::Inici >HISTĎRIA DE MESOPOTAMIA

HISTĎRIA DE MESOPOTAMIA

Primeres ciutats. SumerPrimeres ciutats. Sumer
Imper AcadiImper Acadi
EL PRINCIPI DE LA HISTORIA. LES PRIMERES CIUTATS I L’ESCRIPTURA
 

representaciˇ guerrers sumeris

Referències bibliogràfiques:
Historia Universal Asimov - el Cercano Oriente - Isaac Asimov (Alianza, 2005)
Roux, Georges - Mesopotamia. Historia política, económica y cultural (Akal 1987)
Sanmartín, J., Serrano, J. M. - Historia Antigua del Próximo Oriente. Mesopotamia y Egipto (Akal 1998)
Documentals (es poden trobar a l'emule):
Los reyes de Babilonia. PARTE 1. (Canal Historia)
El museo Británico. EPISODIO 1. Mesopotamia, el principio de la civilización (Museo Británico)
Civilizaciones perdidas. EPISODIO 6. Mesopotamia, Retorno al eden.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Des de els seus inicis, ara fa més de 2 milions d’anys, el ser humà vivia buscant menjar, recol·lectant fruits i caçant animals. La gent no vivia en un lloc fix, vivia de forma nòmada consumint els aliments que trobava i un cop esgotats els recursos emigrava a una nova terra. Des d’Àfrica, les persones van anar viatjant i colonitzant tot el planeta. 
EL NEOLÍTIC
Però tot este sistema de vida tant senzill però a la vegada difícil en els moments en que trobar menjar és complicava va acabar. Les persones van descobrir el mètode de no anar darrera del menjar, sinó a saber produir-lo i conservar-lo. En algun lloc i moment difícil de concretar és va descobrir l’agricultura i la ramaderia. És molt possible que esta gran Revolució es produís en una zona entre l’actual Iraq i Iran i el sud est d’Anatolia, ara fa uns 10.000 anys aproximadament. El període que comença amb l’agricultura i la ramaderia porta com a nom: El Neolític.
Sobretot va ser la Revolució Agrícola la que va portar als homes buscar una vivenda permanent, a ser sedentaris. Els pastors, en regla general van seguir sent nòmades emigrant de terra segons les pastures. Els agricultors es van anar agrupant i construint cases permanents a prop dels seus camps i així van anar apareixent els primers poblats.
Els primers poblats van aparèixer en la zona coneguda com La Mitja Lluna Fèrtil. Zona amb forma de Mitja Lluna que abarca desde Palestina pujant cap amunt fins a Anatòlia i després tornant a baixar fins al Golf Pèrsic.
 
JERICÓ I ÇATAL HUYUK
Un dels poblats més antics que coneixem és Jericó, en Canaan. Este poble té una antiguitat de fins a quasi 10.000 anys. En aquells moments, cap al 8.000 aC, el planeta no devia tenir una població de més de 8 milions de persones. En Anatòlia, destaquem el poblat de Çatal Huyuk, datable cap al 7000 aC.
 
JARMO
Al Nord d’Iraq, als monts Zagres, uns dels poblats més antics que coneixem és Jarmo de entre el 7.000 i 6.000 aC. Jarmo estava en una zona muntanyosa on les pluges portadores de l’aigua tant necessària per a l’agricultura eren abundants. Però on van començar a agrupar-se centres urbans més poblats i avançats va ser a l’entorn de 2 grans rius: El Tigris i l’Eufrates. Esta zona és coneguda com Mesopotamia, que en grec significa Terra entre rius.
 
HASSUNA I HALAF
Entre el 5.000 i 4.000 aC van destacar sobretot 2 centres urbans: Hassuna i Halaf. Aquella època va ser de gran progrés. La ceràmica mesopotàmica va arribar a ser de gran qualitat. Però sobretot va ser l’època en que va aparèixer tot un sistema de canals i dics que podien controlar la circulació de l’aigua dels rius, es podien frenar els desastres de inundacions i es podia portar aigua a conreus més lluny dels rius. Això sobretot va ser possible al voltant del riu Eufrates, riu més a l’oest que el Tigris. El problema del riu Tigris és que és un riu més turbulent. Amb estos avenços, al sud de l’Eufrates van començar a aparèixer ciutats cada cop majors, cap al 4.000 aC hi havia ciutats de fins a 10.000 habitants. Estes ciutats eren independents les unes de les altres, eren ciutats-estat. Al cap de cada ciutat hi havia un rei.
 
UBAID
Cap al 4.000 aC tribus nòmades procedents dels monts Zagres van envair Mesopotamia. És possible que durant estes invasions i destruccions arribaren i s’assentaren al sud de Mesopotamia el poble dels sumeris. De totes formes a partir d’ara el sud de Mesopotamia seria conegut com Sumer.
Els sumeris trobaren la civilització ja implantada al seu nou hogar, amb ciutats i un complex sistema de canals. Este període que va durar entre el 4.000 i el 3300 aC és anomenat Període de Ubaid. Les principals ciutats de Sumer van ser Eridú i Nippur. Es van començar a desenvolupar les primeres grans estructures monumentals. Els zigurats. Els grans temples construïts amb terrasses dedicats als seus déus protectors. També es va inventar la roda que es va instal·lar a carros transportats per burros.
 
 
 
URUK. L’ESCRIPTURA
Entre el 3.300 i el 3.100 aC la ciutat més pròspera de Mesopotamia va ser Uruk. Es molt possible que fos la primera ciutat en inventar l’escriptura. Almenys és on s’han trobat les restes d’escriptura més antigues del món.
Ja des de molt de temps s’usaven signes i marques sobre tauletes de fang per poder recordar i registrar la producció que s’emmagatzemava als temples. Cap al 3.400 aC va començar a estandarditzar-se este sistema de signes, de forma que un mateix signe podés servir per a tothom per a representar el mateix objecte. El següent pas va ser aconseguir representar idees abstractes. I així... cap al 3.100 aC els sumeris ja disposaven del llenguatge escrit. Van ser els primers del món a escriure la història! Ja que la història comença des de el descobriment de la escriptura, la història va començar a Sumer, potser a Uruk ara fa 5.100 anys!
Coincidint amb la invenció de l’escriptura va aparèixer el treball en bronze, cap al 3.000 aC. El bronze és un metall dur i poc a poc s’aniria fent més comú per a la producció d’armes. Les guerres es farien cada cop més terribles. 
La llengua sumeria va ser desxifrada durant els anys 30 i 40 del segle XX per l’arqueòleg Samuel Kramer. Tot i poder disposar d’escriptura des de el 3.100 aC, haurem d’esperar a trobar informació més completa del que passava en aquella època fins al 2.800 aC.
 
EL DILUVI
Lamentablement, entre el 3.100 i 2.800 aC va ocórrer algun tipus de desastre i els arxius van ser destruïts. Totes les fonts posteriors coincideixen en que en aquella època va haver un gran diluvi universal. És molt possible que existís alguna inundació per culpa dels rius, però probablement tot i que pogués haver algun desastre natural, segurament va ser seguit per guerres o invasions. Tota la historia anterior al 2.800 aC seria rescrita segons es recordava, de forma parcial i fins i tot llegendària. Per exemple, als reis registrats en llistes posteriors com a havent regnat “abans del diluvi” se’ls atribuïren regnats absurdament llargs, de fins a desenes de milers d’anys. En el Poema de Gilgamesh, primera obra literària sumeria i del món, parla de com l’heroi llegendari Gilgamesh rei d’Uruk que va governar cap al 2.700 aC, coneix a Utnapishtim, únic supervivent del gran diluvi, i este li explica a Gilgamesh com va succeir tot. Crida molt l’atenció la coincidència amb l’historia de l’arca de Noé de la Bíblia.         
 
