INFORMATIU ALFORJA
Sabem envellir (II part)
En el darrer Informatiu els vaig parlar de saber envellir amb dignitat, en definitiva de saber acceptar-se un mateix en les seves edats, en les seves virtuts, perquè en tenim , com també com saber controlar o, si més no, atenuar els nostres defectes i alhora acceptar-los com una part més d’això que anomenem persona. Cada moment a la vida cal viure’l amb intensitat com si fos un darrer sospir, un darrer instant ple d’acció, records i vivències que ens faran gaudir tot i les discapacitats, experiències de vida, dins del sac de la vida.
En la vida ens cal trobar coses que ens omplin, coses que ens facin gaudir de les nostres virtuts i ens dissimulin una miqueta els defectes, en definitiva utilitzar el temps en allò que ens faci sentir bé en un mateix, Potser sona a utopia filosòfica, però, com molt bé els vaig dir en un altre Informatiu, la filosofia és una eina molt útil en les reflexions personals i d’un mateix. La vellesa pot ser, per què no, una etapa de reflexions, accions i retrobades. En les edats de la vellesa sempre hauríem de fer quelcom saludable i ecològic per poder dir que visc bé i això passa per acceptar les meves limitacions tan físiques o potser psíquiques però que malgrat ambdues, no m’han d’impedir per poc que sigui el fer alguna cosa. No em puc acovardir, no puc tirar la tovallola tot i que això suposi necessitar l’ajuda per fer-ho. Si cerco en mi coses que van amb el meu tarannà i a favor de la meva naturalesa, de ben segur que ho aconseguiré. La persona, com ésser d’aquesta natura, també ha d’aprendre i ha de saber anar a favor d’aquesta, si no tard o d’hora, es cansa, es buida i es desmotiva per viure, i això no ens ho hem de permetre. Un riu sempre és millor navegar-lo a favor de corrent, la vida igual. En la vellesa cal trobar espais on em senti bé, coses que em donin allò que necessito de vegades de forma insospitada i banal, de fet, n’hi ha prou amb les coses senzilles...
Una conversa amb un amic, una bona lectura, una bona passejada camí de Sant Antoni o Ntra. Sra. De Puigcerver gaudint del que m’envolta, la natura, una conversa amb els fills, amb els nets, un escriure records bons i dolents o fins i tot, per què no, unes sentides memòries de tota una vida. Tot és bo quan la dita i l’acció en aquesta són bones, mai millor dit, molt bones i curadores.
En la vellesa puc aprofitar per donar sentit al meu temps, per sentir-me útil malgrat les meves limitacions, i creguim, aquesta societat necessita molta i molta utilitat del seu temps per ajudar als més joves, fent-los reflexionar i fent-los recapacitar.
No ens hauríem de deixar tots els aspectes recomanats per la psicologia i la salut: són tots aquells que des de la psico-estimulació, estimulació de la nostra ment, ens faran tenir la ment oberta, clara, dinàmica i ràpida. Aquestes activitats no es pensin que són coses complicades, si no, coses com les que he esmentat abans n’hi ha ben bé prou, l’important, un cop més, és ocupar el temps, i no deixar que el temps ens ocupi a nosaltres amb pensaments, capficaments i altres neures que de vagades joves, adults i grans ens hi capbussem de forma inconscient portats per una fàcil mandra d’un treball que creiem obsolet, poc pràctic i innecessari ja que ens pensem que estem molt bé, com per fer segons què...
Per acabar deixi’m dir-los una consideració en el treball de les nostres emocions: en la vellesa i en el fer-se vell no s’ho val trobar sinònims estereotipats de la societat actual, m’explico. Quan et fas vell... ets o et tornes: enfadat, gelós, rabiós, envejós, tristot... no s’ho val, enlloc de practicar aquestes negatives emocions hauríem de fomentar les contràries. Què s’entèn per contràries...? Doncs..., L’agraïment, l’amabilitat, la bondat, el temperament, l’harmonia i en definitiva la pau. Si, sí la pau de ser gran, i que la podríem definir com l’època de serenor amb tu i amb els demés, no val res més si no el viure intensament cada instant. Que volem més...S’hauria d’aprofitar el temps: per agrair el què s’ha rebut, el que es rep i el que es rebrà i per deixar-se ajudar tot i que costi acceptar-ho. És l’hora de poder dir que en la vellesa hi ha el compartir amb les altres persones velles i belles: el conreu de l’amor de fer-se gran.
Moltes gràcies: persones, residents i amics del Casal dels Avis per deixar-me compartir amb vosaltres espais i moments de les vostres vides diàries, gràcies per donar-me la confiança i gràcies per fer-me entendre i comprendre què és fer-se gran...
Toni Pàmies
Educador i terapeuta social