::
Inici >
L'ANTIC MEDITERRANI ORIENTAL
L'ANTIC MEDITERRANI ORIENTAL
LA TERRA DE CANAAN
La terra de Canaan és la zona on en l’actualitat hi ha els països de Síria, Líban, Israel i Jordània. En l’antiguitat este territori formava part de l’anomenada Mitja Lluna Fèrtil. Territori on va aparèixer, possiblement, per primera vegada la civilització.
Amb l’aparició de l’agricultura, els agricultors van començar a agrupar-se i a construir cases en llocs fàcils de defensar, per així protegir-se dels nòmades. Així van aparèixer les primeres ciutats.
LES PRIMERES CIUTATS. JERICÓ
Possiblement la primera ciutat de la història va ser Jericó en Canaan. Jericó estava situada a la vall del riu Jordà, a uns 80 Km de la costa i a uns 10 Km al nord del Mar Mort. La ciutat es va construir sobre un mont d’escassa altura, sent així més fàcil de defensar. Els estrats més antic d’ocupació humana es remunten cap al 7800 aC. Cap al 7000 aC, la ciutat ja estava rodejada de fortes muralles de pedra i tenia almenys una torre de 10 metres d’altura. La ciutat podia haver albergat unes 2000 persones en aquells moments.
Canaan, estava a la avantguarda del Neolític i possiblement en Jericó es va inventar l’alfarareria. Cap al 5000 aC, Jericó era ja una ciutat molt desenvolupada, formada per cases individuals amb varies habitacions i amb pisos de guix, a més de terra premsada.
Sobre la costa mediterrània, a uns 270 Km al nord de Jericó, es va fundar la ciutat de Biblos cap al 4500 aC. No és una ciutat tant vella com Jericó, però va haver èpoques en la història en que Jericó va estar deshabitada. Això no va passar en Biblos, i alguns historiadors sospiten que esta és la més antiga ciutat permanentment habitada en tot el món. En l’actualitat existeix allí una petita ciutat del Líban modern anomenada Yabayl.
HISTÒRIA ANTERIOR A ABRAHAM
El període Calcolític, paraula que prové de les paraules gregues “coure” i “pedra” possiblement va començar en la península del Sinaí, cap al 4500 aC. Cap al 4000 aC, l’ús del coure va arribar a Canaan. Cap al 3100 aC, els homes van aprendre a mesclar coure amb estany per poder produir el bronze. Quasi immediatament Canaan va entrar en l’època del bronze.
Les armes de bronze van fer les guerres molt més dures i les ciutats de Canaan es van rodejar amb muralles molt més poderoses. Cap al 3000 aC, invasors d’Aràbia, el poble dels fenicis, van començar a colonitzar les costes de Canaan.
Cap a l’any 2500 aC Canaan era dividida entre moltes ciutats-estat.
Durant l’Antic Regne d’Egipte, cap al 2600 aC, Canaan va començar a entrar dins l’influència egípcia. Moltes ciutats de Canaan es van vore obligades a pagar tribut a Egipte i el comerç es va intensificar molt, sobretot el comerç de fusta de cedre amb Biblos, ja que esta ciutat tenia port al mar i era molt a prop dels boscos. Cal recordar les campanyes egípcies del general Uni durant el regnat de Pepi I, cap al 2300 aC.
També es creu que l’imperi acadi creat per Sargon cap al 2400 aC, va arribar fins al Mediterrani, dominant alguna zona cananea.
En algun moment abans de l’any 2000 aC, un altre cop des d’Aràbia van arribar nous invasors semites, eren els amorrites. Els amorrites van envair tota la Mitja lluna Fèrtil i van acabar amb la cultura sumèria. Els amorrites també es van apoderar de tot Canaan. Quan els primers llibres de la Bíblia parlen dels habitants de la terra de Canaan, es refereixen als amorrites. Els amorrites eren semites, i la llengua que parlaven era una forma primitiva de la llengua hebrea.
