::Inici >ASSÕRIA I BABILONIA

ASSÕRIA I BABILONIA


Assiris 1
 
ELS ASSIRIS. Part I.
MESOPOTAMIA DURANT L’ANTIC IMPERI ASSIRI.
 
 
            NEOLÍTIC
            La zona nord de Mesopotamia, on en un futur naixeria l’estat assiri, va ser durant el neolític un dels llocs més avançats del món. Establiments neolítics s'han localitzat a Tell Hassuna i a Arpačiyah i altres llocs, que van ser el centre de l'anomenada cultura d'Hassuna. Datable entre el 6000 al 5300 aC.
            Assur, ciutat que donarà nom a tot el poble dels assiris, estava situada a la ribera dreta del Tigris. Fundada Durant el període Dinàstic Arcaic I en un principi baix l’influencia cultural de Sumer i Acad.
 
            DOMINI ACADI I SUMERI
            Assur va ser ocupada per Naram-Sin, rei d’Acad i després transformada per Amar-Sin en una província del regne de la III dinastia d’Ur fins al 2020 aC
            Durant el període d’Isin i Larsa, Assur es va mantenir independent i va incrementar lentament el seu poder sobre els petits principats i ciutats veïnes. La fundació de la monarquia assíria es considera que va ser obra de Sulilu cap al 1900 aC. Els assiris van establir colònies comercials que van arribar fins a Capadòcia, entre elles la mes coneguda és la de Kanesh o Kanish (moderna Kültepe) cap al 1920 aC.
 
            L’ANTIC IMPERI ASSIRI
            SHAMSHI-ADAD I.
            Shamshi-Adad I, va ser un dels primers reis d’Assur destacables. En principi, va ser un cap amorrita que va aconseguir prendre el poder de la ciutat i fundar una dinastia pròpia. Els amorrites ren nòmades immigrants que poc a poc anaven colonitzant Mesopotamia i prenent el poder, altres casos es van donar en les poderoses ciutats de Isin, Larsa i Babilònia.
            Shamshi-Adad I va regnar entre els anys 1813 i 1781 aC, va conquistar un gran territori al voltant d’Assur i va crear l’Antic imperi assiri. El seu imperi va ser tant gran com breu. Els seus successors no van aconseguir mantenir-lo intacte a causa de l’avenç babilònic.
            Contemporàniament, en el país d’Acad, la ciutat de Babilònia de Hammurabi començava a emprendre campanyes de conquesta per crear un gran imperi, naixia la potència babilònica mentre dequeien els estats de Mari, Eshnuna, Isin i Larsa.
             La dinastia de Shamshi-Adad, posteriorment, va sobreviure a diverses dominacions estrangeres.
 
            DOMINI BABILÒNIC I MITANNI.
            Finalment, l’avenç babilònic va ser imparable i cap al 1750 aC Assíria va entrar a formar part de l’imperi babilònic com a un estat vassall. A partir de llavors, els reis d’assíria apareixen considerats com a usurpadors, possiblement governadors o reis nomenats per Babilònia.
            A la mort de Hammurabi, l’imperi es va començar a desmembrar, durant el regnat dels seus successors, Babilònia només dominava el territori al voltant de la capital.
            Adasi, rei d’assíria va aconseguir alliberar el país del domini babilònic. Assíria va tornar a ser un estat independent. Temps després, emergia un nou imperi en Anatòlia, eren els hitites.
            El 1595 aC el poder emergent hitita, que ja dominava les colònies assíries, va arribar a Babilònia, i va donar un cop de mort a la dinastia d'Hammurabi; els hitites es van retirar però la ciutat va caure en mas dels cassites els quals van introduir una dinastia pròpia.
            Els hurrites es van unificar cap a la meitat del segle i van constituir el regne de Mitanni que va dominar el nord de Mesopotamia. Assur, independent quasi un segle però com a poder local, va caure a l’òrbita de Mitanni abans del 1500 aC però amb una sobirania hurrita llunyana i poc respectada fins que Saustatar, rei de Mitanni cap al 1440 aC, va saquejar Assur i va capturar les portes de plata i or del palau reial que es va emportar a Washukanni; Assur va haver de pagar regularment un tribut als reis hurrites, i això va durar fins a la caiguda de Mitanni cap el 1350 aC.
 
