Està acostumat a l’absència dels sons, té un problema important d’audició, des de molt petit viu gairebé dins del silenci, això ha fet que al primer cop d’ull sigui una persona desconfiada.
Ara de gran i que pot, segurament animat per la seva dona, ha decidit posar-se un d’aquests aparells minúsculs que gairebé ni es noten, un audiòfon, per millorar la seva audició.
Ell s’ha fet a la idea de no oir, i a més a més, li és una bona excusa per sentir i escoltar només allò que veritablement l’interessa. Prou bé li ha anat fins ara, a la feina, a la partida del dòmino, amb els amics, amb la família i sobretot quan passeja. Les llargues passejades són més gratificants amb silenci, tot belluga al seu voltant, com per art de màgia, com en una odissea espacial. Quan li parlen a certa distància sent com un bruuump… bruuup… ell assenteix amb el cap, però no entén el que li diuen.
Ve-t’ho aquí, ja té el sortós aparell. El primer contacte amb el benaurat giny és terrible, ho sent tot, i a un volum que supera el seu aguant.
Quin rubumbori! Quins sorolls! És insuportable!!
Bé, ara és qüestió que no s’atabali i que de mica en mica es vagi acostumant, clar ara tot és nou per vostè, li diu el professional.
La seva dona animant-lo està tota l’estona explicant-li, que si, que li anirà molt bé i d’aquí per amunt, però no ha canviat el to a què està habituada a parlar-li.
No cridis… Ja et sento!
Ara fins i tot li agafa un malt de cap insofrible, però res, aguanta és un home fort. Demà és diumenge i ho provaran un altre cop, aniran a passejar.
Encara li dura el mal de cap, però res endavant. Ja m'hi acostumaré – Diu-.
Els pardals no piulaven, cridaven com energúmens, el refreg de les fulles era com fregar dos papers de vidre, la gent passejava, però a crits, el soroll de l’aigua era estrident en caure a la font, sent una moto de joguina com si fos metralla, el lladruc del gos li sona a trons i llampecs de tempesta d’estiu. L’home no sap que li passa.-Anem, anem cap a casa…
Els coloms pel seu voltant, amb els paps inflats fan.- BRUUUUP……..BRUUUP Brruuuuuuup…I això que és? Els coloms també parlen?.. Anem cap a casa, anem!
Ara té l’aparell a un calaix de la tauleta de nit i és l’home més feliç del món. Viu en el seu silenci, encara que la seva dona cridi quan li parla.