L’ÈPOCA D’ABRAHAM
El poble que va dominar Canaan 8 segles després de la invasió amorrita van conservar llegendes sobre els seus avantpassats que van entrar en Canaan cap al 2000 aC.
L’avantpassat comú era Abraham, nascut en la ciutat sumeria d’Ur i que havia atravessat tota la Mitja lluna Fèrtil fins a arribar a Canaan, terra que li havia promès Déu per a assentar el Poble del qual Abraham seria el patriarca. Les ciutats més importants de Canaan en esta època van ser: Siquem, Betel, Salem, Hebron i Beersheba. La ciutat de Salem, poc important en esta època, en un futur canviaria el nom pel de Jerusalem i es convertiria en la ciutat més important de tot Canaan.
Cap a l’any 1900 aC, una nova invasió de pobles, provinents de l’est van atacar i saquejar Canaan. Moltes ciutats van ser destruïdes. Abraham, segons la Bíblia, va aconseguir rescatar al seu nebot Lot, que havia sigut capturat pels invasors. Sodoma i Gomorra, les ciutats més importants de la zona, al sud del Mar Mort, van ser destruïdes durant esta època.
Els desastres que va sofrir Canaan, van debilitar el territori, fent-lo fàcil de conquistar, cap al 1850 aC, pel rei del regne Mitjà d’Egipte, Sesostris III, el qual va arribar, durant les seues campanyes, tant al nord com Siquem.
ELS HIKSES.
Cap a l’any 1800 aC, tribus bàrbares d’Àsia central van domesticar el cavall i van aprendre a usar este animal per dur carros de guerra. Entre els pobles que usaven carros amb cavalls hi havia els hurrites, que van entrar a sang i foc sobre Canaan. Molts governants amorrites de Canaan van fugir davant dels invasors en direcció a Egipte. Egipte va sofrir una greu invasió de pobles asiàtics cap al 1680 aC. El Regne Mitjà d’Egipte va caure. Els invasors asiàtics van ser anomenats pels egipcis: els hikses. En el temps, els hikses van dominar un “imperi” que s’estenia des de Canaan fins al delta del Nil.
Un net d’Abraham, Jacob, va tenir 12 fills, segons la Bíblia, un dels fills anomenat Josep va arribar a ser primer ministre del rei d’Egipte. Després, Josep va portar a Egipte a la resta de la seua família i allí es van multiplicar. L’arribada dels hebreus a Egipte es podria ubicar en este context.
DISPUTA ENTRE EGIPTE I MITANNI
Els invasors hurrites, finalment es van assentar i van crear, entre Síria i el nord de Mesopotamia el Regne de Mitanni. Altres invasors coneixedors de la domesticació del cavall, es van assentar en Anatolia i van crear el Regne dels hitites.
Cap a l’any 1550 aC, apareixia el Regne Nou d’Egipte, els egipcis van expulsar als invasors asiàtics fins a Canaan, l’unió de Canaan es va desintegrar i un altre cop el territori es va dividir entre múltiples ciutats-estat. La tradició situa en este moment, quan els hebreus són esclavitzats en Egipte. Es podria considerar que els hikses eren hebreus i ara havien sigut derrotats.
Canaan va ser envaït, des del nord per Mitanni i des del sud per Egipte. Mitannis i egipcis van entrar en guerra pel control de Síria.
Tutmosis III, va ser un brillant faraó-general. Cap a l’any 1450 aC, va derrotar una gran coalició de ciutats cananees liderades per Kadesh, situada a uns 500 Km al nord de Jerusalem. La coalició cananea rebia suport de Mitanni. Era potser, l’última resta del poder hikse. Per a arribar a Kadesh, Tutmosis III tenia que prendre primer la placa de Megido. En Megido va derrotar un exèrcit cananeu i va assetjar la ciutat fins que va capitular 7 mesos després. Uns anys després, Tutmosis III va arribar a Kadesh i la va destruir. Després va creuar l’Eufrates i va saquejar Mitanni com a punició. L’Imperi egipci va arribar així fins a l’Eufrates.
