Una partida de vint homes s’afanyen pel camí que va d’Alcover a Farena. El cap d’aquesta colla, Claudi el Moliner, busca refugi on reposar i refer-se de les nafres rebudes fa tres mesos, mentre es trobava defensant Barcelona.
La guerra de Successió es troba en el seu període final. Un grup de nobles catalans, quan ja tot sembla perdut, decideixen continuar la lluita contra Felip V. Tota Catalunya aparegué plagada d’escamots.
Claudi s’allista en un dels escamots utilitzant el nom d’Ernest Grau. Es lliura completament a una vida d’aventures, emboscades i sorpreses contínues. La lluita es perllonga gairebé dos anys, fins que cau Barcelona en mans de les tropes borbòniques, amb la qual cosa cessa la resistència i tot el territori català queda sotmès a Felip V.
A Claudi, a partir d’ara, se’l coneixerà amb el sobrenom de “Claudi el Moliner”. Durà una vida compromesa amb els seus principis i defensarà el territori i la seva gent amb anhels de llibertat. No es limita a formar una quadrilla amb els homes que té al voltant, units per unes mateixes circumstàncies, sinó que busca als millors, és a dir els més valents i distingits en aquesta guerra, “el Pepus”, “el Pigot”, “el Gravat”, “el Bardassa”, “el Pagès”, “el Llarg”… a qui convenç perquè el segueixin a les muntanyes per començar una guerra de guerrilla, al crit de “visca la terra” “muiren els traïdors”.
La seva lluita anava perseguida per la constant amenaça d’un grup organitzat pel sotsbatlle de Valls, en Pere Antoni Veciana. Acabada la guerra, aquest va decidir posar-se a favor del bàndol guanyador. L’escamot d’en Veciana, tres anys més tard, serà promocionat pel règim borbònic a cos policial amb el nom d’Esquadres de Valls, popularment coneguts com a “Mossos d’Esquadra”.
A Farena troba refugi a casa de la Teresa on hi fa estada. No hi falten viandes, hi ha bon caliu, a més a més coneix i s’enamora bojament de Júlia Oleguer, una jove vinguda de Barcelona, afillada per la Sra. Teresa.
Júlia Oleguer, era l’única que sabia del somni del Claudi, un somni que es repetia dia rere dia. Estrany com tots els somnis. Una corrua de gent amb una papereta a les mans, vestits de maneres inadequades, amb el cap al descobert, sense barret ni gorra; desarmats, ni clotells, ni dagues, ni pedrenyal, decideixen el seu futur. Un alè, un parer, un sospir fugaç. Ferms i decidits homes i dones fan història pel seu país.