Tenia ganes d’esmorzar, cridat per una porció de pastís Sacher, que està a la vitrina d’aquell establiment blanc immaculat.
Tot just entrar, m’ofereixen un plat amb un núvol blanc, com si fos fum, el servei molt atent, tenen aparença d’homes, però no ho són i tampoc són dones és evident, el seu físic és molt agradable.
M’inviten que tasti aquell fum o núvol, volent-t’ho agafar amb un pessic se m’escapa d’entre els dits, però insisteixo, a la fi si puc pessigar i emportar-m’ho a la boca. Quin gust!, és dolç de sucre.
Sorprès per la forma d’aquell petit núvol, canviant, bellugadís, dolç, sobre tot dolç de sucre. El servei, sense jo demanar res, van portant plats nous. Ara és un plat amb una base de núvol blanc on s’hi mouen unes perles, que no són perles, bé ara ho són, ara no. Són com petites pedres de riu, ara ja no. Ara s’allarguen, canviant de formes.
De colors vius, lacats, n'hi ha de vermells, grocs i verds, de diferents tonalitats.Quin plaer, quina delícia, cada perla o petita peça, en posar-les a la boca, la llengua fa una petita pressió al paladar i explota, noto com les papil·les gustatives, porten la informació d’aquell sabor, passant per darrere el nas, fins a arribar al cervell.
Identifico aquells gustos, gust de figa, de mel, de cirera, de taronja, de préssec, de poma …mmm… de maduixa, de pera, de xocolates, i sobretot de xocolata, els vermells tenen els sabors de les xocolates, quines delícies!, de mora, de pruna, de castanya, de codony.
Dolç sobretot molt dolç, que bo quins gustos quin plaer.
La festa continua, els plats no paren un després de l’altra, la presentació la mateixa, com si fossin confits o petites perles o jillos, o anissos damunt d’un núvol, com si tinguessin vida pròpia, de tant en tant , n’hi ha algun que no identifico, que te gust de …no ho sé, és nou per a mi , però bo, que bo ,que dolç, intens .
Petites espurnes de tots el gustos i sabors , em deleixo dels plaers , de les delicadeses fen petar la llengua contra el paladar per extraure tot el sabor ,tot els gust, però cada petita peça, només té aquella espurna de gust , per més que busqui no en te més , que bo!
He entrat perquè tenia gana , potser ara em portaran aquell tros de pastís Sacher, jo que pregunto, pel tros de pastís, em diuen .
No , no pot ser és pels Déus.
Me’l miro de lluny i m’adono que també belluga. Quina gana que tinc , he assaborit tots els sabors, però tinc l’estómac buit.
Hui!, quin malson, em desperto d’una revolada, de pressa a buscar alguna cosa dolça per menjar.