::Inici >Viatges de llarga durada i recorregut >Repúbliques Bàltiques i Helsinki

Repúbliques Bàltiques i Helsinki

Repúbliques Bàltiques i Helsinki (6 a 14 de setembre de 2010)

Visita a Helsinki (Finlàndia) i a les tres Repúbliques Bàltiques (Lituània, Letònia i Estònia) que van aconseguir la independència de la URSS, l’any 1991, després del procés d’obertura iniciat pel president rus Mijail Gorbatxov. A diferència d’altres viatges, aquest ho vam fer per agència, en tour organitzat, a causa de la dificultat de l’idioma i d’algunes carreteres de Letònia que podien complicar-nos els trasllats.

 


Visita a Lituània i Vilnius (6 i 7 de setembre de 2010)

Lituània, la República Bàltica més meridional, va ser el primera nació que que vam visitar. Lligada estretament a Polònia durant mé de cinc segles, va estar també sota influència dels rusos (en dues ocasions, primer, el 1815, amb la Rúsia zarista i el 1944, sota el regim soviètic), al llarg de la seva història únicament ha estat independent durant 40 anys (des de 1918 a 1939 i des de 1991 fins l’actualitat). Integrada en la Unió Europea l’any 2005, és un país de poc mes d’3,5 miliones d’habitants i una extensió de 65.200 km2

 

* Vilnius la capital de Lituània, de poc poc mes de 550.000 habitants, està ubicada a menys de 25 km del centre geogràfic d’Europa. Assentada entre els rius Neris i Vilnja, és una petita ciutat que combina l’antic i el modern, on conviuen habitants cosmopolites amb rurals, i on, tant les tradicions folklòriques lituanes com la gran fe cristiana es palpen pels carrers de la capital i per tot Lituània. 

 

El casc antic de Vilnius, el més gran de tota Europa de l’Est, va ser catalogat Patrimoni Mundial de l’UNESCO, l’any 1994, i és una gran zona de carrers peatonals on es pot gaudir passejant. La plaça de la Catedral (Katedros aikste) és el centre de la ciutat vella i lloc d’obligada visita ja que en aquesta plaça es troben la catedral (d’estil neoclàsic amb columnates i frontó que recorda els temples romans), el campanari-torre de la catedral i el mosaic màgic. Darrera la catedral podem apreciar, al damunt d’un petit premontori, la Torre del Castell de Gediminas (principal mirador de la ciutat) i podem entrar a la principal artèria de la vila, el carrer Pilies Gatve, on es succeeixen diferents esglésies i edificis d’interés fins arribar a la plaça de l’Ajuntament. Darrera l’Ajuntament, el passeig continua pel carrer Ausros Vartu, on es localitzen l’Hotel Astoria, l’edifici de la Filarmònica Nacional, l’Església ortodoxa Esperit Sant i l’Església de Santa Teresa fins arribar a la Porta de l’Aurora, la única porta que es conserva de l’antiga muralla.

catedral i campanar vilnius.jpg piles gatve i guedimin.jpg                                                                                                                             
                                                                                                               
Agafant com a eix central el carrer peatonal Pilies Gatve, tallant a l’esquerra (baixant des de la Porta de l’Aurora en direccóo a la plaça de la catedral) pel carrer Zydu Gatve entrem a l’encantador barri jueu (on vivien més de 100.000 jueus abans del genocidi nazi i on ara resideixen solament 5.000) i seguint en direcció sud pel carrer Gaono Gatve, s’arriba als edificis de la Universitat de Vilnius i al Parlament lituà. Per l’altra banda del carrer Pilies Gatve, podem localitzar el Monestir Bernardino i l’Església de Santa Ana.

església sta. anna i monestir...   residència parlament vilnius.jpg                                                                                           


A l’altra banda de la Plaça de la Catedral es pot visitar la ciutat nova (naujamiestis) on es concentren els bancs, hotels, teatres, grans magatzems,... així com el Museu de les Víctimes del Genocidi (en les antigues casernes de la KGB) i la Torre de la Televisió (on a la planta 55 de la torre s’ubica un famós restaurant)

