Mirant sempre cap endavant
Bèlgica, Luxemburg i Suïssa
VIATGE A BÈLGICA-LUXEMBURG-SUÏSSA (21 de juny a 3 de juliol de 2013)
EN CONSTRUCCIÓ
Després de planificar les visites que volíem realitzar i de comparar quina opció seria més econòmica, si viatjar en avió amb l’anada i tornada des del mateix lloc, si des de diferents aeroports, llogar un cotxe o desplaçar-nos en tren, al final decidirem marxar amb cotxe i distribuir els més de 3.700 quilòmetres que ens esperaven pel davant de la manera més òptima possible, fem dues parades tècniques, una d’anada i una de tornar no fent tant pesat el viatge.
Primer dia: Divendres, 21 de juny (Riudoms-Lyon): Al migdia després de carregar el cotxe, sortirem de Riudoms amb l’objectiu d’arribar a Lyon. Després de poc més de 700 km i unes sis hores de viatge, arribarem a la ciutat francesa.
* LYON, després de descarregar maletes vam sortir a fer un tomb per la ciutat, sopar i veure el casc antic de Lyon, del que destaca el carrer de Saint Jean (on vam sopar); la Plaça de Terraux, amb l’Hôtel de la Ville i el Museu de Belles Arts; la Place Bellecour, que és la plaça peatonal més gran d’Europa, la Catedral de Sant Joan i la Basílica de Fourvière, i el Soane, el riu que travessa Lyon.
Segon dia: Dissabte, 22 de juny (Lyon-Liège): Després d’ esmorzar, vam emprendre el viatge fins la ciutat belga de Liège, la capital de la regió de Valònia
* LIÈGE (Lieja), es troba en les proximitats de la frontera belga amb Alemanya i els Països Baixos, en plena vall del riu Mossa. És la cinquena ciutat més important de Bèlgica i el seu port, el segon port fluvial més important d' Europa. Té una població de 200.000 habitants i és una ciutat que combina l' arquitectura del seu passat amb el disseny futurista .
Liège va iniciar un ràpid desenvolupament durant el segle VIII, després de la mort del Bisbe Sant Lambert, que va portar molts peregrins a la ciutat. Es una ciutat relativament petita, on passejant pels carrers pots apreciar un patrimoni arquitectònic amb estil propi (mosaic romànic), que ha configurat diversos edificis civils i religiosos remarcables d’ésser visitats.
L’edifici més destacat és el Palau dels Prínceps dels Bisbes, construït per encàrrec del príncep-bisbe Érard de la Marck durant la segona meitat del segle XVI, i fou dissenyat per l' arquitecte Arnold Van Mulcken. Es troba ubicat a la Plaça de Sant Lambert i va ser edificat sobre les ruïnes d' altres dos palaus anteriors, el que podem admirar avui va ser construït. Actualment funciona com a seu del Ministeri de Justícia. Al seu costat hi havia la Catedral de Sant Lambert, la catedral de la ciutat, que va ser enderrocada durant la revolució francesa. Avui en dia en queden petites restes, al museu subterrani de Arqueoforum, un museu subterrani sota la Plaça de Sant Lambert.
Uns tres-cents metres més avall, a la Plaça del Mercat hi ha el Perrón de Liège, un dels monuments més representatius de la ciutat. Un “perrón” és una escalinata de tres esglaons, amb una columna central, coronada d'un globus imperial. Quan la vila fou assetjada el 1468 per Carles el Temerari, Liège va resistir tres vegades els atacs, fins que un cop vençuda, foren cremats tots els edificis civils com a càstig excepte els religiosos. El càstig més humiliant va ser traslladar el Perrón a Brugge, fins que Maria de Borgonya, filla de Carles el Temerari, va permetre recuperar-lo -uns deus anys més tard-, i pels habitants del Principat de Liège representa el símbol de la justícia i llibertat, i forma part de l’escut de la ciutat.
A la mateixa Plaça del Mercat s’hi troben l’Ajuntament (Hôtel de Ville), del segle XVII i l’ Església de Saint André. A pocs metres també hi ha la Place de l’ Opéra, on destaca el Théâtre Royal (Teatre Reial), edifici d’estil neoclàssic, construït el 1820 i que acull l’Opéra Royale de Wallonie. La sala té poc més de 1000 localitats. Davant de l’edifici del Teatre hi ha l’estàtua del compositor Grétry (segle XIX).
