Mirant sempre cap endavant
Berlín
Berlín (30 de desembre de 2009 a 2 de gener de 2010)
Berlín i la seva àrea metropolitana amb més de 4 milions de persones presenta una ciutat amb un gran centre històric amb nombrosos d’edificis històrics i amplíssimes avingudes. Des de l’any 1990, torna a ser la capital de l’Alemanya unificada, superant d’aquesta manera la vergonyosa situació que es va patir durant més de vint-i-vuit anys amb l’aixecament del famòs Mur de Berlín (1961-1989), de 166 km de llarg, dividint la ciutat entre el sector soviètic (Berlín oriental) i el sectors americà, anglès i francés (sector occidental) com una conseqüència lògica de la guerra freda i el vergonyòs repartiment del botí en acabar la II Guerra Mundial.
Amb la decisió d’enderrocar el Mur, el 9 de novembre de 1989, la ciutat de Berlín ha anat recobrant l’esplendor que havia tingut en èpoques passades i la ciutat ha iniciat un procès de renovació, remodelant edificis històrics i construïnt-ne de nous, comptant en ambdós casos amb la participació dels millors arquitectes del món (exemples a destacar són el Reichstag, el Palau de la Borsa o l’Edifici Sony).
L’emblema de la ciutat i símbol de la unificació és la famosa Porta de Brandemburg, construïda el 1791, inspirada en l’Acròpolis d’Atenes, amb una escultura de l’alada deesa Victòria sobre una quàdriga, durant més d’un segle va marcar el límit entre el nucli urbà i la reserva de caça reial de Tiergarten (avui el més extens parc púbic i àrea verda d’Europa). Al finalitzar la II Guerra Mundial, la Porta de Brandemburg va marcar la línea divisòria entre l’est i l’oest. El 22 de desembre de 1899 es va tornar a obrir i des de fa uns anys aplega cada 31 de desembre una gran Festa de Cap d’Any on es congreguen, en l’avinguda del 17 de juny (entre la Siegessäule i la Brandemburg Tor), més d’1 milió d’habitants per acomidar l’any i saludar-ne el nou. A Berlín no hi ha campanade, hi ha compte enrera i pocs segons després de les 00:00 hores s’inicia un bonic espectacle pirotècnic, al que els habitants berlinesos s’afegeixen en una bacanal de pòlvora descontrolada fins cobrir la ciutat amb una catifa de restes de petards i envoltoris.
La nostra visita va coincidir amb uns dies d’espectaculars nevades sobre els carres de Berlín la qual cosa va minvar les possibilitats d’acumplir las programació que volíem realizar, tot així, en aquestes prop de 65 hores que vam estar a Berlín vam poder visitar, veure i viure els principals edificis i actes organitzats aquests dies.La primera nit, la del 30 de desembre de 2009, després d’instal.lar-nos a l’hotel vam sortir a prendre el pols a la ciutat i desafiant la intensa nevada vam agafar el metro (Berlín gaudeix d’un dels millors -sinò el millor- sistema de transports públics que hagi visitat) fins la Potsdamer Platz, una de les joies del vanguardisme arquitectònic, allà s’erigeixen construccions d’il.lustres arquitectes com Renzo Piano, Arata Isozaki, Rafael Moneo (hotel Gran Hyatt) o Murphay i Jann, que van concebre el Sony Center, conjunt d’edificis d’acero i vidre, al voltant d’una plaçz coberta amb una cúpul.la de 60 mts d’alçada i amb efectes visuals i lumínics molt futuristes.
A l’endemà, 31 de desembre, ens vam dirigir cap a la zona de Tiergarten on vam veure els preparatius de la festa de cap d’any a la Brandemburg Tor i ens disposavem a visitar el Reichstag però la incipient nevada que estava caient va obligar a tancar el Parlament aquell dia i no rebre visites. Llavors vam decidir endinsar-nos per pel bulevard Unter den Linden, una llarga i àmplia avinguda d’origen prussià de quilòmetre i mig de llargada, entre la Porta de Brandemburg i la Illa dels Museus, on hi ha l’Hotel Adlon, les principals ambaixades (USA i Rusia) i nombrosos edificis històrics d’entre els que destaquen la Humboldt Universität, l’Òpera estatal (Staatsoper), l’Alte Königliche Bibliothek o la catedral de Santa Hedwing. A mig recorregut vam entrar al famòs café Einsten, a resguardar-nos de la neu.
A mig matí vam arribar a la Illa dels Museus (Museumsinsel) al costat del riu Spree, conté el major nucli de museus del Món amb cinc espectaculars edificis, d’entre els que destaquen el Pergamon Museum (amb gairebé un milió de visitants anuals) i l’Altes Museum (patrimoni de la Humanitat des del 1999). Els altres tres museus de la Illa, nogensmenys importants són, l’Alte Nationalgalerie (Gal.leria Nacional de Berlín), el Budemuseum i el Neues Museum.
Com a conseqüència de la variació dels horaris, a causa de les festivitats, vam prioritzar la vista al Pergamon Museum (inaugurat el 1.930), que alberga en el seu interior obres arquitectòniques de l’antiguitat com el famòs Altar de Pérgamo de l’antiga ciutat grega que duïa el mateix nom, La Porta de Ishtar de Babilònia, la façana Mschatta de Jordània, la Porta de Mercat de Mileto o el sostre de la Torre de las Damas de l’Alhambra de Granada.