 
 
 
LES GUERRES ENTRE CIUTATS-ESTAT.
 
 Mapa de Sumer
La historia de Sumer, des de que les fonts escrites són més abundants i segures ha sigut protagonitzada per la violència i la guerra. Les ciutats, cada cop més poderoses, lluitaven entre elles pel control de la supremacia sobre les altres ciutats. Cada ciutat era independent, eren ciutats-estat. Les ciutats cada cop més s’anaven fortificant, creant muralles i exèrcits cada cop més poderosos, les armes ja no eren de pedra i fusta, si no que cada cop s’utilitzaven més les armes de bronze. També cal destacar l’aplicació de la roda a la tecnologia militar en carros de 4 rodes tirats per burros. En un principi, és possible que la societat sumeria tingués algun tipus de base representativa, inclòs democràtica, però l’augment de la població va portar al sorgiment de líders governants. Al principi, els grans senyors na ser els sacerdots governants. Però poc a poc els sacerdots governants van anar sent substituïts per reis, creant les seues primeres dinasties. Tot i això, el poder dels sacerdots sempre va ser un perill intern per als reis que cada cop tenien més poder. El país estava dividit entre unes 30 ciutats-estat.
 
 KISH
Després del Diluvi, cap al 2.700 aC la ciutat sumeria més important va ser Kish, que estava sobre l’Eufrates a uns 240 Km aigües amunt des de Ur. Tot i que Kish era una ciutat de respectable antiguitat, no s’havia destacat abans del Diluvi. El seu ràpid ascens posterior fa pensar que les grans ciutats del sud havien decaigut temporalment. Els reis de Kish més importants de esta època van ser Emme-Baragisi i Mesilim. La supremacia i dominació de Kish va ser breu. Kish va ser vençuda per les ciutats del sud que es van recobrar.
 
URUK
Com a ciutat predominant, Kish va ser substituïda per Uruk baix la seua Primera Dinastia. El cinquè rei de la Primera Dinastia d’Uruk va ser Gilgamesh, que regnà cap al 2.675 aC.
 
UR
Cap al 2.650 aC la ciutat de Ur va prendre la supremacia baix la seua Primera Dinastia. S’han descobert les tombes reials de la Primera Dinastia d’Ur. Són de entre 2.600 i 2.400 aC. S’han trobat moltes tombes de les quals 17 es consideren tombes reials. S’ha trobat un gran tresor: mobles, joies i objectes artístics. Les persones més importants estaven rodejades per carros de burros i bous. Fent companyia als dignataris s’han trobat molts cossos, soldats, sacerdotesses, dames de companyia, músics. Es possible pensar en un suïcidi col·lectiu per acompanyar a l’altra vida al difunt mandatari, ja que al costat del cossos hi havia una copa que fa penar en el verí. Les dones són molt numeroses en estes tombes, lo que fa suposar que les sacerdotesses del déu de la Lluna, Nanna-Sin, se sacrificaven quan moria la gran sacerdotessa. En una de les tombes es van arribar a suïcidar fins a 74 persones per a acompanyar al seu senyor. En les tombes del “cementiri reial” d’Ur es va trobar un panel de fusta. Una de les seues cares representa la Pau, l’altra la Guerra.

estandard d'Ur, detall

estandard d'Ur
En la part superior, on es representa la Pau, el rei brinda, rodejat de dignataris. A baix del panel, en les escenes de guerra apareixen soldats muntats en carros tirats per burros salvatges; cada carro transportava 2 homes, un conduïa el carro i l’altre combatia, el carro també disposava d’un dipòsit per a llances. Mesannippada i Ur-Nanshe van ser els reis més importants de la Primera Dinastia de Ur. 

estela d'Ur-Nanshe

Ur-Nanshe ens ha deixat també una estela que porta el seu nom.
 
LAGASH
Cap al 2.550 aC apareix el nom d’un gran conquistador: Eannatum, rei de la ciutat de Lagash. Era la Primera Dinastia de Lagash. Eannatum va destronar la Primera Dinastia d’Ur, reis dominants de Sumer fins a aquell moment. Eannatum també va vèncer els exèrcits units de Uruk i Ur. Va aixecar pilars de pedra esculpits amb inscripcions per a fer propaganda de les seues batalles i conquestes. Estos pilars tenen el nom de “esteles”. L’estela més impressionant que va fer construir Eannatum va ser la que es coneix com “Estela del buitres”. 

estela dels voltors

A l’estela apareix un exèrcit compacte de soldats armats en llances, cascos i avançant sobre els cossos postrats dels seus enemics. Es veuen gossos i buitres rosegant als morts. Esta estela commemora la victòria de Eannatum sobre la ciutat de Umma, a uns 30 km a l’oest de Lagash.. La inscripció de la estela afirma que Umma va ser la culpable de la guerra.. Durant uns 100 anys, la ciutat de Lagash va ser la dominant entre totes les ciutats de Sumer. Lagash va ser la ciutat més poderosa i rica de la seua època. Va dominar una extensió d’uns 4.500 km2. Una extensió enorme per a aquella època.
L’últim rei de la Primera Dinastia de Lagash va ser Urukagina, que va pujar al tron cap al 2.415 aC. Va ser un rei il·lustrat. Pareix haver pensat que hi havia un sentiment de unió i parentesc entre tots els sumeris, ja que en una inscripció va contrastar les diferències entre els habitants civilitzats i les tribus bàrbares de l’exterior. Es possible que somiés en crear un Sumer unificat que visqués en pau i prosperitat. Urukagina va ser també un reformador social ja que va tractar de reduir el poder dels sacerdots, la invenció de l’escriptura va posar tant de poder en mans dels sacerdots que constituïen un seriós obstacle per al progrés, posseïen tanta riquesa que no quedava la suficient per al creixement econòmic de la ciutat. Desafortunadament Urukagina va trobar el destí de tants reis reformadors, les seues intencions eren bones però els elements conservadors eren els qui tenien el poder real i fins a la gent comú al que el rei va intentar ajudar provablement tenia por dels sacerdots i dels déus.
 
 UMMA-URUK
La ciutat de Umma molt de temps abans sotmesa per Eannatum va tenir ara la oportunitat de venjar-se. Estava governada per Lugalzagesi, hàbil guerrer que lentament va anar ampliant el seu poder mentre Urukagina intentava inútilment portar avant les seues reformes. Lugalzagesi es va apoderar de Ur i Uruk i es va proclamar rei de Uruk, prenent com a base Uruk cap al 2.400 aC Lugalzagesi va atacar Lagash, va derrotar al seu desmoralitzat exèrcit i va saquejar la ciutat, i va obtenir el domini sobre tot Sumer. Cap sumeri havia tingut mai tant d’èxit militar com Lugalzagesi, segons les seues pròpies presumptuoses inscripcions va enviar exèrcits cap al nord i cap a l’oest, fins al Mediterrani. En aquells moments varies ciutats sumeries com ara Umma i Lagash tenien una població de 10 a 15.000 habitants.
 
