Alegria
Publicat el 10 gener 2012 per panxample
Hem perdut l’alegria.
Les modes són canviants, sempre seguim l’última de manera incondicional. No ens plantegem si ens convé o no, pel sol fet de ser la més moderna, la més xic o la que més fascina. Les assimilem i ens les fem nostres ràpidament.
En la nostra cultura el sexe femení, fa temps que es cuida i manté una estètica d’elegància i bellesa, que sovint fa emmudir i ens deixa bocabadats. L’encant de les formes, sense un pèl i un cutis fi i fresc, els dona una personalitat que enamora a primera vista.
Per a no ser menys, els masculins també han seguit aquesta norma. Últimament, és fàcil veure homes, rasurats de dalt a baix, sense un pèl. Ni de ximple ni d’espavilat. Depilats completament. Julivert meu com t’has quedat, sense cap fulla i el cap pelat.
L’home i l’ós com més pelut més formós. Lleig i pelut com un ós. Francament, no sabria dir-vos… no els trobo atractius, ni peluts ni pelats.
El que sí que reivindico és que torni l’alegria. I, és que: On hi ha pèl hi ha alegria!
I, on hi ha mata hi ha patata!