 
 
 
 
            ASHUR-UBALIT. EL PRIMER IMPERI ASSIRI
            Ashur-Ubalit va regnar en Assíria entre els anys 1365 i 1320 aC. Durant el seu regnat el país va tornar a prosperar i a esdevenir una gran potència militar. Ashur-Ubalit va crear El Primer Imperi Assiri.
            Mitanni havia començat a entrar en desgràcia a partir de les derrotes sofertes en les guerres contra el faraó Tutmosis III d’Egipte pel control de Canaan i Síria. Mitanni va entrar en una època de guerres civils de la qual assíria se’n va aprofitar per apoderar-se’n i conquistar el territori. Dos pretendents lluitaven per la corona de Mitanni, el país es va dividir en dos, cada part tenia el seu propi rei. Els assiris d’Ashur-Ubalit van conquistar una part i l’altra va ser conquistada pel Nou imperi hitita que apareixia ara en escena amb el seu rei Suppiluliumas.
            A la mort de Suppiluliumas, els assiris prendran el control de tot Mitanni, l’imperi assiri, així, va arribar fins a l’Eufrates. Mitanni desapareixia per a sempre...
            La nova resurrecció d’Assíria va inquietar greument al regne cassita de Babilònia que es veia amenaçat.
            El conflicte assirio-babilònic va començar després de la mort del rei de Babilònia Burnaburiash, l’any 1347 aC. El príncep hereu, Karahardash, net d’Ashur-Ubalit per part de mare va ser assassinat pocs mesos després de pujar al tron i suplantat per un altre príncep. Enfurismat, Ashur-Ubalit va entrar en Babilònia i va imposar un nou rei, Kurigalzu II, com a rei titella dels assiris.
            El successor en Babilònia de Kurigalzu II va ser Enlil-Ninari, que va governar entre els anys 1329 i 1320 aC. Durant el seu regnat es van reobrir les hostilitats amb Assíria. Babilònia va atacar Assíria, la batalla no ha quedat testimoniada clarament, tot i això es van pactar delimitacions de fronteres entre els dos països.
            L’any 1320 aC moria Ashur-Ubalit. Va ser succeït per dos reis amb regnats molt breus fins que l’any 1307 aC va pujar al tron Adad-Ninari.
 
            ADAD-NINARI
            25 anys més tard de la poc coneguda guerra entre Ashur-Ubalit i Enlil-Ninari. Durant el regnat d’Adad-Ninari, que va regnar entre els anys 1307 i 1275 aC, el conflicte amb Babilònia es va reobrir. La guerra va ser vençuda clarament, esta vegada, pels assiris. La frontera entre els dos contrincants es va redefinir en favor d’Adad-Ninari, que va expandir la frontera cap al sud del Zab. Tot i això, Adad-Ninari va tenir problemes a causa de les rebel·lions dels hurrites de l’antic país de Mitanni.
            Adad-Ninari va morir l’any 1275 aC i va ser succeït per Salmanasar I.
 
            SALMANASAR I
            Salmanasar I va governar entre els anys 1274 i 1245 aC. La rebel·lió de la dinastia vassall hurrita no havia sigut controlada encara, però Salmanasar I va aconseguir sufocar la revolta i va acabar amb l’últim rei de la dinastia hurrita, Shattuara. El poder hurrita de Mitanni quedava així completament destruït per sempre.
            Este rei va ser un hàbil guerrer que va atacar també les muntanyes d’Armènia i va lluitar contra els terribles guti. També es va dirigir ca a l’oest, cap als límits d’Àsia Menor i va arribar a les fronteres de l’Imperi Hitita, que estava en aquells moments al màxim del seu poder.
            Baix Salmanasar I, Assíria va recuperar tot el territori que havia posseït durant el regnat de Shamshi-Adad I, el fundador de la dinastia. Les conquestes que van donar a Assíria la dominació d’un regne de 800 Km d’ample li van donar també un gran botí i molts d’esclaus. Salmanasar els va usar per a embellir la principal ciutat assíria, la mateixa Assur, i una altra anomenada Nínive, que es trobava sobre el Tigris, a uns 80 Km d’Assur riu amunt. Sembla ser que Salmanasar va pensar que el nou poder d’Assíria mereixia una nova capital, i per això va fundar Calach, sobre el Tigris, entre Assur i Nínive. En l’actualitat hi ha el poble àrab de Nimrud.
            Mentrestant... Durant el regnat de Salmanasar I, el país d’Elam va començar de nou a prendre un gran poder militar, el seu rei Untashnapirisha va atacar al rei de Babilònia Kadashman-Enlil II. Els elamites van envair Babilònia i van saquejar el territori d’Eshnuna. A partir d’ara, els desgraciats cassites es veien atrapats entre dos forts enemics: els elamites a l’est i els assiris al nord.
 