Altres edificis destacats de la ciutat de Liège són: la Universitat de Liège, fundada el 1817 pel rei Guillem I dels Païssos Baixos, ès la tercera belga francòfona més important, darrera la de Lovaina i la Universtat Lliure de Brusel.les. Compta amb 13.000 estudiants.
La Col·legiata de Saint Barthelemy, construïda entre els segles XI i XII, clar exemple de l' arquitectura mosaic romànica. És l' edifici de caràcter religiós més antic de la ciutat. Ha conservat gairebé intacta la seva aparença externa, decorada en vermell i blanc, En el seu interior podrem veure una pila baptismal del segle XII.
L' estació de Guillemins, dissenyada per l’arquitecte Santiago Calatrava i inaugurada l'any 2009. Construïda en acer, vidre i formigó blanc.
El Museu Grand Curtius, a la Quai de Maëstricht, número 10, ocupa l' antiga casa del més important fabricant d' armes de Lièja, Jean de Cort (Curtius, en versió llatinitzada del cognom). Completíssim museu que abasta més de 7.000 anys d’història i que compta amb col·leccions d' arqueologia, sobre la vida de Napoleó Bonaparte, armes, pintura, artesania, cristalleria i art religiós.
Tercer dia: Diumenge, 23 de juny (Liège-Gent-Brugge): Després d’aixecar-nos i esmorzar vam emprendre el camí fins a Brugge, fent primer una visita a la ciutat de Gent
*GENT (Gant), és la tercera ciutat més gran de Bèlgica i, sens dubte, una de les més boniques. Amb gairebé 250.000 habitants, té una posició privilegiada, es troba ubicada entre Bruxelles (48 km de distància), Brugge (58 km) i Antwerpen (52 km). Ha aconseguit conservar un passat medieval gloriós, recordem que Gent era una de les ciutats europees més grans de l’ Edat Mitjana, famosa per la seva indústria tèxtil, que va permetre la construcció d’un patrimoni artístic molt destacable. Però la Gent moderna tampoc es pot oblidar, té una gran oferta museística, destacant propostes d’art contemporani i el festival de teatre al carrer, de gran fama internacional, que es celebra anualment a finals de juliol, i que durant deu dies i que esdevé el major festival de teatre de carrer d’ Europa.
Vam iniciar la visita per l’edifici de l'Ajuntament, (Stadhius) d’estil gòtic i que va ser construït el 1535. L’edifici està ubicat en l’emplaçament que dona a la Goudenleew-plein, una gran esplanada en forma de plaça on es troben els principals monuments de la ciutat.
A pocs metres de distància, al costat esquerra de l’Ajuntament hi ha la Catedral de Sant Bavó, una de les més boniques Bèlgica. Dedicada a un noble de la ciutat, que a finals del segle VII, va regalar tots els seus béns als pobres després de retirar-se a un monestir, va ser construïda entre els segles XVI i XVII, en una mescla d’alt gòtic i gòtic flamíger. Destaca essencialment per dos motius, la gran torre i la famosa pintura dels germans Hubert i Jan van Eyck, l’Adoració del corder místic, del 1432. Al davant de la Catedral es troba el Campanari Municipal (Belfort), una torre-campanar, acabada de construir el 1380i que és l’actual seu de la Cambra de Comerç, ja que antigament era en aquest edifici on es negociava tot el comerç de la indústria tèxtil. Belfort, de 91 m d’alçada, és la torre central del famós conjunt que formen la Catedral de Sant Bavó i l’Església de Sant Nicolàs, que es troba a poc menys d’un centenar de metres més enllà.
L'Església de Sant Nicolás, és una de les més antigues de la ciutat. Construïda a inicis del segle XII, es va cremar durant la segona mitat de segle. Els ciutadans de Gent la van reconstruir ràpidament i la van enllestir l’any 1250. El 1957, va ser àmpliament reformada, després d’una anys d’abandonament i deixadesa.