ELS HEBREUS A L’EST DEL MAR MORT
El faraó Akhenaton va promoure una revolució religiosa cap al monoteisme, cap al 1370 aC, este rei es va despreocupar pels afers externs i l’Imperi egipci es va debilitar molt. Durant esta època, les guarnicions egípcies de les ciutats-estat cananees van haver de defensar la regió dels atacs provinents de les zones desèrtiques orientals, els informes que arribaven a Akhetaton parlaven de les activitats dels “apiru”, que potser fos la paraula de la que prové “hebreu” en el nostre idioma. Estes tribus hebrees eren del mateix origen que els amorrites. Estos hebreus van crear regnes propis immediatament a l’est del Mar mort, eren els regnes de: Amon, Moab i Edom.
DISPUTA ENTRE EGIPCIS I HITITES
Cap al 1350 aC, mentre Egipte encara estava immers en el caos produït pel fervor reformista d’Akhenaton, des d’Anatolia, els hitites van aixafar el Regne de Mitanni i van estendre el seu imperi fins al nord de Canaan.
Cap a l’any 1285 aC, un faraó fort i enèrgic, Ramsés II va considerar el moment de reconquistar Canaan enfrontant-se contra els hitites. Ramsés II es va aproximar fins a la ciutat de Kadesh despreocupadament, ja que els seus serveis d’intel·ligència li havien fet creure que els hitites estaven molt lluny encara. Però no era així. Havien preparat una emboscada i la avantguarda de l’exèrcit egipci, al front de la qual anava el propi Ramsés II, es va vore sobtadament atacada. Ramsés II va contemplar com les seues tropes eren destrossades, i ell mateix va estar en perill de ser mort o capturat. La salvació va venir de que els hitites no van poder resistir la temptació de saquejar el campament egipci. Això els va endarrerir lo suficient per permetre l’arribada de reforços egipcis. Ramsés II, posteriorment, en les inscripcions va narrar que la batalla de Kadesh havia sigut una gran victòria egípcia. Realment va ser un empat.
La guerra entre egipcis i hitites va continuar, indecisa, fins que l’any 1283 aC, egipcis i hitites van firmar un tractat de pau en el qual es dividien Canaan en dos meitats iguals.
LA CONQUESTA ISRAELITA
Durant els últims anys del regnat de Ramsés II, noves tribus hebrees van arribar a les costes del Jordà. Segons la tradició, provenien d’Egipte, on havien sigut esclavitzats. Havien sigut guiats pel seu líder Moisès pel Sinaí en direcció a Canaan. Estos fets són suposats, ja que les narracions bíbliques sovint són difícils de datar o situar en el seu context històric. Moltes d’estes tribus hebrees van formar una coalició per a portar una acció militar conjunta contra Canaan. Van expressar esta coalició a la manera tribal, identificant-se com a descendents dels 12 fills de Jacob, anomenat també Israel. Els descendents de Jacob o Israel s’anomenaven israelites.
Els israelites, o hebreus acabats d’arribar, van reconèixer el seu parentesc amb els hebreus d’Edom, Amon i Moab. Edom s’identificava amb Esaú, germà d’Israel, tots dos nets d’Abraham. I es creia que Amon i Moab descendien de Lot, nebot d’Abraham..
Ara relatarem de manera resumida com es va donar la conquesta israelita de Canaan segons la Bíblia:
Potser cap a l’any 1240 aC, els israelites, baix la conducció del seu líder Josué, successor de Moisès, van creuar el Jordà. Van atacar les ciutats d’Hesbon i Jericó i van avançar fins al cor de Canaan.
