MENJADOR SOCIAL
Capacitat per a 70 persones
Càritas Interparroquial de Reus gestiona el menjador social de la ciutat des de finals de l'any 2009, gràcies al suport econòmic de L'Ajuntament de Reus. Es tracta del mateix local on havia existit la Llar del Germà Jesús que amb tant d'encert havia portat Mn. Jaume Macaya i Prats, al carrer de Francesc Bartrina, números 6 i 8, baixos. Després d'una completa rehabilitació de les instal.lacions, es va inaugurar el divendres, 18 de desembre de 2009 amb l'assistència del Senyor Arquebisbe de Tarragona, Excm. i Rvdm. Mons. Jaume Pujol i Balcells, del Senyor Alcalde de l'Ajuntament de Reus, Molt Il.lustre Sr. Lluís Miquel Pérez i Segura, acompanyats d'altres autoritats locals.
El Menjador Social està obert de dilluns a divendres, en horari de 13 h a 14.30. Es serveix l'àpat de dinar. Té capacitat per a 70 persones. De moment es realitza un torn, sent possible amplia'l si la situació econòmico-social ho requerís.
Valoració del menjador
El Menjador Social va obrir les seves portes en els últims dies de l’any 2009, atenent els primers dies una petita quantitat de persones que al llarg de l’any 2010 ha anat augmentat considerablement fins arribar a la xifra de les 207 atencions. Les persones ateses, han estat majoritàriament homes (161 per 46 dones) de les quals la majoria ciutadans de Reus, complint així amb uns dels objectius principals del projecte de no ser un menjador per a gent de pas (sense que això signifiqui una no atenció a aquestes persones, que son ateses per períodes de temps molt puntuals) sinó un recurs a l’abast de la ciutadania.
La realitat inicial ha variat molt en el transcurs de l’any. Al principi les atencions principals eren a persones amb una situació econòmica i social molt homogènia marcada per una precarietat severa en molts casos determinada per una manca d’ingressos i un abandonament personal fruit de l’absència d’una xarxa relacional, i per tant de referent, i com s’ha vist amb anterioritat majoritàriament masculina.
Actualment i degut a l’augment de les atencions el perfil s’ha diversificat, i ha augmentat el nombre de dones ateses, si bé es pot dir que respecte els homes, normalment requereixen de períodes més puntuals d'ajuda i son menys els casos amb cronicitat atesos.
Podem afirmar que al llarg de l'any i especialment a partir de l'inici del segon semestre, gràcies als plans de treball personalitzats i la coordinació amb altres recursos de la ciutat, s'han observat millores substancials en la situació d'un nombre elevat de persones ateses, que han vist com les seves circumstàncies evolucionaven positivament.
L'atenció realitzada s'ha diversificat al ritme que ho ha fet el perfil, reestructurant aquesta atenció d'acord a criteris d'habilitat i/o possibilitat de cuina.Es pot observar com augmenta considerablement el nombre de persones que tenen una manca d'ingressos amb un perfil molt variat (persones sense documentació i persones amb un perfil d'addiccions que sempre havien treballat en l'economia submergida), mentre que lògicament les persones amb pensions d'invalidesa i les que cobren prestacions d'atur (la majoria subsidis de 426 euros mensuals) es mantenen de moment d'una manera estable.
El nombre de persones que cobren ajuda social (PIRMI) i que atenem és molt minoritari i respon a un perfil de desestructuració total. Pel que fa a l'apartat d'altres hi podem distingir una persona que treballava com autònoma (comercial per una empresa) amb problemàtica per arribar a final de mes i una persona amb ingressos provinents d'una pensió de viduïtat. Al llarg dels dos semestres es pot observar com es manté el perfil en quant a tipus d'habitatge, sense que hi hagi canvis significatius. S'entén dins la classificació que les persones que habiten en habitacions sovint disposen d'ingressos molt baixos, que les persones amb cases de propietat acostumen a ser habitatges molt precaris sense subministrament de llum, aigua i gas, que les persones que viuen en pisos de lloguer acostumen a ser de renda antiga molt desestructurades o persones amb perfil elevat que passen per un mal moment econòmic puntual en que s'ha de garantir el sostre , i que per habitatge inestable s'entén: cases abandonades, cases d'acollida, cotxes i fins i tot el carrer.
Classifiquem les persones ateses en tres grups:
A) Persones amb habilitats i possibilitats de cuina.
B) Persones amb habilitats sense possibilitat de cuina.
C) Persones amb alt nivell de desestructuració que per les seves circumstàncies no tenen ni habilitat ni possibilitat de cuina.
Establir aquesta divisió, tenint en compte que l’atenció de les persones és personalitzada i que sempre sorgeixen circumstàncies excepcionals per al seu elevat grau d'inestabilitat, ens permet establir dos maneres generals de fer l'atenció a nivell purament alimentari, ja que l'atenció social és personalitzada i coordinada amb tots els serveis que requereixi el cas.
