ZARAUTZ
Publicat el 24 maig 2010 per panxample
 |
| ZARAUTZ ( Rata i ratolí) |
Seran les cinc de la tarda, ho suposo perquè prenen el te, ell una mica escanyolit però llarg molt llarg, tan llarg com un Sant Pau. Ella no tan escanyolida més aviat ample, si diguem-ho així una mica ample, i molt rossa. Dos vailets de pocs anys i més, pigats i de pèl-roig, juguen pels voltants de la tenda de campanya que han parat al càmping d’un poble del país basc… Zarautz.
Perfecte, les vacances perfectes per a la tranquil·litat del pare, encara que no tant per a la mare. L’escanyolit, bé, té nom, James, si “Jeims”, així el crida la Dorothy, que és la rossa, em seguiu?
El James, sí que descansa, no fa res. El te sí que l’ha preparat ell, amb unes pastetes, això no obstant, res més, de tant en tant vigila a les criatures i poca cosa més.
En canvi, la Dorothy no para, tot el dia trafica cap al súper, a rentar roba, prepara el dinar a la cuineta del costat de la tenda amb la canalla agafada a les seves cames, enganxats. Se la veu amoïnada, normal com sempre, amoïnada; sense gaudir de les vacances com cada any des de…en farà deu que es va casar amb el James. Doncs ja en fa nou d’anys que venen al mateix càmping, aquest, amb ell l’hi agrada. Al primer any van anar a Chester, en viatge de noces, a prop de Liverpool.
La Dorothy potser seria més feliç en un hotelet on li preparessin tot, però entén que la vida és molt dura i amb el pressupost d’una setmana d’hotel, aquí hi poden estar tot el mes d’agost.
La varietat de tendes és notable, de tots els colors i formes i els campistes també, de totes les formes i colors; tanmateix, tenen una cosa en comú, tots ells porten pantalons curts. El James amb mitjons i sandàlies, hi va còmode.
Elles… o elles!, una desfilada de banyadors que fan emmudir i uns biquinis, que no amaguen res. I els para… no sé com es diu això que porten, com a faldilles transparents, això! (pareo)…, quina peça més bonica.
Sol, bona temperatura i de tant en tant una mica de lectura al bany del migdia. Carreguen la lectura”Els pilars de la terra”, llibre amunt i llibre avall. El James s’ha proposat llegir-lo, però amb tant de terrabastall es distreu.
Terrabastall el que fan els de la tenda del costat, una tenda petita d’aquestes que si ha d’entrar en planxa, però n’hi caben dos. Els nens venen corrent, diuen alguna cosa, com que han sentit un “dog” que gemega. El James aixeca el cap, un pam més de la seva llargària, per escoltar al gos, però no sent res. Els diu que si hi ha un gos ja el veuran més tard, que ara no és hora. La Dorothy, que sí que ha sentit aquells gemecs, se’l mira tot fent-li l’ullet amb un gest com dient-li, espavila James que fa dies que no…, però el James, no entén el que està passant.
De la tenda petita surt una noia jove, guapa, amb una cara de felicitat que enamora, fresca com una rosa. Va a buscar alguns entrepans i aigua; dues botelles de les grosses, litre i mig. Quan torna carregada amb els queviures, entra de planxa a la petita tenda i sasss… tanca la cremallera. La Dorothy l’ha seguida amb la mirada, li té enveja, enveja sana. Bells i vells records. Va!, deixem-ho estar.
Amb un altre sasssss… de cremallera ara surt ell, un noi jove, però se’l nota cansat, amb mala cara. Vermell, suat, fatigat, amb una tovallola al clatell i un necesser a les mans. La Dorothy endevina que va a dutxar-se. Sí, sí, se’l veu fatigat pobre noi. Pensa … el devorarà, se l’està cruspint sencer. A part el veu com angoixat, com quant l’estudiant espera la nota de l’examen final?, doncs, igual. Torna net i polit, ha millorat una mica el seu aspecte, se’l veu més hidratat, amb un sassss… de cremallera es col·loca dins d’aquell minúscul habitacle.
El James està pesant figues, els nens també dormen ja fa estona. La Dorothy, ara que té una estona de tranquil·litat, mira els estels, es fixe en un, s’adona que la seva llum es fa més gran, les pampallugues són contínues, com si fos el seu estel, se’l fa seu. Li parla, el contempla amb incògnits, amb il·lusions, amb preguntes sense respostes. Aquests instants de reflexió, de pausa ben merescuda, no busca el futur es mira el present. Aquests moments són seus, és feliç, encara que la vida de campista és molt sacrificada. Uns gemecs, petits crits ofegats, trenquen el silenci de la nit, somriu …, la transporten al passat, un passat que enyora. Li tornen els records de joventut amb una certa nostàlgia… i si m’hagués casat amb l’Edward?, era el seu primer amor, es varen conèixer a les festes de Sant Pàtric a Dublín (Els gemecs sostinguts en síncope, cada vegada són més irrefrenables, està a punt d’aplaudir, però no ho fa). Quina vida tindria?, segurament la mateixa i no tindria els pigadets de pèl-roig. Serien uns o unes altres, perquè ho tenia clar, volia tindre aquests fills. El seu estel és incandescent, té la mirada perduda dins d’ell, que se’n deu haver fet de l’Edward?, era un bon noi.
A la tenda del costat no hi ha moviment, es deuen haver adormit. Si segurament, que descansin, aquest ritme no el pot aguantar ningú.
Torna la vida al càmping i s’omple d’activitats, la neteja, les dutxes, hi ha qui aprofita per rentar el cotxe, altres juguen a la petanca. La Dorothy prepara el “break fast”, el James prepara les lliures per canviar de moneda. Li recorda a la seva estimada Dorothy, que venint aquí s’estalvien moltes lliures amb el canvi.
Els dos nens de pocs anys i més, ronden per la tenda veïna buscant el gos que varen sentir ahir al vespre. Res ni rastre, un silenci absolut.