 


* Trakai
(dimarts 7 de setembre): Trakai era l’antiga capital de Lituània, ubicada a 28 km de Vilnius, aquesta petita ciutat destaca per una petita península envoltada de tres gran llacs i enmig de la mateixa s’ubica el castell de Trakai, un edifici gòtic fet de totxo vermell, construït cap al 1400 pel rei Vytaustas com a fortalesa militar i que en l’actualitat s’utilitza per organitzar recepcions d’Estat i concerts de música.

castell trakai.jpg  castell trakai interior.jpg                          
                                                                                                                                                                                                                           
* Siauliai i a la Colina de las Cruces (dimarts 8 de setembre): Siauliai, ciutat industrial de les més importants de Lituània, té dins del seu terme municipal un dels punts turístics més visitats del país, la colina de las cruces (kryziu kaunas), una petita muntanyeta ubicada a 13km de la ciutat on s’apilen milers de creus d’entre les quals destaca la que va donar el papa Joan Pau II, quan va visitar la zona el 7 de setembre de 1993. La tradició de col.locar creus surgeix a causa del creixent rebuig dels lituans contra el regim imposat per la rúsia zarista.



Visita a Letònia i Riga (8 i 9 de setembre de 2010)

Letònia va ser la segona República Bàltica visitada. Controlada al llarg de la seva història pels diferents països veins, des dels vikings danesos, els suecs, els alemanys de la lliga hanseàtica i pels rusos (en dues ocasions, sota la Rúsia zarista i sota el regim soviètic), també és un país que únicament ha estat independent durant 40 anys (des de 1918 a 1939 i des de 1991 fins l’actualitat). Es va integrar en l’OTAN i a la Unió Europea l’any 2004.

 

Letònia, coneguda com la Perla del Bàltic, és un país jove i modern, amb molts encants per descobrir, des de la capital Riga fins els castells i fortaleses del Vall del Gauja, el Palau Rastrelli a Rundale, les platges de Jurgala, Saulkrasti,...

 

* Riga: La capital de Letònia, amb gairebé un milió d’habitants, es considera el centre de negocis més important del Mar Bàltic, des de la seva fundació, l’any 1201, per l’aquebisbe alemany Alberto, ha estat lligada durant molts segles a la Lliga Hanseàtica que va deixar una innombrable empremta en l’arquitectura de la ciutat. Nomenada Patrimoni Mundial de l’UNESCO l’any 1997 gràcies al casc antic i les singulars edificacions de fusta que es conserven i pel conjunt modernista amb més de mig miler d’edifics, construïts entre 1905 i 1911, dins del corrent del romanticisme historicista que va fer créixer el sentiment nacionalista que va comportar la independència del país.

 

A banda del casc antic típicament tedesc, del port vell henseàtic, dels edifics modernistes propiciats per la incipient clase burgesa de Riga (la tercera ciutat rusa a finals del segle XIX, darrera Moscú i Sant Petesburg) com va passar a Barcelona, Riga també destaca per la nova ciutat aixecada sota la influència de l’art noveau, inspirada en les noves formes importades des d’Aústria, Alemanya o Finlàndia; però amb una visió peculiar donada per la nova generació d’arquitectes locals, surgits de l’Institut Politècnic de Riga. D’entre tota aquesta generació, destaca el rus Mijail Eisenstein, creador de més d’una quinzena d’edificis, cinc dels quals estan al carrer Alberto iela

modernisme a riga.jpg  espectacles al carrer riga.jpg  vistes riga.jpg                                                      





              

 