Després de dinar vam visitar la Berliner Dom, joia arquitectònica tant en el seu exterior com en l’imterior, d’on destaca la seva cripta on resten sepultats més d’un centenar de membres de la familia Hohenzollern.
Al voltant de l’Alexanderplatz, vam visitar dos edificis antics molt destacats: l’Església de Marienkirche i el Rotes Rathaus (Ajuntament vermell), al centre d’aquests dos edificis hi ha una gran esplanda verda on s’erigeix la Fersehturm (torre de televisió), l’estructura més alta construïda a Europa amb 365m. d’alçada.
Posteriorment vam tornar cap a l’Hotel on ens vam preparar per la nit de Cap d’Any, vam sopar al restaurant Cancún (a la Postdamer Platz) i després ens vam dirigir cap a la Porta de Brandemburg, on sota una lleugera nevada i amb la presència enguany de més de 900.000 persones a la Silvester, la major festa de Cap d’Any amb abundant menjar i cervesa, sessions de DJ’s famosos i música en directe com les deLoona, R.I.O., Crazy Frog, Mark Oh o Eva Simons, entre d’altres. Per cap d’any l’oferta de diversió a Berlín és multiplica amb festes en bars, discoteques i cases okupes.
L’endemà, 1 de gener de 2010, vam realizar una visita al Scholb Charlottenburg, residència d’estiu dels monarques prussians Federic I i de Sophie Charlotte. El Palau destaca per la seva gran façana i per la Gal.leries de Parcel.lana, la Gal.leria Daurada, la Sala Oval i la sumptuosa capella interior. De l’exterior destaquen el seus magnífics jardins inspirats en els jardins francesos del Palau de Versalles i que s’han anat remodelant seguint les directrius dels jardins romantics d’estil anglès.
Posteriorment vam tornar cap a l’Hotel on ens vam preparar per la nit de Cap d’Any, vam sopar al restaurant Cancún (a la Postdamer Platz) i després ens vam dirigir cap a la Porta de Brandemburg, on sota una lleugera nevada i amb la presència enguany de més de 900.000 persones a la Silvester, la major festa de Cap d’Any amb abundant menjar i cervesa, sessions de DJ’s famosos i música en directe com les deLoona, R.I.O., Crazy Frog, Mark Oh o Eva Simons, entre d’altres. Per cap d’any l’oferta de diversió a Berlín és multiplica amb festes en bars, discoteques i cases okupes.
L’endemà, 1 de gener de 2010, vam realizar una visita al Scholb Charlottenburg, residència d’estiu dels monarques prussians Federic I i de Sophie Charlotte. El Palau destaca per la seva gran façana i per la Gal.leries de Parcel.lana, la Gal.leria Daurada, la Sala Oval i la sumptuosa capella interior. De l’exterior destaquen el seus magnífics jardins inspirats en els jardins francesos del Palau de Versalles i que s’han anat remodelant seguint les directrius dels jardins romantics d’estil anglès.
Més tard ens vam desplaçar fins l’animada zona de Bahnhof Zoo (Estació de Ferrocarrils del Zoo) on hi ha la Breitscheidplatz, plaça on s’ubica la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirsche, construïda el 1895 que va ser pràcticament enderrocada durants els bomardejos que va patir durant la II Guerra Mundial. En l’actualitat únicament resta un torre parcialment remodelada i se la coneix amb el nom de l’església del queixal per la seva peculiar forma.
Des de la zona del Zoo, passant per l’Avinguda 17 de juny i pel davant de la Siegessäule, la famosa columna de Victòria, en vam desplaçar fins al Reichstag, seu del Budestag (Parlament alemany). L’edifici neorrenacentista inaugurat el 1894, va ser destruït per un incendi el 1933 i tornat a reconstruir. L’any 1945 va servir de refugi dels darrers comandants de l’exercit nazi, fins que el 2 de maig, les incesants bombes van enfonsar el seu sostre. Durant la década de 1970 el seu interior va ser habilitat i amb la reunificació d’Alemanya, es va tornar a fixar la seu del Bundestag, per aquest fet es va procedir a la refundació duta a terme per l’artista búlgar Christo i pel la reforma de la cúpul.la de vidre i hacer projectada pel prestigiòs arquitecte Norman Foster. Després d’una llarga cua vam poder accedir a l’interior de la cúpul.la d’on es té una privilegida vista aérea de tota la ciutat de Berlín i de l’ineterior de la cambra dels parlamentaris, ja que des de les seves rampes d’espiral es pot veure el sostre transparent del Bundestag i de les cadires dels parlamentaris alemanys electes.
Més tard vam travessar la Pariser Platz i en dirección cap a la Potsdamer Platz vam veure el Monument Recordatori de l’Holocaust, una extensa zona on es situen a títol de sepultures, 2711 blocs de formigó de diferents alçades, grisos i tristos que recorden l’horror de les persecucions i extermini jueus i que contrasten amb diversos edificis moderns que volen oblidar el passat.
Les darreres visites van ser pel conjunt arquitectònic de la Gendarmenmarkt, una de les places més boniques de Berlín que conté tres joies arquitectòniques com la Deutscher Dom, la Französischer Dom i la Konzerthaus Berlin. Des d’allà, després de sopra, vam agafar l’autobus i el metro i ens vam dirigir cap a l’hotel a descansar i preparar-nos pel viatge de tornada que havíem de fer a l’endemà a primera hora.
