Mirant sempre cap endavant
Atenes i illes gregues
Mykonos, Santorini, Creta i Atenes (26 de juny al 5 de juliol de 2012)
Aquest era un viatge que ens venia de gust fer-ho des de feia temps i que es va retardar per la maternitat. Ara, coincidint amb l’onzè mes del naixament de l’Albert, vam decidir que podia ser un bon moment. Com la majoria de vegades, ens ho hem preparat nosaltres, agafant els avions, ferrys i hotels per internet, una opció molt interessant ja que pot fer reduir el cost del viatge en un 50%
Visita a Mykonos (26 a 28 de juny de 2012)
A les 6 de la matinada vam agafar un vol directe des de l'aeroport de Barcelona fins a Mykonos, arribant poc abans de les 10 del matí hora local. Des de l'aeroport ens vam dirigir cap a l'hotel, al centre de Chora, al costat del mar Egeo.
Chora, a tant sols cinc minuts de l'aeroport, és la capital de Mykonos. És una ciutat molt petita i molt tranquil.la durant bona part de l'any, però què amb l'arribada del bon temps es transforma amb l'arribada de nombrosos turistes.
Chora és probablement el poble amb el paissatge grec més típic que coneixem, format per cases quadrades pintades de blanc, amb portes, finestres i balconades de fusta colorejades amb tons intensos, on predomina el blau, i amb uns carrerons molt estrets que formen un veritable laberint.
De Chora, a banda de la pecularietat d'aquests carrers plens de botigues i restaurants, també destaquen els següents indrets:
Port Vell i Platja de Mykonos
El port està ubicat al centre de la vila, en forma de conxa, disposa de gran quantitat de bars, terrasses i restaurants a banda d'albergar l'edifici de l'Ajuntament, una petita església ortodoxa i una petita platja. Al mateix port hi ha un museu arqueològic, amb una exposició d'escultures, gerres i figures procedents de les illes de Delos i Rhenia
Molins de Vent de Mykonos
Abans eren molts més, però en l'actualitat solamen s'han conservat cinc i són juntament amb el Pelícan Petros un de les marques de Mykonos. Els molins estan ubicats a la part del darrera del port, en un petit premontori que domina la illa i des d'on es pot gaudir d'una excel.lent vista a la Petita Venècia.
La Petita Venècia de Mykonos
Vestigi del domini venecià durant el periode que van ocupar les Illes Cícledes, la que es coneix com la Petita Venècia, és una filera de construccions de dos plantes sobre el mar, pintades amb colors molt brillants i edificades amb porxos de fusta i balconades de colors. És un paratge, tot i que petit, que forma una imatge molt bucòlica i recorda d'alguna manera les contruccions de la capital del Veneto. Recomanable veure-la durant el dia, sense deixar-la de visitar per la nit per anar a sopar o a prendre alguna cosa en alguns dels nombrosos restaurants, pubs i bars que hi ha.
Excursió a Delos
Delos és una petita illa que es troba al sudest de Mykonos, a pocs quilòmetres i que es pot arrivar en menys de 30 minuts en vaixell des del port de Chora.
La Illa de Delos era una illa sagrada pels antics grecs ja que, segons la mitologia, és el lloc de naixement d’Apolo, el déu de la música, de la veritat i de la llum, i de la seva germana bessona, Artemisa, la deesa de la caça. La mare d’Apolo i Artemisa va ser Leto, seduïda pel gran Déu Zeus. Hera, la dona de Zeus va prohibir que Leto pogués donar llum en qualsevol dels llocs de la terra, i l’únic lloc que va trobar Leto va ser Delos, la illa que li va revelar Poseidón (Delos significa revelació).
Delos fou considera una illa sagrada i els grecs antics van construir diversos temples, santuaris,… va ser redescoberta al segle XIX i cap al 1873 es van inciar les excavacions arqueològiques que han fet convertir a Delos en Patrimoni Mundial de l’UNESCO.
Destaquen, l’àgora dels competialistes, el temples d’Apolo, d’Isis i d’Hera, la terrassa dels llenos (eren 16 dls quals solamente se’n conserven cinq de sencers i tres parcials), la casa de Dionisi i el teatre de marbre del segle III a.C
En l’actualitat, a Delos solament es pot arribar des de Mykonos en vaixell, i a la petita illa no viu cap habitant i es tanca a la tarda per tal que a la nit ningú pugui passar la nit i així evitar destroces.
