::Inici >Història

Història

En el 1820 el científic anglès Faraday, va descobrir la llei de la inducció

 magnètica per la qual una variació de fluxmagnètic produeix una força electromotriu. Amb això, només va descobrir que circulava un corrent petit per un fil quan es movia un imant, amb aquest fet, tota la tecnologia electrònica moderna va començar.

 







El primer en fer referència en les possibilitats que tenia la nanotecnologia, va ser Richard Feynman. Richard Feynman va néixer el 11 de maig de 1918 en Nova York. Ja desde petit, tenia talent per la enginyeria, lo que el va portar a la universitat. En 1965, va guanyar el premi Nobel, amb el discurs que va donar en el Caltech (Institut Tecnològic de Califòrnia) el 29 de Desembre de 1959, titulat: En el fons hi ha espai de sobra (There's Plenty of Room at the Bottom), en el que parlava per primera vegada sobre intervenir en nivell atòmic, però no va generar molta importància en l’època.

 

 

Ja en el 1948, Bardeen, Brattain i Shockley van fer un gran descobriment, que va revolucionar la tecnologia del segle XX: el transistor. Gràcies als transistors, existeix la medicina d’avui en dia, les comunicacions.

 

 

 

 

 

 

 

 

Al 1966, es fa la pel·lícula “Viatge al·lucinant”. Aquesta tracta sobre uns científics els quals es redueixen fins a la mesura d’una partícula i viatgen a través d’un cos per tal d’exterminar un tumor. La pel·lícula, va tenir molt èxit, ja que va ser la primera vegada en la història que es considera això com a una verdader possibilitat científica.

 

Un altre home dins d’aquesta area, va ser Eric Drexler, aquest, és enginyer, conegut  per popularitzar els potencials de la nanotecnologia en les dècades de 1970 i 1980, va predir que la nanotecnologia, es podria utilitzar per solucionar molts dels problemes de la humanitat, però que amb conseqüència, es podrien crear armes molt poderoses.

Al 1986, va insinuar la possibilitat de crear sistemes d’enginyeria a nivell molecular, en el seu llibre “Els motors de la creació”.

 

En 1982, Gerd Binning i Heinrich Rohrer, van fer el descobriment, que va obrir el camí que ens duu a un terreny amb una fisonomia nova. Van descobrir el microscopi d’Efecte Túnel, que va guanyar el premi Nobel al 1986.

Aquest microscopi, ens permet en detectar una corrent elèctrica túnel. Aquesta corrent elèctrica, és minúscula, de 1 nanoAmpers. Això serveix per visualitzar àtoms com a entitats independents, un per un, i a demès es veuen palpant-los. Quan es sap això, els científics es comencen a imaginar lo que podrien fer, amb això es podria manipular els àtoms. Es fiquen milers de puntes en un chip de microelectrònica (projecte milpeus), el que permet la modificació de superfícies, la creació de nanofils i nanocontactes que permeten densitats de corrents molt més grans que la de un fil de coure. Amb tot això, també es permet la manipulació dels nanotubs i altres molècules i macromolècules, mesurar les forces de enllaç atòmiques, es poden estirar molècules de DNA i veure com és la magnitud de les forces que les mantenen unides...

Amb tots aquests avenços, en permet integrar Terabits per centímetre quadrat. Això ens permet tenir una gran quantitat de memòria en una superfície realment petita, com la de un botó. Amb un chip amb aquesta memòria, es seria capaç de crear intel·ligència artificial, ja que amb aquesta quantitat de memòria tan gran, no només seria capaç de guardar informació, sinó que també l’analitzaria, la seleccionaria i prendria les decisions més convenients en un cert moment.

 

En 1996 Sir Harry Kroto, un químic anglès, nascut al 1939,  guanya el premi Nobel per haver descobert els ful·lerens.

 

  

Al 1997 es crea la guitarra elèctrica, més petita del món. Les cordes d’aquesta guitarra mesuren casi 100 àtoms cada una, i mesura uns 10 micròmetres de llarg. La guitarra és funcional, o sigui que pot se tocada a través d’uns làsers, però la seva freqüència de so, és imperceptible per l’oïda humà.  

 

 

 

En el 1998, s’aconsegueix convertir un nanotub en un nanollapis, amb el qual es pot escriure.

 

Al 2001, el físic escocès James Gimzewski, entra en el rècord Guinness per haver creat la calculadora més petita del món (nanocalculadora).