            TUKULTI-NINURTA I
            Tukulti-Ninurta I va succeir al seu pare Salmanasar I i va governar entre els anys 1244 i 1208 aC. L’any 1235 aC, el rei dels cassites, Kashtiliash IV, sentint-se ofegat i amenaçat per totes parts, va decidir atacar a Assíria. Tukulti-Ninurta va respondre a l’atac marxant sobre Babilònia, de la qual va aconseguir apoderar-se’n. Durant el combat, Tukulti-Ninurta va capturar al rei cassita i el va humiliar prostrant-lo a terra i posant-li el peu sobre el coll. El regne Assiri va arribar així fins al Golf Pèrsic, Unint a l’imperi assiri els països d’Acad i Sumer. Babilonia va ser saquejada i es van portar a Assur molts tresors i documents antics com a botí. Esta guerra va omplir d’orgull als vencedors i es va convertir en el tema d’un llarg poema èpic conegut com l’Epopeia de Tukulti-Ninurta.
            En el transcurs del seu regnat, Tukulti-Ninurta va conquistar els pobles dels Monts Zagres i de les altes valls del Tigris i de l’Eufrates, als que va obligar a pagar tribut. Fins i tot va traspassar l’Eufrates i es va portar de Síria 28000 presoners hitites.
            Babilònia va romandre en mans dels governadors assiris durant 6 anys i després en mans de sobirans vassalls encarregats d’aturar els atacs elamites.
            Finalment, l’any 1218 aC els babilonis es van rebel·lar contra el poder assiri i van restablir la dinastia cassita en el rei Adad-Shuma-Usur. Els assiris no van poder evitar els esdeveniments.
            Tukulti-Ninurta I, va ser víctima d’un complot organitzat pel seu propi fill Asurnasirpal amb ajuda de nobles rebels l’any 1208 aC. Els rebels van treure del tron al rei, el van tancar en una habitació i allí el van assassinar.
            A la mort de Tukulti-Ninurta, Assíria va caure en desgràcia a causa de guerres civils i conflictes dinàstics. Entre els anys 1208 i 1180 aC van regnar 4 reis d’Assíria, tots dèbils i sense poder. Els dèbils successors, ja no emprendrien més que una o dos ofensives contra Babilònia amb resultats poc clars però sense èxit.
 