L’església de Sant Nicolás està ubicada al costat de Greslei i Korenlei, que és la zona on conflueixen els canals que es dirigeixen cap al port. Els nombrosos canals que creuen el centre de la ciutat i flueixen cap al port passen pels carrers de Graslei com de Korenlei, que contenen edificis molt pintorescs i elegants, que representen diferents estils arquitectònics, i cada façana reflecteix un període de la història de la ciutat, recordant als antics gremis que la van fer rica i famosa.
Al costat oest hi ha Greslei (moll de les herbes), i predominen els bars i tavernes. Si voleu fer un tastet de la gran varietat de cervesa hi ha la De Witte Leuw (més de 300 varietats de cervesa) o la taverna Het Tolhuisje, que era l’antiga Casa de Duanes. En aquest costat també hi ha l’antic edifici del magatzem de blat i les cases gremials dels mesuradors de blat i dels mariners lliures.
Al costat est hi ha el carrer de Korenlei (moll dels grans), on ens trobem amb una bonica antiga cerveseria, que és l’actual Hotel Marriott i amb el Museu del Diseny de Gent, ubicat en l’Hotel De Coninck, i que destaca per la seva col·lecció de mobles d’art noveau.
Més amunt, arribem a la zona de Gravensteen, que en neerlandès significa Castell dels Comtes. El castell dels Comtes va ser construït per Felip d' Alsàcia, comte Flandes entre 1157 i 1191. El mateix comte havia fet construir castells a les principals ciu tats del comtat, per mantenir la llei i l'ordre, però el de Gent és l' únic que ha sobreviscut al pas del temps. Va ser durant molt de temps el centre administratiu i palau de justícia de la ciutat (dels segles XIV a XVIII) i durant el segle XIX, es va utilitzar com a fàbrica i casa d’obrers.
Si continuem passejant pels canals de Kraanlei, arribem al districte de Patershol, antic barri d’obrers, recentment renovat amb boutiques i restaurants com el De Blauwe Zalm. Si travessem el pont ens trobem a la zona de Grotenmarkt, on els diumenges al matí fan mercat de fruita, flors i d’animals. També és una zona molt animada i amb diverses tavernes, destacant la Dulle Griet, amb una carta de més de 450 cerveses.
Cal dir que el casc antic és bastant petit i que es pot recórrer tot a peu (el recorregut que vam fer nosaltres va ser de poc més de quatre hores i uns tres quilòmetres caminat), però que a l’igual que passa amb la majoria de ciutats belgues el transport públic de Gent és excel·lent, amb una nombrosa xarxa d’autobusos i tramvies.
* BRUGGE (Bruges), té una població de 150.000 habitants i és la capital de Flandes Occidental. Va ser una de les ciutats més riques d' Europa en l’ Edat Mitjana i des del segle XIII fins avui ha canviat molt poc, conservant la majoria d’edificis dels desastres de les guerres i del pas del temps, la qual cosa li ha valgut que l’ UNESCO la declarés Patrimoni Mundial. L' arquitectura gòtica medieval i l’entramat de canals són la principal atracció turística de Brugge, tot i que també destaca per la gran quantitat i qualitat de museus.
A Brugge també vam iniciar la visita per la Grote Markt o Plaça del Mercat, la gran plaça empedrada i espaiosa del centre de Brugge. on es celebraven els mercats medievals, les fires i justes medievals i les execucions públiques. Ha estat el centre neuràlgic comercial de la ciutat des del 958, data que acull cada dimecres el mercat setmanal, de 08.00 a 13.00 hores.
El costat sud de la plaça està dominada per la torre-campanar (Belfort), construït entre 1280 i 1350, i pel mercat cobert. El Belfort d'aquesta plaça no solament domina l'horitzó de Brugge, sinó que també és el campanar més alt de Bèlgica. S'eleva sobre l'antic edifici del Trobin, i ha representat sempre un símbol per a la ciutat. Va ser construït entre els segles XIII i XV. Durant l'època medieval, aquí es reunien els comerciants per comprar i vendre les teles, els encaixos i els tapissos.
