::Inici >Conseqüències

Conseqüències

Les conseqüències que comporta la nanotecnologia, es podria dir que avarca en tots els aspectes. Afecta tan als camps mèdics, ètics, jurídics, ambientals, mentals com als camps enginyeria, biologia, química entre altes.

 

La nanotecnologia pot aportar bons beneficis, com ara:

-Gracies a l’abundància de materials naturals, es pot proporcionar un subministra universal d’aigua.

-Es pot fer una major productivitat agrícola amb menys ma d’obra.

-Aliments millorats nutricionalment.

-Generació d’energia barata i de llarg alcans.

-Manufactura neta i altament eficient.

-Es podria fer una millor formulació de medicines, probes diagnòstiques i reemplaçament d’òrgans.

-Molts més sistemes d’emmagatzematge de major capacitat.

-Increment del rendiment humà a través de les tecnologies convergents.

 

Els riscs que comporta la nanotecnologia es podrien agrupar en quatre grups:

-Qüestions de salut

-Qüestions ambientals

-Qüestions de societat

-Implicacions amb la nanotecnologia molecular

 

 

 

 

 

 

 

 

Salut

 

Les implicacions de salut que té la nanotecnologia són els possibles efectes que tindrà utilitzar materials i dispositius nanotecnològics sobre la salut humana. Com que la nanotecnologia és una tecnologia que és ara quan s’investiga, hi ha molts debats sobre si ens pot arribar a beneficiar o ,per el contrari, implicarà problemes en la salut de les persones.

 

La nanotoxicologia, és el camp que estudia els riscs que poden portar els nanomaterials en la nostra salut. Les partícules dels nanomaterials, són més petites que les dels materials que utilitzem actualment, això implica que el cos humà pot absorbir avanç aquestes partícules. Una de les grans qüestions que la nanotoxicologia vol resoldre, és la de com es comporten aquestes partícules una vegada es troben dins del nostre cos. El comportament de les nanopartícules, depèn de la seva mesura, forma i  reactivitat de la superfície amb el teixit circumdant. Es vol saber si les nanopartícules no degradables o les que es degraden lentament, s’acumulen en els òrgans. Una altra preocupació, és la possible interacció que poden tenir en els processos biològics del cos, ja que els òrgans podrien arribar a absorbir aquestes nanopartícules, i provocar alteracions.

 

La nanomedicina és la aplicació mèdica de la nanotecnologia. Aquesta investiga el ús mèdic dels nanomaterials, per a crear biosensors. La nanomedicina, intenta crear un conjunt d’eines d’investigació i dispositius clínicament útils, per a un futur.

 

Qüestions mediambientals.

 

La nanopol·lució, és el nom genèric que es dóna a tots els residus generats per nanodispositius o els que es generen durant la creació de nanomaterials. Per culpa de la seva petita mesura, poden ser molt perillosos, ja que aquests poden flotar per l’aire i poden penetrar fàcilment en les cèl·lules d’animals i vegetals i poden causar efectes desconeguts.

 

Per a avaluar adequadament els riscos per a la salut de les nanopartícules artificials, el cicle de vida d’aquestes partícules, ha de ser avaluat, desde la seva fabricació, emmagatzematge i distribució, aplicacions i possibles abusos, i la seva eliminació.

Scrinis ha plantejat problemes de la nanopol·lució, i diu que avui en dia, amb les eines i coneixements que disposem, és impossible predir o controlar els impactes ecològics que tindrà l’alliberament dels nanoproductes en el medi ambient.

 

Per una altra banda, hi ha futures aplicacions que poden ser útils per a  beneficiar el mediambient. La nanofiltració, està basada en la utilització de membranes amb nanoporus (de menys de 10nm), amb les quals es poden utilitzar per a la eliminació d’ions o per a separar els diferents fluids.

 

Necessitat d’una regulació.

 

Hi ha un gran debat sobre si els productes basats amb la nanotecnologia, necessiten una regulació del govern. Aquest debat està relacionat amb les circumstàncies que és necessari i adequat per a avaluar les noves substàncies abans del seu alliberament en el mercat, comunitat i medi ambient.

Òrgans reguladors (com l’Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units i l’Administració d’aliment i medicines de EE.UU.) han començat a plantar cara als riscos potencials de les nanopartícules. Fins ara, ni les nanopartícules artificials ni els productes i materials que les contenen, estan subjectes a cap regulació especial en els temes de producció, manipulació o etiquetatge. Les fulles de seguretat que han de portar certs materials, no solen distingir entre la massa i la mesura de la nanoescala dels materials en qüestió.

 

Les limitacions de la nanotecnologia actual i del reglament d’etiquetatge

pot agreujar la salut humana i mediambiental i els problemes de seguretat relacionats amb la nanotecnologia. S’ha argumentat que el desenvolupament d’una regulació global de la nanotecnologia, serà vital per a garantir que els riscos potencials associats a la investigació i l’aplicació comercial de la nanotecnologia, no facin ombra als seus possibles beneficis. El reglament, també pot ser necessari per a satisfer les expectatives de la comunitat sobre el desenvolupament responsable de la nanotecnologia.

 

Repercussions socials.

 

Més enllà dels riscos de toxicitat per a la salut humana i el medi ambient que estan associats amb la primera generació dels nanomaterials, la nanotecnologia té conseqüències més àmplies de la societat i planteja desafiaments socials més amplis. Els científics socials han suggerit que les qüestions socials de la nanotecnologia ha d'entendre's i avaluar-se no només com riscos o impactes. Més aviat, els desafiaments que han de tenir-se en compte en la investigació i la presa de decisions ha de ser a fi de garantir el desenvolupament de tecnologia que compleixi amb els objectius socials.

