(Secrets al geriàtric)

Tres tardes a la setmana, la Ursulina fa la visita a la seva amiga M. Candela a la residè

Tres tardes a la setmana, la Ursulina fa la visita a la seva amiga M. Candela a la residència. Recorden els seus dies gloriosos de Dijous Gras, Sant Joan, Santa Llúcia i Nadal passats. Les hores i metres de repunts fets amb aquella màquina de cosir “Singer”. Penes passades i dies de gana.

Són d’allò més felices, passejant i recordant aquell organdí de tan mal treballar, que en feien vestits de Primera Comunió. Les bruses, bates, els mitjons sorgits i les cises caigudes. Les pinces, didals i canelles de fil. Agulles de cap, embastes i berenars.

Aquell trepitjar de pedal amb neguit, fins que ja era l’hora de sopar i el més calent encara era a l’aigüera; però s’ho passaven d’allò més bé, eren joves, totes dues carregades de criatures i maldecaps, però felices. Les ulleres caigudes a la punta del nas, i l’espatlla cada dia més corbada. El dia de Corpus veien desfilar aquelles princeses, amb els vestits blancs immaculats.

Es tenen molta estima. Ara vídues dels seus marits i uns quants anys a les cames, encara s’estimen.

-Sulina, ja no tenim res que ens lligui, podem fer la nostra. Anirem a parlar amb la directora del geriàtric per al teu ingrés, ja ho veuràs com aquí hi estarem molt bé. – diu la M. Candela

-Quan li expliquen a la directora que volen una habitació de matrimoni – que de fet són parella- la directora es posa les mans al cap.

-No!, de cap manera, i ara. No pot ser, perdríem el prestigi de la Institució.

Davant la negativa, li diuen que ja buscaran l’habitació en un altre residencia.

-Bé, ho podríem arreglar, ja miraré de buscar una solució; però els hi demano que això de què són una parella de fet, no surti d’aquest despatx.
 

La Ursulina i la M. Candela es fonen en una abraçada.ncia. Recorden els seus dies gloriosos de Dijous Gras, Sant Joan, Santa Llúcia i Nadals passats. Les hores i metres de repunts fets amb aquella maquina de cosir “Singer”. Penes passades i dies de gana.

Són d’allò més felices, passejant i recordant aquell organdí de tan mal treballar, que en feien vestits de Primera Comunió. Les bruses, bates, els mitjons sorgits i les cises caigudes. Les pinces, didals i canelles de fil. Agulles de cap, embastes i berenars.

Aquell trepitjar de pedal amb neguit, fins que ja era l’hora de sopar i el més calent encara era a l’aigüera; però s’ho passaven d’allò més bé, eren joves, totes dues carregades de criatures i maldecaps, però felices. Les ulleres caigudes a la punta del nas, i l’espatlla cada dia més corbada. El dia de Corpus veien desfilar aquelles princeses, amb els vestits blancs immaculats.

Es tenen molta estima. Ara vídues dels seus marits i uns quants anys a les cames, encara s’estimen.

-Sulina, ja no tenim res que ens lligui, podem fer la nostra. Anirem a parlar amb la directora del geriàtric per al teu ingrés, ja ho veuràs com aquí hi estarem molt bé. – diu la M. Candela

-Quan li expliquen a la directora que volen una habitació de matrimoni – que de fet són parella- la Directora es posa les mans al cap.

-No! de cap manera, i ara. No pot ser, perdríem el prestigi de la Institució.

Davant la negativa, li diuen que ja buscaran l’habitació en un altra residencia.