Al costat est de la plaça hi ha el Palau Provincial, d’estil neogòtic, era la Casa del Governador de Flandes Occidental. Al seu costar hi ha l’edifici de l'Oficina de Correus. Al davant del Palau i en el centre de la plaça se situa una estàtua del segle XIX.
Al costat nord i oest hi ha gran quantitat de cases que envolten la plaça, construïdes al segle XVII, són avui dia botigues de records, bancs i restaurants. Destaquen pel damunt de les altres, la casa Bouchoutte i el Craenenburg Café (el que va ser el café més conegut de Brugge i que en l’actualitat és una cerveseria)
En la cantonada sud-est de la plaça del Burg, travessant el carrer Breidelstraat, ens endinsem a la Plaça Burg. Aquesta plaça és el cor històric i centre administratiu de la ciutat. El seu nom prové d’una fortalesa amb fossar construïda al segle IX. En aquesta hi ha diversos edificis històrics: l'Ajuntament, la Basílica de la Santa Sang, el Pavelló Toto Ito.
L'edifici de Stadhuis (Ajuntament), és una obra mestre del gòtic flamíger. Construït a finals del segle XIV, és l' ajuntament més antic de Bèlgica i un dels més rics i ornamentats. Coronat per tres torres, esta adornat per 34 estàtues i pels escuts d’armes de les ciutats de la zona. En el seu interior, una gran escala ens porta a la Sala Gòtica, decorada amb murals que representen escenes bíbliques. També al primer pis hi ha el Museu de l’Ajuntament, que recull una col·lecció de pintures de la història de la ciutat.
Una altre dels edificis més visitats d’aquesta plaça es troba al número 10 de la Plaça del Burg, la Basílica de la Santa Sang. Construïda a inicis del segle XII, com església del derruït Castell dels Comtes de Flandes, es divideix en dues plantes i capelles: la inferior, duu el nom de Capella de Sant Basili el Gran, fou construïda entre 1134 i 1157, de decoració senzilla contrasta amb la capella superior, coneguda com la Capella de la Santa Sang, fou construïda el 1534 i guarda la relíquia de la sang de Crist.
A l’altra cantonada de la Plaça hi ha el Palau de la Llibertat de Brugge, edifici d’inicis del segle XVIII amb una gran sala renaixentista.
Des de la Plaça del Burg és recomanable passar pel carreró Blinde Ezelstraat (entre l’Ajuntament i el Palau de la Llibertat), que ens porta al Groenerei (canal verd) i on hi ha el Mercat del Peix (Vismarkt), a poca distància hi ha petits molls de barques. Si continuem per la riba del canal ver i girem a la dreta sortim a la Huidenversplein (Plaça dels Curtidors), on destaca llur casa gremial. Ara agafem el canal Dijver, paral·lel al canal fins arribar al Groeninge Museum, amb obres de Jan Van Eyck, Hans Memling, El Bosco o René Magritte.
Sortint de l’Església de Nostra Senyora, pel carrer Hellige-Geestraat arribem a Catedral de Sant Salvador, l’església parroquial més antiga de Brugge, del segle IX, que passar a ser catedral al 1834 quan l’antiga església de Sant Donicià va ser derruïda. Té un campanar de 99 m. d’alçada i en el seu interior alberga el Museu del Tresor.
Sortint de l’església, cap a l’esquerra hi ha la gran esplanada de la Plaça ‘T Zand, on hi ha l’auditori de la ciutat i nombrosos cafès i restaurants i cap a la dreta, el carrer comercial de Steenstraat que ens torna a portar a la Markt.
Aquesta ruta de poc menys de 3 quilòmetres, es pot fer a peu. Cal dir que si no es vol fer a peu Brugge té una excel·lent xarxa d'autobusos que cobreix el centre i els barris perifèrics.
Quart dia: Dilluns, 24 de juny (Brugge-Antwerpen-Mechelen-Bruxelles):
Aquest dia decidirem modificar la programació de viatge que portàvem (anar el 24 a Brussel·les i el 25 fer Ambers-Malines i Lovaïna) i ho vam encertar perquè ens va permetre aprofitar més el temps. Des de Brugge fins a Antwerpen, on vam visitar els principals trets turístics, i després fins a Mechelen, on vam dinar i visitar el casc antic i a darrera hora de la tarda arribàvem a la capital belga, per allotjar-nos en un aparthotel preciós a 500 metres de la Grand Place.
