38074368.
Berenguer de Sala.
Va néixer a Arenys de Munt (Maresme).
Casat amb Arsen.
*Berenguer de Sala i Arsen van fer els capítols matrimonials el 11 de juliol de 1115.
38074369.
Arsen.
38325472.
Bernat Marquet (*Barcelona - +1257).
Armador de naus. Podria ser fill de Bernat Marquet i Gueraua Pinxenes, documentats en 1213: "11/07/1213. Bernat Marquet i la seva esposa Gueraua, estableixen en emfiteusi a Berenguer de Rubí, d'uns casals situades al burg de Barcelona prop la casa dels "Bous de Corsa" que Bernat Pinxenes, pare de Gueraua els havia donat per les seves noces. El cens és de 2 morabatins i l'entrada de 40 s." (Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt).
Bernat Marquet va morir lapidat en una revolta popular contra ell: "Molt greus, per la gran participació de gent, i pels càstigs que se'n derivaren -escriuen les historiadores Carme Batlle i Teresa Vinyoles- foren alguns avalots considerats per l'autoritat com a veritables revoltes. El primer que cal esmentar es produí a finals de l'any 1257. L'incident més greu d'aquest avalot fou la lapidació de Bernat Marquet, pertanyent a una família de ciutadans honrats i armadors de naus, seguida de l'incendi de casa seva, situada al carrer que encara en porta el nom, al barri de la Mercè. La causa de la crispació, l'hem de cercar en les bandositats de l'oligarquia urbana per fer-se amb el poder, recolzades en el descontentament de les classes populars -responsables directes de la mort de Bernat Marquet-. Després de l'incident, el rei aplicà la justícia, imposà multes tant a les autoritats que ho van permetre com als qui participaren directament en els fets" (Carme Batlle i Gallart i Teresa Vinyoles i Vidal: Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques, p.19).
Casat el 1236 amb Elisenda de Rubí.
38325473.
Elisenda de Rubí, natural de Barcelona.
Probable filla de Berenguer de Rubí i Berenguera.
Elisenda de Rubí va fer testament el 22 de novembre de 1286. Gràcies a aquest testament, escriu la historiadora Carme Batlle, sabem que Elisenda de Rubí "era una persona riquíssima, ja que posseïa joies, vestits, propietats, negocis (en mans del seu nebot Joan de Rubí) i importants sumes de diners i que tenia alguns esclaus al seu servei" (Carme Batlle: Els Rubí, una família de cavallers del segle XIII, en XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Rubí, p.18-19, octubre 1986, volum I, Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, Centre d'Estudis Rubinencs 1989).