Posteriorment, els israelites van fracassar en la presa de les ciutats de Hai i Betel, a uns 20 i 23 Km al nord-oest de Jericó. Finalment, van ocupar estes ciutats per mitjà d’una estratagema. Van fingir que l’exèrcit fugia, i mentre els cananeus perseguien als simulats atacants, el gros de l’exèrcit israelita ocupava les ciutats. A 8 Km al sud d’Hai, la ciutat de Gabaon, conscient de no poder vèncer als israelites, es van rendir a canvi de pagar-lis tribut.
Les ciutats cananees del sud coaligades i dirigides per Jerusalem i Hebron van atacar i obligar a la ciutat de Gabaon a tornar a les files cananees. Josué, el líder israelita, va córrer amb el seu exèrcit a rescatar Gabaon i en una gran batalla va vèncer la coalició cananea. Durant esta gran batalla decisiva, segons la Bíblia, el sol i la lluna es van detenir per a que el dia s’allargués i els israelites poguessin destruir completament l’enemic. Josué, després, va realitzar ràpides campanyes contra el nord i el sud durant les quals tot Canaan va quedar en poder dels israelites.
Tot i la versió bíblica, segons els egipcis, el rei Merneptà, l’any 1232 aC va atacar i destruir completament al poble d’Israel. Si bé és una exageració, podríem pensar en una simple derrota israelita.
ELS FILISTEUS
Cap a l’any 1200 aC van entrar en escena uns invasors pirates anomenats pels egipcis Els Pobles del Mar. Estos pirates, formats per pobles de diferents procedències però molts d’ells d’origen grec, van atacar Egipte. Merneptà, que acabava de triomfar en Canaan contra els israelites, va haver de retirar-se de Canaan per defensar Egipte dels invasors. Egipte es va salvar, però l’esforç va impossibilitar tot intent ulterior de reafirmar la supremacia egípcia en Canaan. Els israelites tornaven a ser lliures per seguir les seues conquestes.
Un grup de Pobles del mar, anomenat “peleset” o filisteus van aconseguir establir-se a la costa, immediatament al nord del Sinaí. La regió ocupada pels filisteus es va conèixer com Palestina.
Els israelites van quedar limitats al centre de Canaan. Al nord, limitaven amb els fenicis i al sud amb els filisteus.
L’INVENCIÓ DE L’ALFABET
ANATOLIA I NORD DE MESOPOTAMIA, HITITES I MITANNI.
EL NEOLÍTIC
El sud d’Anatòlia, o Àsia Menor formava part de la zona coneguda com La Mitja Lluna Fèrtil junt amb Canaan i Mesopotamia. Este territori és on va aparèixer, possiblement per primera vegada, l’agricultura i la civilització. Entre els primers poblats del món, com ara Jarmo en Mesopotamia o Jericó en Canaan, també hi ha que recordar el cas de Çatal Huyuk al sud d’Anatòlia.
Çatal Huyuk és un poblat datable entre el 7000 i el 5400 aC, un dels primers pobles del món. Era una ciutat caracteritzada per tenir totes les seues cases unides entre si, l’accés a les cases es feia des de el sostre. Són també destacables els altars trobats amb banyes i els murs decorats amb frescos i caps de bous.
L’edat del bronze va arribar a l’Anatòlia del sud cap al 3500 aC. Van començar a aparèixer grans ciutats amb muralles com ara la segona fase de la ciutat de Troia a l’oest de la península. Era la mateixa època en que al sud de Mesopotamia la ciutat d’Uruk prenia gran importància i estava a punt d’inventar l’escriptura. Egipte en aquells moments encara no s’havia unit en un únic estat.
ELS INDOEUROPEUS I ELS ASSIRIS EN ANATOLIA.
Entre els anys 2300 i 2000 aC, durant l’època de l’imperi acadi, dels guti i de la III dinastia d’Ur, es van succeir una sèrie de migracions de pobles molt decisives per a la història del Món Antic: eren els indoeuropeus! Però d’on venien? Possiblement, em de situar-nos a les estepes del sud de Rússia, des d’on este poble de pastors nòmades i guerrers van començar a emigrar cap a Europa, Àsia Menor, Iran i la vall de l’Indus.