Però els sumeris no només van haver de lluitar entre ells. La cultura sumeria havia traspassat les seues fronteres i molt prompte altres pobles es vorien preparats per a atacar Sumer i demostrar que eren els seus alumnes avantatjats! Serà el moment de l’aparició del Primer Imperi! Al nord de Sumer hi havia un poble semita, els acadis, i el seu gran líder Sargon I  seria capaç no només de vèncer la ciutat de Uruk, dominadora de tot Sumer, sinó d’apropiar-se de tot un gran Imperi que sotmetria moltes altres nacions llunyanes.
 
 
 
 
SARGON I, EL PRIMER IMPERI. L’IMPERI ACADI.
 
 
 
ELS SEMITES
Cap al 3.000 aC, va arribar al nord de Sumer el poble dels semites. La ciutat més important del territori on van penetrar va ser Kish. Kish havia sigut sumeria en els seus orígens, però els semites es van anar infiltrant gradualment i van arribar a apoderar-se’n. El territori on vivien els semites no era per res del món tant pròsper com Sumer. Però les ciutats sumeries s’anaven consumint lluitant entre elles per l’hegemonia del país, mentrestant els territoris semítics anaven progressant lentament.
El poble dels semites van arribar a unificar el seu territori i a amenaçar Sumer! El líder va ser Sargon I, rei d’Agadé. Sargon significa “rei legítim”. Tot i això, va ser un usurpador. Com va passar?
 
LLEGENDA DE SARGON
Segons la llegenda, Sargon va néixer del fruit d’una sacerdotessa i un nòmada. La mare, per vergonya a tenir un fill il·legítim, va donar a llum al bebè de forma secreta i després va intentar de desfer-se del xiquet de forma que ningú el trobés. Va fer una petita barqueta de canyes, va posar el xiquet a dins i va deixar que la corrent del riu es portés al bebè. El jardiner del rei de Kish va trobar al xiquet, el va cuidar com si fos el seu fill i li va ensenyar l’ofici de jardiner. Sargon va créixer i es va arribar a convertir en el nou jardiner del rei, i en el seu coper i home de confiança. El rei de Kish en aquells moments era Urzababa. Un dia, Sargon va tenir un somni en el que apareixia la deessa Inanna ofegant a Urzababa en un riu de sang. Sargon, trasbalsat, va explicar al seu senyor el que havia vist en el seu somni i Urzababa es va assustar molt. A partir d’aquell moment, Urzababa va començar a perdre, secretament, la confiança en el seu conseller i va tramar un pla per desfer-se d’ell. Urzababa va enviar a Sargon a una missió de la que no tenia que tornar en vida. Va enviar-lo a la cort del rei Lugalzagesi, que en aquells moments dominava tot Sumer, amb un missatge que demanava l’assassinat de Sargon. Però la deessa Inanna, protectora de Sargon, el va prevenir i protegir. Sargon va arribar a usurpar el tron de Urzababa i proclamar-se rei. Després, va unificar tot el nord de Mesopotamia, les terres habitades pels semites, Esta nova potència fortament militaritzada començava a mostrar-se com un gran perill per al regne, en aquells moments unificat de Sumer.
SARGON EL CONQUISTADOR 2.370 aC
Cap al 2.415 aC Lugalzagesi, rei de Umma havia derrotat la ciutat de Lagash, ciutat que dominava tot el país fins llavors. Lugalzagesi va ser el més gran conquistador fins al seu moment, va unificar tot Sumer derrotant totes les ciutats-estat que lluitaven per la independència, i fins i tot va enviar expedicions fins al Mediterrani.  Havent unificat tot el país, va traslladar la capital a Uruk, governant tot Sumer amb el títol de rei d’Uruk. Però tants triomfs i esplendor va ser breu. La nova amenaça estava al nord, el país dels semites unificats per Sargon I estava preparat per a atacar el sud. Cap al 2.370 aC Sargon I va atacar i vèncer els exèrcits de Lugalzagesi, conquistant Uruk. Va fer presoner a Lugalzagesi i el va humiliar. Després es va llençar a la conquista del resto de ciutats. Va prendre Ur, Lagash i Umma. Amb el domini de tota la baixa Mesopotamia assegurat, va continuar les seues campanyes atacant als elamites, a l’est de Sumer, en l’actual Iran, i va realitzar incursions a la ciutat de Mari (en la actual Síria) i Ebla, ja a pocs Km del Mediterrani, arribant, segons les inscripcions, a les muntanyes dels cedres, a l’actual Líban, i possiblement també fins a Anatolia
mapa imperi acadi
Cap al 2.340 aC va fundar una nova ciutat en el territori semita, Agadé. Agadé és va convertir en la capital dels semites del nord de Mesopotamia que a partir de llavors portaria el nom de Acad i el seu imperi: L’Imperi acadi.
 
Així naixia el primer Imperi de la història. L’Imperi acadi de Sargon I!.
Sargon va governar de forma triomfal durant més de mig segle. Agadé es va convertir en la major i més rica ciutat del món. Tota classe de riquesa arribava a la ciutat des de les diferents províncies sotmeses i espoliades. Però no tots els súbdits de l’Imperi es sentien còmodes, i la resistència començaria a organitzar-se.
 
 
ELS FILLS DE SARGON
Sargon va morir cap al 2.315 aC. Va ser succeït pel seu fill major Rimush. L’Imperi en aquells moments es va vore perillar per una gran onada de rebel·lions. Rimush es va enfrontar amb duresa contra les ciutats rebels de Adab, Lagash, Umma i Ur. Elam es va declarar independent i fins a moltes campanyes després no va arribar a ser reconquistada. Rimush va governar només 9 anys, i va ser succeït pel seu germà Manishtusu, de breu regnat també, només 15 anys.
 
NARAM-SIM 2.290aC
Cap al 2.290 va pujar al tron d’Acad el net de Sargon I. Naram-Sim. El regnat de Naram-Sim va significar l’apogeu de l’Imperi Acadi. No només va sufocar les diferents revoltes i mantenir l’imperi intacte, si no que va emprendre una gran campanya de guerres de conquista per a ampliar l’Imperi. Naram-Sim va estendre la seua influència fins a Àsia Menor, la gran península a l’oest de la Mesopotamia septentrional; i va reforçar també el domini sobre Elam.
Les campanyes i victòries de Naram-Sim contra els elamites van ser commemorades en una estela que va fer erigir. L'estela mostra al rei amb un casc en gran cornamenta atacant una fortalesa de muntanya,
estela de Naram-sin, detall
conduint als seus homes i trepitjant als enemics que es rendeixen i moren. Naram-Sim apareix representat com una figura calma i heroica, amb el doble del tamany natural. També es conserva encara l’estàtua d’un cap fet en bronze que possiblement representés al rei Naram-Sim, hi ha qui pensa que es podria tractar inclòs del mateix Sargon. El pentinat fet en trenes i la barba en bucles, així com la cuidada elaboració i la serenitat del rostre representen el poder reial. És remarcable l’alta qualitat artística d’esta època.
Cap de Sargon o Naram-sin
Els exèrcits acadis van avançar cada cop més per terres i regions desconegudes i considerades temibles. Entre els estats vençuts figuraven els regnes del vall del Indus. Una altra expedició victoriosa va ser la dirigida contra Oman, que va caure després d’una batalla naval.
 
En algun moment del seu regnat Naram-Sim inclòs va ser deïficat. El motiu, segons una inscripció en una estàtua, va ser la petició del seu poble als Déus, després de que el rei hagués vençut nou batalles contra els qui se li havien rebel·lat “des de els quatre confins del món”. Els Déus concediren la petició i se li va construir un temple en Agadé.
 
