Mirant sempre cap endavant
Londres (I, II i III)
Viatges a Londres (Agost de 2002 i del 20 al 23 de juny de 2009). Final de Champions (28 de maig de 2011)
La capital britànica va ser fundada l’any 43 pels romans amb el nom de Londinium, va ser el centre més importanat de la Bretanya. Al voltant de l’any 800 va ser ocupada pels anglosaxons i Guillem el Conqueridor la va convertir en la capital del regne. Tot i la Peste Negra, de la Guerra de les Dues Roses (1455-1485) i del gran incendi de 1666, Londres ha estat en ple creixement i expansió des de finals del segle XIV, vivint el periode de màxim esplendor durant el regnat de Victòria (1837-1901).
Actualment viuen més de 9 milions (13 a l’àrea metropolitana), i gairebé el 40% dels habitants no són britànics, la qual cosa converteix a la ciutat en cosmopolita amb una gran varietat ètnica de gent, capaços de parlar fins a 300 idiomes diferents.
A Londres he estat tres vegades, una a l’agost de l’any 2002 tornant d'un viatge a Escòcia, un altre pel pont de Sant Joan de l’any 2009 i la darrera per assitir a la final de la Champions, el 28 de maig de 2011.
La primera vegada hi vam ser solament unes hores, tot i això vam poder veure els indrets i edificis més emblematics: Piccadilly Circus, Columna de Nelson, el Big Ben, l’edifici del Parlament britànic, l’Abadia de Westminster, la Catedral de Westminster, el Palau de Buckingham i els jardins de Green Park, St James Park y Hyde Park. Tots aquests edificis els vam veure de pasada i vam decidir que tornariem amb més temps i amb la possibilitat de poder veure altres monuments i la National Gallery i el Museu Británic.
Dissabte 20 de juny (arribada) i dilluns 21 de juny de 2009 (Trafalgar Square, Westminster i Covent Garden)
El segon viatge ho vam fer el mes de juny de 2009 vam agafar un avió des de Reus fins a Luton. El dissabte 20 de juny vam arribar a la ciutat de Londres i ens vam instal.lar en un hotel victorià. L’endemà diumenge vam anar fins a Trafalgar Square, on vam poder veure la Columna de Nelson i els famosos lleons i després visitar la National Gallery, que està just davant d’aquesta plaça. Al sortir del museu vam baixar per Down Steet, vam passar pel davant de la casa on resideix el Primer Ministre anglès, fins arribar a la plaça on hi ha el gran edifici del House of Parlamentaires amb la Torre del Big Ben (o Torre de Sant Sebastià), al costat hi ha la Westminster Abbey (impressionant obra d’art on es poden veure més de 600 estatuetes i que ha estat testimoni de coronació dels reis britànics durant els darrers 700 anys). Després ens vam desplaçar cap a la zona de Covent Garden, vam visitar el seu animat mercat i després de recòrrer les seves pintoresques parades ens vam trobar amb un camió de l’equip Toyota de Formula 1, provinent de Silverstone, on s’havia acabat de disputar una prova del campionat mundial de F1, i allà la Cris va poder realizar un canvi de rodes a un dels cotxes reserves de l’equip japonés.
Dilluns 22 de maig de 2009 (British, Torre de Londres, St Paul's Cathedral i musical)
De bon matí vam decidir anar a veure el Museu Britànic on es troben innombrables tresors (Pedra Rosetta, marbres d'Elgin provinents d'El Partenón d'Atenes, obres d'Alberto Durero,...), després vam anar a veure la Torre de Londres, el London Bridge Tower i St Paul’s Cathedral al bell mig de la City. Al vespre després de recòrrer el barri de Soho, vam assistir al Dominion Theatre per veure el Musical We will rock you de Queen
Dimarts, 23 de juny: Hyde Park i retorn cap a casa
Es vam aixecar d’hora i vam anar a donar un tomb pel Hyde Park Corner, abans d’agafar el tren en direcció a Luton per tornar cap a casa, ja que al vespre celebravem a casa nostra la revetlla de Sant Joan on estaven invitats mes d’una trentena de persones entre els meus amics, parelles i canalla.
La Final de la Champions a Wembley (28 de maig de 2011)
Després d'haver provat aconseguir entrades per la Final de la Champions a travès dels sortejos de la UEFA i entre els socis del Barça, en el sorteig celebrat entre els socis de la Penya Barcelonista Avellana Blaugrana de Riudoms es va produir el miracle i ens va tocar les entrades a quatre persones: Jaume Ferrant, Lluís Maria Notario, Vicenç Solsona i servidor. Pel meu amic Vicenç i per mi, era la segona final seguida que anàvem després d'haver estat a Roma al 2009 (el Vicenç també havia estat a la de París 2006).
Aconseguit el vol, vam marxar de Barcelona a les 6h10min, el mateix dia 28 de maig , arribant a Londres, a l'aeroport de Luton, a dos quarts de vuit hora local. Vam agafar l'autobus per desplaçar-nos cap a Wembley i després, el metro, per anar al centre de la ciutat. A les dos quarts de deu ja estavem a Picadilly Circus, decidits a recòrrer els principals indrets de la capital anglesa i veure l'ambient futbolístic que es respirava.
Vam visitar Trafalgar Square, i en els lleons de la Columna de Nelson ens vam fer una foto amb una pancarta que deïa Gaudí és de Riudoms, i mentres feiem la instantànea va venir una càmera d'Antena 3 que ens va gravar amb la pancarta i vam sortir al telenotícies del migdia. Visita a un pub irlandès de l'Avinguda Whitehall, passant per Down Steet, on resideix el Primer Ministre anglès, vam continuar baixant l'avinguda fins arribar a la plaça on hi ha la Torre del Big Ben, l' edifici del House of Parlamentaires i la Westminster Abbey.
Posteriorment ens vam desplaçar uns metres fins la zona de l'Embarcament en ple riu Tàmesis, davant de la London Eye (la famosa nòria londinenca). A l'hora de dinar ens vam desplaçar en metro fins la Torre de Londres i el London Bridge Tower. Després d'anar amb un tradicional pub anglès de la zona, vam visitar la City, passant per l'esplendorosa St Paul’s Cathedral. Des d'allà, metro fins la Leicester Square on vam poder veure l'ambient de les dues aficions i, a mitja tarda, vam tornar a agafar el metro per dirigir-nos a l'Estadi de Wembley, on ens vam trobar amb el Josep M. Vidal de Riudoms i la Magda Serrano de Botarell.
Vam estar a la zona habilitada per la UEFA, vam comprar records commemoratius de la final i vam anar a la zona de pubs al costat de l'estadi, on hi convivien perfectament les aficions de l'United i del Barça sense cap tipus de problema. Una hora abans de l'inici del partit vam entrar al fantàstic estadi de Wembley per gaudir d'una de les nits més memorables que han donat els jugadors del Barça de Pep Guardiola. En un ambient increïble, els més de vint mil seguidors barcelonistes ens vam menjar als aficionats del Manchester i els jugadors van fonar una llicó de futbol que es recordarà durant molt de temps. Un 3 a 1 per la història i la quarta Copa d'Europa cap a casa.
Després de veure com Abidal aixecava la copa i la celebració dels jugadors a la gespa, vam enfilar la tornada cap als autobusos que ens portarien cap a l'aeroport de Gatwick (afortunadament!), on no vam tenir cap problema de cues i aglomeració de gent. Vam agafar l'avió a les 2 de la matinada i a les 6h15min ja estavem a Riudoms, cansats però contents per portar un sobrepes d'equipatge al portar la Champions a casa.
