Mirant sempre cap endavant
Provença i Mònaco
Viatge a la Provença i Mònaco (24 a 27 d’agost de 2011)
Aprofitant que, en el sorteig efectuat entre els socis del FCB, m’havia tocat una entrada per la Final de la Supercopa d’Europa que s’havia de disputar a Mònaco entre el Barça i el Porto, i que l’Albert havia nascut feia gairebé tres setmanes, vam decidir fer unes petites vacances per la Provença i la Costa Blava francesa.
Aquest era el primer viatge que vam fer amb l’Albert, la qual cosa requeria més preparación abans de preparar la sortida, més equipatge, cotxets, bosses del nen… una vegada carregats vam sortir en cotxe, direcció cap a Montpellier, fent les oportunes parades de descans i d’alletament
La Provença, anomenada així per ser una de les províncies de l’Imperi Romà i per ser una antiga província reial francesa, s'estén de la ribera esquerra del Roine fins l'antic Comtat de Niça situat al sud de la ribera esquerra. Amb una situació estratègica important dins del Mediterrani, va ser colonitzada primer pels fenicis, després pels grecs (van fundar Marsella, Niça, Antibes, Mònaco i Cannes) i posteriorment els romans (van poblar Nimes, Arles, Aix-en-Provence).
Cal recordar que durant un temps, aquesta gran zona francesa va estar estretament lligada a Catalunya, ja que el 1112, Dolça de Provença es va casar amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, integrant la Provença dins dels territori dominats pel Casal de Barcelona, però nombroses lluites internes contra els genovesos i contra el comte de Tolosa, van fer cedir el territori l’any 1219, al llinatge francès d’Anjou amb el casament entre Ramon Berenguer V i Beatriu de Savoia i pel Tractat de Corbeil, es va posar fi a un possible estat català-occità.
La primera ciutat que vam visitar i on vam fer nit va ser Arles
Primer dia: Dimecres, 24 d’agost de 2011: Riudoms-Arles:
* ARLES: La ciutat d’Arles té una situació geogràfica li va donar gran importància durant l'Imperi Romà a l’estar en el corredor que unia la península itàlica i la ibèrica. Habitada per celtes, va ser colònia grega abans que César l’any 46 a. de C. crea la colònia romana, engrandint-la i li atorgant-li el prestigi del que encara avui gaudeix. Les invasions i les pestes de l'alta Edat Mitjana empobriran la ciutat i l'èxode rural típic d'aquesta època apagarà temporalment la seva esplendor. No es recuperarà fins al segle XII I la construcció de diversos palaus Durant els segles XVII i XVIII han ajudat a que fos nomenada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Iniciem la visita pel Teatre romà, del segle I a. C., que podia acollir fins a 10.000 espectadors, sobre 33 fileres de graderies. De l'alt i majestuós mur del fons d'escena, decorat amb columnes i estàtues, només romanen en peu dues columnes i una col·lecció d'objectes, que es poden veure en el museu d'Arles. A l'igual que a Orange, estaven desmuntant l'escenari d'algun espectacle passat.
Seguim per l'Amfiteatre (80 d. C.), dotat d'una superfície de 136m de llarg per 107m d'amplada i 60 arcades sobre dos nivells que s'eleva fins als 21m. Ocupa el 20è lloc entre els grans amfiteatres, podent acollir fins a 20.000 espectadors. Fins a finals del segle V, es celebraren combats de gladiadors i escenes de caça. Avui en dia, també es fa servir com a plaça de braus. Es diferencia clarament la part vella de l'amfiteatre amb una part restaurada.
D'aquí, ens anem cap a les Termes de Constantí (s. IV), a la vora del riu Roine. Aquest edifici alterna maons i petits blocs d'argila, articulada sobre una absis semicircular il·luminar per 3 altes finestres. Es pot distingir les sales calentes, les piscines i el mecanisme de l'aire calent.
Al costat dels vestigis romans s'aixequen elegants palauets renaixentistes, sobretot, a la Plaça de l’Ajuntament (Hôtel de Ville) on hi ha diversos monuments que es poden admirar. Al mig de la plaça hi ha un obelisc trobat del circ romà, a la dreta de l’Ajuntament hi ha l’Església de Santa Anna (del segle XVII) i el Palau de l’Arquebisbe (del segle XVIII), i també hi ha l’edifici de correus construït per Auguste Véran l’any 1898.