Tot i això va haver un poble al que Naram-Sim no va aconseguir conquistar, tot i que va lluitar diverses vegades contra ells derrotant-los moltes vegades. Eren els guti, que vivien en els monts Zagres i que atacaven i saquejaven contínuament les terres de la vall.
 
DESTRUCCIÓ D’AGADÉ 2.215 aC
Naram-Sim va morir aproximadament cap al 2.255 aC. Va ser succeït pel seu fill Sharkalisharri. L’Imperi va entrar de nou en greus problemes! Les rebel·lions internes de l’Imperi i l’amenaça d’invasions bàrbares de diferents pobles com ara els nòmades guti feia que la situació fos cada cop més insostenible.
 
Al final tot va estallar, la guerra civil interna dins d’Acad va debilitar tant l’Imperi que els guti des de el nord-est, els elamites des de l’est i els nòmades amorrites des de l’oest van atacar el fràgil imperi. Finalment, els guti van derrotar el desmoralitzar exèrcit acadi, van prendre la seua capital, Agadé, i la van saquejar i destruir cap al 2.215 aC. L’Imperi havia sigut destruït completament i queia en mans d’hordes invasores nòmades.. Mentrestant les ciutats sumeries van aconseguir la llibertat, moltes vegades pagant tribut als nous amos de la situació: els gutis implantats en Acad.
 
POLÍTICA ACADIA
Tot i esta historia tant agitada, els sobirans d’Acad van saber organitzar una política innovadora i original que consistia en l’afirmació de la victòria militar constantment repetida i en un esforç centralitzador que situava a la persona reial en el nucli d’un procés polític al que donava impuls. La base del poder d’estos monarques era la conquesta acompanyada de la captura d’un gran botí que es distribuïa entre l’èlit dirigent i els déus. L’apel·latiu diví associat al nom del sobirà era la més alta expressió d’estos principis.
 
Un cop desaparegut el gran poder d’Acad, les ciutats-estat sumeries van recobrar la llibertat i es preparaven per a una gran època de progrés i llums. L’última gran època d’esplendor per als sumeris seria representada sobretot per la III Dinastia d’Ur, amb el seu gran governant: Ur-Nammu. La cultura, la ciència, l’art, les grans construccions... arribarien a un grau de progrés mai vist fins llavors en la historia de la humanitat.  
 
 
 
 
EL RENAIXEMENT SUMERI
 
 L’imperi acadi va caure després de les invasions del poble nòmada dels guti, que van saquejar i destruir la capital, Agadé cap al 2.215 aC, i es van fer en el control de tota Acadia, on es van establir. Baix el seu cruel govern, la prosperitat va declinar. Però algunes ciutats del sud, en Sumer, poc a poc, van treure profit de la distància i van comprar una certa independència pagant pesats tributs als nous governants.
            Uruk va progressar baix la seua IV dinastia, i Ur baix la seua II dinastia. Però el governant més notable del període guti va ser el governant de Lagash, Gudea.
 
            GUDEA DE LAGASH
            Gudea va ser un sacerdot-governador de Lagash. Va pujar al tron l’any 2.141 aC i va governar fins al 2.122 aC. Durant l’època de Gudea, la ciutat de Lagash va disfrutar dels beneficis de la pau i d’una extraordinària prosperitat. Tot i ser un “ensi”, un governador sota el poder dels guti, Gudea va tenir l’hegemonia sobre altres ciutats com ara Girsu, Ur, Eridú, Nippur, Adab i Uruk. Es creu que Gudea va ser un rei relativament pacífic que buscava mes el comerç que la dominació.
estatua de Gudea
Gudea es va interessar sobretot pels temples. Va refer els temples ja existents i en va construir de nous. Va treballar per fer o refer fins a 15 temples dins les ciutats dels seus dominis. La seua pietat va impressionar tant als seus súbdits que, després de la seua mort, va ser deïficat i adorat com un déu. Es van esculpir moltes estàtues de Gudea on apareix sempre vestit com un sacerdot, amb túnica, les espatlles descobertes i les mans juntes en actitud de resar.
 En les inscripcions gravades en les seues estàtues ens explica detalladament perquè i com va començar a construir el primer gran temple. Va ser tot gràcies a un desig diví expressat en un misteriós somni.
            Un dia, Gudea, mentre dormia se li va aparèixer en un somni un déu immens rodejat per lleons que li va dir que li devia construir un temple. Gudea trasbalsat pel somni, va anar a consultar a la deessa Nanshe, divinitat que interpretava els somnis. La deessa li va explicar que el déu era Ningirsu i Gudea es va ficar a treballar per a la construcció del temple al seu déu, en un any el santuari va ser acabat.
            Gudea va ser el perfecte ensi de Sumer, just, savi, fidel a les tradicions, entregat al seu poble, ple d’amor i preocupació per la ciutat i inclòs pacífic. Sembla increïble tanta prosperitat després del domini acadi i durant la dominació dels bàrbars guti.
 
La ciutat de Lagash, temps després va començar a perdre força...
 
            UTU-HEGAL. CAIGUDA DELS GUTI
            Els guti, assentats en el país d’Acad, i que dominaven tot Acad i Sumer, només van durar un segle més o menys. Cap al 2.120 aC el rei d’Uruk, Utu-Hegal, es va creure prou fort per alliberar-se del control dels guti i va protagonitzar una gran revolta. El rei dels guti, Tiriqan, va intentar de negociar amb Utu-Hegal, però va ser inútil. L’exèrcit dels guti va ser vençut en batalla per l’exèrcit liderat per Utu-Hegal, i el rei Tiriqan va anar a refugiar-se a la ciutat de Dubrum, al nord d’Umma. Els habitants de Dubrum van trair vilment al líder guti Tiriqan, el van empresonar i el van entregar al rei d’Uruk. Tiriqan es va postrar als peus d’Utu-Hegal, demanant clemència, i éste, posant-li el peu sobre la nuca el va humiliar. Així és com Utu-Hegal, rei de la V dinastia d’Uruk es va nombrar lugal, és a dir, rei de Sumer i Acad, restaurant la reialesa en Sumer. El país dels sumeris renaixia després de segles de dominació estrangera dels acadis primer i dels guti després. Sumer ressorgia més fort que mai i preparat per a forjar un gran imperi que portaria al país a l’última època de prosperitat!
 
