::Inici >Els llocs d'Antoni Gaudí >Palau Güell (1886-1889)

Palau Güell (1886-1889)

Palau Güell (Barcelona)

La tanca de ferro forjat i els pavellons annexes de la  finca de Pedralbes van ratificar a Gaudí com arquitecte familiar dels Güell, des del 1883 fins el 1918, l’arquitecte riudomenc es va fer càrrec de totes les necessitats arquitectòniques de la família i, fins i tot, els hi va dissenyar l’escut nobiliari familiar.

Eusebi Güell una vegada convençut de l’enorme talent de l’arquitecte li va encarregar la construcció de la pròpia vivenda. Durant la tardor de 1885, Güell i Gaudí van començar a fer plànols per construir un palau de ciutat a la zona sud de la Rambla, en un solar que estava ubicat en l’antic carrer Conde de Asalto. Des del moment en que va rebre l’encàrrec, Antoni Gaudí amb la col.laboració del seu ajudant, Francesc Berenguer, es va ficar intensament a treballar en el disseny de la façana. Va projectar més de vint versions diferents de la façana, fins que el 12 de juliol de 1886 va presentar el projecte definitiu a l’Ajuntament de Barcelona. El Palau Güell que Gaudí havia dissenyat, a diferència d’altres obres que fins al moment havia confeccionat amb clares influències orientals i britàniques, era una reinterpretació d’un palazzo venecià medieval.

De l’aspecte exterior cal destacar quatre elements fonamentals: el primer, les dues grans portes d’entrada d’arcs catenaris o parabòlics, bassades en l’estructura d’un rusc d’abelles invertit que donen un aspecte imponent; el segon, la tribuna-balcó de la façana davantera que fa guanyar espai a la planta noble de l’edifici; el tercer, la tribuna-fumador de la façana posterior de l’edifici, de tres pisos d’alçada, construïda en ferro forjat i fusta, amb un mecanisme peculiar que obre i tanca les persianes; i quart, en la teulada es pot apreciat un joc de vint ximeneies per a fums i ventilació recobertes amb fragments de ceràmica decorades segons la tècnica del trencadís. Aquestes ximeneies, que són el primer assaig dels magnífics terrats de les cases Batlló i Milà, es van restaurar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.

De l’aspecte inerior, destaca pel damunt de tot, l’originalitat del seu disseny i la qualitat dels materials que es van emprar. L’edifici que consta de soterrani, planta baixa, planta noble, tercer i quart pis i terrasa. En el soterrani  hi havia les cavallerises i la cambra del cotxer, i s’accedia a travès d’una rampa helicoïdal de maons; també destaquen les columnes amb el capitell cònic invertit i les voltes catalanes de maó pla vistes. En la planta baixa hi trobem el vestíbol que fa distribuidor a la planta inferior i a la planta noble, a ña qual s’accedeix a travès d’una escala de marbre. En la planta principal tot s’organitza al voltant del saló central, que és com una mena de hall recobert d’una doble cúpula parabòlica, que filteja una llum tènue cap a l’interior. Aquest saló, de 9 m2 de superfície i gairebé 20 m d’alçada, s’eleva al llarg dels tres pisos superiors i va ser dissenyat a més per acollir recepcions, concerts i cel.lebracions religioses, en la capella-armari.

Antoni Gaudí també va dissenyar part del mobiliari i va projectar uns sostres recoberts de faig i eucaliptus. Pel que fa als paviments va escollir tot un ampli ventall de marbre del Garraf i, epr influència directa de l’arquitecte francès Viollet-le-Duc, va crear espais aplíssims gràcies a l’ubicació estratègica de les més de cent vint-i-set columnes, de 40 tipus diferents.

La casa que s’hava començat a construir el 1886 va finalitzar l’any 1888 amb la inauguració de l’Exposició Universal de Barcelona. Aquest palau fou la residència dels Güell durant diverses dècades. L’any 1985 va ser declart Patrimoni de la Humanitat, i una descendent d’Eusebi Gúell el va vendre a la Diputació de Barcelona, actual propietària del Palau