Amic estimat
Et podria parlar dels polítics, però avui no ho faré.
Un seguidor del futbol ha baixat al camp, aprofitant l’espera dels jugadors per llançar un “penalty”; tot decidit xuta i gol, gol!!!, ho celebra.
L’ésser humà és espontani.
No, no vull parlar dels polítics, són massa avorrits.
Acabada d'operar dels pits, els hi han deixat com volia. Ara sí, s’hi sent a gust, es treu la samarreta i els ensenya, contenta, sense gens de pudor.
L’ésser humà és sorprenent.
No, no parlaré dels polítics, amb el temps es tornen invisibles.
Va participar amb cinquanta €., per col·laborar amb les despeses d’afinament de l’orgue del Palau de la Música. Li van agrair amb un tub de cartó que representava aquella nota en la qual va col·laborar. Ara se sent estafada.
L’ésser humà és generós.
No, no vull dir res dels polítics, cansen.
Quanta ràbia hauria de portar acumulada aquell reporter, per llançar les sabates al president americà. L’ésser humà és imprevisible.
No, no, dels polítics avui no en diré res, es passen el dia udolant.
Un, dos, tres, em falta un ruc. L’ésser humà és simpàticament despistat.
No, no insisteixis dels polítics no en parlaré, són desmemoriats.
Se li demana que participi en una piràmide, per tal de fer un receptari de cuina ràpida. La recepta, la millor. Obres un pot de mel hi suques un dit, el passes pels llavis de la persona estimada, li fas una besada ben llarga.
L’ésser humà estima.
No, no dels polítics res ni parlar-ne, són negats.
Ai!, corre que tinc l’olla al foc. S’han fet mestresses de la cantonada, inamovibles, els paraigüets gairebé cobreixen els seus perímetres, xarren i riuen. Que bé que s’ho passen. Clavades a quatre rajoles, fa estona que hi són sempre tenen coses per explicar-se. L’ésser humà és fabulós.
No, no, els polítics ni anomenar-los estan distrets amb altres romanços.
Més lluny, hem d’anar més lluny… L’ésser humà és meravellós.
No!, no, en vull parlar dels polítics, tenen “lo pixar enganyador”.
Un altre dia, potser.
Vinga! Avant