Molt a prop, hi ha l'Espai Van Gogh, antic hospital on el pintor va passar l'última part de la seva vida, després que s'hagués mutilat el lòbul de la seva orella. Actualment és un centre cultural i universitari, a més d'un centre comercial on es poden comprar làmines de les pintures de Van Gogh. Al seu centre hi ha un jardí, totalment quadrat, que sembla un quadre, tot ple de flors i del color que tan caracteritza l'obra de van Gogh.
El Circuit de Van Gogh a Arles: Van Gogh va passar 15 mesos a Arles (des del febrer de 1888 fins el maig de 1889), en els quals va pintar 200 quadres, molts d’aquests de llocs característics de la ciutat, fins el punt que hi ha 10 llocs que estan senyalitzats en un itinerari, d’entre els que destaquen la plaça del Forum per Le café le soir; el pont de Trinquetaille; el moll del Rhône (quai du Rhône) per nuit étoilée; la plaça Lamartine per la maison jaune; el pati de l’Espai Van-Gogh per (Le) jardin de la maison de santé; la carretera a al costat del canal d’Arés a Bouc per las Lavanderas. També l’Amfiteatre y la necrópolis apareixen en diversos quadres.
Molts pintors han anat a Arles a trobar la inspiració, entre ells Léo Lelée, Gauguin o Picasso, que l’any 1971, va donar 57 dibuixos a la ciutat.
Segons dia: Dijous, 25 d’agost de 2011: Arles-Menton-Montecarlo-Niça
* MENTON: és una petita ciutat francesa molt bonica ubicada al costat del Mediterrani i de la duana amb Itàlia i amb un preciós campanar. Té poc més de 30.000 habitants. Va ser fundada pels lígurs, (que també van fundar Mònaco i altres localitats properes), i després de diversos avatars històrics, es va convertir en ciutat cap a 1200. Del 1346 al 1848, la ciutat de Menton va pertànyer al Principat de Mònaco, amb l'única interrupció de la Revolució Francesa. Després d'un breu període en el que va pertànyer a Sardenya, el 1860 passa a formar part de França, com a conseqüència d'un referèndum. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per Itàlia, de 1940 a 1943.
Un dels símbols de Menton –a part del campanar- és la llimona, ja que es tracta de l'única regió de França en la qual, fructifiquen els llimoners i des de fa alguns anys, cada febrer es celebra la Festa de la llimona.
A pocs quilometres de Menton hi ha el Principat de Mònaco, de solament 2 km, està assentat sobre un promontori rocós sobre el qual s'alça la ciutat de Montecarlo, la capital. El Principat de Mònaco està dividit en quatre parts ben diferenciades: Montecarlo, ciutat moderna del joc amb refinades botigues i elegants hotels; la Roca o el "vell Monaco", que és on viu la família reial Grimaldi; La Condamine, on es troba el port comercial, apartaments i empreses de negocis i finalment Fontievieille, el districte industrial, ubicat en 8 hectàrees de terra recuperada del mar.
Mònaco ha sigut lloc de oci pels rics i famosos, degut a la bellesa del seu port, la fama dels seus casinos i pel fet de no haver de pagar impost sobre la renda. El principat, és regentat per la casa reial dels Grimaldi i actualment és independent de França.
* MONTECARLO: va ser creat el 1856, quan el príncep Carlos III de Mònaco va autoritzar la creació d’un Casino a la zona. La intenció era nodrir les arques després de la pèrdua de poblacions territori francès
El Casino de Montecarlo (1878) està construït entre jardins. Va ser dissenyat per Charles Garnier, arquitecte de la Òpera de Paris. Les Salles Privées són pels grans jugadors, tothom món pot jugar en les màquines escurabutxaques de la Salle Balnche o a la ruleta en la Salle Europa. Si es vols entrar a donar-hi una ullada es pot fer, previ pagament. El casino compta també amb nombrosos restaurants de renom
L’Òpera de Montecarlo o Salle Garnier es troba en el complex del Casino . Dissenyada per Charles Garnier, per iniciativa de Marie Blanc, vídua del propietari del Casino François Blanc, va ser inaugurada el 25 de gener de 1879 amb un espectacle de Sarah Bernhardt.
La plaça del Casino és un dels llocs de més luxe i glamur del món, ple de cotxes luxosos i on s’ubica l'exclusiu Hotel Paris.