Els indoeuropeus parlaven un suposat idioma que donaria origen a tots els idiomes actuals d’Europa, menys el basc i l’ugro-finès; a més de tants altres idiomes en Àsia. Eren un poble nòmada i pastor, possiblement el primer poble en domesticar el cavall i utilitzar este animal per dur carros. Van ser un poble guerrer i devastador.
Els indoeuropeus també es van establir en Àsia Menor, on van trobar una cultura molt més antiga i avançada que la seua. Aquí van prosperar creant petits regnes. Estos petits regnes eren anomenats pels seus veïns el país del Hatti, natros els coneixem per la versió bíblica del poble dels hitites.
Entre el 1800 i el 1700 aC, un altre poble indoeuropeu, els hurrites, s’establien al nord de Síria i Alta Mesopotamia.
Al mateix temps que els indoeuropeus, altres pobles nòmades també organitzaven grans migracions, com ara els cassites, que des de els monts Zagres es van establir en Mesopotamia cap al 1700 aC, hostigant l’imperi babilònic.
Entre el 2000 i el 1800 aC els anatolis entren en la història gràcies als escrits dels assiris, poble al sud-est d’Anatolia i al nord de Mesopotamia. Assíria en esta època havia progressat i construït un primer imperi baix el regnat del seu rei Shamshi-Adad, que va regnar entre els anys 1813 i 1781 aC. Els comerciants assiris van establir colònies de comerciants al sud d’Anatòlia. El gran negoci dels assiris era comprar coure als anatolis i vendre’ls estany. L’imperi babilònic creat per Hammurabi cap al 1750 aC va incorporar Assíria entre els seus estats vassalls; tot i això, els pobles hitites van seguir lliures i prosperant.
EL PRIMER IMPERI HITITA
En la mateixa època que prosperava l’Imperi babilònic i Assíria era incorporada a este imperi, cap a l’any 1750 aC, el poble indoeuropeu dels hitites es feia en el poder de tota Anatolia estenent la seua hegemonia en detriment de l’element autòcton. Cap al 1750 aC van crear un primer regne fort organitzat a la part central d’Anatolia.
LABARNAS I
En l’època del rei hitita Labarnas I, que va governar entre els anys 1680 i 1650, es va fundar l’Antic Imperi Hitita. Tot i que el regne encara es limitava a la regió central d’Anatolia, el rei seria recordat com un gran governant i els seus successors prendrien el seu nom com a títol, els Labarnas.
HATTUSILI I
Hattusili I, hereu de Labarnas, va convertir el petit regne en un autèntic imperi amb una sèrie de conquestes, durant les quals va unir tots els pobles d’Anatolia, independents fins llavors, i va dominar als seus veïns més pròxims, especialment els del nord de Síria i Arzawa. Va traslladar la capital a Hattusa.
MURSIL I
L’any 1620 aC, Mursil I va heretar un considerable imperi, però no es va conformar i va prosseguir la política expansionista del seu pare adoptiu. Mursil I va protagonitzar una sèrie de guerres en Síria i es va apoderar d’Alepo, va derrotar també als seus perillosos veïns, els hurrites.
Mursil I, l’any 1595 va organitzar una expedició contra Mesopotamia, va saquejar la ciutat d’Ur i després va atacar la ciutat de Babilònia, l’últim rei de la dinastia amorrita de Babilònia va perdre la corona. Mursil I va saquejar Babilònia però no va poder aprofitar la victòria, ja que va haver de tornar ràpidament a la seua capital a causa d’un motí. El buit de poder en Babilònia va ser aprofitat pels cassites, que es van fer en el poder del regne creant una dinastia pròpia.
Mursil I va haver de fer front a una conspiració i va morir assassinat l’any 1590 aC. A partir de la mort d’este rei, l’imperi es va començar a fragmentar a causa de terribles guerres civils i revoltes internes. Les lluites intestines per la successió van impedir fer front als atacs que sofria el territori tant pel nord com per l’est, i a contenir les províncies que s’anaven sublevant successivament i erigint-se en regnes independents.