* ANTWERPEN (Anvers), amb poc més de 500.000 habitants, és la segona ciutat més gran de Bèlgica i la més gran de la regió de Flandes. A tant sols 50 km de la capital Brussel·les, la seva posició geogràfica va contribuir a forjar un ràpid creixement i riquesa durant l’ Edat Mitja, ubicada al costat del riu Escalda, fa que la ciutat disposi del segon port més important d’ Europa, on destaca el comerç dels diamants, ja que el 85% de la producció mundial de diamants es concentra a Anvers.
La visita la vam iniciar a la Grote Markt, una plaça de perímetre irregular, on es troben diverses cases gremials dels segles XVI i XVIII, una estàtua en honor de Silvio Bravo i el magnífic edifici de l’Ajuntament (Stedhius), construït entre 1561 i 1564, conjuga l’estil flamencs amb el renaixement italià.
Al sud-est de la Grote Markt, en direcció a la Plaça de Groenplats hi ha la Catedral de Nostra Senyora, considerada l’església més important dels Països Baixos (Benelux). La seva construcció es va iniciar el 1351 sobre una antiga església romànica, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO, per la gran quantitat i qualitat de pintures i escultures que acull, destacant les de Rubens, i sobretot el Davallament de la Creu i Aixecament de la Creu.
A la sortida de la Catedral ens trobem amb la Groenplaats, construïda sobre l'antic cementiri de la catedral, on hi ha varietat de restaurants i pubs i en el centre hi ha aixecada una estàtua en honor Rubens. Des del centre de Groenplats, es pot apreciar la silueta de la Torre KBC, primer gratacel construït a Europa el 1930.
Altres visites interessants són l’Església de Saint Jacobs, on va ser enterrat Rubens, el Jardí Botànic i l’Estació Central (Central Station), qualificada com una de les cinc millors estacions de ten del món. Construïda el 1905, exteriorment sembla una basílica i la decoració interior està decorat com un palau.
Finalment, vam poder veure el Castell de Steen, l’edifici més antic de la ciutat, construït l’any 1200. Va ser residència de Rubens des del 1630 fins la seva mort el 1640. Va albergar fins l’any 2008, el Museu Marítim Nacional de Bèlgica.
* MECHELEN (Malines), ciutat situada a la província d'Anvers, a una distància de 25 kms de la capital Brusel·les i que compta en l’actualitat amb 80.000 habitants. Mechelen va ser la capital dels Països Baixos durant 500 anys, mentre governaven els ducs de Borgonya, i des del 1559 és la capital de l’arquebisbat belga, la qual cosa fa que tingui un destacat patrimoni eclesiàstic i que compti amb una ruta que permet visitar fins vuit esglésies catòliques de gran rellevància.
La visita la vam iniciar a la Grote Markt, principal plaça de la ciutat, on es situen els principals edificis de la ciutat, cases gremials, l’Ajuntament i l’edifici de correus, sobre el que s’albira la Catedral de Sant Romuald.
Al centre d'aquesta plaça s'aixeca l'estàtua a Margarida d'Àustria, que data de 1849. A la part est de la plaça es pot contemplar l'Ajuntament (Stadhuis). L’edifici construït al segle XIV, pretenia ser el campanar (Belfort) de la ciutat, però per qÜestions econòmiques es va deixar incomplert. Des del 1913, és la nova seu de l’Stadhuis. A la dreta de l’Ajuntament hi ha el cèlebre Lakenhalle, del segle XIV. Tant l'interior de l'Ajuntament com del Lakenhalle són interessants.
En la part oposada de la plaça es troba l' edifici de Correus (antic Ajuntament), que va ser construït durant el segle XIV encara que té afegits del XVIII. En la part sud-oest de la plaça es pot apreciar l’Schepenhuis (Casa dels Regidors), del segle XIV, i que en l’actualitat és el Palau d'Arxius i la Biblioteca de la ciutat.