Passejant per aquesta zona, podem veure part del circuit de F1, que es celebra anualment. Després d'aturar-nos a fer un entrepà, ens dirigim cap al vell Mònaco, on hi ha la residència dels Grimaldi: el Palais du Prince. Antigament va era una fortalesa, i encara es conserven les seves estructures militars. Es pot visitar l'interior. A pocs centenars de metres, hi ha la Catedral, construcció neo-romànica (1875-84), on hi ha les despulles de la princesa Grace Kelly i el príncep Rainier III.
Església de Saint-Charles de Montecarlo, va ser construïda por iniciativa de Carlos III de Mònaco a finals del segle XIX. Inaugurada en 1883.
De Montecarlo, marxem cap a la ciutat de Niça on busquem l’hotel i marxem a fer un tomb pel Vielle Ville.
* NIÇA: la cinquena ciutat de França, amb nés de 350.000 habitants, destaca per la seva bellesa: platges amb palmeres, edificis de la Belle Époque, museus i una animada vida nocturna atreuen a turistes durant tot l'any i que van enlluernar a l'aristocràcia adinerada a finals del segle XIX i primera mitat del segle XX.
La Vielle Ville acull entre els seus carrerons places animades i arquitectura genovesa, provençal, medieval i barroca petits tresors. Botigues d’artesania, petits bars i restaurants, i botigues de records es situen sota els arcs medievals. Destaquen la Rue Pont-Vieux i Rue de la Prefecture, on es situen el Palau de Justícia i el Palau de la Prefectura, bells edificis neoclàssics
La Plaça Rossetti, és el cor de la vella Niça i un dels llocs més animats de la vida. És el lloc adequat per descansar, prendre un cafè o un gelat. en una de les terrasses o un gelat.
Catedral Sainte-Réparate va ser construïda al segle XVII i és la patrona de Niça. Destaca el campanar del segle XVIII.
L’Ajuntament (Hôtel de Ville) és un edifici construït el 1730, que va ser utilitzat successivament com a seminari, hospital i caserna. És l’Ajuntament des de 1860.
L'Òpera va ser inaugurada el 1885 va substituir a l'antic teatre municipal destruït per un incendi en 1881.
La Plaça Massena, és el cor de la ciutat. Del costat nord elegants immobles sobre porxades.
Jardins Albert I, que porten el nom del rei belga que va combatre en la I Guerra Mundial. Es un espai de més de 2 km2 des de la mar fins les muntanyes, va ser construït a la fi del segle XIX.
Le Promenade des Anglais, és el passeig marítim més conegut de tot el món. Es el símbol niçard. En els seus orígens, el passeig no era més que un petit camí de dos metres d'ample, fins que un anglès, el reverend Lewis Way va pagar la construcció de l'actual passeig el 1820. Per això, va ser batejat pels ciutadans “Camí dels anglesos”. El seu aspecte actual es deu a la reforma de 1931.
Basílica Notre-Damme és l'església més gran de Niça, va ser construïda entre 1864 i 1868, després de la unió del Comtat amb França.
Tercer dia: Divendres, 26 d’agost de 2011: Niça-Antibes-Cannes-Montecarlo-Niça
* ANTIBES (Antíbol, en català occità), és la segona ciutat del departament d’ Alpes-Marítimes, té poc més de 80.000 habitants, tot i que a l’estiu pot arribar als 250.000. Disposa de 23 km de llargada de costa, la qual cosa fa que sigui una ciutat que visqui oberta al mar, tenint com a ingressos principals els procedents del turisme. Antibes va ser una colònia grega, romana i durant gairebé tres segles (1384-1608) de la família Grimaldi.
Com a punt turístic d’interès té el Castell Grimaldi, una fortificació construïda a com a residència pels bisbes locals (de 442 a 1385), quan la família monaguesca el va comprar i li va ficar nom. Quan van deixar la ciutat, el castell ha estat residència del governador del Rei de França, de l’Ajuntament durant la Revolució Francesa i caserna militar fins el 1925, quan l’Estat Francès va vendre el Castell a l’Ajuntament d’Antibes, convertint-se en el Museu Grimaldi.
El 1946, Pablo Picasso fou convidat per fer una exposició a Antibes i li ofereixen una sala del Castell-Museu per fer de taller de pintura. Durant poc més de dos mesos, Picasso pinta un total de 23 obres i 44 dibuixos, entre les quals destaquen La Joie de vivre, Satyre, Faune et centaure au trident, Le Gobeur d'oursins, La Femme aux oursins, Nature morte à la chouette et aux trois oursins, La Chèvre.