Visita a Santorini (28 de juny a 30 de juny de 2012)
A mitja tarda vam agafar un fast-ferry que ens va portar des del port vell de Mykonos fins el nou port de Santorini, Athinios. En arribar ens vam desplaçar 10 quilòmetres per unes carreteres bastant sinuoses fins l'hotel ubicat a Fira, la capital de Santorini.
Fira, amb una població de 1.600 persones, igual que Mykonos ofereix un paissatge de poble típic de les illes Ciclades, ple de cases blanques amb finestres i portes blaves i carrers empedrats, que durant l'estiu s'omplen de gent que visiten tot tipus de botigues, de roba, souvenirs i joieries, o de cafeteries, bars, geladeries, restaurants i clubs nocturns. A Fira les cases estan construïdes en un penya-segat de 260 m, oferint una espectacular vista al Mar Egeo, destacant al bell mig un volcà soterrat, a la illa de Nea Kameni.
L’any 1956 la ciutat de Fira va ser afectada per un terràtremol, que va destruir bona part de la ciutat i de la qual solamente es van salvar alguns edificis del segle XVIII.
La ciudad compta amb nombroses esglésies i monestirs d’entre els que destaquen la Catedral Metropolitana Ortodoxa, a la part inferior de la ciutat. Disposa d’un gran pati i un campanario molt gran i bonic. Té un mosaic a la façana de l’entrada. La catedral és del segle XIX, però va ser reconstruïda després del terretrèmol de 1956; i la Catedral Catòlica amb la torre del relotge. La catedral ha estat restaurada e inaugurada el 1975. Altres esglésies són l’Agios Minas o el monesteri de Panagia ton Dominikanidon.
Aquells que busquin un coneixement de la cultura antiga de la illa, poden visitar el el Museu de Prehistòria de Thera, on es troben exposades les restes trobades a Thera, Akrotini i altres zones de Santorini. Interessant també es la visita al Museu Megaron Gyzi amb una gran col.lecció de fotos de Fira d’abans i després del terràtremol de 1956.
El Port Vell de Fira, ubicat sota la ciutat, abans tenia una gran activitat ja que aquí arribaven tots els creuers, ferrys i vaixells de càrrega. Amb la construcció del Port d’Athinos, el Port Vell s’utlitza solamente per vaixells d’excursions i vaixells enllaços amb els creuers. La complexitat de la zona on està ubicat fa que per arribar-hi al port solamente es pugui fer per tres vies: caminant, a travès de les 580 escales que superen el desnivell; en telèferic, construït fa uns anys per facilitar l’accès a les persones amb disminucions o amb equipatges i amb burro.
Excursió al volcà Nea Kameni i Palea Kameni (29 de juny)
El volcán de Santorini está format por dues pequeñas illes (Palea Kameni y Nea Kameni) de lava negre ubicades al centre de la conca de Santorini i són, geogràficament, els dos iilotes més joves existents al Mediterrà. Palea Kameni té uns 2000 ayss, mentres que Nea Kameni no supera ells 500. La Caldera ofereix unes cistes espectaculars especialment durant la posta de sol.
Des del port de Fira vam contractar una excursió amb veler que visitava la illa que hi ha al mig de la caldera, Nea Kameni, on es troba un volcà actiu, i un bany al mar en aigües calentes sulfuroses. L’excursió d’una durada aproximada de 3 hores té un cost d’uns 20 euros.
A Nea Kameni, hi ha el Parc Natural Geològic, que a diferència d’altres Parcs Naturals està desprovist de vegetació i solament hi ha roques de lava sòlida negra. Es pot fer una petita excursión fins el cim del volcà, que tot i que no té cràter si que té fumaroles de gasos calents.
Des del Parc Natural ens desplacem cap a l’altre extrem de la illa per banyar-nos en aigües termals, i després es torna cap al Port de Fira una altra vegada.
Visita a Oia (29 de juny)
Oia és un dels pobles situats al costat de la caldera, és molt semblant a Fira. El casc és bastant gran, es troba creuat per un carrer peatonal principal on hi han les principals botigues de roba, artesania i souvenirs, així com bars i restaurants i gal.leries d’art.
