nanoweb
- El treball
- Introducció
- Que és la nanotecnologia?
- Història
- Nanomaterials
- Aplicacions de la nanotecnologia
- Entrevistes a la Rovira i Virgili
- Biosensor detecta bacteries en segons
- Nanotecnologia molecular
- Creació d'un coixinet molecular
- Conseqüències
- Conclusions
- Fonts d'informació
- Enllaços externs
- Eliax
- Galeria d'imatges
- Nano
Nanomaterials
Els nanomaterials actualment, segons la Agencia del Medi ambient en els Estats Units, estan classificats en quatre grups:
-Els que estan basats en carboni. Aquests, estan formats bàsicament de carboni. Solen presentar forma de esfera (o buckyesfera), de cilindre (o buckytub o nanotub) o de el·lipsoide. Aquestes partícules tenen moltes aplicacions, com per fer materials més lleugers i resistents, i diverses aplicacions en l’àmbit de la electrònica.
-Els que estan basats en metall. Són els nanomaterials, els quals inclouen nanopartícules de or i plata, i òxids metàl·lics, com el diòxid de titani.
-Els dendímetres. Aquests es caracteritzen per ser polímers construïts a partir de unitats ramificades. La seva superfície té nombrosos extrems de cadena, que es poden adaptar per fer funcions químiques específiques. Aquesta propietat també es podria utilitzar per la catàlisis.
-Els compostos. Aquests tenen la capacitat de combinar nanopartícules amb altres semblants o amb materials de major tamany.
Les nanopartícules ja s’estan afegint a nombrosos productes, com desde peces d’automòbils a materials d’empaquetatge, per a millorar les seves propietats mecàniques, tèrmiques, protectores...
En la nanotecnologia, s’utilitzen bàsicament dos:
-Els ful·lerens. Aquests són la tercera forma del carboni més estable. Es presenten en tres diferents formes: d’esfera, de cilindre o d’el·lipsoide
Aquests, contenen nanotubs de carboni, els quals són interessants per les seves propietats mecàniques, ja que estructures fetes de nanotubs de carboni, poden ser molt resistents i lleugeres, i per les seves propietats elèctriques. El mètode més comú a l’hora de produir ful·lerens, és enviar una gran quantitat de corrent entre os elèctrodes de grafit, en una atmosfera inerta, i com a conseqüència, surt el plasma de carboni, i al refredar-se, hi ha molts ful·lerens que poden ser aïllats.
-Les nanopartícules. Són de gran interès per les seves propietats mecàniques, elèctriques, magnètiques, òptiques, químiques, entre altres. Les nanopartícules, s’han utilitzat com a punts quàntics i com a catalitzadors químics.
Són de gran interès científic ja que són un pont entre els materials a granel i les estructures moleculars. Els materials a granel, han de tenir propietats físiques constants, independentment de la seva grandària, per`al anar a la nanoescala, això no succeeix, les propietats varien a aquestes escales. Tenen unes característiques pròpies, ja que no obeeixen a la química quàntica, ni a la física clàssica.