::Inici >Els llocs d'Antoni Gaudí >Palau Episcopal d'Astorga (1889-1893)

Palau Episcopal d'Astorga (1889-1893)

Palau Episcopal (Astorga-Lleó)

Joan Baptista Grau i Vallespinós, natural de Reus, va ser nomenat bisbe de la localitat lleonesa d’Astorga el el 16 de octubre de 1886. Durant les festes nadalenques d’aquell any, l’anterior Palau Episopal es va incendiar, i el bisbe va demanar a l’alcalde de la vila i als membres de la Junta Diocesana que realitzessin un petició formal de subvenció del Ministeri de Gràcia i Justícia, per la reconstrucció del Palau, essenta  aquesta aprobada.

El bisbe  va encarregar la tasca a Gaudí, a qui havia conegut a la ciutat de Tarragona, quan era president de la Societat Arqueològica, poc abans de ser nomenat vicari general de Tarragona. Entre el febrer i l’agost de 1887, Gaudí va treballar de manera gairebé obsessiva en la confecció dels plànols de l’edifici, i al no poder viatjar a Astorga, a causa de les diversos projectes que estava duent a terme: Casa Vicens, Palau Güell, Finca Güell i La Sagrada Família, va demanar al bisbe informació bàssica de la demarcació, en forma de fotografies i llibres d’història.

Joan Grau li envia diverses fotografies de la ciutat i de l’emplaçamanet del Palau, situat al costat de la catedral d’Astorga. Antoni Gaudí, enllesteix els plànols del Palau els quals s’han de sotmetre examen per part de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, per ser edifici oficial.  Francisco de Cubas González-Montes, marqués de Cubas, rebutjà dues vegades el projecte, una de les quals pel seu  elevat cost pressupuestari.

A l’estiu de 1888, Gaudí decideix visitar el bisbe Grau a Astorga. En arribar a la ciutat descobreix que la impressió que ell havia extret de l’entorn era erronia i decideix transformar el projecte inicial. Modifica la façana i els materials emprats en la construcció, ja que utilitzarà pedres granítiques en forma de carreus, extretes de les pedreres de la zona d’El Bierzo.

Al febrer de 1889, l’Estat dóna l’aprovació definitiva al projecte. La primera pedra del Palau Episcopal es fica el 24 de juny de 1889, encarregant-se de les obres el constructor Policarpo Arias Rodriguez. Durant els quatre anys següents, Gaudí va visitar Astorga onze vegades per supervisar les obres del Palau Episcopal. En les visites, Gaudí i Grau parlaven sobre teologia i doctrina catòlica durant hores.

El Palau Episcopal, d’estil neògotic, és una combinació de castell, temple i palau residencial, La planta rectangular del Palau s’aixeca al voltant d’un fossat i està flanquejada per quatre torres cilíndiques en les quatre cantonades. De l’aspecte exterior cal destacar sobretot l’original portalada d’accès al Palau, amb tres arcs amb dòveles que formen en el seu interior una cúpula.

L’edifici consta de soterranis, planta principal, planta noble i tercera planta. El soterrrani  conté columnes i pilars rústics, a difereència de les voltes dels arcs que són de maó sense enguixar i de diferents tipus, voltes ojivals, torals i de pla. Les obertures que disposa al fossat li faciliten la il.luminació i ventil.lació necessària. La planta principal està estructurada al voltant d’un vestíbol central que estava il.luminat per finestrals rectangulars amb vitralls i voltes de pla tabicades i amb nervis que estann esgrafiats amb ceràmica vitrada realitzada a la població veïna de Jiménez de Jarauz. Des d’aquest vestíbol s’entra a les oficines del bisbat.  La planta noble estava destinda a vivenda, i en ella, també hi havia capella, menjador, despatx i dormitor.

La mort del bisbe Grau, el 21 de setembre de 1893, va comportar la renúncia definitiva de Gaudí. En una carta enviada a la Junta Diocesana on l’arquitecte explicava les raoopns de la seva dimissió, va dedicar  pronosticar als canonges, que no serien capaços d’acabar el Palu i el deixarien inacabat. Així com també va dir: mai més tornaria a ficar els peus a Astorga.

La renúncia fou acceptada en inicair-se l’any 1894. Francisco Blanch i Pons va ser nomentar director de les obres, però les obres van caure ràpidament en un llarg periode d’bandonament. Onze anys més tard, el bisbe Julián de Diego Alcolea va intentar la tornada de l’arquitecte, però Gaudí va ser fidel a les paraules qua havia escrit anteriorment L’arquitecte Guereta, fou l’encarregat de realitzar la tercera planta i acabar exteriorment l’obra al novembre de 1914, gairebé vint-i-set anys me´s trad des de l’incendi que va malmetre l’anterior Palau. Actualment, després dels pontificats de Marcelo González Martin i Antonio Briva Miravent, el Palau Episcopal es converteix en el Museo de los Caminos.