Gaudí es va dissenyar un escriptori de fusta on el.laboraba els seus projectes. Aquest escriptori es va elaborar al taller d’Eudald Puntí, i un dia mentre Gaudí el visitava, va coincidir amb Eusebi Güell, fins llavors Gaudí només havia realitzat quatre projectes: el seu escriptori; una parada de flors de ferro forjat per a Enric Girossi; una vitrina per a l’exposició de París de 1878 per als fabricants de guants Comella i un conjunt de fanals de ferro forjat. Gaudí de seguida va sentir un respecte enorme per Eusebi, ja que aquest era un català de soca-arrel, defensor dels interessos dels catalans en un discurs davant el rei el 1885, conegut amb el nom de “Memorial de greuges”. Els Güell, originaris de Torredemabarra, també van fer fortuna a les antilles, i teneien negocis amb altres personatges destacats de l’època com el Marquès de Comillas, …..
La relació de Gaudí amb les famílies López i Güell va anar augmentant mentre l’arquitecte construïa El Capricho. Anteriorment, Eusebi ja li havia encarregat un dibuix d’un pavelló de caça i la construcció un celler en la finca que tenien Sitges, però no és fins a finals de l’any 1883, quan Eusebi Güell l’anomenà arquitecte de la familía, i li encomanà diversos projectes en la finca que acavava de comprar a can Cuyàs de la Riera. En aquesta finca situada va compartir treballs amb el seu mestre Joan Martorell, que fins aleshores havia estat l’arquitecte del pare d’Eusebi Güell. Molts treballs que va efectuar en la finca estan avui desapareguts, però encara resten en peu la gran portalada de ferro forjat situada a l’Avinguda de Pedralbes de Barcelona i els dos pavellons annexes a aquesta porta: la vivenda-porteria situada a l’esquerra de l’entrada i les cavallerises de la finca, on es situa en l’actual Real Càtedra Gaudí i el seu jardí botànic, a la dreta de la porta.
La contrucció dels dos pavellons d’aquesta finca signifiquen el canvi de tendència d’estil arquitectònic de Gaudí, ja que tot i que encara treballa amb estils mudèjars i orientals -els materials utilitzats encara continuen essent d’influència àrab, ja que els dos edifics van ser construïts en maons de tonalitats vermells i grocs- comença la seva evolució neogótica amb l’utilització per primera vegada d’arcs parabòlics i dels trencadís, que és un tipus de mosaic obtingut a travès de la col.locació de rejoles vidriades sobre una superfície rústega.
El pavelló de la casa dels porters és de planta octogonal i, com la casa d’estiu d’El Capricho, està rematat per un cupulí, mentre que el pavelló de la Càtedra Gaudí està dividit en dos cossos, un de rectangular amb molta il.luminació gràcies als finestres laterals i, l’altre, d’estructura circular coronat per un cupulí semiesfèric que filtra la llum a l’interior. Aquesta sala circular destaca per la seva gran acústica.
Però és inevitable fer referència a l’obra culminant de la forja del modernisme català. La tanca d’entrada a la finca és una magnífica porta que combina les diferents tècniques del treball del ferro, que Gaudí tant havia vist treballar al seu pare quan encara era un infant, amb la mitologia grega clàssica.
Antoni Gaudí i Eusebi Güell compartien amistat i una forta admiració amb el gran poeta català Mossèn Jacint Verdaguer, que era el protegit del primer marquès de Comillas, Antonbi López i López. Verdaguer va escriure el poema de “L’Atlàntida”, on en un dels seus episodis fa referència a Hèrcules i els Jardí de les Hespèrides, on el forçut grec primer ha de vèncer el drac guardià per obtenir el fruit d’un taronjer. Gaudí va intentar plasmar aquest poema en aquesta tanca que s’emprava com a entrada dels carruatges. En la porta de ferro hi ha el drac encadenat a una de les columnes i la seva posició coincideix amb la forma dels estels de la constel.lació en un dia concret de l’any.