 

També s’han plantejat els riscos per a la societat que pot tenir utilitzar nanotecnologia. En la nanotecnologia, s’inclou les possibilitats d’aplicacions militars (per exemple, com en els implants i altres mitjans per a la millora de soldats, com els quals es desenvolupen en el Institut de Nanotecnologies Soldat en el MIT) així com una major capacitat de vigilància a través de nanosensors.

 

En el plànol estructural, els crítics de la nanotecnologia apunten d’un nou món de la propietat i el control de les empreses, que s’obren pas gracies a la nanotecnologia. En els últims anys, ha hagut com una febre per tal d’aconseguir les patents dels projectes a escala nanomètrica. En el 2003, es van concedir més de 800 patents de nanotecnologia i cada any, aquest nombre va augmentant. Les empreses, s’estan prenent les patents d’ampli abast sobre els descobriments i les invencions en la nanoescala. Per exemple, les empreses NEC i IBM, tenen en el seu poder, la patent bàsica sobre els nanotubs de carboni, els quals són actualment un dels pilars bàsics de la nanotecnologia. Els nanotubs de carboni, tenen un amplia gamma d’usos, i sembla que seran crucials per diverses indústries d’electrònica i d’informàtica, ja que amb els nanotubs, es podran fer materials per a reforçar el subministrament de medicaments i de diagnòstics. Els nanotubs ja es podrien convertir en un objecte de comerç important, podent substituir matèries primeres actuals. No obstant això, qualsevol que vulgui fabricar o vendre nanotubs, avanç haurà de comprar una llicència de NEC o IBM.

 

Possibles beneficis i riscs per als països en desenvolupament.

 

La nanotecnologia pot aportar noves solucions per a milions de persones que es troben en els països en desenvolupament, que manquen d'accés als serveis bàsics, com aigua potable, energia fiable, l'atenció de la salut i l'educació. El grup de treball sobre ciència, tecnologia i innovació de les Nacions Unides, va senyalitzar algunes dels avantatges de la nanotecnologia, amb l’ús de poca mà d’obra, terra o poc manteniment, s’obté un gran rendiment a un preu molt baix.

 

Les oportunitats potencials de les nanotecnologies per a ajudar a abordar les prioritats fonamentals de desenvolupament internacional inclouen els sistemes de depuració millorada d'aigua, sistemes d'energia, medicina i productes farmacèutics, la producció d'aliments i nutrició, i les tecnologies de la informació i les comunicacions. Molts productes que es troben en el mercat, ja incorporen la nanotecnologia, però encara hi ha àmbits de la nanotecnologia, que s’estan investigant, i que encara els hi queda anys per a tenir una aplicació i que pugui sortir al mercat.

 

Protecció del medi ambient, la salut i seguretat dels treballadors en els països en desenvolupament sovint sofreix d'una combinació de factors que es poden incloure, però no es limiten a la falta un mediambient estable, de salut humana i del reglament de la seguretat dels treballadors; la reglamentació, que està lligada a una manca de mitjans físics (per exemple, equips) i la capacitat humana (és a dir, una formació adequada del personal de reglamentació), no es fa complir, o es fa complir malament.

 

Malgrat la preocupació que es té cap els països en desenvolupament, el que preocupa més és que s'ha plantejat amb freqüència que els beneficis reivindicats de la nanotecnologia no es distribueix uniformement, i que els beneficis associats de les nanotecnologies només arribarà a les nacions riques.  La majoria de la investigació i desenvolupament de la nanotecnologia, es concentra en els països desenvolupats, i les patents es troben en mans de poques empreses. Això dóna lloc a temors de que els països en desenvolupament, no arribin a tenir accés a la infraestructura de finançament i recursos humans necessaris per a donar suport la investigació i desenvolupament de nanotecnologia, i que tot això pugui agreujar les desigualtats.

 

Els productors dels països en desenvolupament també podrien veure's perjudicats per la substitució de productes naturals per l'evolució de la nanotecnologia. Aquests productes naturals són els cultius d'exportació importants per als països en desenvolupament, i els mitjans de subsistència de molts agricultors depenen d'ells. S'ha argumentat que la seva substitució amb nanoproductes industrials podrien afectar negativament les economies dels països en desenvolupament, que han depès tradicionalment d'aquests cultius d'exportació.

 

 

Implicacions de la nanotecnologia molecular.

 

Dels riscos derivats que comporta fer nanotecnologia molecular, es parla sobre tot del pitjor escenari que pot passar, aquest seria el cas de la “plaga gris”. Aquesta suposada plaga, estaria formada de nanobots. Aquests nanobots, podrien autorreplicar-se, i hi hauria un moment, en que no els podríem controlar, i aquests convertirien la superfície de la Terra, en un superfície gris.

 

La nanotecnologia molecular, pot aportar la creació de dispositius i productes econòmics i increïblement potents. Amb això es poden crear materials més resistents, el que podria fer la creació de màquines més grans, les quals podrien fer unes excavacions d’àrees més grans a un ritme més accelerat. Això implica, que podríem acaba destruint el planeta, d’una manera molt ràpida i sense poder-hi fe res.

 

És massa prompte per a dir si haurà incentius econòmics per a fer-ho. No obstant això, donat el gran nombre d'activitats i els propòsits que danyen el medi ambient si es pren als extrems, i la facilitat de dur-los als extrems de la fabricació molecular, sembla probable que aquest problema val la pena preocupar-se. Algunes formes de dany pot ser resultat d'un conjunt d'accions individuals, cadascun de gairebé inofensius per si mateix. Aquest tipus de dany és molt dur per a evitar que per la persuasió, i les lleis amb freqüència no funcionen bé; una restricció centralitzada en la tecnologia mateixa pot ser una part necessària de la solució.