::Inici >Els llocs d'Antoni Gaudí >La Sagrada Família (1883-1926)

La Sagrada Família (1883-1926)

La Sagrada Família

L’any 1881, l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, fundada pel llibreter Josep Maria Bocabella, va adquirir uns terrenys al terme municipal de Sant Martí de Provençals, llavors localitat veïna de Barcelona, amb la intenció de construir un gran espai de litúrgia. Actualment el Temple de la Sagrada Família està ubicat en l’eixample barceloní, entre els carrers Mallorca, Marina, Provença i Sardanya. Bocabella, impulor de la revista El Propagador de la devoción de San José, va convèncer el millor arquitecte diocesà del moment, Francisco de Paula del Villar i Lozano, per realitzar els plànols del projecte i dirigir l’obra.

El 19 de març de 1882, diada de Sant Josep, es va col·locar la primera pedra. Un any més tard, quan ja s’havia iniciat la construcció de la cripta, van surgir problemes entre la Junta Diocesana i l’arquitecte Villar, que van derivar en la renúncia d’aquest últim. Bocabella va demanar el consell a Joan Martorell per nomenar un altre arquitecte, i aquest li va recomanar el seu deixeble Antoni Gaudí.

Així, el 3 de novembre 1983, l’arquitecte riudomenc inicia els seus treballs en la Sagrada Família. El primer que fa és introduir algunes reformes en referència  al projecte inicial neogòtic, no va poder realitzar totes les que ell hagués volgut, ja que la cripta estava massa avançada. Va adoptar el tipus basilical de cinc naus longitudinals i tres de creuer, formant una planta de creu llatina amb un gran cimbori cental en la intersecció, i dotze granns capnars dedicats als Apòstols A més, hi hauria dos grans capelles: baptismal i penitencial, dues sagrristies als costat dels absis, i el prebisteri, rodejat per una nau lateral, amb set capelles i dues escales d’accès a la cripta. El Temple Expiatori tindria capacitat per gairebé catorze mil catòlics.

Tot  i que les obres anaven evolucionant ràpidament –el 19 de març de 1985, es va inaugurar la capella de la cripta dedicada a sant Josep- de seguida van surgir problemes econòmics, una constant al llarg de tota la construcció i que a travès d’aportacions particulars, captacions de fons populars o col.laboracions d’entitats, diaris o col.legis professionals es van anar solventant.

La visió global de Gaudí i el seu coneixement i experiència en l’arquitectura, va fer que, sabent que aquella obra ell no la veuria acabada, utilitzès un mètode de treball diferent al que s’emprava en la construcció de gran catedrals, ja que va optar per treballar en sentit vertical i no horitzontal, la qual cosa permetria als seus successors tenir un exemple de com ell volia que es veiés el Temple Expiatori. Per aquest motiu, una vegada va acabar de pujar dels murs, i realitzar els finestrals i les agulles de l’absis, va iniciar la construcció de la porta del Roser (1897) i de la façana del Naixement. Sobre la façana del Naixement s’aixequen quatre grans torres-campanars, iniciades l’any 1901, i de les quals Antoni Gaudí únicament va veure acabada la dedicada a l’Apòstol sant Bernabé, finalitzada el 1926.  El campanar de 94 m d’alçada, és en la part inferior de planta quadrada, per transformar-se en circular a partir del nivell de façana. Aquest espai circular permet a l’arquitecte el disseny de les particulars escales de cargol de les torres. El campanar està recobert  en els darrers vint-i-cinc metres per mosaic provinent d’Itàlia.

La distribució de les façanes les realitza Gaudí pensant en l’obra redemptora del catolicisme: naixement, predicació i mort. L’arquitecte es va dedicar bàssicament a enllestir una d’aquestes façanes: la del Naixement, anomenada també del Goig, situada a llevant, que consta de tres grans pòrtics: el de la Fe, el de la Caritat i el de l’Esperança, que representen a la Santíssima Trinitat. Aquest portal conté iconografies que simbolitzen entre d’altres la vinguda de Jesús, el seu naixement i la seva infantesa. El portal central de la Façana del Naixement representa  la virtut de la Caritat, en ell destaca el pessebre, l’escena de l’Anunciació i l’Adoració dels Reis Mags. A la seva dreta, hi ha el portal de la Fe, on es representa l’Infant Jesús al Temple, la visitació de la verge i la presentació de l’infant. En la part esquerra del pòrtic de la caritat es situa el portal de l’Esperança on hi figura sant Josep, santa Anna i sant Joaquim, i la fugida a Egipte i la degollació dels Inocents.

La Façana de la Mort, dita també de la Passió o del Dolor, esta situada a ponent i en ella Gaudí va projectar les escenes de cruxificiió i sacrifici de Jesús. Constarà també de quatre campanars i en ells s’estan duen a terme els treballs de representació, les escultures dels quals estan realitzades per Josep M. Subirachs. En aquesta façana ja estan construïts els quatre campanars.

La Façana de la Vida o de la Glòria, és la principal i està situada al migdia, serà lúltima d’enellestir-se i en ella Gaudí va projectar l’ascensió de Jesús al cel. Les quatre torres-campanrs que estan projectades, seran una mica més altes que les vuit actualment construïdes, però sempre respectant un equilibri proporcional amb les altres.

Pel que respecta a la nau central, de 45 m d’alçada, s’espera que estigui cuberta totalment d’aquí a cinc anys i a sobre d’ella, en cada banda de la teulada es situaran els quatre cimborris dedicats als Evangelistes, i al mig d’ells els cimborris dedicats a Jesucrits i a la Mare de Déu, de 150 m i 140 m d’alçada respectivament.

El conjunt de l’obra, que actualment dirigeix l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, s’espera que estigui enllestit totalment vers el 2041, cent seixanta anys més tard de la compra dels terrenys per part de l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep.

Antoni Gaudí va dedicar quaranta-tres anys de la seva vida en aquest treball, els últims deu de forma exclussiva, per aquest motiu tant les autoritats eclessiàstiques com civila van considerar apropiat que l’arquitecte fós enterrat el Temple i les seves despulles reposen en la Cripta de la Sagrada Família.