L’aportació d’Antoni Gaudí a l’arquitectura conté un ampli ventall d’aspectres, que van des de l’adaptació d’estils arquitectònics clàssics sota un prisme particular, fins la formulació de diverses tècniques innovadores, que s’avancen en el temps i que moltes encara estan vigents en l’actualitat.
Tot i que l’arquitecte riudomenc beu de les teories de l’aruitecte francès Viollet de Duc, sortosament no li fa gaire cas pel que respecte a la recomanció d’emprar nous materials, ja que amb l’adaptació dels materials tradicionals, aconsegueix crear unes obres magnífiques plenes de vivacitat i fantasia. Des de les primeres obres on es deixar seduir per l’art mudèjar, fins arribar a les obres típicament gaudinianes de la Casa Batlló, Casa Milà, la Cripta Güell o la darrera fase de la Sagrada Família, Antoni Gaudí fa una llarga travessia pels estils neogòtics, art tradicional català i arquitectura orgànica, sense oblidar, tot i que ho fa puntualement en alguna obra, l’estil renaixentista i barroc.
Gaudí va prendre les formes de la naturalesa com a principal font per la seva inspiració, que aplicada amb el coneixement dels oficis artesans que àmpliament coneixia, li van permetre imitar en les seves estructures, la distribució de plantes i animals. Tota la seva obra està plena de referències sobre animals mitòlogics i d’una gran diversitat d’iconografies i escultures religioses.
De totes les tècniques que va aplicar, probablement, la que va obtenir més notorietat va ser l’aplicació de l’arc catenari o hiperbòlic, que li va permetre reduir la pressió de tota una estructura en un punt determinat, evitant així la construcció de contraforts o d’arbotants.
Gaudí es pot considerar com el primer artista-total de l’era contemporànea, ja que va poder fussionar, mitjançant un estil particularísssim, art i tècnica, fent que les seves idees i projectes s’avancessin en el temps, essent el primer en enmarcar-se en el corrent europeu d’art nouveau, que a Catalunya va derivar amb el nom de Modernisme.