Al darrera de l’edifici de correus trobem la Catedral de Sant Romuald, probablement el lloc més famós de la ciutat. Destaca per la seva imponent torre de 97 metres d’alçada i per disposar de les obres la Crucifixió d'Anton van Dyck i l ‘Adoració dels Reis Mags de Peter Paul Rubens
Finalment a banda de veure els jardins de Margarida d'Àustria, un està obligat a seure a la Grote Markt en una terrassa per contemplar les excel·lents vistes que ofereix aquesta plaça i gaudir d’una bona cervesa. Un dels llocs destacats és la Cerveseria Het Anker.
Cinquè dia: Dimarts, 25 de juny (Bruxelles): Teniem tot el dia per visitar la capital belga i si ens deixavem alguna cosa important ho podríem durant el matí del dimecres, així que després d’esmorçar, vam visitar l’oficina de turisme de la Gran Place i es vam ficar en marxa.
* BRUXELLES (Brussel·les), és la capital de Bèlgica, de l’Unió Europea i de l’OTAN, i té una població de poc més de 1 milió d’habitants. Compta amb un gran nombre de zones verdes, d’entre les que destaca el Parc del Centenari, el lloc escollit per fer l’Exposició Universal de 1958. Ciutat amb nombrosos contrastos, és coneguda arreu del món per la Grand-Place, per la seva tradició cervesera, per la xocolata artesanal i per ser la pàtria de moltíssims personatges de còmic com Tintín o Spidou. La ciutat és un punt de referència en el món de la moda i el disseny, recordem que un conjunt d’artistes com Van de Velde o Hankar van impulsar el corrent d’Art Nouveau, dins el Modernisme.
El mateix dia que vam arribar a Brussel·les, el dimarts 25 de juny es vam dirigir cap a la Rue de l’Etuve, que la teníem a menys de 100 metres de l’aparthotel, per veure el Manneken Pis, l’estàtua de Duquesnoy que data del segle XVII, i que és el monument més famós de Bèlgica. De poc més de mig metre d’alçada, aquest nen de bronze que està pixant sobre una font. L’estàtua ha estat robada dues vegades (els anys 1745 i 1747), recuperades gairebé intactes, a la tercera vegada ser trobada feta miques. El Manneken Pis d’avui dia, està fet amb els fragments de l'original.
El mateix dimarts ens vam dirigir cap a la Grand-Place de Brussel.les, considerada una de les places més boniques del món, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco. La gran superfície de la que disposa li permet acollir events significatius com la instal·lació de l’arbre de Nadal amb motiu del mercat de nadal Plaisirs d’Hiver, el Tapís de Flors (organitzat de manera biennal) o l’Ommegang (que commemora l’arribada de Carles V a Brussel·les el 1549. La Grand-Place es troba delimitada les cases gremials, construïdes a finals del s. XVII (la Maison des Ducs de Brabant, entre els números 14 i 19, és el conjunto d’edificis d’arrel flamenca format per sis cases gremials; Le Pigeon, al número 27, la vivenda en la que va residir Víctor Hugo durant el seu exili l’any 1852; i Le Renard (guineu), Le Cornet i Le Roy d´Espagne, que té un bust de Carles II d’Espanya a la seva façana.
De la Grand-Place o Grote Markt vam sortir en direcció a la Rue des Fripiers per visitar el Teatre Reial de La Monnaie, molt conegut per les seves iniciatives artístiques. D’allà, ens dirigim cap a la Place Sainte-Catherine, on hi ha una important zona d’oci i restauració i on s’ubica l’Església que dona nom a la plaça. Construïda al segle XIX en estil neogòtic-renaixentista, a la part del darrera hi ha l’emblemàtica torre negra que al seu dia va formar part de la muralla. De tornada cap a la Grand-Place, passem pel Boulevard Anspach on hi ha l’emblemàtic edifici de la Borsa de Brussel·les, d’estil neoclàssic, fou construït per Léon Suys, entre 1868 y 1873, que la va dissenyar amb molts elements decoratius, com per exemple a la façana hi ha un relleu de Bèlgica protegint la indústria i el comerç. En l’actualitat, s’ha convertit en un espai per exposicions temporals i concerts.
