::
Inici >
HISTÒRIES D'ULLDECONAHISTÒRIES D'ULLDECONA
LA VENJANÇA DE LA VIUDA, Ulldecona 1645 (Catalunya Sud)
(Al final de la pàgina hi ha les notes)
Història basada en un document situat a la capsa número 1de l’arxiu històric municipal d’Ulldecona. És un procés judicial datat l’any 1645. És el procés judicial més antic conservat en Ulldecona. El document està escrit en català, en el dialecte faldut. És un document de gran valor, entre altres coses, per conèixer com es parlava en Ulldecona fa més de 350 anys.
El dimecres 26 de juliol, dia dedicat a Santa Anna mare de la Verge Maria, de l’any 1645, en la vila d’Ulldecona va haver una discussió entre veïns del poble que quasi va acabar amb un possible homicidi. Els fets van ser escrits en els autos criminals que es van dur a terme en Ulldecona després de ser denunciats els actes violents. La víctima i denunciant va ser la senyora Margalida, viuda de Pere Pegueroles, natural d’Ulldecona, contra la senyora Candia Palacios, viuda de Joan Domenech, natural de la Sènia però resident en Ulldecona, i el seu fillastre Pere Domenech. Durant el relat, la viuda de Pere Pegueroles és esmentada com a viuda Pegueroles i la viuda de Joan Domenech com a viuda Domenega. El procés el van seguir els pahers (1) Grabiel Alfara, Cosme Montros i Joan Querol. I el veguer (2), la màxima autoritat judicial, va ser Jaume Ribera.
La història podria ser reconstruïda així: (3)
Un dia, la viuda Pegueroles va demanar en prèstit a la viuda Domenega la clau de la casa de la ribera (4) però la viuda Domenega no li va voler deixar. Un temps després, el fill menut de la viuda Domenega es va posar greument dolent de forma misteriosa. La mare va començar a creure que la viuda Pegueroles havia fet mal, d’alguna manera, al seu fill, sentint-se ofesa perquè no li havia prestat la clau. Creient que havia sigut víctima d’una venjança, va pensar en venjar-se pel mal del seu fill.
Llavors, el dia 26 de juliol, entre les tres i les cinc de la vesprada, la viuda Domenega, planificant la forma de fer anar a casa seua a la viuda Pegueroles, va cridar a una xiqueta d’onze anys, anomenada Madalena Vericat i li va dir així:
- Ves-me a casa de na Pegueroles i digues-li que t’he dit jo que s’aplegue fins ací a casa meua per a tornar a un home de la Sènia lo seu peu (5) (6).
La xiqueta així ho va fer, va anar a buscar a la viuda Pegueroles i la va acompanyar fins a la casa de la viuda Domenega, casa situada prop del portal de la mar (7), i allí la va deixar i se’n va anar. La viuda Pegueroles va entrar a la casa i només va passar per la porta es va trobar a la viuda Domenega i a la viuda de Vicent Marques, i les va saludar:
- Alabat sia lo Sant Sagrament!
L’ama va demanar a la viuda Pegueroles de pujar al pis de dalt de casa seua amb ella, van pujar les escales i la va conduir fins a una cambra, i estant a dins les dos la viuda Domenega va tancar la porta i li va dir:
- Tu m’has fet mal al xic, mira que tinc dos germans en campanya (8) que et mataran a tu y a tos fills y als vostres machos (9) sino cures a mon fill!
En aquell precís moment, va trucar a la porta de l’habitació el fillastre de la viuda Domenega, anomenat Pere Domenech. La madrastra li va obrir la porta i ell va entrar armat amb un pedrenyal (10) en la mà i es va dirigir amenaçador contra la viuda Pegueroles:
- T’he de matar!
I, de sobte, tant la viuda Domenega com el seu fillastre Pere Domench van llençar a terra a l’aterroritzada viuda Pegueroles. Estant a terra, la viuda Domenega se li va tirar a sobre i li va començar a apretar el coll amb les mans mentre cridava:
- Dóna’m un cordell que la vull ofegar aquesta mala dona bruixa!
Veient-se tant agredida, la pobra viuda Pegueroles, amb por a morir, va començar a pregar a Maria Senyora del Roser i a demanar als agressors que almenys la deixessin confessar i fessent vindre al rector. Afortunadament, la víctima va aconseguir treure el cap per la finestra i va començar a cridar demanant ajuda:
- Hem volen matar!!!
En sentir Pere Domenech els crits de la dona, i amb por a que la gent sabés el que allí estava passant, li va donar una empenta, li va obrir la porta i va deixar que se’n anés. La viuda Pegueroles va sortir de la casa cridant tota esglaiada:
- Açò no es pot sofrir! Portar-me enganyada d’esta manera y voler-me matar!
Mentre ella fugia pel carrer, Pere Domenech la insultava:
- Porgagina mala dona que tinch per matar bruxa si nom curau.... !