            UR-NAMMU. LA III DINASTIA D’UR
 L’any 2.113 Utu-Hegal va ser destronat per un dels seus grans funcionaris, possiblement el seu fill, Ur-Nammu, ensi o governador d’Ur dins el control d’Uruk. Ur-Nammu es va nombrar lugal, rei de tot Sumer i Acad; i va traslladar la capital del nou imperi a la ciutat de Ur, començant així una nova dinastia, la III dinastia d’Ur. La dinastia més extraordinària i pròspera de tota la història sumeria!
            Ur-Nammu, el nou rei, va protagonitzar una sèrie de guerres contra les ciutats veïnes i les va conquistar. Lagash, temps després de la prosperitat que va tenir amb el rei Gudea, va canviar la seua sort, el nou rei de Lagash, Nammahni va caure mort en batalla i Ur-Nammu es va apoderar de Lagash. El seu imperi va ser tant gran com l’imperi acadi. La seua època va viure tant d’esplendor que es coneguda com “El renaixement sumeri”.
Va promulgar un codi de lleis que sembla que va servir de base a altres codis posteriors; este és el codi de lleis més antic de la història de la humanitat que ha arribat fins als nostres dies. Este codi de lleis és bastant humà, castiga molts delictes i crims amb una multa a demés de mutilacions i penes de mort com passaria amb el codi de Hammurabi uns segles més tard. Va estandarditzar el sistema de pesos. Va protegir les vèdoves, els orfes i els pobres de l’esplotament dels rics i els poderosos.
Va restaurar el sistema de canals, va retornar a la ciutat d’Ur la seua riquesa de port comercial. També va reconstruir les fortificacions arruïnades i destruïdes per antigues guerres i sobretot va reconstruir molts temples, com els temples sobretot en Ur, Uruk, Larsa i Nippur. Els temples mesopotàmics es deien zigurats i eren construïts amb totxanes i tenien forma de piràmide escalonada. El temple principal en Ur és el que s’ha conservat millor. La seua base mesurava 60,5 metres per 43 metres, tenia 3 pisos successivament més petits, coronats a la cúspide per una capella a la que s’accedia des de una triple escala monumental. Este zigurat descansava sobre una gran plataforma de 140 X 135 metres rodejada per un doble mur.
estela d'Ur-Nammu
zigurat d'Ur, reconstrucciˇ
Després d’haver regnat 18 anys des de l’any 2.112, amb pau i prosperitat, Ur-Nammu es va vore involucrat en noves guerres!
            Abandonat sobre el camp de batalla, Ur-Nammu va morir no se sap on, en una guerra de la que no es recorda res. Era l’any 2.094. Els funerals organitzats en la ciutat d’Ur per al seu difunt rei van ser esplèndids, va ser enterrat a la seua tomba junt amb grans tresors i riqueses per a atraure el favor dels déus i semidéus infernals.
 
            SHULGI
            El fill i successor de Ur-Nammu va ser Shulgi. El nou rei va pujar al tron de Sumer i Acad l’any 2.094 i en començar el seu regnat va vore perillar la pau del seu regne a causa d’invasions de nòmades bàrbars. Va haver d’enfrontar-se a les tribus nòmades dels monts Zagres. Buscant l’aliança del país d’Elam en este conflicte, Shulgi va casar la seua filla amb un dirigent elamita, però la diplomàcia va fracassar i 4 anys després l’imperi d’Ur va haver d’enfrontar-se als elamites, que el traïren. Shulgi va vèncer els bàrbars nòmades i després va venjar-se dels traïdors elamites i així va aconseguir retornar la pau a tot Sumer i Acad.
            Shulgi, seguint l’exemple de Naram-Sim, va prendre el títol de Rei de les 4 regions, cosa que significava que ell és representava com a rei del món!. Almenys el món civilitzat conegut! Shulgi es va declarar ser un Déu vivent i es va fer construir temples en el seu honor, fins i tot es dipositaven ofrenes als peus de les estàtues de Shulgi.
Finalment, l’any 2.046 aC, va morir, assassinat o per causa d’una epidèmia. Va ser enterrat en un mausoleu de 2 pisos amb cúpules. Un edifici digne d’un déu! Va ser succeït pel seu fill Amar-Sin.
 
            AMAR-SIN  
            Amar-Sin va regnar només 9 anys, des de l’any 2.046 fins al 2.038 aC. Durant el seu regnat l’Imperi de la III dinastia d’Ur va arribar al màxim d’extensió. Va conquistar i incorporar a l’Imperi tot el territori d’Assíria.
Així com el seu pare, ell també és va deïficar i va ser adorat com un déu per tots els súbdits del seu imperi. Ara, al cènit de l’Imperi, només hi havia un lugal o rei en tot el món, este era el rei d’Ur, que a la vegada era un Déu vivent. La resta de governants de les altres ciutats, eren simples administradors anomenats ensi, nombrats pel rei d’Ur. Els ensi de Sumer i Acad, així com els països sota tutela sumeria pagaven tributs al rei. El palau reial de Amar-Sin rebia tributs de totes les parts del món conegut, i regals de tots els tipus que bastaven per a assegurar al sobirà, a la seua família i ala seua cort grans ingressos. Gran part d’estos impostos servien per a financiar la construcció de temples, obertura de canals i altres grans obres públiques en tot l’Imperi. La capital era Ur, però la capital religiosa era Nippur, i el Déu principal de tot l’Imperi era el déu Enlil.
            Quan Amar-Sin va morir, va ser enterrat al mateix mausoleu que el seu pare, el diví Shulgi.
 
 
 
 
 
            SHU-SIN
Amar-Sin va ser succeït pel seu germà Shu-Sin l’any 2.037 aC. El perill d’invasions externes seguia amenaçant Sumer. En la zona central de Mesopotamia poc a poc s’anaven assentant noves tribus nòmades procedents dels deserts d’Aràbia, els més perillosos eren els amorrites. El rei de Ur, Shu-Sin per a frenar els atacs dels amorrites va fer construir un impressionant sistema de fortificacions i muralles de 270 km.
L’any 2.028, Shu-Sin va ser succeït pel seu fill Ibbi-Sin.
 
IBBI-SIN. LA CAIGUDA DE L’IMPERI
            Ibbi-Sin va ser l’últim rei de la III dinastia d’Ur. Només pujar al tron, l’imperi va començar a fragmentar-se, molts ensi locals van nombrar-se independents, com ara els ensi de Eshnuna, Susa, Lagash i Umma.
Però, com si no fos ja prou difícil la situació, després de les segregacions van arribar les invasions. En la frontera occidental, els amorrites van traspassar la frontera tallant els camins al comerç i destruint les collites, era l’any 2.017 aC. Tants saqueigs i destrucció van provocar molta fam i malestar!. La gent moria de fam pels carrers d’Ur, era necessari pa per sobreviure! El rei Ibbi-Sin va encarregar a un dels seus alts funcionaris, Ishbi-Erra, natiu de la ciutat de Mari, que anés a buscar gra a la ciutat de Isín. Este es va posar en camí, però, tot i haver comprat tota la cibada suficient per a alimentar la ciutat de Ur, el problema era que no podia tornar, ja que els amorrites controlaven tots els camins i el propi Ishbi-Erra es trobava assetjat dins la ciutat de Isín. El rei d’Ur no va poder enviar reforços i Ishbi-Erra, sol davant la situació, es va declarar rei independent de Isín l’any 2.017 aC. L’imperi s’havia fragmentat en 2! Ishbi-Erra va aconseguir expulsar els invasors amorrites i va començar a organitzar el seu regne.
 
Mentrestant, els elamites liderats pel seu rei Kindattu, coneixedors de la ruïna i la fam del poble d’Ur, va aprofitar l’anarquia regnant en Mesopotamia per a atacar i traspassar les orgulloses defenses de la ciutat d’Ur i assetjar-la. Ibbi-Sin, tancat dins de la ciutat, va resistir gràcies a l’ajuda de Ishbi-Erra que va expulsar als elamites. 3 anys més tard, l’any 2.004 aC, els elamites van tornar, van atacar la ciutat, la prengueren, robaren i incendiaren, i després marxaren, deixant una petita guarnició. El desgraciat rei Ibbi-Sin va ser fet presoner i va morir a l’exili. Temporalment, Elam va ser la potència suprema de Mesopotamia.
Anys més tard, la gent seguiria plorant la destrucció d’Ur. La més pròspera ciutat sumeria!
 
