::Inici >Els llocs d'Antoni Gaudí >Casa Batlló (1904-1906)

Casa Batlló (1904-1906)

Casa Batlló (Barcelona)

Al cèntric Passeig de Gràcia de Barcelona, al número 43, l’industrial tèxtil Josep Batlló Casanoves, propietari d’un edifici de pisos construïs l’any 1877, va demanar permís a l’Ajuntament per enderrocar la casa i construir una més moderna, acord amb les noves construccions veïnes: la casa Ametller, dissenyada per Josep Puig i Cadafalch  i una edifici modernista d’Emili Sala.

Va encomanar el projecte a Antoni Gaudí que el va convencer per realitzar una profunda renovació de l’edifici però sense enderrocar-lo. El mes de maig de 1904, Josep Batlló va presentar a l’Ajuntament el nou que respectava l’estructura original de l’edifici. L’arquitecte va assumir l’obra al novembre del mateix any, encarregant la construcció al mestre d’obres Josep Bayó Font. Tot i que en els primers planells Gaudí volia edificar una casa amb set pisos d’alçada, coronats per una torre central, l’alineació de la façana de la casa veïna, la casa de xocolata d’Antoni Ametller, va fer replantejar el projecte, reduïnt-lo en alçada, deixant una paret mitgera a partir del primer esglaó del pinyó, aconseguint un efecte de fractura total entre ambdós edificis.

La casa fou enderrocada parcialment, ja que va manar llençar els tabics i la façana de les plantes baixa i principal i apuntalar els pisos de les plantes superiors.

El canvi mes important de l’aspecte exterior no es dóna en la distribució de les balconades, sinó en la incorporació tant d’elements decoratius com arquitectònics en la façana. En la planta principal, l’arquitecte riudomenc dissenya tres tribunes: una de gran en la crugia central, amb un gran vitrall i que en realitzta és un balcó-mirador, i dues laterals, més senzilles i petites; amb unes columnes en forma de fèmur, construïdes amb pedra de Montjuïc. En la segona segona, hi ha dues tribunes petites als laterals i una gran balconada sobre la tribuna central. De la resta de pisos destaquen les baranes de ferro forjat  en forma de  màscares òssies. La façana està recoberta de trencadís de vidre i botons i peces ceràmiques, donant una sensació de relleu, que reprodueix l’ondulació de les ones al mar, i és que la casa ens recorda en tots els seus aspectes el gran aspectre marí. Tot i això, la Casa Batlló, que no té cap influència arquitectònica determinada, continua amb l’homenatge cap a la terra catalana, i aquesta vegada li toca el torn a Sant Jordi, el seu patró, i és que les columnes de les tribunes i la forma dels balcons, simbolitzen els ossos de les víctimes del drac, per contra la torre que surt de la façana i s’erigeix fins la teulada, coronada amb una creu, simbolitza la llança de Sant Jordi, i la coberta de la teulada de líneea curvilínia –on estan camuflats els dipoòsits d’aigua de l’edifici-, amb amb les teules en forma d’escata de peix, representen el drac mort.

Per dins de l’edifici, Antoni Gaudí no fa altra cosa que recrear-se en l’ambient marí, predominant els colors blaus i verds. Fa una redistribució total, reformant el vestíbol, els patis de llum i les escales, aconseguint comunicar les dos celoberts de la casa per donar una àmplia lluminositat a l’interior. A mes el pati simbolitza un gran oceà, ja que està recobert de rajoles, que en la part superior són de color blau fosc, i conforme es va baixant als pisos inferiors es van tornant de color blau cel, gris i blanc.

Destaca també el mobiliari dissenyat en aquest edifici. Si en la façana, Gaudí ens mosstrava plenament l’arquitectura orgànica, en l’interior ens obsequiava amb els famosos mobles orgànics, que curiosament no estan en l’actualitat en aquesta casa sinó que estan en la casa-museu del Park Güell. Els mobles van ser construïts en fusta de roure i són totalment anatòmics.

Durant l’etapa de  la guerra civil, la Casa Calvet va ser la residència d’un centenar de refugiats que van malmetre el se interor. L’any 1984, Bessagoda va dirigir la restauració de l’edifici original en 1984 y concluyó la restauración inaugurando el día de la Merced del mismo año.