Quan Picasso va marxar de la ciutat, al novembre de 1946, en agraïment al tracte rebut fa una donació important d’obres i dibuixos, que faran possible el setembre de 1947 la inauguració d’una Sala Picasso al castell-museu. Durant els següents deu anys, Picasso fa un total de tres exposicions més i el museu va ampliant la col·lecció d'obres de Picasso. El 1957, Picasso rep el títol oficial de Ciutadà d'honor d’Antibes, el 27 de desembre de 1966, l’Ajuntament d’Antibes decideix canviar el nom de Castell Grimaldi pel de Museu Picasso. Finalment el Museu amplia la col·lecció considerablement el 1990, quan Jacqueline Picasso fa una important donació. Actualment, el museu té 245 obres de l'artista malagueny.
Altres llocs destacats per visitar són: le Fort Carré, una fortificació defensiva dissenyada per Sebastien Vauban, el Port Vauban, la Catedral de Notre Dame de l’Immaculée-Conception i el Mercat.
* CANNES, és la tercera ciutat del departament d’ Alpes-Marítimes, té poc més de 75.000 habitant. Està situada a 11 km d’Antibes i 35 de Niça. Cannes comença a ser reconeguda quan Lord Henry Brougham, canceller d’Anglaterra s’instal·la a la ciutat pel seu clima i balneari, que provoca que molts aristòcrates construeixin les seves residències d’estiu en aquesta zona. Tant la Costa Blava com la Riviera Italiana comences a guanyar-se el prestigi turístic que encara conserven, essent Cannes la que treu més profit al crear un Festival de Cine de qualitat, convertint-la en una ciutat més mediàtica que bonica.
Tot i això Cannes té a part la Promenade de la Croisette, com un dels passejos més coneguts i bonics de tot el món. En aquest passeig hi han diversos palaus majestuosos, els hotels més prestigiosos com l’Hotel Carlton Intercontinental, el Majestic o el Palau Stephanie (antic Hotel Hilton) i el Palais des Festivals un dels edificis més emblemàtics, per ser el lloc on cada mes de maig s’exten la catifa vermella pels actors més coneguts de Hollywood i d’Europa.
Dos edificis més destaquen de Cannes, un és l’Ajuntament (Hôtel de Ville), construït el 1876 per Louis Hourlier, que destaca per les seves escales monumentals, pel hall I el despatx de l’alcalde, i, el Castell de la Tour de la Castre, ubicat en un pujolet al costat del Passeig de la Croisette, on s’ubica el Museu de la Castre I al voltant del qual hi ha l’Església de Notre-Dame de l’Esperança i la capella de Santa Anna.
A la tarda, tornada cap a Niça per deixar el cotxe a l’hotel, agafar un tren cap a Mònaco per veure la final de la Supercopa d’Europa, al Stade Louis II de Mònaco, que van disputar el Barça i el Porto, i que va guanyar el Barça per 2 a 0, amb gols de Messi i de Cesc. En acabar el partit tornada cap a l’estació de trens i cap a Niça a celebrar la victòria.
Quart dia: Dissabte, 27 d’agost de 2011: Niça-Avignon-Nimes-Riudoms
Després d’esmorzar, agafem e cotxe i emprenem la tornada cap a casa, però abans farem dues parades a les ciutats d’Avignon i de Nimes.
* AVIGNON: Ciutat situada al marge esquerra del riu Roine, que és coneguda pel pont de St. Bénézet, envoltat de llegenda, i el Palau dels Papes, residència pontifícia que va coexistir durant segles amb la residència del Papa de Roma.
Durant els anys 1335 i 1364, es va construir el Palais des Papes, un grandiós edifici gòtic, de més de 15.000 metres quadrats, amb murs de 5 a 5,5m de gruix. Té fins a 25 sales diferents (capelles, el campanar, passadissos...), es va construir després que Climent V va convertir Avinyó en nova seu de la Cristiandat, per escapar de les influències de les famílies italianes. Fins el 1377, varen residir set papes, i una vegada decidiren tornar a Roma, es va produir el Gran Cisma d'Occident, que es va allargar fins l'any 1417, amb dos antipapes que encara van continuar residint a la ciutat. Fins l'any 1793, Avinyó i la seva regió van pertànyer al Vaticà i no a l’Estat Francès.