“Els seus murs van ser destruïts i el poble plora.
Pels seus carrers on abans tenien lloc les festes del país, es troben tirats els cossos abandonats.
Ur - els forts i els dèbils han mort de fam.
Els pares i les mares que han quedat a les seues cases han sigut consumits per les flames.
Els nens nascuts sobre els genolls de les seues mares, han sigut portats per les aigües, com els   peixos.
En la ciutat, la esposa va ser abandonada, el nen abandonat i les propietats perdudes.
Oh Nanna, Ur ha sigut destruïda, els seus habitants han sigut dispersats!”
 
Segurament, molts habitants d’Ur, van fugir de la ciutat en busca d’una terra millor. Segons la tradició, el propi Abraham va sortir d’Ur en busca de la terra promesa. Podríem arriscar-nos a suggerir que Abraham va fugir de Shanidar, el nom de Sumer segons la Bíblia, en esta època?
           
ISIN, SUCCESSORS DE LA III DINASTIA D’UR
Ishbi-Erra, antic lloctinent de l’últim rei d’Ur, va crear un regne propi, aprofitant la confusió ocasionada per la caiguda de l’Imperi d’Ur. El seu regne va centrar la capital en la ciutat de Isín. Isín estava al nord de Sumer riu amunt, immediatament al sud de Nippur. Ishbi-Erra va conquistar moltes ciutats i territoris i va aconseguir el domini de gran part de Sumer. La seua hegemonia duraria quasi mig segle.
Durant els primers anys del seu regnat va aconseguir desarmar les bandes de bandits nòmades que impedien el comerç amb les regions del nord, així va aconseguir que hi hagués un període de pau que es va mantenir durant el regnat dels seus successors.
Cap al 1930 aC, un rei de Isín va codificar les lleis de la ciutat i les va fer registrar en llengua sumeria. Parts d’este codi ens han arribat fins avui.
Tot i això, algunes ciutats sumeries no estaven controlades per Isín. La ciutat de Larsa, seguidament prendria el control i hegemonia de la situació després de grans victòries. El domini de Isín arribava a la seua fi.
 
 
 
            FI DE LA CULTURA SUMERIA
            A partir de la fi de l’Imperi de Ur, les ciutats-estat havien tornat a l’antic joc de la guerra per l’hegemonia. Però estes ciutats-estat ja no eren realment sumeries a l’antic estil. Els sumeris com a classe governant van arribar a la seua fi en Ur. En el període posterior al 2.000 aC, les classes dominants de les ciutats que abans havien constituït Sumer parlaven la llengua acadia, la llengua semítica. Mesopotamia es va convertir completament semítica pel que fa a la llengua. El sumeri no va morir immediatament. Va continuar usant-se com a llengua culta i tradicional de les institucions conservadores, com ara la religió. Però va ser una llengua morta, usada quasi exclusivament per als rituals religiosos. Amb la seua llengua, els sumeris van desaparèixer. No van ser exterminats, sinó que el seu sentit de nacionalitat es va anar difuminant lentament, i cap al 1.900 aC ja no quedava res d’ells.    
 
 
LARSA I L’INICI DEL DOMINI AMORRITA.
 
GUNGUNUM
La següent ciutat hegemònica seria Larsa, situada a uns 20 km aigües avall d’Uruk. Larsa va començar a florèixer cap al 1924 aC quan el seu rei Gungunum va alliberar la ciutat del domini elamita i posteriorment va emprendre conquestes que la portarien a envair Elam, després va conquistar Uruk i es va nombrar rei de Sumer i Acad. Els successors de Gungunum van seguir les conquestes enfrontant-se a l’anterior ciutat hegemònica de Isín. Cap al 1850 aC Isín havia perdut el control sobre altres territoris i ja només lluitava per mantenir la llibertat davant l’amenaça de Larsa.
 
RIM-SIN
Durant el regnat de Rim-Sin, rei de Larsa, una coalició de ciutats es va aixecar contra el seu poder. Entre les ciutats rebels hi havia Uruk, Isín i Babilonia. Uruk va ser sotmesa l’any 1803 aC i Isín el 1793 aC. Mentre Rim-Sin es preparava per a la conquesta de Babilonia, en esta ciutat pujava al tron el rei Hammurabi.
Babilonia era una ciutat situada en Acad, des de feia un temps havia pres molt de poder sota la dinastia amorrita, i havia englobat en el seu regne altres ciutats-estat veïnes. Poc a poc, migracions amorrites havien anat envaint Mesopotamia, la gent d’este poble va arribar a progressar dins les ciutats d’acollida i inclòs havien arribat al màxim poder creant dinasties de reis. Babilonia era una gran amenaça per al poder hegemònic de Larsa!! El nou rei de Babilonia, Hammurabi, no només va impedir els plans de conquista de Rim-Sin, sinó que el va vèncer totalment i després d’això emprendria la conquesta de tota Mesopotamia. Naixeria així el primer imperi babilònic. Babilonia seria la capital del comerç, les arts i la ciència de l’època. El seu rei més famós, el rei Hammurabi, seria recordat com un gran savi que va donar als seus súbdits un codi de lleis que seria exemple per a la posteritat.
La fi de la cultura i del món sumeri havia sigut completada definitivament! Els nous dirigents, per sempre més serien semites.
 
 
 
EL PRIMER IMPERI BABILÒNIC.
 
           
SITUACIÓ DE MESOPOTAMIA ABANS DE HAMMURABI
A la costa de l’Eufrates, en el país d’Acad, la ciutat de Babilonia va mantenir en el seu origen una posició moderada, sota l’ombra de l’important ciutat de Kish. La ciutat era un petit poder local que va estar sotmès a tribut, durant diferents èpoques de la seua història, per Umma, l’imperi acadi, els guti, Uruk, la III dinastia d’Ur, i el regne d’Isín. Babilònia va començar a prendre importància a partir de l’arribada dels amorrites, immigrants nòmades que van començar a establir-se en Mesopotamia entre el 2.000 i el 1.800 aC. Els amorrites, igual que els acadis, eren semites, i es van adaptar bé a la llengua acadia. Els nous immigrants van començar a prosperar en la ciutat de Babilònia, on van arribar a acumular càrrecs importants i fins i tot van crear una dinastia de reis: La I dinastia de Babilonia. El primer rei de Babilonia va ser Sumu-Abum. En aquell moment, la ciutat hegemònica de Mesopotamia era Isín, i Babilònia formava part dels dominis d’Isin. Sumu-Abum va aconseguir alliberar Babilonia del control d’Isin cap al 1894 aC. Començava la història de Babilònia!
Cap al 1850 aC Isín havia perdut el control sobre altres territoris i ja només lluitava per mantenir la llibertat davant l’amenaça de Larsa. Larsa, al sud de Mesopotamia, era la nova ciutat dominant i conquistadora.
Durant el regnat de Rim-Sin, rei de Larsa, una coalició de ciutats es va aixecar contra el seu poder. Entre les ciutats rebels hi havia Uruk, Isin i Babilonia. Uruk va ser sotmesa l’any 1803 aC i Isin el 1793 aC. En aquells moments, Babilònia es trobava sola, els seus aliats havien sigut sotmesos i Rim-Sin es preparava per a atacar i conquistar Babilònia.
 
