obligada, però s’ha de tenir present les llargues cues per la qual cosa es recomana  agafar les entrades per internet.

                                                                                                                                              

Al sortir passem per l’Església de Santa Maria de Novella i després ens dirigim al Palazzo Vecchio. És l’edifici civil més important de Florència, dissenyat per Arnolfo di Cambio el 1299, va ser seu del govern de la ciutat i residència dels Ducs de Toscana, actualment és un museu on s’exposen obres de Miquel àngel, Verrochio, Vasari,… , Destaquen "el Salone dei Cinquecento, l’estudi de Francesco I de Medici, i el Passadís dels Lliris. La Loggia dei Lanzi dóna a la Plaça de la Signoria. Tornada cap a la casa rural de Regello i tarda-vespre a piscina.

                                                                                                 
                  

El dimecres 6 de juliol, tornem cap a Florència, iniciant el recorregut per la Basílica de Santa Croce i el seu convent. A la mateixa Piazza de Santa Croce és on es celebren els tornejos de calcio antics. Després ens traslladem a la Loggia della Signoria, construïda entre 1376 i 1382, un espai cobert per les cel.lebracions  i entrem a la Galleria degli Ufizzi, un dels museus més importants del món, on trobem obres de Botticelli, Leonardo da Vinci, Michelangelo, Raffaello, Tiziano, Giotto, Rubens, Goya, El Greco, Rembrandt,….El museu ordenat per Cosme I conté gran part de la fortuna dels Medicis en les seves sales, destacant les obres La primavera i el Naixement de Venus de Sandro Boticelli o La virgen del jiguero de Rafael. També és recomanable comprar les entrades per internet amb anterioritat.

                                                                                                                              


Després de dinar ens desplacem fins la localitat monumental de San Gimignano. El petit municipi va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat l’any 1990 i destaca per les seves muralles i les catorze torres que encara perduren i que es divisen a diversos quilòmetres de distancia del municipi. El casc antic és una delicia, en especial la zona de la Piazza de la Cisterna i la Piazza del Duomo, on està la Collegiatta. Aprofitem per gaudir de l’excel.lent vi blanc de la Toscana, encara que menys conegut que el D.O. Chianti, degustem el Vernaccia de San Gimignano. Després de sopar tornem cap a Regello.

                                                                                  

A l’endemà, 7 de juliol, tornem a agafar el cotxe per desplaçar-nos fins a la ciutat de Siena, ubicada al sur de la Toscana i envoltada d’excepcionals paisatges, va rivalitzar amb Florència en planejament urbanístic i en matèries com l’ensenyament (la Universitat de Siena és una de les més prestigioses d’Itàlia) i sistema bancari (el banc Monte dei Paschi, de 1472, encara té la seu principal a aquesta ciutat). Siena era parada important de la Via Francigena, peregrinació a Roma des de França, va tenir un fort creixement demogràfic, econòmic i cultural fins el segle XVI quan l’Estat Independent va ser integrat per Florència.

Siena és divideix en disset districtes o contrades, amb una forta rivalitat entre ells, que arriba al seu punt culminant dos vegades l’any, el 2 de juliol amb el Palio di Provenzano i el 16 d’agost, amb el Palio dell’Assunta, la famosa carrera històrica de cavalls (on participen 10 de les 17 contrades, les 7 que no van participar en el Palop anterior i 3 escollides per sorteig) que es disputa a la Piazza dei Campo. El centre històric de Siena va ser declarat l’any 1995 per l’Unesco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.

La principal zona turística visitada és la Piazza dei Campo, una plaça inclinada en forma de ventall on s’ubica el Palazzo Pubblico medieval (seu de l’Ajuntament) i el Campinele o Torre del Mangia, de 102m d’alçada. Quan s’entra en aquest espai un queda meravellat de la simplicitat i bellesa d’aquesta plaça, el veritable centre de la ciutat. Al seu voltant es localitzen les terzi, les tres zonas en les que sempre ha estat dividida la ciutat, destacant el terzo di Citta en les que es localitza el Duomo (visita imprenscindible, amb un paviment de mosaic meravellòs) i el museo de Spedale di Santa Maria della Scalla. El altres dos terzis són el di Camolia (on hi ha la Via Branchi di Sopra, el carrer comercial més importnat) i el di San Martino. Sopem en una petita pizzeria que ens havien recomanat la Nona Gina i passem les darreres hores del dia a la Piazza dei Campo

                                                                                 

Divendres 8 de juliol, al matí ens quedem a la casa rural i a la tarda vespre marxem cap a Florència per assistir a un concert de música clàssica a la Piazza della Signora, al costat del Palazzo Vecchio i després fem un darrer tomb a la ciutat de Florència.

Venècia (9, 10 i 11 de juliol de 2005)

                  
 

 

© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet