La mare del corredor de canvi i borsa, i a la vegada fabricant de rajoles, Manuel Vicens Montaner, va adquirir l’any 1876 un solar en l’actual número 24 del carrer Carolines de Barcelona. Ràpidament va encarregar les obres a l’arquitecte Gaudí, en el que li va significar el primer treball per un client adinerat. És molt probable que els primers dissenys de la façana siguin de l’any 1878, tot i que les obres no es van inciar fins el 1883, poc després que l’arquitecte riudomenc va presentar a l’oficina municipal del districte de Gràcia els plànols definitius de la casa. El constructor encarregat de dirigir l’obra fou Claudio Alsina Bonafont.
La importància de la Casa Vicens és cabdal per la història de l’arquitectura, i en especial per l’arquitectura catalana, ja que és la primera obra considerada com a Modernista. Recordem, que el cèlebre poeta Joan Maragall, va definir modernisme com “modernitat a la que se li afegeix una noció de bellesa i constitueix una reacció contra el materialisme”. Amb la Casa Vicens, Antoni Gaudí s’avança més de quinze anys al sorgiment del moviment global renovador dessignat com “Art Noveau”.
La Casa Vicens és la primera incursió de Gaudí en el que es podria considerar com estil neomudèjar, corrent arquitectònic de moda en aquella època després que fòs promogut com l’estil nacional, pels instigadors de la Revolució de 1868, produïda a l’Estat espanyol. Les influències orientals es veuen paleses en la realització de la façana, on l’arquitectura mossàrab, hindú i les influències angleses es fussionen creant una construcció plena de vida i color.
Aquest edifici de tres façanes destaca per una gran voluminositat. Les partes exteriors, en la part inferior del casalici que compren la planta baix i el primer pis, estan recobertes de maposteria que es va alternant de manera constant cada 75 cms amb una filada horitzontal de rajola blavosa amb ornaments florals.
En la part superior, que alberga el segon pis i les gorfes, destaquen finestrals verticals molt estrets, cornises i torres-miradors en cada cantonada, el.laborats amb totxo català i recoberts en la seva major part de rajoles de 15 cms2 de colors verd, blanc i blavòs amb ornaments florals.l Realitzant una ullada a la façana hi ha tres trets essencials que ens criden l’atenció: primer, uns pilars de cartabó adosats a la façana que van ascendint en forma d’esglaons invertits, fent que els dos pisos superiors siguin més grans que els inferiors; segon, els puttis de terracuita que estan distribuïts en les cantonades. Aquests puttis són petites escultures d’àngels grassonets que simbolitzen l’amor a l’art i van ser realitzats per l’escultor català Antoni Riba i Garcia; i tercer, que cada balcó o finestra dels pisos inferiors estan rodejats de peces de ceràmica amb ornaments florals, a l’estil de la Casa Lowther de Gran Bretanya.
De l’aspecte interior sobresurt la decoració del menjador, el vestíbul i el fumador àrab. Aquesta última sala és la que causa més sensació en veure-la, ja que disposa d’una falsa cúpula treballada com un rusc d’abelles, d’on penjen piràmides invertides.
En el jardí adosat a la casa, Gaudí va fer construir dues fonts i un gran mirador. L’accès al jardí es feia a través d’una porta de ferro, dissenyada amb fulles de margallons.
Actualment, la casa és propietat de la família Jover després que Manel Vicens va haber de vendres l’edificació al fer fallida a causa de l’elevat cost de construcció.