Al mateix costat, trobem la Catedral de Notre-Dame des Doms, on estan enterrats algun dels papes, i el Museu del Petit Palais.
Seguint en direcció al riu, ens dirigim cap al Pont de Saint Bénézet, principal via d'entrada de la ciutat a l'Edat Mitjana. Va començar a construir-se al segle XII per ordre de Sant Bénézet. El pont ha estat castigat per les crescudes del riu i els atacs del setge a la ciutat, i tot i haver estat diverses vegades reconstruït, en l’actualitat només es pot veure una part del pont ja que li falta un tros per acabar. Al bell mig, hi ha una capella dedicada al seu sant protector.
Com no disposavem de gaire temps, ja que havia estat una visita improvisada, no prevista, no vam poder veure el Palais des Papes i ens vam prometre que tornaríem a visitar-la. Cal dir que la promesa la vam complir dos anys més tard, de tornada del viatge a Bèlgica-Luxemburg i Suïssa, quan vam dedicar tot un matí a veure la ciutat d’Avignon i en especial els seus monuments més destacats, el Pont de Saint Bénézet i el Palais des Papes.
* NIMES: Després de visitar Avignon, ens anem cap a Nimes, de poc més de 140.000 habitants, se la coneix per les seves festes, “Ferias”, los toros, i monuments romans. La cosa romana i taurina resumeixen els tòpics de Nimes, a l’igual que el cocodril que és el seu símbol
Amb 2000 anys d'història el nucli urbà de Nimes és una rara barreja de l'antiga Roma amb avingudes modernes amb bars i cafeteries amb els aparadors plens de cartells publicitaris de curses de braus. La majoria de les coses a veure estan en un radi bastant petit, dins de les seves tres avingudes principals, que es connecten entre elles.
Al Boulevard Victor Hugo, es troba La Maison Carrée, construïda en al segle I d. C. El seu nom, data del segle XVI i és l'únic temple del món antic completament conservat. El temple destaca per les seves proporcions i armonia. Medeix 26 m de llarg, 15 d’ample i 17 d’alçada. El sostre del pòrtic va ser realitzat al segle XIX i la porta el 1824, després d’haver estat destrossada per actes vandàlics. Durant els més de 2000 anys d’història, el temple ha estat consulat, estable, vivenda, església, prefatura, arxiu i museu. Es presenta sobre un gran pòdium i una única escala d'accés. Domina la plaça del fòrum, que era el centre econòmic i administratiu de les ciutats romanes i que ha estat remodelada per Norman Foster.
La Plaça del Rellotge (Place de l’horloge), s’ubica al centre de la zona comercial. Diverses terrasses i botigues rodegen aquesta placeta on vam aprofitar per dinar. En el centre una torre, vestigi de l’antic ajuntament que dona la hora. Està a dos passos de la catedral i de la Maison Carrée i és un lloc excel·lent de trobada.
Pujant cap a l'altre avinguda, en el Boulevard Amiral Courbet, hi ha la Catedral de Sant Castor, construïda al segle XI. però que ha sofert vàries remodelacions.
Baixant pel Boulevard, a uns 200 metres, hi ha Les Arènes, l’amfiteatre romà més ben conservats del món. Construït al segle I d.C., s’hi feien combats d’animals i lluites de gladiadors. És de forma el·líptica, amb 133 m d'allargada i 101 m d'amplada, disposa de 2 nivells d'arcades dividides en 60 trams, 34 files de grades permeten acollir a més de 23.000 persones. Avui en dia, es celebren festes taurines. Al llarg de la seva història, l’Amfiteatre es va convertir en fortalesa, va ser ocupat per vivendes, per una capella i fins i tot per una Castell. No és fins l’epoca napoleònica, que recupera el seu aspecte original. Molt a prop i a el Palau de Justícia de Nimes
No gaire lluny, estan els Jardins de la Fontaine, dissenyats en el segle XVIII sobre les restes romanes que es trobaren en aquella època i respectant el planol del santuari romà, i al capdamunet dels quals hi ha la Tour Magne (Torre Magna), de forma octogonal, amb una alçada d'uns 32m i una mica més abaix, hi ha el Temple de Diane.
A pocs quilòmetres, al nord, ens trobem amb l'aqüeducte romà del Pont du Gard, construït en la època de l'emperador Claudi, al voltant de l'any 50 d.C., i que abastia d'aigua a la ciutat de Nimes. Té 49m d'alçada i en el seu nivell més alt, té 275m de longitut.