A Oia hi ha l’església de Platani, una joia arquitectònica de les Illes Cíclades i la illa de Thirasia, però la gent visita la ciutat per contemplar la posta de sol, segons moltíssima gent la més famosa de tot el món, per les seves vistes a la caldera.
Cada dia al final de la tarda la gent s’aplega a l’extem de la ciutat, als carrers, terrasses i zones habilitades per l’ocasió, per gaudir d’un dels espectacles més bonics de la naturalesa. És una experiència que val la pena viure-la i per tant és molt recomanable.
Platja Vermella, Santorini
La playa roja està a prop de la localita d’Akrotiri, a l’extrem sud de la illa i és una de les platges més boniques i famoses de Santorini. Es d’arena negre i està envoltada de lloses volcàniques de color vermell i negre que li confereixen un contrast peculiar, per això és la platja més visitada de la illa de Santorini.
De Santorni també destaquem la Platja Blanca, relativament a prop d’aquesta darrera, ja que està també a la zona d’Akrotiri
Visita a Creta (30 de juny a 3 de juliol de 2012)
Creta, en grec Kríti, és la illa més gran del Mar Egeo i la Cinquera més gran de la Mediterrània. Té una forma allargada, amb 265 km d’est a oest i d’entre 10 i 56km d’amplada. La superfície total de la illa és de 8.261 km2 i es divideix administrativamente en quatre províncies: Chania, Rethymnon, Heraklion i Lasithi.A mitja tarda vam agafar un fast-ferry que ens va portar des del port vell d’Athinos fins el port d’Heraklion, i des del port cap a l’Hotel. Com era dissabte vam aprofitar per surtir una mica pel casc antic i gaudir de les zones d’oci de la capital de Creta.
Visita al Palau de Knossos i a Agios Nikolaos (1 de juliol de 2012)
El diumenge 1 de juliol, després d’esmorçar i amb una calor asfixiant vam marxar cap al municipi de Knossos a 6 km de la capital i el lloc on hi ha el Palau Minoic de Knossos i que està estretament lligat al mite del Laberint del Minotaure. Després d’agafar una guia particular, inciem el recorregut pels més dels 20.000m2 de construcció (o millor dit de les runes del palau).
Abans que res dir que la civilització minoïca, aparaguda a Creta cap al 3000 anys a.C. està considerada el primer esglaó de la civilització Europa. Aquest Palau de Knossos va ser construït a bases de pedra, sense cap tipus de cimentacióm cap al 2000 a.C. i fou destrossat per un terràtremol cap al 1700 a.C. Immediatament, es va tornar a construir un altre Palau que va perdurar fins el 1400 a.C. quan va ser destrossat novament, aquesta vegada per un incendi, i amb el pas del temps va quadar tapat fins que Sir Arthur Evans no el va descubrir l’any 1900 d.C.
El Palau de Knossos, que va ser la seu del mític rei Minos, disposava de més de 1.500 habitacions, que estaven distribuïdes en quatre grans ales amb una gran entrada cadascuna separades per un gran pati central. A l’ala est hi havia les residències i els tallers, a l’ala oest hi havien els magatzems i els dipòsits, i en els pisos superiors hi havia la sala del tron i la sala dels banquets. A l’ala nord, s’ubicava la casa tradicional i el que es considera el primer teatre i la primera avinguda del món. Finalment, a l’ala sud hi havia el Propylon, l’edifici més imponent.
El Palau com hem dit anteriorment es va relacionar amb el laberint, on Minos va tancar al Minotaure, al Propylon i en altres espais hi ha frescos d’estucs en relleu que representen diverses escenes de braus, que han perduarat al llarg dels anys i que amb tota probabilitat, van ser l’origen de l’associació del mite del minotaure amb aquest palau.
A la tarda, vam marxar fins a Agios Nikolaos, capital de la província de Lessithi, situada a 65 km d’Iraklio, és la ciutat més turística de la illa. De gran bellesa, destaca pel seu port, el passaig marítim i el llac Volulismeni que rodeja tota la ciutat. Al nord, a 11 km d’Agios Nikolaos hi ha Elounda, un petit poble on es troba vàries de les platges més boniques de Creta i va ser en una d’aquestes on vam aprofitar per estirar-nos al sol i gaudir d’un bon bany. Després, al vespre tornada cap a l’hotel.
