És fàcil imaginar-se el noi del pijama de ratlles, és fàcil imaginar-se els vagons plens de gent que arriben als camps de concentració aquí a Auschwitz i Birkenau.
No és fàcil imaginar-se, com i de quina manera els degradaven, els humiliaven, els robaven, els assassinaven, enganyats amb una dutxa que no era altra cosa que una cambra de gas multitudinària, i els cremaven després de fer-los les mil una proves .
No, no és fàcil, més d’un milió dos-centes mil persones, per més literatura més il·lustracions, cinema i tota mena d’informació que fan referència a l'holocaust, no és fàcil imaginar-ho.
Del que es capàs la ment humana!
De sobte ens agafa un sanglot un nus darrere el nas, les parpelles netejant els ulls plorosos. Som al museu, en una sala plena de cabells humans, trenes grisoses, quilos i quilos de cabells, d’aquella gent que varen assassinar, la roba dels més menuts, els estris de neteja personal, les maletes de viatge que portaven ,les sabates, les ulleres,….el més impactant els cabells.
Se’ns fa difícil imaginar-ho.