Història grega
L’ATENES ARCAICA
Dels basileus fins al govern aristocràtic.
En època llegendària, Teseu va organitzar el territori de l’Àtica i la va alliberar de malfactors.
A Teseu el van succeir 7 reis fins a Medonte. Els reis eren anomenats Basileus. A partir de Medonte, va regnar la dinastia dels Medontes des de l’any 1049 fins al 753 aC. A partir de l’any 753 aC, els governants d’Atenes, anomenats arconts, es van anar succeint cada deu anys, fins que l’any 683 aC el càrrec va passar a ser anual, el primer arcont anual va ser Creonte.
El govern aristocràtic (683 aC).
Possiblement, l’erosió del poder del basileus va portar a una divisió del poder entre diferents governants o arconts que actuaven conjuntament en un col·legi de 9 arconts. Els 3 arconts més importants eren: l’Epònim, que donava nom a l’any, el basileus, ara només amb funcions sacerdotals, i el Polemarc, encarregat de les funcions militars. Els altres 6 arconts eren els tesmotetes, els vigilants de les lleis. Acabat l’any de càrrec, els arconts deixaven el col·legi i passaven a formar part de l’Areòpag. L’Aeròpag era el Consell aristocràtic de la ciutat que es reuniva sobre el mont d’Ares. Era el Tribunal suprem de la ciutat en qüestions polítiques, religioses i judicials.
D’esta forma, Atenes va passar a ser d’una monarquía en temps llegendaris fins a un govern oligàrquic en època arcaica. Cada any s’el·legien els 9 arconts entre els nobles de la ciutat.
Els conflictes socials (Stáseis).
L’intent de tirania de Ciló (636 aC).
Cap a l’any 700 aC, el sistema aristocràtic de govern en Grècia cada cop era més impopular. El sistema de vida únicament agrícola, basat en una casta nobiliària que dominava la resta de població pagesa, començava a donar pas a un renaixement mercantil i comercial amb una nova casta de comerciants rics que demanaven participació en els afers de govern. En moltes ciutats gregues pujaven al poder governs unipersonals, eren els tirans, nobles que s’enfrentaven a la resta de la seua classe amb l’ajuda dels comerciants.
La polis de Megara, veïna d’Atenes, floreixia en aquells moments baix la tirania de Teàgenes. L’exemple dels tirans podia ser ben vist per molts atenesos. Un noble atenés, anomenat Ciló, estava casat amb la filla de Teàgenes, i així, comptant amb l’ajuda del seu sogre, va pensar en imitar-lo i fer-se el tirà d’Atenes. Un dia festiu de l’any 636 aC, mentre els atenesos estaven ocupats celebrant una festa, Ciló, amb alguns nobles i una banda de soldats megaresos, es va apoderar de l’Acrópolis, antiga fortalesa de la ciutat. El Poble d’Atenes es va mostrar contrari al cop d’estat de Ciló, ningú volia una tirania baix el cost d’estar sotmes a soldats extrangers. Ciló, semse partidaris ni suport popular, es va vore assetjat dins l’Acrópilis. Ciló va aconseguir escapar, però la resta dels seus soldats i amics es van haver de rendir baix la promesa que les seues vides serien respectades.
La maledicció dels Alcmeónides.
Aquell any, l’arcont d’Atenes era Megacles, membre d’una de les famílies més poderoses de la ciutat, els Alcmeónides. Tot i la promesa feta als rendits traïdors, Megacles va ordenar la seua execució. La ciutat, va témer que el jurament trencat per Megacles podria ser perjudicial per a la ciutat, ja que havien trencat una promesa solemnement formulada davant dels Déus, hi havia perill que caigués una maledicció sobre tota la ciutat! Megacles i altres membres de la seua família van ser jutjats per sacrilegi i expulsats de la ciutat. Este fet donaria nom a l’anomenada “Maledicció dels Alcmeónides” i tindria importants conseqüències en la posterior història d’Atenes.
Conseqüentment a estos fets, Atenes va entrar en una interminable guerra contra Megara.
Les lleis de Dracó (624 aC).
Les lleis en Atenes no estaven escrites, els nobles, que dominaven la ciutat desde l’Areòpag i els càrrecs de govern es regien per un codi de lleis orals i tradicionals. El primer codi legal escrit en Atenes va ser elaborat pel noble Dracó, l’any 624 aC. El codi que va concebir va ser molt sever i unilateralment favorable als oligarques.
A partir de llavors, es va promulgar que la persona que tenia dèbits i no podia pagar-los es convertia en l’esclau de l’acreditor. Les lleis sobre la propietat privada eren molt severes, es condemnava a mort només pel fet de robar una col.
La I Guerra Sagrada (600-590 aC?).
Durant la primera dècada del segle VI aC (600 – 590 aC), Atenes va entrar a formar part en l’anomenada I Guerra Sagrada. Durant els segles VIII i VII aC, els pobles de la Tessàlia, van començar a crear una Lliga sagrada, en la que formaven part diferents pobles aliats interessats en protegir el Santuari d’Apolo en Delfos i els peregrins que hi anaven. A la Lliga, o Anficionia Dèlfica, com era anomenada, en formaven part 12 pobles.
Les ciutats de Focea, anteriorment havien perdut la ciutat de Delfos que havia caigut en mans dels tessalis. Els foceus volien recuperar el control sobre el santuari i per això van atacar als tessalis. Els pobles de la Tessàlia van demanar ajuda als pobles que integraven la Lliga Sagrada. Atenes, baix el control d’Alcmeó, va respondre a la crida i va entrar a forma part en la guerra. Els aliats van finalment derrotar als foceus.
Acabada la Guerra Sagrada, Atenes va dedicar totes les seues forces en la guerra contra Megara, que durava desde l’any 636 aC.
Les reformes de Soló (594 aC).