            ASHUR-DAN I. (EL PODER D’ELAM. FI DELS CASSITES).
            A la mort de Tukulti-Ninurta l’any 1208 aC, Assíria va caure en un breu període de crisi. Després de quatre breus regnats de monarques dèbils, va pujar al tron Ashur-Dan I, que va governar entre els anys 1179 i 1134 aC. Tot i perdre quasi tot el poder, Assíria va sobreviure als seus greus problemes interns i durant esta època no va mostrar quasi protagonisme internacionalment. Els fets més importants durant el regnat d’Ashur-Dan I es van donar en Babilònia, on el país d’Elam es dirigia amb intencions de conquesta.
            L’any 1160 aC el rei elamita Shutruknabhunta va envair la Baixa Mesopotamia amb un gran exèrcit i va saquejar la regió amb gran violència. Els cèlebres monuments com l’estela de Naram-Sin i el Codi de lleis de Hammurabi van ser robats i portats a Susa, la capital dels elamites com a botí.
            L’últim rei cassita, Enlil-Nadin-ahe, va aconseguir romandre al tron encara per tres anys, però va ser derrotat i capturat en un combat ferotge. L’any 1158 aC Babilònia era ja presa completament i integrada al naixent imperi elamita. Aquí finalitzava la llarga història de la dinastia cassita. Babilònia va ser governada per mitjà d’un governador en nom del rei d’Elam.
            El rei elamita Shilhak-Inshushinak, que va governar entre els anys 1150 i 1120 aC, va organitzar tota la maquinària bèl·lica elamita contra el nord i després d’una llarga sèrie de campanyes va arribar a conquistar tots els territoris situats entre els Zagres i el Tigris fins a arribar a les rodalies de l’actual Kirkuk, ja molt a prop d’Assur. El rei assiri Ashur-Dan I va arribar a témer per la pròpia capital del seu regne, Assur. Però els elamites no van arribar a atrevir-se a atacar la ciutat d’Assur. Mentrestant, al sud de Babilònia, en Sumer, encara romania quasi tot el país lliure i és no es va començar a organitzar la resistència. L’any 1120 aC, al morir Shilshak-Inshushinak, Elam començaria a caure en l’anarquia.
            L’any 1134 aC, Ashur-Dan I va morir, deixant la corona a Ashur-Resh-Ishi I. Fins llavors, Assíria s’havia salvat de l’amenaça elamita, però el seu protagonisme seguia sent secundari en el marc internacional.
 
            ASHUR-RESH-ISHI I. (NABUCODONOSOR I DERROTA ALS ELAMITES)
            Ashur-Resh-Ishi I va governar entre els anys 1133 i 1116 aC. Durant el seu regnat el principal lloc d’esdeveniments va seguir sent Babilònia.          
            En Sumer, la II dinastia d’Isin era el poder més amenaçador, ara, contra els elamites. L’any 1124 aC, va pujar al tron d’Isin el rei Nabucodonosor I, el qual, després de dos campanyes, va aconseguir en la batalla del riu Ulaia, destruir l’exèrcit elamita, apoderar-se d’Elam i saquejar els seus tresors. Nabucodonosor I alliberava així Babilònia.
            Ara ja és hora de tornar a Assíria. Tot i les greus crisis de successió de successió i la pèrdua temporal d’Assíria de les províncies orientals en benefici dels elamites, els assiris van començar a conèixer un nou període de prosperitat dins del seu territori. Durant els regnats de Ashur-Dan I i Ashur-Resh-Ishi I es van restaurar molts temples en Assur i Nínive. Finalment, l’amenaça elamita havia desaparegut. Però ara, nous invasors nòmades apareixien davant les fronteres assíries. Era necessari que finalment aparegués un rei fort per salvar la situació i restaurar el poder assiri.
            Al morir Ashur-Reshi I, l’any 1116 aC, va ser succeït per Tiglat-Pileser I.
 
