Al mateix que estava executant les obres del Palau Epsicopal, Mariano Andrés y Simón Fernández, comerciants tèxtils de Lleó, socis del català Joan Homs Botinàs, amic i client d’Eusebi Güell, van encomanar a Gaudí un palau que fós a la vegada oficines i botigues del negoci, magatzem i pisos de lloguer. La casa Fernández-Andrés, més coneguda com Casa Botines, és un edifici d’aspecte monumental, que es troba en al cor de la ciutat de Lleó. A diferència d’Atorga on va intentar adaptar l’edifici a l’entron, aquesta casa és probablent la menys sensible amb els edificis del voltant.
És d’estil neogòtic, però està concebut com si fos un castell medieval. La façana està construïda amb blocs de granit de color gris, amb quatre grans torres en cada cantonada que trenquen de cop la traça líneal. L’edifici està envoltant de fossar i una tanca de ferro espectacular. De l’aspecte exterior cal destacar a banda de les quatre torres, l’extraordinària porta d’entrada, on hi ha un lleó, com a símbol de la ciutat. Sobre la portalada d’accès, com protegint l’entrada, hi ja un Sant Jordi matant el drac, obra de l’escultor Llorenç Matamala. Hi ha un total de tres-centes seixenta-cinc finestres, amb originals sistemes d’obertura oer les parts superiors de les mateixes.
Gaudí a l’hora de dissenyar i plantejar els materials de l’edifici no es va veure coartat per límits pressupuestarism, la qual va fer que nomenès com a mestre d’obres, el català Claudi Alsina Bonafont, amb qui havia comtat anteriorment per fer la Casa Vicens. Les obres es van executar amb gran rapidesa i en únicament deu mesos van estar enllestides. Aquest edifici, el més important de caire secular a la ciutat de Lleó, és dels menys visitats de l’arquitecte riudomenc, tot i que té una importància crucial pel desenvolupament de la seva arquitectura posterior, ja que en ell desenvolupa mètodes com la planta lliure de columnes que més tard perfeccionarà, per exemple, a la Casa Milà.
L’edifici, que consta de planata soterranea, palnat baixa i quatre pisos destinats a habitatge, és una de les poque obres conservades que es pot considerar més autèntica, ja que l’arquitecte dissenya l’edifici, s’encarrega d’executar l’obra i la finalitza completament. Actualment, i a l’igual que la Casa Milà, l’edifici és propietat d’una entitat bancària, essent la seu central de Caja España .