Després d’haver sofert tantes amenaces i agressions, la senyora Margalida, viuda de Pegueroles, va anar a denunciar als seus dos agressors, a la viuda Domenega i al seu fillastre Pere Domenech. Havent escoltat, els magistrats, les raons de la denúncia, van procedir a interrogar als testimonis.
Durant el procés, tota persona que era citada davant els pahers i el veguer, havien de jurar que dirien la veritat amb la mà.
Es va interrogar a dos homes del poble, que passaven pel carrer en el moment dels fets. Els homes en quëstió eren, el negociant Grabiel Sancho i el seu acompanyant Pere Forcadell, els quals van sentir crits quan entraven al poble pel portal de la mar i van poder verificar haver vist que la viuda Pegueroles cridava per la finestra de la casa de Domenega, tot i que no van poder entendre bé les paraules que la víctima deia des de la finestra, van poder vore com poc després fugia d’aquella casa lamentant-se que havia sigut enganyada i que la volien matar. També van comprendre exactament com Pere Domenech, des de la porta, la insultava.
Seguidament, es va demanar la presència de Madalena Vericat, la xiqueta a la qual la viuda Domenega va encarregar d’anar a buscar a la viuda Pegueroles. Madalena no va poder explicar res dels fets a part d’haver anat a buscar a la viuda Pegueroles i haver-la acompanyada fins a la casa de la viuda Domenega.
L’acusat Pere Domenech va ser arrestat i empresonat. Després va ser citat per a ser interrogat. Primerament, se li va llegir la denúncia que contra ell i la seua madrastra havia fet la viuda Pegueroles. Pere va intentar defensar-se:
- Tot lo que hi ha sobre mi en la denúncia és mentida i falsedat. Jo no he dit ningunes paraules injurioses contra la viuda Pegueroles ni li he fet res. Només li vaig dir que ixqués de casa i no avalotés.
- I per quina causa dita Pegueroles avalotava a casa teua? -Li van preguntar els funcionaris poc convençuts-
- No en sé res...
Llavors se li va preguntar si sabia la raó per la qual la seua madrastra havia discutit amb la viuda Pegueroles. Pere va afirmar el fet que la seua madrastra havia discutit amb la viuda Pegueroles i la raó era perquè creia que li havia fet mal al seu fill en venjança per no haver-li deixat la clau de la casa de la ribera.
La defensa de l’acusat va ser poc convincent, no s’havia perquè havia hagut escàndol a casa seua però si sabia perquè s’havia discutit. A més, va negar haver insultat a la víctima, tot i això, hi havia gent al carrer que van sentir els insults. Acabat l’interrogatori es va ordenar tornar a tancar a la presó a Pere Domenech fins que el procés acabés.
Finalment es va interrogar a Candia Palacios, la viuda Domenega. Se li va llegir la denúncia i es va procedir a anotar les confessions personals.
Finalment es va declarar culpable a la viuda Domenega i al seu fill.
A la Viuda Domenega es va obligar a pagar una pena de 50 lliures
NOTES:
(1) Els pahers eren durant l’època medieval en Catalunya i posteriorment només en algunes poblacions catalanes (com ara Ulldecona al segle XVII), l’equivalent a l’actual càrrec de regidor d’un ajuntament, és a dir, eren els membres del consell municipal.
(2) El veguer era el magistrat la jurisdicció del qual derivava directament del rei i que administrava justícia civil i criminal en un districte o comarca. És l’equivalent en castellà al càrrec de corregidor. L’origen de la paraula sembla significar vicari.
(3) El meu relat intenta ordenar cronològicament els fets. El text original relata els fets segons l’ordre que dóna cada testimoni.
(4) Possiblement fa referència a una casa que es trobava a prop d’un riu, del mar o alguna bassa. Podria ser que fos una casa dins la qual passava aigua corrent i on es remullaven i es netejaven els cuiros.
(5) La paraula “peu” com a objecte moble té molts significats. No s’entén bé a que es refereix.
(6) Els diàlegs estan basats en les paraules que cita la gent durant el judici. He respectat la forma dialectal i arcaica de l’època. Este text és de gran valor per a qui vulgue estudiar el català del segle XVII, més concretament, el “faldut” antic, ja que possiblement és l’únic document escrit en català en Ulldecona durant el segle XVII i possiblement l’únic en “faldut” fins a l’actualitat
(7) Ulldecona abans estava rodejada per muralles. Al poble es podia entrar per quatre portes o portals. El portal de la mar estava situat al carrer de Sant Antoni, més o menys on hi havia el cinema ara fa uns anys.
(8) Estar en campanya pot voler dir, a part d’estar al camp, estar fent el soldat. Cal recordar el context històric català en esta història, els germans de la viuda Domenega possiblement lluitaven a la Guerra dels Segadors (1640-1659).
(9) matxo, mul.
(10) Arma de foc que es disparava amb pedrenyera, és a dir pedra foguera, a manera d’escopeta curta que s’usava durant els segles XVI i XVII.