Gracies a F. Xavier Rius (professor de la universitat Rovira i Virgili de Tarragona), vaig tenir el plaer de fer unes preguntes a alguns dels seus alumnes. Aquests són: Ali Düzgün, Enrique, Gustabo Zelada i Alemayennu.
Les instal·lacions de la universitat Rovira i Virgili, permeten poder fer pràctiques molt variades. Concretament, vaig anar a la facultat de química, la qual, té a disposició de diferents laboratoris, en els quals disposen de tota mena d’instruments. Disposen d’instruments per crear els nanotubs de carboni que utilitzen per a crear elèctrodes. La caixa de Faraday, és un espai tancat, el qual va ser dissenyat per excloure camps magnètics
Enginyeria Química
Primera entrevista:
El Ali Düzgün, té 27 anys, i ve de Turquia. Actualment està fen un doctorat i està treballant en el projecte: “Nanosensors basats en nanotubs de carboni”.
1-Que és el que et va motivar per estudiar això?
Treballar en una àrea de ciència futurística, per a fer una recerca del futur.
2- Que té a veure amb la nanotecnologia?
Té a veure en que s’utilitzen nanotubs de carboni. Les coses d’avui seran més petites gracies a la nanotecnologia i més bones.
3- Quins objectius vols obtenir?
Els objectius són fer elèctrodes i sensors més petits, més bons, més resistents i fiables gràcies a la nanotecnologia.
4- En que consisteix el que fas?
Recerca, optimitzar i crear noves idees.
5- Quins resultats has tingut fins ara?
Bons resultats. Amb un sensor, detectar alguna cosa, en una solució, en que hi hagi una proteïna per a detectar-la.
6- Quines aplicacions té?
Per a equips de electroquímica.
Relació amb empreses:
Jo no estic relacionat en cap empresa, però el grup si.
Publicacions i webs:
He fet una publicació en una web
(www3.interscience.wiley.com/journal/122474152/abstract)
Segona entrevista:
El Alemayennu té 33 anys i ve de Etiòpia. Actualment està fent un màster i treballa en el projecte: “detecció en línia de hidrocarburs aromàtics per potenciometria basats en nanotubs de carboni.”
1-Que és el que et va motivar per estudiar això?
M’agraden els nanotubs de carboni.
Estic interessat en les aplicacions que revolucionen la micro ciència.
2- Que té a veure amb la nanotecnologia?
Utilitzar els nanotubs és una part essencial del meu sensor.
Utilitzo una nanodimencional capa sensora per detectar analítics en concentracions nanomolars.
3- Quins objectius vols obtenir?
Detectar hidrocarburs aromàtics en aigua de refrigeració industrials, abans de que causin algun problema.
4- En que consisteix el que fas?
1-Desarrollar el elèctrode utilitzant el nanotub de carboni.
2- Medició potenciomètrica
5- Quins resultats has tingut fins ara?
Bons resultats.
6- Quines aplicacions té?
Detectar hidrocarburs en aigua de refrigeració.
Relació amb empreses:
No.
Publicacions i webs:
No.
Tercera entrevista:
El Enrique de 32 anys, prové de Veneçuela. Actualment està fent un doctorat. El nom del seu projecte és: “Transistors de efecte de camp basats en nanotubs de carboni”.
1-Que és el que et va motivar per estudiar això?
La innovació, és una tecnologia punta, produeix noves oportunitats.
2- Que té a veure amb la nanotecnologia?
Utilitzant nanotubs de carboni, es fabriquen sensors per a la detecció de molècules molt petites amb molta precisió.
3- Quins objectius vols obtenir?
Detectar contaminants en l’aigua.
4- En que consisteix el que fas?
Fabrico el nanotub sobre el dispositiu, i el provo amb mostes reals (aigua de l’aixeta, o amb substàncies incloses)
5- Quins resultats has tingut fins ara?
Resultats prometedors.
6- Quines aplicacions té?
Detectar el “DDE”, el qual és un derivat del “DDT”.
Relació amb empreses:
No nen tinc cap.
Publicacions i webs:
Tinc una publicació en una revista.
Quarta entrevista
El Gustabo Zelada, té 27 anys i actualment està fent un doctorat. El nom del seu projecte és: “Desenvolupament de biosensors basats en nanotubs de carboni per a la detecció de microorganismes vius”.
1-Que és el que et va motivar per estudiar això?
Es algu retant, es un tema de punta, per aprendre noves coses
2- Que té a veure amb la nanotecnologia?
Els elements transductors usats per a la detecció de microorganismes, és una forma del carboni, que té escala nanomètrica.
3- Quins objectius vols obtenir?
Aconseguir desenvolupar diferents sistemes capaços de detectar organismes vius en temps real, i amb major senzillesa que els mètodes actuals (ja que amb els mètodes actuals, es poden trigar varis dies en tenir els resultats de lo que hi ha en la substància)
4- En que consisteix el que fas?
Estudiar la interacció entre el sensor i la bactèria, i el temps que passa a ser una senyal elèctrica.
5- Quins resultats has tingut fins ara?
He fet el primer biosensor en el mon, capaç de detectar bactèries a temps real mitjançant la medició per voltatge.
6- Quines aplicacions té?
Detecció i identificació de microorganismes (bactèries, virus, paràsits) de forma instantània i desde quantitats molt per sota de les actualment vigents.
Relació amb empreses:
Cap
Publicacions i webs:
Si, en la revista “Agewandte chemie”