Per un costat, les persones sense habilitat i/o possibilitat de cuina reben diàriament, a part del dinar que prenen al Menjador, una bossa amb un entrepà (tou, en cas de persones amb una dentadura malmesa o inexistent) i una peça de fruita. Per als caps de setmana o dia festiu, el lot s'amplia i tenim una cura especial a donar un tipus d'aliment que sigui cuinat per a que puguin menjar-lo independentment de l'habitatge on s'estiguin. Es dóna: formatge, llet, suc, fuet, llauna de tonyina, llegum, galetes, pa, paté i algun altre aliment ocasionalment.
Els aliments provenen del repartiment que fa la U.E, del Banc d’aliments i de la compra que es fa.En el cas de les persones amb habilitats i possibilitat de cuina, un perfil que fins fa molt poc no ateníem, es valora positiu que vinguin al Menjador Social una mitjana de tres dies a la setmana perquè si bé son persones amb habilitats i és necessari treballar per que les continuïn desenvolupant s'ha de pensar que disposen d'una economia precària que els permet sobreviure però que no els arriba per menjar d'una manera variada, tenen problemes en l'administració i priorització d'aquests ingressos precaris, i tenen unes habilitats suficients però limitades per l'elaboració de cuina complexa. A aquestes persones se'ls deriva a les parròquies corresponents perquè els donin aliment per cuinar el sopar i les menjades del cap de setmana.
Un cas que ens comencem a trobar és el de persones que van arribar amb una situació molt precària, normalment sense ingressos perquè estaven pendents de resolució d'algun tipus d'ajuda i pensió, i que actualment estan en procés de millora. Es treballa amb ells perquè de manera gradual es vagin adaptant a la nova situació per assegurar-nos que continuem sent per a ells un referent, tenint en compte que aquest és un dels nostres objectius i que tenen una manca de xarxa relacional que els complica molt la reinserció en la societat.
El pla inclou una disminució progressiva dels dies d’atenció, derivació a la parròquia i canviar el referent del Menjador a CIR en cas que es pugui fer. Pel tipus de persona que es tracta, hem d’entendre que la millora és relativa i per tant és important fer aquest procés d’una manera molt estudiada i gradual, respectant el seu propi procés personal de canvi i no tallant l’ajuda d’arrel.És important remarcar que la clau en les atencions que es realitzen és la coordinació que el Menjador Social té amb els Serveis Socials de l'Ajuntament de Reus i el Servei de Drogodependències de l'Hospital Sant Joan, amb qui es mantenen reunions de coordinació periòdiques per tal d'atendre a les persones amb plans integrals que incloguin tots els seus problemes socials i de salut. S'ha de remarcar que en les dades donades hi estan incloses totes les persones que han estat derivades amb independència de que aquestes derivacions s'hagin fet efectives, ja que com es veu en la última fila de la taula, s'observa que hi ha persones que malgrat tenir derivació no han arribat ser ateses al Menjador Social.
Remarquem també que les persones derivades per Serveis Socials, sovint acudeixen al Menjador Social i/o CIR primerament i després d'una primera avaluació son derivades als Serveis Socials de l'Ajuntament de Reus perquè se'ls obri expedient. Un aspecte important a tenir en compte és la xarxa afectiva que estableixen en el Menjador Social, difícil que es produeixi en altres espais amb un referent d’atenció i una voluntat formativa i per tant, creiem que és important que aquesta no es trenqui i tinguin la oportunitat de continuar-la. La xarxa relacional és definible amb una piràmide amb tres vessants en que hi participa la Treballadora Social amb la vessant professional, els voluntaris en la vessant d’acollida i els companys com a vessant d’amistat.
Des de CIR, l’establiment de la xarxa és vist com una part essencial del procés de manteniment i/o recuperació emocional de la persona, i una clau per a dignificar la seva situació. Un altre aspecte clau de l’atenció que es fa al Menjador Social, molt lligat al tema alimentari, és els problemes de salut físics i psíquics que pateixen pràcticament totes les persones que atenem, a més de les addiccions que hi van intrínseques. El fet de que els garantim una dieta equilibrada i adequada a les seves necessitats (diabetis o altres malalties digestives) fa que tinguin una estabilitat a nivell de salut que repercuteix beneficiosament al seu estat d’ànim i que sigui, per tant molt més fàcil treballar-hi, com s’està demostrant actualment en casos de persones que van entrar amb una salut molt precària i que han tingut una recuperació gradual i positiva, i que fins i tot han disminuït el consum d’alcohol o d’altres substàncies.
Des del Menjador Social i CIR tenim la fermesa que l’atenció que s’està fent s’adapta als objectius del recurs. És cert, com dèiem al principi que s’han anat fent alguna canvis i que s’hauran de continuar fent d’acord amb les realitats que anem vivint però el balanç el valorem molt positivament. Entenem que és difícil fer aquesta avaluació d’una manera numèrica, i entenem també que estem parlant de persones molt inestables que passen per molts moments diferents, però podem assegurar que les persones ateses han experimentat un nivell de millora gran en matèria de salut, de priorització econòmica pagant el preu simbòlic del recurs sabent que els garanteix una bona alimentació, d’actitud positiva i de respecte cap al professional, els voluntaris i els seus companys, com dèiem coses que no es poden quantificar però que son evidents en el tracte que els donem dia a dia, i que son el motor que ens dóna força per a continuar la tasca.