HAMMURABI
Hammurabi néixer sobre el 1810 aC i va succeir a Sin-Muballit, el seu pare l’any 1792 aC,. Hammurabi va regnar entre l’any 1792 i el 1750 aC. Va ser el 6è rei de la I dinastia de Babilònia. Va heretar un regne de modestes proporcions, bàsicament es corresponia amb el país d’Acad.
El regne de Hammurabi es trobava rodejat per reis molt poderosos. El sud, El país de Sumer estava controlat per Rim-Sin, rei de Larsa. Al nord hi havia 2 regnes també molt poderosos, el regne de Mari i l’Assíria del gran rei Shamshi-Adad. A l’est, també hi havia que considerar el regne de Eshnuna i el país del elamites.
 Hammurabi potser va pensar que la millor defensa era atacar i així va començar a organitzar les seues tropes. Quan va vore que el seu poder estava lo suficientment ben assentat i el seu exèrcit era lo suficientment fort va atacar als seus enemics en totes direccions.
 
LA CONSTRUCCIÓ DE L’IMPERI BABILONIC
Primer de tot va atacar a Rim-Sin, rei de Larsa, a qui li va prendre i conquistar la ciutat de Isín i també Uruk l’any 1787 aC. Hammurabi no va derrotar totalment a Rim-Sin el qual va intentar reprendre’s després de la derrota. De totes formes, el poder en Sumer de Larsa tenia els dies comptats!!
Després d’assegurar momentàniament la pau al sud, la següent amenaça estava a l’est. La ciutat d’Eshnuna. El rei d’Eshnuna era Ibal-pi-El II, governant agressiu que amenaçava tot el nord de Mesopotamia, tant al regne de Mari, amb el seu rei Zimri-Lim, com a la Babilonia de Hammurabi. Mari i Babilonia van sellar aliances d’amistat per poder fer front junts a l’enemic en comú. L’any 1764 aC, Hammurabi va haver de fer front a un atac dels exèrcits d’Eshnuna aliats amb elamites i guti. Hammurabi, gràcies a l’ajuda amb tropes que li va enviar el seu aliat Zimri-Lim va aconseguir vèncer els atacants. Els elamites van ser qui es van endur la pitjor part, van sofrir una derrota tant aplastant que per molt de temps romandrien allunyats de Mesopotamia. En canvi, Ibal-pi-El II d’Eshnuna va aconseguir refer-se.
Gràcies a tantes victòries, la Babilònia de Hammurabi va anar creixent considerablement. Es forjava consistentment un nou imperi. Però... l’amenaça del sud seguia latent. El més poderós dels monarques seguia sent Rim-Sin, rei de Larsa i de tot Sumer. L’any 1763, un any després d’haver derrotat els exèrcits d’Eshnuna, dels guti i dels elamites, Hammurabi va rebre un oracle dels déus Anu i Enlil que l’animaren a la conquesta de Sumer. Seguidament Hammurabi va prendre l’ofensiva contra Larsa, el rei Rim-Sin, que portava ja regnant 60 anys, va ser vençut i capturat. Hammurabi reunificava així tot Acad i Sumer en un mateix Imperi, l’Imperi de Babilonia.
Palau Mari
Babilonia havia aconseguit un gran poder. Un poder inimaginable al principi del regnat de Hammurabi. El rei de Mari, Zimri-Lim, considerant ara a Hammurabi massa perillós, va trencar l’aliança i es va aliar amb els enemics de Hammurabi. El rei Hammurabi, veient-se traït, va marxar sobre el regne de Mari. Va conquistar el regne i va deixar que Zimri-Lim mantingués el tron com a vassall de Babilonia, tot i això, Mari es va rebel·lar i Hammurabi va acabar destruint i saquejant la ciutat de Mari, també van incendiar el fabulós palau reial de Zimri-Lim, el propi rei desapareixeria no se sap com encara l’any 1759 aC. La gran metròpolis de l’Eufrates mig ja no s’aixecaria mai més de les seues cendres.
Poc després, Assíria també va caure en mans de Hammurabi, va ser conquistada l’any 1757 o 1755 que va ser controlada de forma vassallàtica. El rei d’Assíria mantenia el seu lloc com a governador controlat per Babilonia.
Imperi d'Hammurabi
Finalment va caure també Eshnuna després de 10 anys de lluites continuades, era l’any 1756. Una forta inundació que va destruir tota la ciutat d’Eshnuna. Hammurabi va aprofitar la situació de desordre regnant en Eshnuna per a atacar-la i apoderar-se del regne, unint-lo al seu immens imperi.
 
Així és com al final, Hammurabi va aconseguir eliminar a tots els seus rivals i construir un gran imperi que abarcava la meitat sud de l’actual Iraq. A partir d’ara, el territori de Sumer i Acad junts s’anomenaran Babilonia.
 
LES REFORMES
Tot el país de la nova Babilonia forjada per Hammurabi seria organitzada de forma centralista des de la capital i el país dividit en províncies. La llengua comú, per a tot el país, serà la llengua babilònica, és a dir, la llengua semítica que es parlava en Babilonia, era la mateixa llengua acadia. La llengua sumeria ja havia mort definitivament.
La dinastia de Hammurabi eren amorrites. Així podem dir que els amorrites van prendre el poder en Mesopotamia, però tot i això no van canviar la llengua, van adoptar el panteó sumerio-acadi ja establert amb algun nou déu amorrita. El nou déu a entrar al panteó mesopotàmic va ser Marduk, déu patró de Babilònia, que segons Hammurabi va ser el déu que va afavorir les seues victòries. Marduk entrava entre els déus més importants, junt amb els tradicionals déus Anu i Enlil.
 Entre les seues reformes, Hammurabi també va instal·lar en cada part del seu imperi una guarnició composta per soldats professionals, per reclutes allistats en cada lloc i per mercenaris, normalment estrangers. Estes tropes tenien com a missió aixafar eventuals insurreccions i proporcionar un contingent quan l’exèrcit real ho necessités al trobar-se en campanya.
Durant el seu regnat, de més de 40 anys, Hammurabi també va promoure les arts, les ciències i les obres públiques. Va manar construir canals, millorar els sistemes de rec i edificar palaus i temples. Tot i això, l’èxit més gran del seu regnat va ser la codificació de lleis. El seu codi de lleis donarien tanta fama a este rei en la posteritat que arribaria a ser recordat com un dels reis més importants de tota la historia de Mesopotamia.
 
 
EL CODI DE LLEIS DE HAMMURABI
  
El codi de lleis promulgat pel rei Hammurabi és el més complet i el més ric en informacions de tot tipus. Tot i no ser el codi de lleis més antic que ens ha arribat, és el més important.
Les lleis estan gravades sobre una estela. L’estela va ser descoberta l’any 1901 en les excavacions fetes a Susa, en Elam, i portada al museu del Louvre. Una de les esteles estava posada inicialment en el temple de Shamash en la ciutat de Sippar, va ser portada com a botí de guerra pels elamites en el segle XII aC, i és per això que l’estela va aparèixer en Elam.
Codi d'Hammurabi, detall relleu
L’estela està tallada en basalt i després polida, amb una altura de 2,25 metres, posseeix la forma d’un con irregular. En la seua part superior un baix-relleu representa a Hammurabi amb actitud d’oració davant del déu Shamash, déu del sol i la justícia, assegut sobre un trono diví. La resta de l’estela es troba pràcticament coberta pel text. Hi venen enumerades 182 lleis. Com diu el mateix Hammurabi al codi, la finalitat de les lleis era protegir als bons i eliminar als malvats.
Les lleis de Hammurabi incorporen una novetat respecte a lleis anteriors, com les de Ur-Nammu de Ur: La llei del talió, són freqüents els càstig amb mutilacions i penes de mort. A més, el terribles càstigs varien segons la categoria de la víctima, no era el mateix davant la justícia un esclau o un home lliure.
L’any 1750 aC Hammurabi va morir. L’imperi que havia creat, en pocs anys, estava format per múltiples estats com ara Larsa, Eshnuna, Mari i Assíria. En quant a les províncies, tot el sud mesopotàmic estava fortament controlat amb contingents militars i obligats a pagar tributs.
EstÓtua d'Hammurabi
Les províncies s’anaven empobrint cada cop més en benefici de la capital: Babilonia.
Una forta crisi econòmica amenaçava l’imperi i el descontent dels súbdits prompte es mostraria amb insurreccions i revoltes.
 