Arribats novament a la Grand-Place, anem a la terrassa de les Roy d’Espagne, el bar més famós de la ciutat, per gaudir de l’exquisida gastronomia de la ciutat i la seva llarga tradició cervesera (amb més de 500 varietats), i ens preparem per gaudir de les llums de colors projectades sobre la façana de l’Ajuntament. L’Hôtel de la Ville (Ajuntament), d’etil gòtic, té unes proporcions considerables, destacant la seva gran torre, coronada per l’Arcàngel Miquel, i per les innombrables escultures de l’exterior. De l’interior destaquen les sales de recepció que acullen els prestigiosos tapissos brussel·lencs dels seglesXVI, XVII y XVIII, blasons d’antics gremis i pintures de les col·leccions del Museu de la Ciutat. Cada vespre, durant quinze minuts es projecten focus que fan canviar de color la façana de l’Ajuntament i els edificis colindants que confereixen un gran espectacle visual.
Sisè dia: Dimecres, 26 de juny (Bruxelles): Després d’esmorzar, iniciem la visita a la Grand-Place on anem a l’oficina de turisme de l’Ajuntament i a la Casa del Rei-Museu de la Ciutat de Brussel·les, l’edifici d’estil gòtic flamíger, construït a principis del segle XVI, durant el regnat de Carles V. Dins exposicions d’arts plàstiques, pintura, tapisseria, escultura, porcellana,... i documents referents a la història econòmica, social, religiosa, cultural y el folklore de la ciutat: plànols, creacions urbanístiques o el vestuari del Manneken-Pis.
De la Grand Place ens vam dirigir cap a la zona de les Galeries Saint Hubert, construïdes entre 1846 i 1847, van ser les primeres galeries comercials amb sostre que es van construir a tot Europa.
D’allà vam anar a la Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula, d'estil Gòtic Brabantí va ser construïda el 1226 i, posteriorment, al segle XV és va afegir la façana. A l’interior es conserven les restes del Duc de Brabante Joan II i els arxiducs Ernest i Carles de Lorraine. La catedral originàriament va ser dedicada a Sant Miquel i quan es van enterrar les despulles de Santa Gúdula (morta el 712) se li va afegir el nom.
A pocs metres de la catedral hi ha el Museu del Còmic Belga, que és un espai dedicat als principals i més famosos dibuixants de còmic de Bèlgica, com Hergé, creador de Tintín, Magritte o Marten. Làmines, fotografies i reconstruccions de personatges com Tintín, Lucky Luke, Spirou o els Barrufets van fer molt feliç a l’Albert.
Al sortir del Museu, vam anar a veure el Palau Reial, un edifici que es va començar a construir el 1820, al mateix lloc hi havia el palau dels Ducs de Brabante (cremat el 1731). El Palau Reial, va ser remodelat en estil Luis VI, l’any 1904. Davant del Palau Real hi ha la Plaça Reial, d'estil neo-clàssic, va ser dissenyada per l'arquitecte Guimard. Sota la Plaça i alguns edificis circumdants, hi ha el Passatge Arqueològic de Coudenberg, un conjunt de passadissos i construccions subterrànies que pertanyen a l'antic castell dels Ducs.
A l’hora de dinar ens vam apropar fins el Barri Europeu (le Quartier Européen), que és la zona que acull la majoria de les institucions de l’Unió Europa. Aquest barri era una zona residencial molt tranquil·la abans de convertir-se en el lloc clau de la política europea. A la Plaça de Luxemburg, trobarem l’edifici del Parlament Europeu i a la Rue de la Loi, hi ja l’edifici del Consell Europeu i el Berlaymont, que és l’edifici seu de la Comissió Europea, que es va construir el 1967, amb forma d’ics i catorze pisos d’alçada. Tots aquests edificis estan ubicats entre tres grans zones verdes de la ciutat: el Parc de Brussel·les, el Parc Leopold i el Parc del Cinquantenari.
El Parc del Cinquantenari, és un gran espai verd de més de 30 ha de superfície, que va ser construït amb motiu de l’Expo Belga de 1880 per commemorar la independència de Bèlgica. De tots els edificis, destaca l’Arc del Triomf, construït l’any 1905, està presidit per una quadriga de bronze que recorda al de la Porta de Brandeburg de Berlín. En l’actualitat, el Parc acull tres museus: el Museu d’Història Militar, Museu del Cinquantenari i l’Autoworld, una gran exposició de cotxes de totes las èpoques.