Visita a Chania, Rethymo i diverses platges del nord-oest de Creta (2 de juliol de 2012)
El dilluns 2 de juliol al matí vam decidir fer un recorregut per la costa nord-oest de la illa de Creta, anant fins a Chania (a uns 120Km d’Iraklio) i tornant per la ciutat de Rethimo.
Abans d’arribar a Chania ens vam aturar a fer un petit bany en una de les magnífiques platges, a la localitat de Kalami per gaudir de les aigues cristal.lines de Creta. Cap al migdia vam arribar a la petita localitat de Chania, que amb més de 60.000 habitants és, a més, la capital de la regió que duu el mateix nom. Chania, està considerada com un dels pobles més bonics, no solament de Creta sinó també de tota Grècia. Destaca pels seus carrers estrets i empedrats, i pels seus cinc barris antics que estant lligats als diferents pobles que han dominat la ciutat en els darrers deu segles. Els cinc barris són els següents:
*Topanas (barri aristocràtic): ubicat a la part occidental de la ciutat. Es el barri més visitat, ja que és la zona del port. Allà es pot visitar la fortalesa Firmas que alberga el Museu Naval i el teatre d’estiu. Al dAvant de la fortalesa hi ha el far de Chania construït al segle XVI.
*Ovriaki (barri jueu): ubicat al sud de Topanas, destaca l’Església de Sant Francesc, transformada en mesquita pels turcs i que avui aplega el Museu Arqueològic de Chania.
*Kastelli (barri venezià): es troba ubicat a l’est del port, és la zona on els venezians es van establir l’any 1252 i van construir la zona enmurallada. En aquest barri hi ha el Palau Rettore, que s’aixeca pel damunt d’altres construccions
*Splantz (barri turc): ubicat a l’est de Kastelli, prop de les drassanes. Encara es conserven nou dels vint arcs construïts pels venezians a les drassanes. També dins dek barri hi ha l’església de Sant Nicolau i l’esglésies grega Ortodoxa d’Agio Anargyroi.
*Sandrivani: destaa per la seva font Syndrivani, que és la que dóna nom al barri I per la mesquita de Hassan Pasha, construïda pels àrabs.
A banda d’aquests barris, en altres zones de Chania podem visitar la Porta veneziana Renieri, i dues de les avingudes més transitades Theopanous i Zambelli Street. Recomanable també, el mercado municipal, construït l’any 1911, ubicat al centre de Chania i lloc ideal des d’on iniciar la vista turística.
A mitja tarda vam tornar a passar per una platja a estirar-nos al sol i gaudir una altra vegada de les seves platges, per cert molt ben cuidades i amb tots els serveis. Des d’allà vam marxar cap a la localitat de Rethymo, la capital de la regió que duu el se nom.
Visita a Atenes (del 3 al 5 de juliol de 2012)
Després d’agafar el vol a Heraklion arribem a Atenes, a l’aeroport Eleftherios Venizelos. Des de l’aeroport, autobús fins a la Plaça Sintgama i des d’allà a l’Hotel Fresh. Després de deixar les maletes, vam anar a la terrassa on hi ha una piscina, des d’on es gaudeix d’una vista privilegiada, podent veure l’Acròpolis des de dins de l’aigua.
Al final de la tarda vam surtir cap a la plaça Monastiraki, anomenada així pel Monestir que hi ha dins de la plaça, devant d’aquest Monastir hi ha una estació de metro on s’exposen restes arquològiques que van apareixer durant la seva construcció. Al costat d’aquesta estació hi ha el Mercat, molt semblant als zocos ja que són carrerons repletes de botigues on es pot comprar de tot, ja que Monastiraki és una de les zones més comercials de la ciutat.
A pocs metres de la plaça, s’erigeix la Biblioteca d’Adrià, construïda l’any 132 d.C. quan a Roma governava l’Emperador Adrià, es coneix també com la Biblioteca de les Cent Columnes. L’edifici, de forma rectangular, amb unes mides de 122 per 80 metres, va ser creat per guardar la col.lecció de llibres de l’Emperador, així com fer les funcions de sala de lectura i centre de convencions.