Mentre l’imperi hitita es descomponia lentament, cap al 1550 aC, en Egipte eren expulsats els hikses i apareixia el Regne Nou d’Egipte o l’època imperial egípcia. En Assíria regnaven els successors d’Adasi, el príncep que havia alliberat el país de l’imperi babilònic.
Però l’amenaça més greu venia de l’est del país hitita, del nord de Mesopotamia, on els hurrites cada cop eren més forts!
L’ IMPERI DE MITANNI
Durant el regnat del rei hitita Mursil I, cap al 1600 aC, tots els principats hurrites de l’Alta Mesopotamia i de la Síria del nord es van anar fusionant progressivament per constituir un únic gran regne, el regne de Mitanni. El centre de Mitanni se situarà en Hanigalbat, la capital serà Washshukanni, entre el Tigris i l’Eufrates. A partir d’ara els hitites i els mitanni s’enfrontaran entre ells.
PARATTARNA
El primer rei de Mitanni va ser Parattarna que va regnar entre els anys 1530 i 1500 aC. L’imperi Mitanni va incorporar en els anys successius tot el nord de Síria, Assíria i el Kurdistan.
SAUSTATAR
El successor de Parattarna, el rei Saustatar, va haver de fer front una rebel·lió d’Assíria que va sufocar durament cap al 1500 aC.
Contemporàniament a estos fets, els faraons d’Egipte organitzaven campanyes de saqueig i conquesta per la terra de Canaan, aventura que havien començat des de l’expulsió dels hikses d’Egipte per Amosis. El més gran conquistador de tots els faraons, Tutmosis III emprendrà la conquesta definitiva de Palestina i Síria, lluitant contra l’imperi Mitanni de Saustatar. Les grans batalles es van donar entorn de Megido i Kadesh. Tutmosis III va aconseguir tot Canaan per al seu imperi i després va creuar l’Eufrates per derrotar als Mitanni i obligar-los a pagar tribut com a vassalls d’Egipte. Tot i això, a la mort de Tutmosis III, els seus enemics conservaran una gran part de Síria del nord i fomentaran rebel·lions en els territoris sotmesos per Egipte.
ARATARNA I SHUTTARNA II
Durant el regnat dels reis de Mitanni Aratarna i Shuttarna II, cap al 1400 aC, la a pau amb Egipte va ser possible degut a la por del ressorgiment hitita que amenaçava Mitanni. Els reis mitannis desitjaran tenir Egipte com a aliat en cas de necessitar ajuda per invasió. Els faraons es casaran amb princeses mitannis per segellar aliances. Els egipcis van renunciar a Síria i els mitanni van deixar que Egipte es mantingués la Palestina.
TUSHRATTA
Shuttarna II va ser succeït per Tushratta. Durant el seu regnat, el nou regne hitita ressorgit era liderat pel gran rei conquistador Suppiluliumas. Els hitites van conquistar Síria i Alepo i ja avançaven cap al cor del regne de Mitanni. Shuttarna II va enviar missatges d’ajuda al seu gran aliat, l’Egipte. Però, en aquells moments Egipte sofria una crisi religiosa, el rei Akhenaton havia protagonitzat una revolució religiosa monoteista. Akhenaton, més preocupat pels afers religiosos que pels assumptes de govern, no va contestar mai a les crides d’ajuda que li venien des del Pròxim orient.
MATTIWAZA I SUTTARNA III
Cap al 1350 aC Tushratta va ser assassinat per un dels seus fills. Va pujar al tron l’hereu legítim, Mattiwaza, però contra ell es va proclamar un altre rei: Shuttarna III. Mattiwaza va fugir del país en busca d’ajuda externa, va aconseguir l’aliança dels hitites i va reconquerir la meitat del regne. Mentrestant Shuttarna III, l’usurpador, no va poder aconseguir frenar els invasors assiris que s’apoderaven del que li quedava de regne. Ara el país estava dividit en 2, i qui controlava la situació en cada part eren estrangers: els hitites del rei Suppiluliumas i els assiris del rei Ashur-Ubalit.