SAMSU-ILUNA. CAIGUDA DE L’IMPERI BABILÒNIC.
Samsu-Iluna, fill de Hammurabi, va heretar tot l’imperi intacte l’any 1750 aC i va governar fins al 1712 aC. Va ser un llarg i desastrós regnat, l’Imperi es va començar a desintegrar. La penúria econòmica que assotava tot l’Imperi a causa dels pesats tributs, així com l’ànsia per la llibertat van produïr gran insurreccions dins l’Imperi.
 A partir de 1740 aC, un aventurer anomenat Rim-Sin, el mateix nom que l’últim sobirà de Larsa, va proclamar-se rei d’esta ciutat i va ocupar tot el sud de l’Imperi babilònic. Rim-Sin es va aliar amb el príncep d’Eshnuna. L’insurrecció va expandir-se veloçment per tots els dominis de Samsu-Iluna.
Samsu-Iluna va ser implacable per a aixafar la insurrecció. El príncep d’Eshnuna va ser capturat i portat dins d’una gàbia a Babilonia, on va ser estrangulat com a càstig per la traïció. La ciutat d’Ur va ser saquejada i incendiada i la mateixa sort va córrer la ciutat d’Uruk, també destruïda. Rim-Sin, el provocador de la revolta, no va ser vençut fins a 4 anys després, va ser derrotat en la ciutat de Kish.
Després d’alguns anys de calma i pau, les revoltes dins l’imperi van tornar. Esta vegada per un líder anomenat Iluma-Ilum, que deia ser descendent de l’últim rei de la ciutat d’Isín. Iluma-Ilum va aixecar en armes tot el país de Sumer, es va apoderar de Nippur, va aconseguir derrotar en dos batalles al rei de Babilonia Samsu-Iluna i va fundar una dinastia pròpia que governaria el sud de Mesopotamia, esta dinastia seria anomenada la “Dinastia del País del Mar”. En aquells mateixos moments, al nord de Babilònia, en Assíria, es rebel·lava també tot el país, liderat pel seu rei Adasi. Adasi va aconseguir l’independència d’Assíria.
Tot i les insurreccions i segregacions dins l’imperi, els bàrbars estrangers, cassites i amorrites, van aprofitar el caos regnant per organitzar atacs i saqueigs.
Al morir Samsu-Iluna, la guerra contra la nova dinastia del País del Mar creada per Iluma-Ilum seguia en peus. L’imperi de Babilonia es veia reduït pràcticament a les seues fronteres originals: les del país d’Acad. L’imperi creat per Hammurabi havia, de fet, desaparegut del mapa!
 
ABI-ESHUH
Abi-Eshuh, va succeir al tron a Samsu-Iluna. Va regnar entre l’any 1711 i 1684 aC. Tot i que va aconseguir repel·lir un segon atac dels cassites, poble que ja havia amenaçat el regne durant el regnat anterior, va ser incapaç de derrotar a Iluma-Ilum. Tampoc va poder impedir que els cassites implantessin una dinastia pròpia en la ciutat de Hana cap a l’any 1700 aC. Els poble dels cassites cada cop estava més ben organitzat i es mostrava més amenaçador en front a Babilònia.
 
AMMI-DITANA
Ammi-Ditana, va succeir a Abi-Eshuh. Va regnar entre els anys 1683 i 1647 aC.
Va reconquistar alguns territoris perduts per Samsu-Iluna. Tot i això, la crisi econòmica que ofegava als seus súbdits era extrema.
 
AMMI-SADUQA
Ammi-Saduqa va succeir a Ammi-Ditana. Va regnar entre els anys 1646 i 1626 aC.
Va mantenir el territori del seu predecessor i es va preocupar pel benestar dels seus súbdits. Va promulgar un edicte en el que ens informa sobre les tristes condicions econòmiques dels seus súbdits i va decretar, per a tota la població, l’anul·lació de deutes, l’amnistia d’atrassos, alquilers i préstecs. Inclòs va suprimir alguns impostos i va amenaçar amb la pena de mort als usurers que perseguien als seus deutors.
 
SAMSU-DITANA. FI DE LA DINASTIA AMORRITA DE BABILONIA
Samsu-Ditana va ser l’últim rei de la dinastia amorrita de Babilònia. Va succeir al seu predecessor, Ammi-Saduqa, i va governar entre els anys 1625 i 1595 aC.
En aquells moments, al nord de Babilònia naixia un nou imperi. Era el poble dels hitites, que des de Anatolia anaven conquistant territoris en direcció sud. Els hitites van apoderar-se d’Assíria, i liderats pel seu rei, Mursil I, van atravessar l’Eufrates i seguint el curs del riu es van presentar davant les portes de Babilònia. L’any 1595 aC, els hitites van prendre la ciutat de Babilònia i la van saquejar. Samsu-Ditana va perdre la corona i la vida. Tot i la caiguda de la dinastia amorrita amb Samsu-Ditana, els hitites van haver de marxar. Mursil es va vore obligat a retirar-se a causa de revoltes internes en Anatolia.
Després de 300 anys d’existència, des de l’any 1894 fins al 1595 aC, la dinastia amorrita de Babilònia es va extingir.
 
ELS CASSITES
Seguidament, el poble que va aprofitar la situació en Babilonia van ser els cassites, antics enemics de Babilonia que havien consolidat un regne propi en la ciutat de Hana.
El rei cassita Agum II va apoderar-se de Babilònia i va ser el primer rei de la dinastia cassita de Babilonia. Del període cassita tenim poca informació i ha sigut poc estudiat, tot i això, va ser un període pròsper. Va ser una època d’estabilitat, de prosperitat, de poder militar, diplomàtic i comercial, i d’innovacions i progressos en molts camps. Els cassites van restablir l’ordre i la pau en un país que ho necessitava i van adoptar immediatament la civilització sumerio-acadia.
El segle que va entre l’any 1600 i 1500 aC és el segle més fosc de tota la història mesopotàmica a causa de falta d’informació. No hi ha cap indici per pensar en una època de crisi.
L’any 1460 aC, Ulamburiash, rei cassita de Babilonia, va aconseguir finalment recuperar el país de Sumer per incorporar-lo a Babilonia. Va aprofitar que la dinastia del país del mar regnant en Sumer estava en guerra amb Elam per a atacar en el moment de debilitat. A partir de llavors s’aconseguiria la fusió real entre Sumer i Acad en una vertadera única nació, anomenada ja per sempre Babilonia.
Cap a l’any 1400 aC, Mesopotamia es mostrava dividida entre 2 estats rivals, Assíria al nord i Babilonia al sud.
L’època cassita, tot i ser escassa en informació sobre esdeveniments bèl·lics o polítics, va ser una de les èpoques més pròsperes de Babilònia pel que fa a la literatura i la ciència.
Jesús Sales Carda.