::Inici >Els llocs d'Antoni Gaudí >Les Teresianes (1888-1889)

Les Teresianes (1888-1889)

Col.legi de les Teresianes (Barcelona)

Paral·lelament a l’encàrrec del Palau Episocal d’Astorga, a Antoni Gaudí li van proposar la continuació de les obres d’una escola de monges que seguia les idees recomanades per santa Teresa, i que intentava formar una dona preparada tant social com intel.lectualment. Enric d’Ossó i Cervelló, natural de Vinebre (Ribere d’Ebre), va ser el fundador de l’Ordre de Santa Teresa i promotor del Col.legi de les Teresianes. El pare d’Ossó, va conèixer l’arquitecte riudomenc al col.legi de Jesús i Maria de Tarragona, on estava internada Rosa Egea, la neboda de Gaudí. Enric d’Ossó coneixia també al reusenc Joan Grau, bisbe d’Astorga, des del contenciòs que va mantindre amb el Tribunal Eclessiàstic de Tarragona, per la construcció d’un convent de monges carmelites. A part d’aquesta relació, arquitecte i mossèn, tenien altres amistats comunes com Josep M. Bocabella, Mossèn Jacint Verdaguer i el marqués de Comillas.

El col.legi de les Teresianes s’aixeca sobre un solar de 26.104 m2, ubicat al barri de Sant Gervasi, que d’Ossó va comprar a la família Ganduxer per gairebé 8.000 euros. Els treballs van ser projectats en primera instància per l’arquitecte Juan Bautista Pons Trabal. El pressupost total de l’edifici es situava al voltant dels 18.000 euros, i el pare d’Ossó per sufragar el projecte va promoure una suscripció d’almoïna des de la Revista de Santa Teresa, seguint l’exemple de  J.M. Bocabella amb el Propagador.

La primera pedra de l’edifici -de més de 60 m de llargada per 18 m d’amplada-, es va col.locar l’1 de setembre de 1888. El mestre d’obres Codina fou el responsable d’executar el projecte original, però únicament va aixecar la planta baixa, construïda amb murs de maó. Antoni Gaudí va ser l’encarregat de continuar l’obra, però tot i que va respectar la planta rectangular ja construïda, va modificar l’estructura. En concret i pel que respecta a l’aspecte exterior, va elevar l’edifici a una alçada de quatre pisos, va afegir un cos central en cadascuna de les dues façanes: la principal i la posterior; va aixecar quatre pinacles a les cantonades de l’edifici, va combinar fins a set pedres locals diferents i en l’últim pis va utilizar maons de cuita de color vermell, per crear una combinació original de finestres.

Però on més es va esforçar l’arquitecte riudomenc va ser en l’adaptació de l’estructura que va realitzar  de l’interior de l’edifici. L’anterior projecte dividia la nau en tres blocs, situant-se enmig un pati central que alimentava de llum natural els passadissos interiors; Antoni Gaudí va dividir la nau central en set parts més petites i va crear uns patis interios mitjançant claraboies feient entrar una llum tènue que combinant-se amb els arcs parabol·lics del primer pis i de la planta baixa causen una sensació i un efecte màgic

Tot l’edifici està ple d’influències d’arquitectura gòtica, però el que més destaca és tota la simbologia teresiana que hi ha arreu del col.legi: cinc escuts del Carmel, creus de qutre braços, símbols de Jesus amb les inicials JHS, manetes d’obertura de les portes en forma de T im ka magnífica porta de ferro amb l’escut de la companyia Teresiana que hi ha a l’entrada.

L’any 1889, Gaudí deixà enllestit la gran part del convent i únicament li faltava per cloure la construcció d’una capella, però la falta d’enstesa entre la superiora de l’ordre i  van fer que el riudomenc abandonés l’obra. Finalment l’església del col.legi teresià la va acabar Gabriel Borrell Cardona, el 1908.