La Vecriga (el casc antic de la vella Riga) és un barri amb un entrallat de carrers peatonals que té com artèria principal la Kalku iela que finalitza a la plaça de la catedral. La Doma laukumus, originalment catòlica i actualment luterana, destaca per l’enorme orgue de mes de 6700 tubs i per la torre-campanar barroca de 90 m d’alçada. Pel carrer Klorstera iela es va cap a la Sveta Jekaba Baznica, la catedral catòlica dedicada a Sant Jacob, a pocs metres, a la Maza pils iela s’aixequen tres dels edificis més vells de la ciutat, coneguts popularment com els Tres Germans, prop d’allà baixant per la Jekaba iela s’ubica l’edifici del Parlament letó (Saeima), fins arribar al carrer Torne iela on estan les antigues muralles i la Torre del Polvori (la única torre de fortificació conservada de les 18 que tenia la ciutat), a l’interior de la qual està el Museu de la Guerra. Després de passar pels edificis de Liela gilde i la Maza gilde (gremi dels comerciants i dels artesans, respectivament), retornem a la Kalku iela i descendim en direcció cap al riu passant per la Vagnera iela hi ha l’Església de Sant Pere, més avall arribem a la plaça Latviesu strelnieku laukums on ens trobem amb l’edifici de l’Ajuntament, el Museu de l’Ocupació i el Palau de la Confraternitat dels Caps Negres, un edifici neogòtic amb façana renacentista, construït el 1344, destruït el 1941 i recuperat l’any 2001. La façana, de totxo vermell, conté moltes imatges, escuts, estatues i capitells i un enorme rellotge astronòmic.

tres germans de riga.jpg  palau confraternitat caps negres...                                                                                                                            

Fora de la ciutat vella cal destacar les grans avingudes construïdes a finals del segle XIX, en especial la poma formada pels carrers Alberto iela, Elizabetes iela, Strelnieku iela i Antoniejs iela, on es troben algunes facultats de la Universitat de Riga i els grans edificis modernistes de l’arquitecte Mijail Eisenstein.

 

Finalment calen destacar la zona jardinada al voltant del bulevard Brivibas on hi ha el Monument a la Llibertat (una columna que finalitza amb una dona que sosté tres estrelles), i a un costat d’aquest bulevard es localitza l’Opera Nacional.

monument a la llibertat riga.jpg  òpera nacional  riga.jpg                                                                                                                                

* Palau de Rastrelli de Rundale (dimecres 8 de setembre): A uns 65 km de Riga hi ha la petita vila de Rundale on es troba el Palau Rastrelli, manat construir pel duc de Curlàndia a partir de 1736, és el principal monument arquitectònic de tot Letònia i en la seva construcció es fonen els estils barroc, rococó i clàsic, amb gran quantitat de pintures que omplen les 138 habitacions, destacant pel damunt de totes elles, la Sala Daurada.

 
palau de rundale.jpg  jardins palau de rundale.jpg                             
                                                                                                                                                                                                                             


Visita a Estònia i Tallin (10 i 11 de setembre de 2010)

Estònia és la República Bàltica més septentrional, és la més peculiar de les tres, ja que tot i que té punts en comú amb Lituània i Letònia, té algún tret distintiu important, com la seva llengua d’origen fino-ugria. És la més desenvolupada tecnològicament de les tres bàltiques i al disposar de molts quilòmetres de costa, és la que està més orientada al comerç marítim. Per la seva situació geogràfica sempre ha estat una zona de gran interés estratègic, i els països del voltant (Dinamarca, Suècia, Polònia i Rúsia) havien intentar controlar el seu territori, però van ser els cavallers teutons de l’ordre de l’Espasa els qui van crear el Regne de Livònia i van fer de Reval (l'actual Tallinn) una de les ciutats més desenvolupades del bàltic. A finals del segle XIX va restar sota el domini de la Rúsia zarista, a l’igual que les dues repúbliques veïnes va aconseguir la independència des de 1917 a 1939, per ser ocupada pel regim soviètic fins el 1991, quan va poder tornar a aconseguir la seva independència. Integrada en la Unió Europea des de l’any 2004, és un país de poc mes d’1,5 miliones d’habitants, dels quals un terç viu a la capital Tallinn.

foto aèrea tallinn.jpg  catedral ortodoxa tallinn.jpg  camp musica tallinn.jpg