Als segles V, VIII i XI, es van succeir les construccions de diferents esglésies en el mateix lloc, fet que va produir la gairebé desaparició de la biblioteca. No va ser fins a finals del segle XIX, quan es van encarregar excavacions que van donar el seu fruït amb l’aparició de diferents columnas corinties de més de vuit metres d’alçada, a banda dels ciments de l’església paleocristina del segle V.
Entrant al barri de Plaka i a menys de 300 metres de la Biblioteca d’Adrià ens trobem amb l’Àgora Romana d’Atenes, també coneguda com Foro Romà, era una de les places de reunió de la ciutat i on es localitzava el mercat central. La construcció de l’Àgora Romana va durar vuit anys, des del 19 a l’11 a.C., en ple regnat de l’Emperador August, tot i que en l’època d’Adrià es va ampliar. Ocupava un espai rectangular d’uns 100m2 on s’ubicaven els comerços i els banys públics.
L’Àgora que estava rodejada per una columnata de marbre d’estil jònic, no ha perdurat en el temps. Actualment solament hi ha alguna de les parts de les columnas del pati, una petita zona dels banys públics i algunes parts de les portes d’entrada. També es conserva prácticament intacta, la Torre del Vents, un edificio de marbre construït al segle II d.C. que va ser utilitzat com a rellotge solar i hidraúlic.
Després de donar un tomb pels carrear estrets del barri de Plaka, vam tornar a dirigir-nos cap a Monastiraki, i en una de les terrasses ubicades al costat de l’Àgora Antiga grega, amb vistes espectaculars a l’Acròpolis vam seure a sopar i degustar les especialitats de la gastronomia grega.
A l’endemà, al matí sota un sol asfixiant van agafar el metre per desplaçar-nos a la zona de l’Acròpolis, vam baixar a la parada d’Akropoli (linea 2) i vam enfilar l’Avinguda de Dionisiou Areopagitou, als pocs metres de pujar ens trobem amb l’entrada al Teatre de Dionisi, als peus de l’Acròpolis. Comprem l’entrada combinada per 12 euros, que t’habilita per veure el Teatre de Dionis, l’Odeón d’Herodes, l’Acròpolis, Biblioteca d’Adriano, l’Àgora Romana i el Temple de Zeus.
El Teatre de Dionisi, va ser edificat al segle VI a.C., amb capacitat per 17.000 espectadors, va ser el major teatre construïts pel grecs antics. En un principi, els grecs seien a la mateixa colina per rendir culte al deu del vi i del teatre. Amb les primeres manifestacions teatrals, es van anar construïnt les primeres gardes de ciment. En la primera filera, es van construir seients de marbre, reservats pels ciutadans il.lustres. Aquí es van fer les primeres representacions de Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes, per ficar alguns exemples. En l’actualitat, el teatre conserva bona part de les grades i una bona part dels seients de marbre.
Més amunt i sense surtir de la zona acotada, ens trobem amb l’Odeón d’Herodes Àtico, construït també als peus de l’Acròpolis, l’any 161 per la celebració d’audicions musicals, amb murs revestits de marbre blanc. Amb capacitat per poc més de 5.000 persones, l’escenari tenia 35 metres d’amplada i estava repleta de nínxols on es col.locaven diferents escultures. El terra estava recobert de mosaic i el sostre eras fet amb fuste de cedre.
En l’actulitat, del sostre no queda res, tot i que la resta de l’estructura ha perdurat bastant intacte. Es pot apreciar tota aquesta esplendorosa construcció des del damunt de les darreres fileres de l’estructura semicircular, però l’entrada està solament reservada a les representacions teatrals o espectacles musicals que encara s’organitzen.
Una mica més amunt ens trobem amb l’Acròpolis, que eren les zones que la majoria de ciutats de la Grècia clàssica tenien, era la ciutat alta i la seva funció era principalmente defensiva, tot i que també eren les seus dels princiapals llocs de culte.
