::Inici >Els llocs d'Antoni Gaudí >Cripta de la Colònia Güell (1908-1917)

Cripta de la Colònia Güell (1908-1917)

La Cripta de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

L’any 1860, Joan Güell, va adquirir uns terrens de 170 Ha., en la localitat de Santa Coloma de Cervelló, amb la intenció de construir una colònia d’obrers pels treballadors de la fàbrica, Vapor Vell, que liderava la indústria tèxtil catalana del moment.

La mort de Joan, va fer que Eusebi Güell i Bacilupi, s’aboquès en tirar endavant el projecte del seu pare. Va encomanar a Gaudí la realització de la colònia. Els col.laboradors seus, Joan Rubió i Francesc Berenguer, van assumir la direcció de les obres de les cases-residències dels obrers, metge, director i professors de l’escola, així com la pròpia escola i el club social. La colònia, amb més de cent cinquanta cases unifamiliars, va ser fundada l’any 1890, i va prosperar tant econòmica com socialment de manera  molt ràpida.

L’any 1898, Eusebi Güell, va encomar a Gaudí la construcció d’una petita església per tal de satisfer els dessitjos religiosos de molts habitants de la colònia. Antoni Gaudí, va ficar en marxa tots els sentits per crear una de les obres més prestigises seva. Per dur a terme la realització del projecte, va aplicar una tècnica que va aprendre a l’escola d’arquitectura i que més tard va provar en l’estudi del seu mestre, Joan Martorell. L’estereoestàtica, com així la va definir, consistia en una tècnica que permetia calcular la pressió que suportaven els vèrtex dels arcs i saber així la resistència de pes que pudien aguantar. Per això, va fer construir una maqueta catenària gegant, de gairebé 4,5 mts d’alçada i la va suspendre de forma invertida  en el sostre d’un taller provisional, convertit en l’estudi arquitectònic més avançat del moment. En aquest maqueta, Munné i Matamala, dos integrants de l’estudi de Gaudí, es dedicaven a controlar la pressió dels arcs mitjançant perdigons introduïts en sacs de lona, i enganxant fulles de paper de seda al llarg de l’estructura per veure com quedarien els murs de l’església.

Després de deu anys d’assajos es ba procedir a col.locar la primera pedra, l’any 1908. Tot i això, Gaudí va realitzar un canvi d’ubicació. Va construir la cripta en una pineda i per tal de salvasguardar un pi va retocar el projecte inicial.

La Cripta de la Colònia Güell es pot considerar una obra d’art total i era l’obra prediclecta de l’arquitecte riudomenc. Les parets exteriors, fetes de runa i maons, sobresurten de la terra com si fossin arrels d’un arbre. Quan entres dins, et trobes en un fantasiós món de columnes inclinades que donen una sensació de vitalitat. Cada columna, està construïda amb angles diferents, suportant la pressió justa per tal de no fer contraforts. I és que tot el pes de la cripta, el sostenen quatre grans columnes massises de bassalt, que semblen trocs inclinats. Moltes de les columnes inclinades imiten l’estructura del pinar situat al costat de la planta de l’església. 

Pel que respecta a la decoració interior destaquen el gran mosaic del damunt de la porta d’entrada de trencadís ceràmic, els grans vitralls que semblen pètals d’una flor, els vitralls en forma de papallona, que tenen un sistema d’obertura que dona la sensació que la papallona està batent les seves ales i uns grans cargols de mar.

Eusebi Güell va morir l’any 1818, i els seu fill Santiag va anar reduïnt les inverions econòmiques en aquest projecte, fins que van quedar suspesos tots els treballs, deixant l’obra de manera incoclosa.