A la mort de Suppiluliumas, els assiris prendran el control de tot Mitanni, l’imperi assiri, així, va arribar fins a l’Eufrates. Mitanni desapareixia per a sempre...
Però en Anatolia i nord de Canaan la nova gran potència tornaven a ser els hitites
EL NOU IMPERI HITITA
TUDHALIYAS
Cap al 1450 aC, Tudhaliyas havia fundat una nova dinastia en Hattusa, renaixia l’imperi hitita que ja començava a expandir-se cap al nord de Síria.
SUPPILULIUMAS
Cap al 1380 aC pujava al tron de Hattusa un rei jove i enèrgic, Suppiluliumas. Primer de tot, el nou rei es va dedicar a conquistar els seus veïns d’Anatolia i castigar els bàrbars que poblaven les muntanyes del Ponto. Unificat el país i assegurades les seues fronteres, Suppiluliumas va decidir llavors conquerir un imperi per al seu regne. Va atacar el nord de Síria, on va haver de fer front a una gran coalició de prínceps sirians com ara Alepo i Damasc aliats amb el rei de Mitanni Tushratta. Suppiluliumas no va aconseguir vèncer els sirians i va decidir cap al 1360 d’atacar el cor de Mitanni. Va saquejar la capital de Mitanni i després va tornar a Síria on va aconseguir apoderar-se’n de tot el nord. A la mort de Tushratta, Mitanni es va desintegrar degut a les guerres civils i a la posterior invasió dels assiris.
Després d’haver conquistat el nord de Síria i d’haver neutralitzat el poder de Mitanni, Suppiluliumas es va dirigir cap a Palestina. Les agressions hitites van convulsionar tot el territori, i a Egipte arribaven moltes cartes demanant ajuda al faraó. Suppiluliumas va reconquistar Kadesh i es va apoderar de Carquemish. Egipte no va reaccionar de moment, degut a la crisi religiosa protagonitzada per Akhenaton i la crisi de successió al tron després de la mort d’este. Suppiluliumas va arribar a tenir tant de prestigi que la viuda de Tutankhamon li va escriure per a demanar-li un fill en matrimoni. L’ocasió que un fill del rei hitita fos el rei d’Egipte podia donar com a resultat l’incorporació d’Egipte a l’imperi hitita! El fill de Suppiluliumas i pretendent al tron d’Egipte va partir cap al seu nou país, però el desgraciat va ser assassinat pel camí.
ARNUWANDAS
L’any 1336, Suppiluliumas va morir, va ser succeït pel seu fill Arnuwandas el qual ma morir per la pesta poc després de pujar al tron.
MURSIL II
El germà de Arnuwandas, l’altre fill de Suppiluliumas va pujar al tron l’any 1335 aC. Durant tot el seu regnat, fins a l’any 1310 aC, el rei es va dedicar a sotmetre i sufocar totes les rebel·lions estallades en Anatolia després de la mort del seu pare. També va haver de contenir l’avanç assiri sobre l’Eufrates. Mentrestant, Egipte tornava a recuperar-se de les crisis anteriors i nous faraons forts es preparaven per anar a defensar els interessos de l’Imperi egipci en Canaan.
Cap al 1330 aC la rivalitat entre hitites i egipcis en Síria i Palestina es va agreujar amb moltíssims conflictes armats.
En la mateixa època, en Mesopotamia, la Babilònia dels cassites s’hauria d’enfrontar a l’avenç dels assiris i dels elamites, poble que renaixia després de molts segles.