L’Acropolis d’Atenes és el lloc més conegut de Grècia. Ubicada en un petit premontori de 156 m d’alaçada, és visible des de qualsevol zona de la ciutat. Malauradament, ha estat destrozada i saquejada, i no va ser fins que Grècia va aconseguir la seva independència de Turquia quan les ruïnes conservades han estat restaurades. A l’esplanada de l’Acropòlis hi han alguns dels monuments més coneguts de Grècia, com l’Erection, el Temple d’Atenea Niké, els Propilens i, per suposat, el Partenón
El Partenón fou construït entre el 477 i el 432 a.C., en l’epoca de Perciles, i era un bast edifici de 70 metres de llargada i 30 metres d’amplada, construït en estil dòric realitzat en marbre blanc, que contenia en el seu interior una escultura de 12 metres d’alçada d’Atenea Parthenos de fusta, marfil i or. Tot l’edifici està rodejat de 50 columnas, 8 en els dues façanes principals i 17 en cadascuna dels dos laterals.
El pas del temps ha deteriorat el Partenón, però també la ma de l’home ha deixat la seva empresta, primer els perses van destrozar una bona part, després entre 1208 i 1258 va ser transformat en església bizantina, posteriormente en mesquita. A finals del segle XVII, va ser utilitzat pels turcs com a polvorín i en alguna ocasió van detonar les municions. Més tard, entre el 1801 al 1803, els anglesos van expoliar els detalls decoratius i en l’actualitat es mostren al British Museum, ja que encara no han estat tornades als grecs. Finalment el 1894, el Partenón es va veure afectat per un terratrèmol que va malmetre la seva estructura.
Per arribar al Partenón, prèviament s’ha de passar pels Propilens, que és la colosal entrada a tota l’esplanada de l’Acròpolis, Construïda entre el 437 i el 432 a.C. és un gran edificio rectangular composta per cinc portes d’accès que donaven al gran cos central de l’edifici i ales seves dues ales laterals.
El Temple d’Atena Niké, construida a l’ala sud dels Propilens, va ser construït l’any 420 a.C., per conmemorar la vistòria dels grecs sobre els perses a la coneguda batalla de Salamina.
Finalment, l’Erection és el temple dòric construït entre el 420 i el 406 a.C. sobre el que és suposa que és el lloc on la deesa Atenea va fer florir la primera olivera en terres gregues. De l’Erection destaquen les Cariàtides, les sis columnas amb aspecte femení que sostenen la coberta del temple.
A la sortida de l’Acròpolis tornem a agafar l’Avinguda de Dionisiou Areopagitou, i després d’una llarga baixada on es pot apreciar l’Odeón pel seu vessant exterior, seguim caminant caminant uns cinc-cents metres fins el Temple de Zeus Olímpic.
Construït al llarg de set segles, des del segle VI al II a.C. en honor al déu Zeus, era una imponent construcció de marbre blanc, de gairebé 4.000m2 (96 m de llarg per 40 d’amplada), que es sostenia sobre 104 columnes de 15 m d’alçada. Un terràtremol va provocar gran destroses al Temple, en l’actualitat solament se’n conserven quinze columnes corinties
A la cantonada nord-est es va construir la porta d’Adrià, un arc de marbre de 18mt d’alçada que separava la ciutat antiga (Teseo) de la moderna (Adrià). Va ser construït en l’època de l’emperador romà Adrià i encara es conserva en l’actualitat.
A mitja tarda marxem cap a l’Hotel a refrescar-nos en la poiscina ubicada a la terrassa de l’edifici i des d’on es pot veure l’Acropolis.
Al vespre, ens arribem fins a la Plaça Sintagma, el centre geogràfic i neuràlgic d’Atenes, coneguda també com Plaça de la Constitució, per ser el lloc on el poble es va revelar l’any 1843 contra el Rei Otón, continua sent avui en dia, el lloc on la gent s’aplega per manifestar-se contra les retallades exigides per la troika europea.
A la plaça Sintagma hi ha el Parlament grec, construït entre els anys 1836 i 1842 per Otón. Al davant del Parlament, trobem la Tomba del Soldat Desconegut que està custodiada les 24 hores del dia pels “Evzoni”, i on cada hora fan el canvi de guardia dos soldats ataviats amb una vestimenta tradicional peculiar.
En un dels laterals de la Plaça hi ha l’Hotel Grande Bretagne, lloc d’allotjament de les principals personalitats que visiten Atenes.