            TIGLAT-PILESER I. LES GRANS MIGRACIONS.
            Tiglat-Pileser I va pujar al tron l’any 1115 aC i va governar fins l’any 1077 aC. El primer problema a resoldre del nou rei era l’amenaça de nòmades invasors que s’estava produint per tot el Pròxim Orient.
            Entre els anys 1300 i 1000 aC es van produir una gran allau d’invasions que van afectar gran part d’Eurasia. Els pobles invasors van ser de diferents ètnies i a mesura que anaven avançant empenyien al seu pas a nous pobles. Molts grecs, expulsats del seu país per invasors, es van vore obligats a emigrar i dedicar-se a la pirateria atacant i conquistant les costes del Mediterrani. Els egipcis, van anomenar a tot el conjunt d’estos pobles: Els Pobles del Mar, pel fet de ser pirates. El faraó d’Egipte, Ramsés III, cap al 1190 aC, va aconseguir salvar el seu país, però va ser l’únic lloc que es va poder escapar. L’imperi hitita també va ser atacat, saquejat i mai més es va poder tornar a aixecar. Mentrestant, en Canaan, el poble dels filisteus s’anava assentant per la costa, lluitant contra els israelites, també invasors nòmades però procedents del Sinaí. Pobles indoeuropeus, com els medes i els perses van atravessar el Càucas i van envair Iran.
            Totes este invasions citades fins ara van afectar a Mesopotamia en quan van destruir tots els estats veïns convertint estos països en portes obertes a nous invasors. Des d’Aràbia, el poble semita dels arameus, va poder arribar fins a Síria, atravessar els antics dominis hitites i dirigir-se cap a l’Eufrates, gràcies a la destrucció de l’imperi hitita a mans dels anterior invasors provinents del Mar. La debilitat d’Assíria després del regnat de Tukulti-Ninurta I, va animar al poble invasor arameu a franquejar l’Eufrates i a penetrar cada cop més profundament en Mesopotamia, convertint-se en una gran amenaça!
            Tiglat-Pileser I, estava envoltat d’enemics. Primer de tot va marxar contra el poble dels mushki, que des del nord atacaven Assíria i els va massacrar. Després, desitjant protegir la frontera nord, es va internar en Armènia i va arribar fins al nord del llac Van.
            Pacificada la frontera nord, era el moment per a atacar als enemics més perillosos que venien per l’oest, els arameus, que ja estaven creuant l’Eufrates. Tiglat-Pileser I va enviar els seus exèrcits a l’Eufrates, van expulsar als arameus i els van perseguir fins a Jebel Bishri, però... el desert sirià estava infestat d’estos enemics numerosos i terribles!
            Va ser en el transcurs d’una d’estes campanyes contra els arameus quan Tiglat-Pileser I va conquistar Síria i va arribar fins a la costa fenícia, on va rebre tribut d’Arad, Biblos i Sidon.
            Per últim, va tenir lloc la guerra victoriosa contra Babilònia. Tiglat-Pileser I va derrotar al rei babilònic Marduk-Nadin-Ahhe i va incorporar Babilònia al seu imperi. L’imperi assiri tornava a ser la màxima potència militar de l’Orient Pròxim. En este moment, l’exèrcit assiri ja començava a equipar-se amb armes de ferro. Les tècniques de la fusió del ferro s’havien inventat cap al 1300 dins l’imperi hitita, ara els assiris també coneixien com produir ferro i per això les seues armes eren les més poderoses.
            Tiglat-Pileser I ha passat a la història també per la seua gran afecció a la caça major. Va caçar toros salvatges, grans elefants, fins a 920 lleons, segons les seues inscripcions, i inclòs un dofí i un narval, una espècie de balena-unicorn, capturats en les aigües del Mediterrani, en les rodalies d’Arad. Este rei va ser un gran caçador.
            La mort del rei Tiglat-Pileser I va posar fi a esta breu època de glòria.
 
            L’ÈPOCA FOSCA DE MESOPOTAMIA.
             Des de la mort de Tiglat-Pileser I l’any 1077 fins l’any 911 aC, van transcórrer 166 anys en que tota Mesopotamia va caure un caos terrible envoltat de guerres exteriors, guerres civils, inundacions i epidèmies de fam. El creixent augment d’invasions aramees i els desesperats esforços dels assiris per frenar-les van ser en va. Els arameus van arribar fins les rodalies d’Assur, devastant tot el territori. El poble invasor dels sutu va caure sobre Acad, saquejant i destruint el formidable temple de Shamash en Sippar, fet que possiblement va inspirar el gran poema babilònic de guerra i desolació anomenat Epopeia d’Erra. Babilònia va sofrir diverses invasions nòmades i una successió de molts reis dèbils, fins a 3 dinasties, fins que un altre poble, els caldeus, es van fer en el control de Babilònia. L’imperi assiri va ser completament destruït, fins que l’any 911 aC, el rei Adad-Ninari II emprendrà una gran guerra d’alliberació nacional contra els arameus i començarà a reconstruir l’Imperi.
                                                           ELS ASSIRIS. Part II.
L’EXPANSIÓ DEL NOU IMPERI ASSIRI.