MUWATALIS
Muwatalis va succeir al tron a Mursil II i va governar entre els anys 1309 i 1287 aC. El rei egipci contemporani a Muwatalis va ser el famós Ramsés II. Ramsés II va travessar Palestina amb l’intenció de resoldre la frontera del seu imperi amb els hitites. El gran enfrontament es va donar en Kadesh l’any 1300 aC. En esta batalla els dos imperis van donar tot el que van poder d’ells mateixos, tot i això, no va sortir ningú vencedor... o potser van perdre els dos? La realitat és que els dos imperis es van debilitar molt des de llavors.
HATTUSILI II
Al morir Muwatalis, va pujar al tron Hattusili II, que va governar entre els anys 1286 i 1265 aC.
Després de la gran batalla de Kadesh, Ramsés II sempre va afirmar que els egipcis havien vençut la batalla, però en realitat no van poder aconseguir conquistar el territori de Síria que tant ambicionaven. Tot el contrari! l’any 1284 aC, Ramsés II va demanar firmar un tractat de pau amb Hattusili II. Era necessària la pau ja que les guerres estaven esgotant considerablement tant als egipcis com als hitites. Esta pau no tornarà a ser violada ja mai més.
SUPPILULIUMAS II, ÚLTIM REI HITITA.
Entre els anys 1300 i 1000 aC grans moviments de pobles van fer trontollar el món civilitzat. Egipte va aconseguir sobreviure i expulsar els invasors, però l’imperi hitita no va tenir la mateixa sort.
Estos nous pobles són més ben coneguts pel nom que li van donar els egipcis: Els Pobles del Mar. Les invasions dels grecs als Balcans van fer expulsar els aqueus, els quals van fugir del seu país i es van dedicar a la pirateria. Esta és l’època en que hi ha que situar la guerra de Troia. El moment en que els aqueus van assaltar Anatolia. No tots els pobles tenien un mateix origen, si no que s’empenyien els uns als altres. Anatolia va ser atacada pel poble dels frigis i dels mushki, els quals es van aliar amb els ferotges gasga, poble bàrbar ja situat en la regió, per a atacar i destruir l’imperi hitita. Hattusa, la capital dels hitites i moltes altres ciutats van caure víctimes de les flames. Els arxius hitites acaben bruscament amb el regnat de Suppiluliumas II, el qual va ser l’últim rei hitita.
L’imperi hitita no ressorgiria mai més. A més, tot el Pròxim Orient es vorà immers en una gran època de desordres, caos i saqueigs que durarà fins al 900 aC més o menys.
HATTUSA, LA CAPITAL I EL POBLE HITITA
Des del segle XVI aC, la capital dels hitites va ser Hattusa, situada al cor del seu país. Hattusa és l’actual Bogazköy. Era una ciutat de muntanya amb unes immenses muralles fetes amb monòlits. La residència reial estava erigida sobre una cresta rocosa i aïllada de la resta de la ciutat per fortes muralles amb torres. La ciutat també tenia molts temples que albergaven les estàtues dels seus deus. El déu de la Tormenta del Cel era el déu més poderós del panteó hitita. Els hitites van redactar els seus textos amb l’escriptura cuneïforme i van utilitzar diferents idiomes: l’hitita i diferents dialectes, l’hurrita i l’acadi.
Es creu que els hitites van perfeccionar tècniques per a l’obtenció de ferro. Tot i que el material encara no es va fer molt comú. El secret de la producció del ferro es va guardar com un secret d’estat.
ELS NEOHITITES
Posteriorment a la caiguda de l’imperi hitita. Anatolia es va desintegrar en una sèrie de regnes independents entre ells. Se’ls anomena regnes neohitites. Els neohitites van usar com a forma d’escriptura, sobretot, l’anomenada escriptura hitita-jeroglífic. Els reis neohitites sofriran diferents invasions, primer les invasions del poble arameu i després els atacs de l’imperi Assiri.
Després de l’època fosca iniciada per les invasions dels pobles del mar, quan el Pròxim Orient es recobrarà, el nou poder predominant serà l’imperi Assiri. Els assiris hauran après la fabricació de ferro i els seus exèrcits seran els més ben equipats i poderosos.