A l’altra costat de la Plaça, en la parto posada al Parlament, hi ha l’Avinguda Ermou, un carrer patonal plena de botigues de les principals firmes comercials del món. Baixant per aquesta avinguda arribem fins a l’Església Kapnikarea en Monastiraki, zona on sopem.
A l’endemà ens desplacem fins la plaça Omònia, i des d'allà anem a veure l'Ajuntament, l'edifici del Banc de Grècia i la zona cultural i univesitària de la capital grega, una gran plaça on es troba la seu de la Universitat d'Atenes, la Biblioteca de la ciutat i l'Acadèmia.
Més tard, visitem l’Estadi Panatenaic, el lloc on es van celebrar el primers Jocs Olímpics de la nostra era l’any 1896.
Aquest estadi Panatenaic, amb capacitat per gairebé 45.000 espectadors, construït en marbre blanc, entre els anys 1869 i 1870, es va aixecar en el mateix lloc on n’hi havia un de fusta del 330 a.C., on es celebraven les competicions esportives anomenades Panatenees, que eren les celebracions religioses que tenien lloc de forma anual en honor de la deesa Atenea, però que cada quatre anys es celebraven de manera especial.
L’estadi es pot visitar en la seva totalitat, pots passejar per les grades, seure en els llocs de privilegi que van tenir Pierre de Cobertein i Demetrios Vikelas, primer president del COI o en les llotges presidencials dels reis de Grècia, o entrar a una cova natural que va fer les funcions de vestidors i on ara s’ubica el Museu Olímpic d’Atenes o pujar-se al pòdim dels guanyadors. En un costat de l’estadi estan gravats els noms de totes les ciutats organitzadores dels JJOO des dels d’Atenes el 1896 fins els de Londres de 2012 i tots el Presidents del COI.
Posteriorment va anar a visitar l’Àgora Antiga de Atenes, que era el centre de la vida social, política i comercial en la antiguetat, i lloc de celebracions religioses, actuacions teatrals, competicions atlètiques o transaccions comercials. Les principals funcions eren les següents:
- Centre de govern: l’Àgora era el lloc on els ciutadans discutinen sobre les lleis i el futur polític de la ciutat
- Recinte de culte sagrat: l’Àgora era el lloc on es situaven els temples dedicats als déus olímpics.
- Mercat: l’Àgora era el lloc de la ciutat reservat per l’intercanvi d’objectes.
Els principals edificis són el Temple d’Hefesto i la Stoa d’Àtalo, seu del museu de l’Àgora Antigua, que va apareixèr després de les excavacions dutes a terme entre 1859 i 1912 i que van perpetre recuperar escultures i poder reconstruir, aquesta Stoa d’Àtalo, l’edifici de planta rectangular conformat per una successió de columnas i que va ser un regal del rei de Pérgamo a la ciutat.
Després ens vam desplaçar en metro fins el Pireo, unmunicipi ubicat a 8 km al sudeste d’Atenes, amb una població superior a les 200.000 persones i on es localitzen els tres ports d’Atenes (ports de Zea, Mikrolimano i Kantharos)
Zea (o Pasalimani), és el port esportiu on atrquen els iots mes grans i luxosos.
Mikrolimano, és un port similar al de Zea però més petit i bonic i on s’ubiquen els principals resturants per menjar peix o marisc fresc.
Les darreres hores a Atenes les dediquem a visitar el Complex Olímpic d’Esports d’Atenes, ubicat al municipi de Marousi, al nordeste de la ciutat d’Atenes.
En aquest gran complex esportiu es van celebrar les principals competicions esportives dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Atenes 2004. La zona dissenyada per l’arquitecte Santiago Calatrava, desposa s’àmplies avingudes ombrejades, el Velòdrom Olímpic, on es van realitzar les proves de ciclisme en pista; el Centre Olímpic de Tenis, el Centre Aquàtic Olímpic, on es van realitzar les proves de natación, natación sincronitzada i waterpolo, el Pavelló Olímpic, on es va celebrar les proves de gimnàsia i la final de basquet i l’Estadi Olímpic d’Atenes, rebatejat amb el nom de “Spyros Louis” en honor al primer guanyador de la prova de Marato dels JJOO d’Atenes 1996.
