Durant la tardor de l’any 1897, Juliana Pintó, vídua de Pere Màrtir Calvet, va encarregar a Gaudí la construcció de residència familia a la planta noble; a la planta baixa, magatzem i oficines de l’empresa tèxtil Hereus de Pere Màrtir Calvet i, en les plantes superiors, pisos de lloguer. La Casa Calvet s’aixecaria sobre un solar de 636 m2 que l’empresa cotonera havia comprat al número 48, del carrer Casp de Barcelona.
Gairebé sis mesos més tard, al març de 1898, Gaudí havia plasmat els dessitjos de la família Calvet, i va presentar els plànols a l’Ajuntament. Però l’arquitecte municipal Pere Falqués Urpí, va apreciar que l’alçada total de l’edifici superava la permesa en les últimes ordenances urbanístiques aprovades l’any 1891. El nou projecte presentat a l’Ajuntament per Rubió, col.laborador de Gaudí, va ser el mateix dibuix de la façana, amb la part superior capçada amb un llapis de color vermell, fent constar que deixaria l’obra inacabada. Els serveis tècnics municipals van ordenar suspendre les obres inmediatament i imposar una sanció municipal, però la intermediació d’Eduard Calvet, va fer que l’Ajuntament fes la vista grossa i va permetre la realització de les obres, i fins i tot va concedir el Premi al Millor Edifici de l’any 1899, concurs amb caràcter anual que concedeix l’Excel.lentíssim Ajuntament de Barcelona.
La Casa Calvet és el primer edifici que construeix en un solar entre parets mitgeres, amb la qual cosa té en compte l’aspecte dels edificis del voltant. Per aquest motiu la façana davantera ens presenta un aspecte discret, representant la tornada cap a estils historicistes, en especial l’adopció de formes neobarroques i rococó, mentre que en la façana posterior fa una lliure reinterpretació de les tribunes de la sala d’estar, a l’estil de les del Palau Güell.
Pel que respecte a la façana principal destaca la petita tribuna de la planta principal, adornada en la part superior per escultures en forma de xiprer, fruites, i bolets. L’edifici de cinc plantes d’alçada, de façana treballada amb pedres de Montjuïc i amb tres dimensions, amb balcons amb volums que sobresurten de la mateixa, està coronada amb una doble espadanya, amb remats amb forma de bola i creus.
Però el millor de l’edifici, l’arquitecte el reservaba per l’interior on desenvolupa noves solucions constructives al fussionar mitjançant arcades i columnes l’escala i els dos patis interiors. Destaca els innombrables detalls decoratius del vestíbol i l‘ascensor, i els treballs de fusta en la porta principal i en el mobiliari, tant en les oficines com en la planta principal, realitzats la major part d’ells en fusta de roure, el.laborats a l’empresa barcelonina Casa & Bardés.
L’elevat cost de construcció final, va fer que els propietaris de l’empresa Hereus de Pere Màrtir Calvet, haguessin de vendre la planta noble i les oficines del negoci a l’emprsa Industrial Boyer, S.A. Actualment, en els baixos de la Casa Calvet hi ha un restaurant.