Del Parc del Cinquantenari, ens desplacem fins la Plaça du Grand Sablon. que és una de les més boniques de Brussel·les i es troba envoltada de tendes de luxe i xocolateries i durant els caps de setmana s'organitza mercat ambulant de llibres i antiguitats. A la plaça hi ha la Notre Dame du Sablon, construïda al siglo XV, en estil gòtico de Bravant, té un interior senzill, semblant al de la catedral, d’on destaca el púlpito de fusta de 1697. Sisposa d’onze vitralls de 15 m d’alçada que atorguen molta visibilitat a tot l’interior i a l’altar major.
Més endavant, hi ha el Palau de Justícia, un dels majors edificis de tota Europa, dissenyat per l'arquitecte Joseph Poelaert, va trigar 17 anys a construir-se fins que va ser acabat el 1883, i per la seva edificació es van tenir que derruir 3000 cases. Amb més de 26.000 m2 de superfície i una cúpula de 104 m d’alçada és visible de tota la ciutat. La cúpula es va tenir que reconstruir després de la II Guerra Mundial, quan els soldats nazis en veure’s obligats a abandonar Bèlgica, van incendiar l’edifici i la cúpula original es va ensorrar. Del Palau de Justícia, vam marxar cap a l’apartament i al vespre, vam sortir a prendre una cervesa a la cerveseria Delirium Tremens i sopar a la Rue de Rochers a fer unes moules amb patates i waterzool (estofat de pollastre amb verdures). Després ens vam dirigir a la Grand-Place per veure una altra vegada l’espectacle de llums sobre l’Ajuntament.
Setè dia: Dimecres, 26 de juny (Bruxelles-Louven-Luxemburg): Durant el matí vam visitar la zona del Parc de l’Expo del 1958 i l’Atomium.
L’Atomium, és una estructura metàl·lica construïda per l’Expo Universal del 1958 que representa un cristall de ferro ampliat unes mil milions de vegades. A l’interior hi ha diverses sales d'exposició (en les esferes inferiors) i en el més alt, a 102 metres d'altura, s’ubica un mirador, des del qual es pot gaudir d'unes vistes espectaculars de la ciutat. Al costat de l’Atomium, hi ha el Bruparck, on es localitzen diverses atraccions, la Mini-Europa, la col·lecció de monuments més famosos d’ Europa, l’Oceade, un parc aquàtic i els multicines Kinépolis, amb 24 sales.
Des d’allà vam marxar cap a Lovaina a 25km de la capital belga, per veure els edificis civils i religioses més importants de la ciutat universitària, vam aprofitar i dinar entre visites, i a la tarda marxàvem cap a Luxemburg.
* LOUEN (Lovaina), és la capital de la província del Brabante Flamenc, i forma part de la regió de Flandes. Fundada a finals del segle IX, no es fins el segle XII quan comença a consolidar-se com a important centre comercial. La seva prosperitat fa que l’any 1425 es creï la Universitat Catòlica i que 14 anys més tard, el 1439, es reconstruís l’Ajuntament de Lovaina, en estil gòtic flamenc, convertint-se en l’edifici més emblemàtic de la ciutat.
Actualment és un important centre de recerca tecnològica gràcies a la seva important colònia d’estudiants, que des de sempre l’han convertit en un important centre de cultura, de restauració i d’oci nocturn.
Lovaina, amb poc menys de 100.000 habitants, té més de 240 cafeteries i 180 restaurants i històricament ha sofert contratemps que han malmès el seu patrimoni, com l’ocupació francesa en la Revolució el període de les dues guerres mundials. En la Primera Guerra Mundial, l’any 1914, una gran part de la ciutat es va veure afectada pels bombardejos i Biblioteca de la Universitat, va perdre més de 900.000 volums quan els alemanys lo van calar foc. Avui, encara es pot veure en moltes cases i edificis una curiosa pedra blanca amb la data de 1914 inscrita que indica que la casa va ser destruïda durant els bombardejos de la primera guerra mundial